RUBALCABA PARADOXAL

Els intents autonomistes catalans cada cop queden més justificats en detriment de la visió política d’alguns partits polítics que no s’adonen del desig d’una gran majoria. Altres partits com Convergència, ERC i la CUP surfegen a la cresta d’aquesta onada i és que amb la crisi econòmica, la mentalització dels catalans d’un balanç fiscal negatiu i la necessitat de divisa a les arques de la Generalitat, la gent i una majoria parlamentària ha despertat. Tot i així el Govern espanyol, PSOE o PP, no sembla del tot sensible a la situació catalana. Però el més flagrant és la postura del senyor Rubalcaba que defensant una reforma de la Constitución per a un estat federal, continua fent pinya amb el PP espanyol davant la pregunta formulada pel Govern català. Si guanyés un SÍ a l’estat i un NO a independent es recolzaria l’opció federal que diu defensar Rubalcaba i Navarro. Però el líder del PSOE diu que ni parlar-ne de tal consulta. En què quedem doncs? Defensa o no un estat federal? Com deia Gregorio Marañón, tot i que la veritat dels fets brilli, sempre s’esbatussaran els homes en la trinxera subtil de les interpretacions. La paradoxa dels senyors Rubalcaba i Navarro queda en la màxima d’Òscar Wilde, el camí de les paradoxes és el camí de la veritat. Per desgràcia ells sols ens volen imposar la seva.