Educació X Competències incompetent

L’educació per competències ha començat aquest curs a tots els nostres centres. El nou sistema extermina les notes numèriques i les substitueix per un galimaties de frases on, per cert, resulta complicat indicar qui suspèn. Ara ja no s’avaluaran tant els coneixements de l’estudiant sinó les seves habilitats competencials. A més no s’entén massa que demana exactament el Departament amb això de les competències. En fi, que la majoria de professors anem bojos fent mil papers al respecte, però sospitant que el que el Departament realment ens demana es que rebaixem l’exigència i aprovem a més alumnes. El problema, i davant el nou galimaties entre frases, caselles, graelles i desenes d’aplicatius burocràtics, és que no queda gens clar com aprovar encara més. És obvi que això ha sorgit d’experts allunyats de l’aula, on pocs imparteixen classes i que regenten gasives entitats externes a l’aula. De fet l’educació per competències s’ha implantant sense un anàlisi contrastat ni un debat objectiu entre els professors de Secundària, ans al contrari, per real decret ens han complicat la nostra feina amb idees abstractes i allunyades de l’aula. Prego a la resta de professors crítics que es manifestin al respecte. Educar, eduquem tots, ensenyar sols uns pocs.

Masters en educació, negoci o formació?

Masters en educació, negoci o formació?

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per a exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster? O teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent, com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

Oposicions a Professors de Secundària

Un cop passades les oposicions per a professors del curs passat molts docents discrepen en els criteris d’avaluació de les mateixes. Un fet capdal ha estat l’anomenat supòsit pràctic que havia d’avaluar què sabien els opositors de la seva especialitat. Paradoxalment aquesta prova exigia no què, si no com ensenyar a l’aula. Com ensenyar pertocava a un segon exercici específic que l’opositor havia de superar posteriorment. És a dir, s’ha avaluat a l’opositor de tècniques pedagògiques on no tocava. Aquest fet, que contravé la llei estatal per al cos de funcionaris, ja fou comunicat amb molta antelació, i des del Col·legi de Doctors de Catalunya, al màxim responsable al respecte del Departament, senyor Garcia Plata. Com veiem això no s’ha resol amb lògica, sobretot si tenim en compte el supòsit pràctic en especialitats com Biologia i Geologia. Aquí es feia identificar organismes, roques i minerals a través fotografies on no es podia assolir prou detall. És a dir, s’exigia pura memorització de noms en llatí als opositors mentre el Departament defensa l’educació per competències on no cal que els alumnes memoritzin. Cal dir que la identificació d’organismes, roques i minerals és en la realitat cosa de grans especialistes, cosa que no cal que ostentin tots els docents i pedagogs que imparteixen classes. Potser aquesta prova ha estat una manera d’eliminar molts opositors davant la gran assistència dels mateixos. En tal cas millor posar làmines i dibuixos que tots els científics del món utilitzen per a la identificació naturalista. O millor encara, i si el Departament defensa l’educació per competències, i no per coneixements, que els opositors superin un exercici de classificació d’organismes o roques demostrant les seves capacitats competencials. Preguem que Ensenyament, i si vol continuar convocant oposicions justes, tingui en bona consideració aquests arguments didàctics, lògics i legals. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.

          Mòbils a les Aules?

Mar Camacho, directora d’infantil i primària del Departament, diu que no utilitzar el mòbil a l’aula és donar l’esquena a la tecnologia, que és una creença que aquest aparell no sigui bo en educació, i que el mòbil ha de formar part de la innovació educativa de tots els centres per tal d’avaluar i identificar quins obtenen major èxit. Val a dir que l’educació no hauria de ser un experiment per a tot el territori, i que a part de mòbils a l’aula hi ha tauletes, ordinadors i pissarres digitals connectades a Internet que no donen l’esquena a la tecnologia vigent. A més, i existint tanta tecnologia digital dins i al voltant de l’aula, cal remarcar que hi ha molts treballs científics i mèdics que aconsellen reduir força l’ús del mòbil a classe. Les raons són les següents. La primera l’addicció creixent al mòbil que fa que els nostres alumnes desatenguin la realitat. La segona l’augment de nens hiperestimulats que no perceben la realitat manual perdent la creativitat en tres dimensions. I la tercera i última, els estudis recents del psiquiatra Manfred Spitzer qui ha trobat que l’ús generalitzat del mòbil dificulta clarament l’ensenyament dels alumnes, redueix la seva concentració i alenteix la seva maduresa. Preguem que el Departament, i si vol continuar potenciant extensivament el mòbil com eina educativa, tingui en bona consideració aquests arguments mèdics, científics i didàctics contrastats. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.

Conferència: Myanmar, Terra de Dracs

Cicle temàtic: "Viatges i cinema"

"Més Enllà de Iangun: Myanmar, Terra de Dracs"

Xerrada a càrrec de David Rabadà, escriptor.

Dijous 21 de juny a les 19 h.

Xerrada a càrrec de David Rabadà, escriptor.
Entrada lliure. Aforament limitat

Biblioteca Sofia Barat

C/ Girona, 64*68 (Metro Girona - L4)

Barcelona

http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibsofiabarat/ca/agendes/t-interessa-viajes-y-cine-myanmar-tierra-de-dragones-militares_99400582255

Educació per Competències i Intel·ligència Artificial

Tots els centres catalans han endegat un nou sistema d’educació anomenat per competències. Sota aquesta novetat els docents han d’avaluar més les habilitats dels alumnes que no pas la memorització de coneixements. Molts professors ja s’estan queixant que això implicarà una baixada del nivell en l’ensenyament, que amb tanta complicació no s’estan impartint millor els coneixements sinó idiotitzant els nostres alumnes. En canvi els partidaris de l’educació per competències diuen que els escolars faran servir més les seves intel·ligències múltiples de manera integral, però ¿què és la intel·ligència? Ningú es posa d’acord tot i que fa pocs dies l’investigador en cap de Microsoft en Intel·ligència Artificial, Daniel Goldstein, va declarar a premsa el següent, que els programes d’intel·ligència artificial sols són intel·ligents quan disposen de moltíssimes dades memoritzades en el sistema. És a dir, sense un gran volum de coneixements adquirits un cervell cibernètic, com també humà, no pot esdevenir intel·ligent. O explicat d’una altra manera, un cap amb pocs coneixements no pot prendre massa decisions correctes. Aquest evidència invalidaria l’educació per competències que està endegant el Departament d’Ensenyament en totes les escoles catalanes, tot i que amb un agreujant, no hi ha cap experiència prèvia que asseguri que els nostres fills aprendran més i millor amb aquesta estratègia.

La Germandat. Onada Edicions - Llibre per a tractar el masclisme a l'aula

La Germandat

Complot Contra les Dones

de David Miró

Onada edicions

Març 2018

Narrativa de ficció amb tots elements d’una intriga apte per a lectors juvenils i adolescents que vulguin debatre sobre el masclisme vigent. Ja en la primera pàgina el misteri apareix ràpid i amb bona trama. El rerafons polític, que l’autor coneix des del seu periodisme, fa de tel d’inspiració continu durant tota la novel·la. L’ús de dades històriques reals confereix a l’obra un realisme i credibilitat intensos i propers. Un pare ple de prejudicis masclistes es despullarà com un personatge maquiavèlic i cruel. Ell, a favor de l’adoctrinament a les escoles i a la societat, sabrà com fer-ho a tots nivells i entre tots els poders. Tergiversant les teories científiques a favor seu, justificarà el masclisme familiar, empresarial i polític. Sota un currículum ocult, que molts avui dia afirmen real, el protagonista explicarà l’actual guerra de sexes que va guiant la trama d’aquesta narrativa, un relat que interpel·la a adults i adolescents sobre la manipulació social, el neoliberalisme i els masclismes conseqüents. Els fets històrics que descriu la novel·la encaixen tan bé amb aquesta ficció que un es pregunta sinó serà veritat tot el relat. Tot plegat despertarà entre els lectors la inquietud, el debat i l’esperit crític, quelcom idoni per a una bona educació en les nostres aules. La Germandat esdevé un llibre que fa repensar profundament el masclisme, la violència de gènere i les actuals polítiques neoliberals com un tot interconnectat.