Los planes educativos, sin ciencias - La Rioja- 1 de julio de 2024

 

Los planes educativos, sin ciencias

La Rioja

1 de julio de 2024

David Rabadà

La Geología, y como cuarta ciencia experimental, ostenta el mismo rango que la Física, la Química y la Biología. Sin embargo, la Geología ha estado casi eliminada, como el resto de ciencias, de nuestros planes educativos engrosando los malos resultados de ciencias en las pruebas PISA. Además los profesionales y la sociedad están cada vez menos formados en ciencias. En nuestros centros de secundaria y bachillerato se puede constatar que los conocimientos científicos son cada vez menos presentes en sus currículums. Por ejemplo, durante los cuatro años de la ESO sólo se enseña Geología obligatoriamente durante un solo triste trimestre, razón por la cual la mayoría de alumnos cuando acaban esta etapa no saben prácticamente nada sobre Geología como del resto de ciencias. El colectivo Geología en Lucha hace tiempo que denuncia este hecho, y alienta al Ministerio de Educación para que ponga solución a esta lacra huyendo de ideologías e intereses. Es una vergüenza que la política educativa esté borrando las ciencias de los currículums escolares. Al final pensaremos que un seísmo es un castigo divino y que la Tierra es plana.

https://www.larioja.com/opinion/cartas-al-director/david-rabada-y-vives-planes-educativos-ciencias-20240701214157-nt.html

https://www.aepect.org/2021/05/17/geologia-lomloe-2021/

N_P. ELS FUTURS PROFESSIONALS SABRAN AFRONTAR EL CANVI CLIMÀTIC? - Col·lectiu Geologia en Lluita

 

ELS FUTURS PROFESSIONALS SABRAN AFRONTAR EL CANVI CLIMÀTIC?

Col·lectiu Geologia en Lluita

(Versión en español debajo)

Geologia en lluita és un col·lectiu d’uns tres-cents docents de secundària, recolzats per institucions i entitats, que estan preocupats per la recessió de la  Geologia i de les Ciències Ambientals en els actuals currículums escolars. La Geologia, i com a quarta ciència experimental, ostenta el mateix rang que la Física, la Química i la Biologia. No obstant això, ha estat gairebé eliminada totalment dels nostres plans educatius engruixint els mals resultats en ciències de Catalunya en les proves PISA.

Actualment, són nombroses les decisions que han de prendre empreses, entitats i governs en relació amb assumptes geològics com la sequera, el canvi climàtic, els recursos miners i els riscos geològics. Això no obstant, els professionals i la societat estan cada vegada menys formats en  Geologia i Ciències Ambientals. En els nostres centres de secundària i batxillerat es pot constatar que aquests coneixements són cada cop menys presents en els seus currículums. Per exemple, durant els quatre anys de l'ESO sols s'ensenya Geologia obligatòriament durant un sol trist trimestre, raó per la qual la majoria d’alumnes quan acaben aquesta etapa educativa no saben pràcticament res sobre Geologia. Un altre exemple es veu a les PAU on  la Geologia i les Ciències Ambientals reben unes ponderacions ínfimes.

El col·lectiu Geologia en lluita fa temps que ha denunciat aquest fet, i ara exigim que el Departament d’Educació posi solució a aquesta xacra fugint d’ideologies i interessos. És una vergonya com la política educativa ha gairebé esborrat la  Geologia i les Ciències Ambientals dels currículums de l'ESO i Batxillerats. Al final pensarem que un sisme és un càstig diví i que la Terra és plana.

 

Col·lectiu Geologia en Lluita

#GeologiaEnLluita

¿LOS FUTUROS PROFESIONALES SABRÁN AFRONTAR EL CAMBIO CLIMÁTICO?

 

Geología en lucha es un colectivo de unos trescientos docentes de secundaria, apoyados por instituciones y entidades, que están preocupados por la recesión de la Geología y de las Ciencias Ambientales en los actuales currículos escolares. La Geología, y como cuarta ciencia experimental, ostenta el mismo rango que la Física, la Química y la Biología. Sin embargo, ha estado casi eliminada totalmente de nuestros planes educativos engordando los malos resultados en ciencias de Cataluña en las pruebas PISA.

Actualmente, son numerosas las decisiones que tienen que tomar empresas, entidades y gobiernos en relación con asuntos geológicos como la sequía, el cambio climático, los recursos mineros y los riesgos geológicos. No obstante, los profesionales y la sociedad están cada vez menos formados en Geología y Ciencias Ambientales. En nuestros centros de secundaria y bachillerato se puede constatar que estos conocimientos son cada vez menos presentes en sus currículos. Por ejemplo, durante los cuatro años de la ESO solos se enseña Geología obligatoriamente durante un solo triste trimestre, razón por la cual la mayoría de los alumnos cuando acaban esta etapa educativa no saben prácticamente nada sobre Geología. Otro ejemplo se ve en las PAU donde la Geología y las Ciencias Ambientales reciben unas ponderaciones ínfimas.

 

El colectivo Geología en lucha hace tiempo que ha denunciado este hecho, y ahora exigimos que el Ministerio de Educación ponga solución a esta lacra huyendo de ideologías e intereses. Es una vergüenza como la política educativa ha casi borrado la Geología y las Ciencias Ambientales de los currículos de la ESO y Bachilleratos. Al final pensaremos que un seísmo es un castigo divino y que la Tierra es plana.

 

Colectivo Geología en Lucha

#GeologiaEnLluita

RADARS ESCURABUTXAQUES A BARCELONA

 

RADARS ESCURABUTXAQUES A BARCELONA

M'acaba d'arribar una multa per infracció greu en anar a 40 km per hora per Barcelona, però el fumut és que això ja és normal a la ciutat comtal amb milers d'afectats, és a dir, és normal que un gran gruix dels conductors de Barcelona cometin infraccions greus. La raó són els nous radars en expansió com un virus sense aturador on s'ha d'anar a 30 en lloc dels cinquanta de sempre. M'explico, tu vas conduint als 50 km per hora reglamentaris, i de sobte un senyal indica els trenta poc abans d'un radar per tot just després tornar als 50 inicials. Diu l'ajuntament que és per protegir les zones escolars i d'alta sinistralitat, però la immensa majoria de multes es donen quan no hi ha alumnes pel carrer o en hores de baix volum de conductors i sinistralitat. Així i tot, ja hi ha afectats que li han arribat per infraccions greus de 5 a 10 denúncies juntes, ¿creu l'ajuntament que Barcelona està envaïda per conductors delinqüents? ¿O potser aquests radars són unes escurabutxaques? Sincerament, cal que l'ajuntament revisi aquesta injustícia a l'incaut contribuent. Sé que em poden respondre amb un degotall oliós de raons legals per tal que aquests radars continuïn multant, però les lleis no són el mirall absolut ni de la moral ni de la justícia de la política, sinó d'una ideologia sense fonament moral. Si les lleis han de buscar el benefici comú, els radars d'escurabutxaques de Barcelona n'estan sent un malson.

La fi de la Geologia en educació

 

GEOLOGIA CENSURADA

 

És una vergonya com la política educativa ha esborrat la Geologia dels currículums de l'ESO i Batxillerats. Vet aquí el sorgiment del col·lectiu Geologia en Lluita que acull a més de dos-cents professors preocupats per aquesta censura de la Geologia. Per exemple, i durant els quatre anys de l'ESO, sols s'ensenya Geologia obligatòriament durant un sol trist trimestre. Conseqüència d'això està sent que cada cop menys gent sap què és la Geologia. La majoria entén què és un químic, un físic, un biòleg, però i un geòleg? Alguns diuen que són aquells que excaven els romans, però aquests no són els geòlegs sinó els arqueòlegs i un geòleg no és el mateix que un arqueòleg. Per tant, i malauradament, confondre la quarta ciència experimental com és la Geologia amb els coneixements humanístics i tècnics de l'Arqueologia implica un gran desconeixement en cultura general. Posem pel cas el secretari de les Nacions Unides, António Guterres. Fa uns dies va declarar que els humans representem el mateix perill que el meteorit que va matar els dinosaures, però per qui conegui una mica la història geològica del planeta, i la Geologia d'aquest, entendrà que això és una gran animalada. La raó és que més i majors meteorits va haver-hi sense extincions globals. Per extingir els dinosaures van passar més coses que un meteorit. Cal preguntar-se ara si censurar la Geologia dels nostres currículums educatius surt a compte, ¿s'entén ara la confusió amb l'arqueologia i la pífia del secretari de les Nacions Unides? Al final pensarem que un sisme és un càstig diví. El terraplanisme sols ha estat l'inici d'aquesta hipocresia política.

GEOLOGIA CENSURADA A L'ESO - Col·lectiu Geologia en Lluita

Geologia en lluita som un col·lectiu de més dos centenars de docents de secundària preocupats per la formació en temes geològics i ambientals, íntimament relacionats amb la matèria de Geologia i ciències ambientals, i per la formació dels nostres joves en temes ambientals.

El propòsit d’aquesta carta és expressar el nostre enuig en relació amb la hipocresia actual respecte als reptes globals relacionats amb la dinàmica terrestre i tots els objectius de desenvolupament sostenible. Actualment, són nombroses les decisions que han de prendre empreses, entitats i sobretot polítics i governs en relació amb la gestió del territori, l’aigua, el paisatge, els recursos miners, etc.

Un clar exemple d’això és el documental que es va emetre diumenge dia 26 de maig a Televisió de Catalunya (3Cat), “La febre dels metalls”. Com a col·lectiu, ens preocupa l’impacte que tenen aquestes decisions i actuacions preses i executades per persones amb poca formació acadèmica o sensibilització en àmbits de medi ambient. És per això que defensem fèrriament la necessitat de professionals i polítics implicats en la gestió territorial amb una mínima formació acadèmica en la matèria. L’alumnat de secundària (i possiblement extensiu a la societat) cada vegada rep menys formació en les matèries relacionades amb la geologia i les ciències ambientals.

Hem recollit dades de quasi un centenar de centres de secundària i es pot constatar que la matèria Geologia i ciències ambientals ha patit un retrocés molt important i que cada cop s’ofereix a menys centres. Aquest fet es deu a diverses raons com poden ser: el tractament desigual de la Geologia enfront de la Biologia en les matèries de ciències durant l’Educació Secundària Obligatòria, la poca presència en altres àmbits fora de la matèria de ciències i, el que sembla que és l’argument fonamental, el fet que és una matèria menystinguda en les ponderacions de totes les universitats per accedir als diferents graus universitaris.

Cal que la societat en general i l’àmbit acadèmic en particular prenguin consciència que un coneixement ampli del territori i de la dinàmica terrestre són molt necessaris en àmbits no només estrictament científics, sinó també en aquells relacionats amb l’administració d’empreses, arquitectura, economia, política, turisme, geografia o paisatgisme i, fins i tot, a enginyeries d’obra civil, energies o materials.

Urgeix que les ponderacions de la matèria Geologia i ciències ambientals siguin modificades de cara al curs vinent en els estudis abans esmentats. La feina dels docents de batxillerat pot ser l’última oportunitat dels futurs professionals per a rebre formació en aquests aspectes, de forma que els permeti prendre decisions fonamentades científicament i acadèmica que afecten la societat.

Col·lectiu Geologia en lluita, des de diferents punts del territori, divendres, 31 de maig del 2024

Conferència: Gran Canària, l'illa dels mil barrancs ( Sala d'actes - Casal de Vila-rodona)

Gran Canària, l'illa dels mil barrancs

CEG - Sala d'actes Casal de Vila-rodona

Vila-rodona (Alt Camp)

Dissabte 1 de juny de 2024

A les 10.15 de la nit

a càrrec de David Rabadà, geòleg

Podria tornar a explotar aquesta illa tal com ho va fer fa 14 milions d'anys? S'hi poden trobar minerals estratègics tal com ha passat a Fuerteventura? Per què el centre de Gran Canària presenta un anell elevat de serres amb mil barrancs? Aquestes i altres preguntes seran l'eix de la conferència que el geòleg i divulgador científic, David Rabadà, impartirà aquest proper dissabte.

Acte gratuït

Aforament limitat

APRENDIZAJE BASADO EN PROYECTOS - Ed. AKAL

 

APRENDIZAJE BASADO EN PROYECTOS

Un aprendizaje basura para el proletariado

 

Hablar de la educación por proyectos es abrir la caja de Pandora entre los vientos pedagogistas y los aires tradicionales. Un libro que resume bastante bien esta polémica es Aprendizaje Basado en Proyectos de Olga García y Enrique Galindo. El trabajo resulta una auténtica apuesta para una educación de calidad en la actualidad. Es más, todo político interesado por una enseñanza con proyecciones de un futuro mejor, debería leerlo y dejar de escuchar a muchos demagogos que, fuera del aula, predican cómo deben enseñar los docentes. Así, y por desgracia, se han diseñado planes y leyes educativas desde un despacho alejado del aula, pero cerca de un gran número de fugitivos de la tiza. Este libro, fruto de muchos de años de investigaciones y documentación contrastada, describe con todos sus adverbios el método que los Estados Unidos extendió desde los años ochenta bajo una ideología neoliberal de la educación, la educación por proyectos. Esta se ha convertido en la base pedagógica de la mayoría de los países occidentales. Las leyes educativas españolas son fruto de estas ideologías, incluso ya antes de la LOGSE de los noventa. Al leer el libro de Olga García y Enrique Galindo se explica de donde viene todo y del desvarío educativo que estamos sufriendo en nuestro país.

 

El libro es una excelente crítica argumentada de lo que realmente esconde la EBP y su educación por competencias. En el texto queda claro que la educación por proyectos proviene de organismos más económicos y políticos que no educativos, algo que se ha expandido en la mayoría de los países occidentales neoliberales. Queda claro que el objetivo de todo, y como argumentan sus autores, es que la escuela produzca perfiles laborales flexibles y acordes con la demanda empresarial entre nuestros alumnos. Es más, el libro demuestra como la LOMLOE reducirá todavía más los contenidos a enseñar bajo la llamada educación por ámbitos y la suspensión de las especialidades docentes, todo ello vinculado a la educación por proyectos y a las ideologías de las grandes multinacionales. Para ello existe una intensa propaganda que viste a la educación por proyectos de innovación, pero esta hunde sus raíces ya en el siglo XVI para proseguir en diferentes metodologías empresariales posteriores y no educativas. En ello los autores del libro han realizado una auténtica excavación arqueológica exhumando multitud de informes y documentos oficiales de la OCDE, universidades y entidades internacionales. El compendio de todo ello es casi una tesis doctoral que llega a las siguientes conclusiones. Primero, la aplicación de la educación por proyectos en niveles universitarios y de manera auxiliar con alumnos con grandes conocimientos, ayuda puntualmente a sus aprendizajes. Segundo, y en secundaria, no parece concluyente que la EBP mejore el aprendizaje de nuestros alumnos con respecto a la instrucción directa tradicional. Tercero, los pocos informes que hay sobre la educación por proyectos concluyen que reducen el nivel de alfabetización de los alumnos. Cuarta, cuando estos alumnos no poseen gran cantidad de conocimientos estructurados, empeoran en sus aprendizajes, comprensión lectora y expresión escrita. Y quinta y última, si no existen datos concluyentes que indiquen que la educación por proyectos es mejor que la instrucción directa tradicional, es una temeridad que la política nacional pretenda aplicar universalmente la EBP en todos nuestros centros educativos, y a sabiendas que esta metodología introduce criterios laborales y empresariales neoliberales entre nuestros alumnos. Una ideología económica no debería formar parte de nuestro sistema educativo. En resumen, la Instrucción Directa Tradicional, IDT si quieren más modernidad, no ha pasado de moda, simplemente se opone a la imposición de la Educación Basada en Proyectos que reduce hoy en día nuestros niveles de alfabetización y conocimientos, es decir, castra el ascensor social y real objetivo de la educación en favor de intereses económicos. Bienvenido sea este libro para que la enseñanza no devenga cuatro pasos hacia delante y cinco hacia atrás.