ESCOLA X PROJECTES

Ha sortit a premsa que diferents escoles concertades experimenten amb la pedagogia de l’escola per projectes. En són exemples algunes dels Jesuïtes i l’Escola Pia. Aquesta estratagema, diuen, resulta una manera d’aprendre fàcil i divertida per als alumnes. Els experts i assessors que ho defensen expliquen que tal pedagogia deixa força contents a pares, alumnes i professors. Afegeixen aquests experts que aquesta pràctica és totalment innovadora i amb evidències científiques d’èxit. Al meu entendre, i com a professor de secundària i científic, aquestes afirmacions topen amb tres malencerts. Primer, l’escola per projectes no és innovadora ja que fou proposada per la pedagogia progressista d’en John Dewey durant el segle XIX, pedagogia que va fracassar fa molts anys a escoles dels Estats Units. Segon error, en cap d’aquestes suposades innovacions s’exposen dades que demostrin reduir el nostre rècord en la Unió Europea, el nostre fracàs escolar. I el tercer desencert és ben simple, es confon la paraula innovador amb millora, i no tots els canvis impliquen perfeccionar quelcom. Si alterar signifiqués sempre corregir, aleshores caldria canviar-ho tot contínuament, fins i tot la manera de fer sexe, ¿o potser pretenen que a l’aula fem l’amistat per projectes?, quelcom que per cert ja està inventat, les orgies. Mentre no sapiguem com codifica i descodifica tota la informació el nostre cervell mai no sabrem com aprenem. Per tant imaginar pedagogies teòriques que prometen la facilitat i la felicitat en l’aprenentatge escolar sembla molt agosarat. En ciència, si no conec com funciona un sistema, el cervell, no en faig teories indemostrables. En tal cas sols puc fer una cosa, fonamentar-me en mètodes d’èxit contrastat i demostrat, mai no proposant experiments sense garantia.