De lectura rodona i àgil, aquest assaig sobre
educació ens parla sobre el creixent nombre de fills sobreprotegits. La causa?
La plaga mundial d’uns obstinats
hiperprogenitors. Així doncs l’autora va desgranant casos i exemples que
mostren i demostren aquesta tendència en la nostra societat. En queden clares
les causes, les conseqüències i les solucions, tot un tres en un. De fet el guió del llibre es va explicant
per si mateix sense necessitat d’abstraccions ni idees sofisticades. Tot és com
és, i tal com ho expliquen testimonis de primera fila que l’autora ha
entrevistat. A través de professors, mestres, psicòlegs i metges, el lector
s’adonarà de la gravetat nacional i internacional d’aquests hipernens. En això
l’autora és valenta al donar noms i cognoms de qui s’ha inventat ideologies,
que sense fonaments ni mètodes científics, han potenciat aquests hiperpares i els
seus hipernens. Molts d’aquests
ideòlegs resulten suposats experts en educació que han propiciat escolars sense
autonomia, resiliència i empatia. A ells l’autora els anul·la amb arguments de
científics, metges i docents. Potser, i al final del llibre, algú no versat en
ensenyament podria entendre el que molts suposats experts en educació defensen,
que l’escola i els instituts no eduquen prou en autonomia, resiliència,
empatia, curiositat i col·laboració, habilitats les quals sempre han estat
treballades a fons en els centres anomenats educatius. Sols alguns “experts”
pregonen haver inventat aquesta sopa d’all com a innovació pedagògica i molts
se n’han fet crèduls. L’autora del llibre no.
No hay comentarios:
Publicar un comentario