La vaga d’educació segons La Fundació Bofill

El Punt Avui 01.04.22 El passat dimarts 29 de març, durant la vaga de docents, un gran gruix d'aquests, i molestos amb els experiments educatius de la Fundació Bofill i les grans subvencions que percep, van empaperar la seva entrada. Tot seguit, un dels seus membres, el senyor Vallory, va fer un tweet defensant l'entitat dient que el populisme necessita bocs expiatoris, és a dir que la Bofill, farcida d'ingressos que els docents no ostenten, i dissenyant tota mena d'experiments pedagògics que els professors han de suportar, ara passava a ser un boc expiatori. Afegia Vallory, tot mal interpretant el pedagog Paulo Freire, que la vaga era sectària, de consciència ingènua, no dialogant i antítesi del pensament crític. A part de les errades de sintaxi del senyor Vallory en el seu tuit, cal aclarir que la vaga no és sectària, ja que defensa una millora de la qualitat educativa per a tots els sectors socials; que no és una vaga de consciència ingènua, pel fet que els docents fa dècades que pateixen conscientment les teories de qui no està a l'aula com en Vallory; no és una vaga sense diàleg, perquè el lema principal és la negociació amb el Departament, i no és l'antítesi del pensament crític, perquè els docents han sortit al carrer a queixar-se'n amb fets i arguments patits a l'aula, la qual cosa en Vallory desconeix, car mai no ha fet classes i va suspendre el batxillerat repetides vegades. A més ell sí que ha estat sectari, ingenu, sense diàleg i poc crític perquè no ha permès que molts docents crítics amb ell, formessin part de les seves reunions a la Bofill, o és que el lladre pensa que tots són com ell?

Carburantes a menos 20 céntimos el litro, ¿una pantomima?

El precio de los carburantes está por las nubes y ahora el Estado nos ofrece reducir 20 céntimos por litro. Parece un regalo, pero quizás sólo sea una pantomima. Hagamos un cálculo con números fáciles y veamos la realidad. Supongamos que el precio del carburante de antes de la Guerra de Ucrania fuera de 1 euro por litro, del cual, y por los altos impuestos, aproximadamente 0,5 iban a las arcas del Estado. Si ahora cuesta casi 2 euros el carburante, el Estado se lleva aproximadamente 1 euro nuestro. La rebaja de 20 céntimos dejará la cosa en 1,8 euros por litro, es decir aproximadamente 0,9 para el Estado. Pues de 0,5 en impuestos por el carburante antes de la guerra a 0,9 futuros, el Estado sigue ganando mucho y casi el doble. Creo que la rebaja del carburante podría ser mucho más sustanciosa si se llegara a los 0,5 de impuestos de antes de la guerra ¿ven ahora la pantomima?

Qué diría Montessori ante las leyes educativas actuales

https://www.catalunyavanguardista.com/que-diria-montessori-ante-las-leyes-educativas-actuales/?fbclid=IwAR1yEC9YHx-pEh0cYSYrHGznML3h3lQiADP52Cvi_t-e4vfkle_I4Nuu0-Y

MONTESSORI ANTE EL LEGADO PEDAGÓGICO DE ROUSSEAU

Este libro de Catherine L’Ecuyer resulta una auténtica apuesta para una educación de calidad en la actualidad. Es más, todo político interesado por una enseñanza con proyecciones de un futuro mejor, debería leerlo y dejar de escuchar a muchos demagogos que, fuera del aula, predican cómo deben enseñar los docentes. Así, y por desgracia, se han diseñado planes y leyes educativas desde un despacho alejado del aula, pero cerca de un gran número de fugitivos de la tiza. El libro de L’Ecuyer, fruto de muchos de años de investigaciones y documentación contrastada, describe con todos sus adverbios el método que María Montessori elaboró a contracorriente ante muchos demagogos de su época. Muchos de ellos, y hoy en día, se han convertido en la base de la pedagogía estatal. Las leyes educativas españolas son fruto de aquellas ideologías de más de cien años que han conseguido convencer, que no argumentar de manera científica, a la mayoría de los políticos y asesores de estos. Leer el libro de L’Ecuyer hará comprender de donde viene todo y de la estafa educativa que estamos sufriendo en este país tan latino. Montessori no ha pasado de moda, simplemente, y lo describe el libro, se oponía a las demagogias que reducen hoy en día nuestros niveles educativos, evitan el ascensor social escolar y tergiversan el real objetivo de la educación en favor de intereses económicos. Bienvenido sea este libro para que la enseñanza no devenga cuatro pasos hacia delante y cinco hacia atrás.

Pares en contra de la vaga educativa?

Alguns pares, i a l’haver de tenir els seus fills a casa, se senten molestos davant la vaga d’educació. El tema cal rectificar-lo explicant que aquesta vaga va en favor dels progenitors. La qualitat educativa ha anat baixant en els darrers trenta anys amb una escola de pa i circ. L’ascensor social de la transmissió de coneixement que ha de permetre que els seus fills puguin accedir a un millor futur laboral s’ha esvaït. Cal que les mares i pares entenguin que la disminució del nivell de coses a ensenyar a l’aula ha estat un fet constant durant els últims trenta anys, i que això ha revelat a molts professors. Si fan vaga és per millorar el nivell d’ensenyament, i no pas per a perjudicar a les famílies. És més, haurien de ser les mares i pares que sortissin al carrer a queixar-se de l’estafa educativa que amb els seus impostos estan pagant. Des del Decret de Plantilles que va esclavitzar els interins, passant per les retallades del 2010 al 2012, fins a arribar a l'era Cambray amb més hores de burocràcia i reunions juntament amb una rebaixa brutal dels continguts a impartir entre els nostres fills i filles, hem passat per tot un conjunt de despropòsits on el Departament d'Educació diu que vol millorar la qualitat educativa, però qui de veritat treballa a peu d'aula sap que això no és així. Estem matant la funció de la formació d'aquests país que havia de ser l'ascensor social per tal que tot escolar pobre tingui igual potencial de possibilitats que la resta. Ara jo em pregunto si fem un RIP o fem un RAP de l'educació.

Vaga docent indocent

(El Punt Avui 20 de març de 2022) Els docents del nostre país estan en vaga, i no per un sou millor, sinó per la qualitat educativa del teu nadó. Els professors fan més hores de burocràcia i reunions que no pas fer bones classes. El Departament vol que els docents facin més paperassa en detriment d'ensenyar millor als vostres fills i filles, amb la paradoxa que els docents ja fan més hores de mitjana que els de l'OCDE. Les rebaixes del currículum que el Departament decreta estan matant l'ascensor social que l'escola ha d'impulsar. Tot pare i mare vol que els seus descendents, i amb bons coneixements, assoleixin un bon futur laboral i personal, però en González. C. ha dit que NO a tots els reclams d'aquesta vaga, i tot això davant de més de 30.000 docents al carrer fent vaga. En aquest cas cal que més gent, progenitors inclosos, se sensibilitzin amb l'objectiu de la transmissió de coneixements. El conseller vol imposar el projecte del COS ÚNIC, és a dir, que els professors especialistes de Secundària facin classes als nadons de Primària, i els de Primària als adolescents de Secundària. Vet aquí la reducció de currículums, l'educació per àmbits, els projectes, el canvi de calendari a setembre i la fi dels especialistes. Tot plegat una estafa per als nostres estudiants i famílies, on també els pares haurien de venir a la vaga sense pretendre que els nostres instituts esdevinguin un aparcament d'adolescents. Un bon docent cal que defensi la transmissió de coneixements i que abandoni l'escola de festes i "coure castanyes" per tenir a pares, mares i alumnes contents. Fer canviar les coses, no significa cremar la llar. Fem que el Departament no dinamiti amb unes falles valencianes la professió docent.

Vaga docent indecent ?

El Segre 15.03.22 La Vanguardia - El Segre - 20 Minutos (15.03.22) Els docents del nostre país estan a punt de vaga per causes múltiples. Des del Decret de Plantilles que va esclavitzar els interins, passant per les retallades del 2010 al 2012, fins a arribar a l'era Cambray amb més hores de burocràcia i reunions juntament amb una rebaixa brutal dels continguts a impartir entre els nostres fills i filles, hem passat per tot un conjunt de despropòsits on el Departament d'Educació diu que vol millorar la qualitat educativa, però qui de veritat treballa a peu d'aula sap que això no és així. La Llei d'Educació Catalana diu que cal invertir un 6% del PIB, però mai no s'ha aplicat. Afegim que les retallades en educació del 2010 van dir que serien temporals, no obstant això s'han perpetuat amb un 7% menys de sou per als docents. Així i tot el Departament vol que els docents facin feina més hores, facin més burocràcia i més reunions, en fi, cobrar menys per més tasques no educatives. I en aquest país els docents ja fan més hores que la mitjana de l'OCDE, és a dir, fan més feina que la mitjana europea, però no cobren com ells, ni ensenyen més, ans al contrari, amb les rebaixes del currículum decretades, els docents faran més de monitors de guarderia que de professors transmissors de coneixements. Ens hem begut l'enteniment? Més aviat estem matant la funció de la formació d'aquests país que havia de ser l'ascensor social per tal que tot escolar tingui igual potencial de possibilitats. Ara jo em pregunto si fem un RIP o fem un RAP de l'educació.