GUIÓ PER AL TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT

 

GUIÓ PER AL TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT

Tutor: David Rabadà i Vives

 

1.  INTRODUCCIÓ

Extensió: 2 a 5 pàgines. Descriure i explicar la història del que se sap sobre l’assumpte o disciplina científica de la teva recerca. Ordre clar dels fets, context històric si cal, autors i cites bibliogràfiques.

Les cites bibliogràfiques van dins del text entre parèntesi (Cognom, any)

-         Un sol autor, exemple (Queralt, 1998).

-         Si són sols dos autors es posen els dos, exemple, (Queralt & Vives, 1978).

-         Si són més de dos sols cal citar el primer seguit de l’abreviatura et al.,  , que vol dir i altres (Queralt et al., 1989) però a la bibliografia els escriuràs tots.

 

Durant la introducció tu no interpretes res, s’escriu en tercera persona i s’explica què ha passat i què han dit altres autors o equips científics.

Al final expliques l’objectiu del teu treball de tal forma que es coordini bé amb la història explicada. Sempre en tercera persona, mai en primera.

Important: Indicar i fer referència dins el text de les cites bibliogràfiques i figures que calguin on recolzes el que dius. Ull en dir que tu has dit si un altre ja ho ha fet abans. Indicar bé les cites i que surtin totes al final a la bibliografia.

L’estil de redacció ha de ser caire científic, no literari ni poètic. Obligatori llegir-se alguns articles científics en revistes de certa qualitat i plagiar-ne l’estil (sempre en tercera persona i mai en primera, tot i que alguns autors redactin en primera). Fugir i evitar l’estil del MUY INTERESANTE. Aconsellable INVESTIGACIÓN Y CIENCIA localitzable a qualsevol biblioteca municipal.

 

2.  MATERIAL I MÈTODES

Extensió: 2 a 5 pàgines. Descriure, sempre en tercera persona, com s’han obtingut les dades cas d’un treball de camp i la metodologia d’obtenció aplicada (eines, tècniques, utensilis de laboratori, models matemàtics, programes informàtics, reactius químics...). No s’interpreta res, sols es descriu el com s’ha fet i en base a quins autors s’ha aplicat llur mètode.

Indicar i fer referència dins el text de les cites bibliogràfiques i figures que calguin on recolzes el que dius. Ull en dir que tu has dit si un altre ja ho ha fet abans.

Si el treball és de caire bibliogràfic, aquest apartat no cal redactar-lo.

 

3.  DADES

Extensió: 4 a 10 pàgines. Descripció de les dades obtingudes, s’insisteix, descripció amb estil científic, no literari. Aquí tampoc s’interpreta res, sols cal ser objectiu.

Molt important: Seran útils gràfics, taules de valors, fotografies i dibuixos amb peu de figura i número de figura ben referenciats tant dins el text com a peu de la figura.

Numerar les figures segons l’ordre d’aparició dins del treball i no pas l’ordre que a tu et vagi bé, en tal cas no serà ordre, serà desordre.

Peus de figura clars i explicatius (Exemple: Fig. 1: Taula de valors on s’observa.... Fig. 2: Gràfic de temperatures dels últims vint anys on s’observa....)

Indicar i fer referència dins el text de les cites bibliogràfiques i figures que calguin on recolzes el que dius. Ull en dir que tu has dit si un altre ja ho ha fet abans.

 

4.  DISCUSIÓ

Extensió: 4 a 10 pàgines. A partir de la descripció de les dades anteriors, i fent contrast amb altres autors i informacions, ara sí, interpretaràs argumentant i indicant cites bibliogràfiques, tot allò que puguis dir. Ull! Aquí no et pots inventar coses, el que expliquis cal que sempre ho puguis argumentar o referenciar amb una cita bibliogràfica o figura.

Al final cal que puguis dir si has arribat o no a l’objectiu del treball i explicar, si és el cas, quina ha estat la conclusió.

Indicar i fer referència dins el text de les cites bibliogràfiques i figures que calguin on recolzes el que dius. Ull en dir que tu has dit si un altre ja ho ha fet abans.

S’insisteix, l’estil de redacció ha de ser caire científic, no literari ni poètic. Obligatori llegir-se alguns articles científics en revistes de certa qualitat i plagiar-ne l’estil (sempre en tercera persona i mai en primera, tot i que alguns autors redactin en primera). Fugir i evitar l’estil del MUY INTERESANTE. Aconsellable INVESTIGACIÓN Y CIENCIA localitzable a qualsevol biblioteca municipal.

 

5.  CONCLUSIÓ

Extensió: 1 a 2 pàgines. Resum de tot el que has dit amb la conclusió al final que has o no assolit. Aquí no cal indicar ni cites ni figures dins el text a no ser que ho creguis molt oportú.

 

6.  BIBLIOGRAFIA

Extensió: la que calgui. Cal escriure totes les cites que has esmentat durant tot el teu treball ORDENADES ALFABÈTICAMENT. Ull amb les normes de cites bibliogràfiques (Autor, cognom i nom, any publicació, títol del treball o del llibre, revista o editorial, pàgines i lloc de publicació). Exemples:

 

ANTON, S. 2001: Growth and life history in Homo erectus. American Journal of Physical Anthropology. Sup. 32.

ARSUAGA, J.L. 1999. El Collar del Neandertal. Col. "Tanto por saber". Ediciones Temas de Hoy. Madrid. 311 pp.

ARSUAGA, J.L. & MARTÍNEZ, I. 1999. La Especie Elegida. Col. "Tanto por saber". Ediciones Temas de Hoy. Madrid. 342 pp. (catorceava ed.).

ARSUAGA, J.L., MARTÍNEZ, I., GRACIA, A., CARRETERO, J.M., LORENZO, C., GARCÍA, N. & ORTEGA, A.I. 1997. Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Spain) the site. Journal of Human Evolution. 33: 109-127.

Etc.

 

7.  ANNEX

Extensió: la que calgui

Taules, figures i demés informacions que per la seva extensió o format, no has volgut intercalar durant el treball per no aturar el ritme de lectura dels interessats.

Ull! Durant el treball hauràs d’indicar dins del text tot allò que vagi a l’annex amb números romans. Exemple: (Annex I) (Annex II)...

Batxillerat a la baixa i la recessió de les especialitats troncals (eL pUNT aVUI 21.12.24)

 

La fusió de Geologia-Biologia i Física-Química en una sola matèria del primer de Batxillerat a Catalunya ha deixat enutjats a molts professors de secundària i universitats. Això és un pas més de la vigent política educativa que prioritza les optatives a escollir en detriment de les especialitats troncals obligades. M’explico, es vol ensenyar menys i divertir més als nostres fills, però convindrem que l’escola no és un parc d’atraccions. A més l’augment d’optatives a escollir en detriment de troncals a assolir, ja es va aplicar durant la dècada dels noranta amb resultats nefastos al anul·lar-se els coneixements generals entre els nostres alumnes en matemàtiques, llengües, ciències i humanitats. I malgrat els actuals mals resultats en ciències i llengües de les últimes proves PISA, i més les TIMMS de matemàtiques, el Departament insisteix que està d’acord amb la recessió de les matèries troncals que aconsella la LOMLOE. La Geologia, per exemple, ha estat gairebé eliminada totalment dels nostres plans educatius en pro de les pedagogies competencials i per àmbits que sense fonament empíric promou la LOMLOE. És a dir, la majoria dels nostres alumnes, i quan acaben la ESO, no saben pràcticament res sobre ciències i humanitats. És molt preocupant que la política educativa estigui esborrant les especialitats troncals en els currículums de l'ESO i Batxillerat. Cal preguntar-se si eliminar el coneixement troncal dels nostres currículums educatius surt a compte atès que la cultura salva vides, protegeix la societat de manipulacions i estalvia impostos. En cas de no promoure la cultura científica i humanística al final els donarem la raó als terraplanistes i confondrem un dinosaure amb una excavació medieval, cosa la qual, per cert, ja passa.