Oposicions al cos de secundària: El model educatiu a la nova Catalunya

Com a professor de Secundària m’està preocupant molt el conjunt de noves tendències educatives que el Departament d’Ensenyament està endegant. Potser s’estan complicant molt la vida amb conceptes i teories abstractes que no trobo demostrades enlloc com a millora, ans al contrari, el que he vist publicat a nivell científic indica que els nivells de coneixements dels instituts catalans cauran en gran mesura. No estic en contra de les innovacions, sols demano que el Departament es repensi enraonadament, i amb dades científiques contrastades, temes com l’avaluació per competències en detriment de per coneixements, assumptes com que Secundària faci servir la pedagogia de Primària enlloc de l’ensenyament estructurat en matèries, sessions sense classes magistrals enlloc de la combinació actual entre aquestes i activitats de comprensió, teories com les intel·ligències múltiples que no s’avenen amb la recerca neurobiològica, tècniques com els projectes que empitjoren els nivells de lectura i escriptura a finals de Primària, l’obligatorietat de l’escolarització fins als 18 anys, i finalment la contínua declaració que calen millors professors quan aquests inverteixen més de set anys en formació entre universitat, màster en pedagogia i cursos per a les oposicions. En altre cas, i si Ensenyament manté com a inamovibles les esmentades tendències, pregaria que les oposicions, que en breu convocarà, es facin per projectes, amb avaluació per competències, sense temes de coneixements, i sense cap classe magistral en els cursos que es preparen per als opositors. Si tot l’anterior és tan bo per als nostres alumnes, ho serà encara més per als nostres futurs docents.