DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

jueves, 4 de octubre de 2018

Breve tratado sobre la estupidez humana

Ricardo Moreno


Esta semana aparecerá en las librerías el ensayo Breve tratado sobre la estupidez humana, publicado por la editorial Fórcola. Con prólogo de Francesc de Carreras, el libro deviene un excelente retrato de quienes se consideran sabios en nuestra sociedad pero que no lo son. Este breve tratado sobre la estupidez humana va dirigido contra los idiotas, tontos y necios que nos rodean, y contra las ideologías que contribuyen poderosamente cada día a incrementar sus filas y fomentar la estupidez. En tiempos del más obtuso populismo y de las frivolidades de la posverdad Ricardo Moreno, firma un libro muy oportuno y actual, pero sobre todo inteligente y con grandes dosis de sentido del humor.


(Barcelona, 04-10-2018)

viernes, 21 de septiembre de 2018

Màster en educació, o docents en explotació


El Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) veu amb suma preocupació el màster en educació que els docents han de passar per a exercir de professors a secundària. L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar molt tot el que envolta també a aquest. En concret hi ha el tema dels tutors dels aspirants a docents que no cobren res en absolut. Aquesta tasca la realitzen professors d’instituts dedicant molts mesos de seguiment, indicacions i avaluacions de l’aspirant a nivell personal amb exclusivitat. Molts centres estant indignats amb tal explotació dels seus docents. La prova està sent la negativa de molts instituts de Lleida que ja no accepten alumnes de pràctiques del màster. Aquest fet no és una novetat d’ara ja que ja s’havia avisat al Departament d’Ensenyament fa temps d’aquesta irregularitat. Cal tenir en compte que la matrícula és molt cara i sols beneficia a la universitat que acredita el màster, no pas als professors tutors de les pràctiques. Cal preguntar-se en tal cas si aquest màster en educació esdevé més un negoci que una formació. Hi ha tres raons més que semblen ratificar la idea de negoci. Primer, aquest màster l’imparteixen més personal de la universitat i allunyat dels centres que no pas professors bregats en aules de secundària. És a dir, la majoria dels qui cobren per aquest màster són instructors universitaris que poc coneixen els instituts i els adolescents. Segon, el que s’imparteix en aquest màster són més teories generals i allunyades dels continguts curriculars que no pas tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster. I tercer i últim, als matriculats en el màster se’ls demana més memòries i treballs pedagògics que no pas el domini en la seva especialitat. Tot plegat sembla indicar que el màster en educació esdevé més un negoci per als teòrics de l’educació que no pas una formació per als futurs professors de secundària. Preguem que el Departament, i si vol continuar potenciant aquest màster, almenys remuneri als tutors de les pràctiques en els instituts. Aquests sí coneixen l’aula, els adolescents i els continguts a impartir.

jueves, 20 de septiembre de 2018

Cursos de preparació d’oposicions per al cos docent de secundària: especialitat biologia i geologia

Cursos de preparació d’oposicions per al cos docent de secundària: especialitat biologia i geologia
Vols accedir a la professió docent? Nosaltres t’hi ajudarem
El Col·legi es posa al teu servei per oferir-te ajut i suport en la preparació de les proves amb un equip de professionals docents amb llarga experiència.
Ens avalen l’experiència, la qualitat i el rigor en la preparació dels nostres cursos amb més de 300 professors formats en la darrera edició 2017-2018.
Tens previst presentar-te a la pròxima convocatòria d’oposicions, de l’especialitat de matemàtiques? T’oferim aquest curs per a la preparació dels temaris.
Si tens qualsevol dubte o consulta, contacta amb nosaltres.
Ben cordialment,


- - - - - - - -
cid:image001.png@01D3A4B1.45900770
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
Rambla de Catalunya, 8, pral. 08007 Barcelona
Tel. 933170428Fax 934124907www.cdl.cat 
Seguiu-nos a Facebook i a Twitter
Si us plau, no imprimiu aquest correu si no és realment necessari. Contribuïm a preservar el medi ambient.
Avís de confidencialitat
Aquest correu i la informació que conté són de caràcter confidencial, i s’adrecen exclusivament al destinatari esmentat a l’encapçalament, les dades del qual formen part de la base de dades titularitat del COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES I EN CIÈNCIES DE CATALUNYA, amb domicili professional a Rambla de Catalunya, 8, pral., 08007 de Barcelona, ​​amb la finalitat de gestionar i canalitzar les comunicacions que es produeixin com a conseqüència de la relació que manté amb el responsable del tractament. De conformitat amb el que disposa la LO 15/1999, de protecció de dades, i en el Reglament (UE) 2016/679 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, us informem que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició, portabilitat i limitació d’ús, mitjançant comunicació per escrit a l’adreça citada anteriorment. Si el receptor de la comunicació no fos el destinatari, us preguem que ens ho comuniqueu immediatament, procediu a destruir el missatge rebut i que us abstingueu de fer servir, revelar, distribuir, imprimir, copiar o realitzar qualsevol altre acte de comunicació d’aquesta informació.
- - - - - - - -


Col·legi de Llicenciats de Catalunya
Rbla. Catalunya, 8, pral
08007 Barcelona
http://www.cdl.cat
info@cdl.cat 

lunes, 17 de septiembre de 2018

Educació X Competències incompetent

L’educació per competències ha començat aquest curs a tots els nostres centres. El nou sistema extermina les notes numèriques i les substitueix per un galimaties de frases on, per cert, resulta complicat indicar qui suspèn. Ara ja no s’avaluaran tant els coneixements de l’estudiant sinó les seves habilitats competencials. A més no s’entén massa que demana exactament el Departament amb això de les competències. En fi, que la majoria de professors anem bojos fent mil papers al respecte, però sospitant que el que el Departament realment ens demana es que rebaixem l’exigència i aprovem a més alumnes. El problema, i davant el nou galimaties entre frases, caselles, graelles i desenes d’aplicatius burocràtics, és que no queda gens clar com aprovar encara més. És obvi que això ha sorgit d’experts allunyats de l’aula, on pocs imparteixen classes i que regenten gasives entitats externes a l’aula. De fet l’educació per competències s’ha implantant sense un anàlisi contrastat ni un debat objectiu entre els professors de Secundària, ans al contrari, per real decret ens han complicat la nostra feina amb idees abstractes i allunyades de l’aula. Prego a la resta de professors crítics que es manifestin al respecte. Educar, eduquem tots, ensenyar sols uns pocs.

Masters en educació, negoci o formació?

Masters en educació, negoci o formació?

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per a exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster? O teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent, com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

viernes, 14 de septiembre de 2018

Oposicions a Professors de Secundària

Oposicions a Professors de Secundària

Un cop passades les oposicions per a professors del curs passat molts docents discrepen en els criteris d’avaluació de les mateixes. Un fet capdal ha estat l’anomenat supòsit pràctic que havia d’avaluar què sabien els opositors de la seva especialitat. Paradoxalment aquesta prova exigia no què, si no com ensenyar a l’aula. Com ensenyar pertocava a un segon exercici específic que l’opositor havia de superar posteriorment. És a dir, s’ha avaluat a l’opositor de tècniques pedagògiques on no tocava. Aquest fet, que contravé la llei estatal per al cos de funcionaris, ja fou comunicat amb molta antelació, i des del Col·legi de Doctors de Catalunya, al màxim responsable al respecte del Departament, senyor Garcia Plata. Com veiem això no s’ha resol amb lògica, sobretot si tenim en compte el supòsit pràctic en especialitats com Biologia i Geologia. Aquí es feia identificar organismes, roques i minerals a través fotografies on no es podia assolir prou detall. És a dir, s’exigia pura memorització de noms en llatí als opositors mentre el Departament defensa l’educació per competències on no cal que els alumnes memoritzin. Cal dir que la identificació d’organismes, roques i minerals és en la realitat cosa de grans especialistes, cosa que no cal que ostentin tots els docents i pedagogs que imparteixen classes. Potser aquesta prova ha estat una manera d’eliminar molts opositors davant la gran assistència dels mateixos. En tal cas millor posar làmines i dibuixos que tots els científics del món utilitzen per a la identificació naturalista. O millor encara, i si el Departament defensa l’educació per competències, i no per coneixements, que els opositors superin un exercici de classificació d’organismes o roques demostrant les seves capacitats competencials. Preguem que Ensenyament, i si vol continuar convocant oposicions justes, tingui en bona consideració aquests arguments didàctics, lògics i legals. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.

Mòbils a les Aules?

          Mòbils a les Aules?



Mar Camacho, directora d’infantil i primària del Departament, diu que no utilitzar el mòbil a l’aula és donar l’esquena a la tecnologia, que és una creença que aquest aparell no sigui bo en educació, i que el mòbil ha de formar part de la innovació educativa de tots els centres per tal d’avaluar i identificar quins obtenen major èxit. Val a dir que l’educació no hauria de ser un experiment per a tot el territori, i que a part de mòbils a l’aula hi ha tauletes, ordinadors i pissarres digitals connectades a Internet que no donen l’esquena a la tecnologia vigent. A més, i existint tanta tecnologia digital dins i al voltant de l’aula, cal remarcar que hi ha molts treballs científics i mèdics que aconsellen reduir força l’ús del mòbil a classe. Les raons són les següents. La primera l’addicció creixent al mòbil que fa que els nostres alumnes desatenguin la realitat. La segona l’augment de nens hiperestimulats que no perceben la realitat manual perdent la creativitat en tres dimensions. I la tercera i última, els estudis recents del psiquiatra Manfred Spitzer qui ha trobat que l’ús generalitzat del mòbil dificulta clarament l’ensenyament dels alumnes, redueix la seva concentració i alenteix la seva maduresa. Preguem que el Departament, i si vol continuar potenciant extensivament el mòbil com eina educativa, tingui en bona consideració aquests arguments mèdics, científics i didàctics contrastats. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.