L'ensenyament català en perill

Després de més de vint anys impartint classes a Secundària crec hi ha un tema d'actualitat que no s'ha contrastat amb els principals experts en ensenyament, els professors de Secundària. Sí que n'opinen i en fan ressò molts qui no treballen a l'aula com polítics, sociòlegs i pedagogs, però poc s'hi veu als mitjans a bregats professors de Secundària. En fi, qui no imparteix classes sí predomina en els debats, però qui sí coneix els fets (l'aula) poc se'l veu als mitjans. Aquí teniu un tema a contrastar més entre professors de Secundària que entre teòrics de despatx. L’educació per competències s’està implantant a Catalunya sense un anàlisi contrastat ni un debat objectiu entre tots els professors de Secundària. Sí que hi hagut debats al respecte entre molts pedagogs i mestres de Primària, però no amb professors de Secundària (ESO, Cicles i Batxillerat). L'educació per competències ja s'aplica a les escoles de Primària on els infants els calen moltes habilitats a desenvolupar. Però a Secundària el que cal és ensenyar més coneixements professionals que no pas habilitats adquirides d'infant. El problema rau que els teòrics de l'educació han convençut d'aplicar la pedagogia de competències a Secundària. I del cert que el Departament d’Ensenyament ha imposat a Secundària l'educació per competències gairebé d’amagat. La prova és que directors i cap d’estudis de Secundària a tot Catalunya ja han rebut durant el primer trimestre cursos per a aplicar aquesta pedagogia. En aquests cursos d’educació per competències s'implanta l'avaluació de les habilitats personals i emocionals en detriment dels sabers i coneixements a ensenyar. Així doncs els butlletins d’avaluació ja no tindran notes numèriques de cada matèria sinó valoracions escrites sobre aquestes habilitats per a cada l’alumne. Per tant ja no se sabrà si un fill ha obtingut un 6, un 9 o un 3 en matemàtiques, ans al contrari, tot tendirà en valoracions verbals sobre aptituds personals i capacitats laborals. La pregunta és si això millora o no el sistema d’ensenyament català. Més aviat sembla que han complicat més la troca amb idees abstractes i allunyades de l’aula. Tot aquest ideari no prové de professors que treballen a l'aula sinó d'autoanomenats experts en educació i de polítics que els recolzen. Cal preguntar-se doncs qui són els experts reals en educació, els professors a peu d'aula o els teòrics des d'un despatx. Certament tot sembla amagar grans interessos en favor dels demagogs però en detriment dels coneixedors de l’ofici d’ensenyar, els professors. La prova és quan es cerca informació sobre educació per competències i es comprova que no està demostrada en cap treball científic rigorós. I cal indicar com a ciències aquelles disciplines que apliquen el mètode científic genuí (psiquiatria, neurobiologia...) i no les que no ho fan (pedagogia, psicopedagogia, "ciències" de l'educació...). En resum, si l'educació per competències no ostenta el recolzament del mètode científic i pot provocar la disminució dels coneixements entre els alumnes catalans, ¿per què s'està imposant?, ¿per què patir el risc de reduir el nivell de cultura dels nostres instituts?, ¿per què arriscar-se a promoure alumnes amb menys coneixements i menys capacitat crítica?