Màster en educació, o docents en explotació

El Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) veu amb suma preocupació el màster en educació que els docents han de passar per a exercir de professors a secundària. L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar molt tot el que envolta també a aquest. En concret hi ha el tema dels tutors dels aspirants a docents que no cobren res en absolut. Aquesta tasca la realitzen professors d’instituts dedicant molts mesos de seguiment, indicacions i avaluacions de l’aspirant a nivell personal amb exclusivitat. Molts centres estant indignats amb tal explotació dels seus docents. La prova està sent la negativa de molts instituts de Lleida que ja no accepten alumnes de pràctiques del màster. Aquest fet no és una novetat d’ara ja que ja s’havia avisat al Departament d’Ensenyament fa temps d’aquesta irregularitat. Cal tenir en compte que la matrícula és molt cara i sols beneficia a la universitat que acredita el màster, no pas als professors tutors de les pràctiques. Cal preguntar-se en tal cas si aquest màster en educació esdevé més un negoci que una formació. Hi ha tres raons més que semblen ratificar la idea de negoci. Primer, aquest màster l’imparteixen més personal de la universitat i allunyat dels centres que no pas professors bregats en aules de secundària. És a dir, la majoria dels qui cobren per aquest màster són instructors universitaris que poc coneixen els instituts i els adolescents. Segon, el que s’imparteix en aquest màster són més teories generals i allunyades dels continguts curriculars que no pas tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster. I tercer i últim, als matriculats en el màster se’ls demana més memòries i treballs pedagògics que no pas el domini en la seva especialitat. Tot plegat sembla indicar que el màster en educació esdevé més un negoci per als teòrics de l’educació que no pas una formació per als futurs professors de secundària. Preguem que el Departament, i si vol continuar potenciant aquest màster, almenys remuneri als tutors de les pràctiques en els instituts. Aquests sí coneixen l’aula, els adolescents i els continguts a impartir.