SOBRE MARAGALL, D’ORS, ESPRIU, PORCEL I ALTRES d’Oriol Pi de Cabanyes

Aquest llibre esdevé una gran crida a la literatura catalana recent. Amb un català sòlid i ric en vocabulari, Oriol Pi de Cabanyes viatja a través de diferents escriptors, editors i lletraferits de la terra, tot destil·lant aquests protagonistes amb les seves virtuts i les seves xacres. Resulta obvi que alguns poders han volgut esborrar la cultura de Catalunya. Però gràcies, en part, als personatges que el llibre va descrivint, aquesta ha perdurat. En certa manera el llibre profunditza entre víctimes i botxins despullant a molts d’ells. A alguns els baixa del pedestal per a mostrar-nos-els simplement humans. Defectes i exemplaritats van discorrent entre molts escriptors coneguts tot veient la seva aportació al català. Per desgràcia el seu moment polític va influir en l’estil d’escriptura d’un gran gruix d’aquells. Per això un fet que aplaudeix Oriol Pi de Cabanyes és l’estil original i allunyat de les tendències comercials o polítiques. L’art hauria de moure’s en llibertat però malauradament l’entorn prem els lletraferits. Queda clar en el llibre que la literatura catalana ha estat menyspreada per la castellana i condemnada per la política imperialista de l’estat central. El fet que avui dia la nostra literatura no hagi mort ha estat gràcies a la lluita dels autors aquí descrits. La narrativa, l’assaig o la poesia han estat reptades a buscar la bellesa davant qui mai no la assolirà, els imperialismes culturals.

LA VIDA LENTA Josep Pla

Un Pla intern, sensible i feble va desfullant les seves observacions del jorn entre l’entorn i si mateix. Sense intenció literària va deixant registre de meteorologia, àpats i de la seva vida social diàries. Dia a dia va repetint-se l’anterior sota la pressió i obsessió d’escriure-ho tot. En aquest estat de rumiar i redactar, Pla pateix, pateix d’atacs d’ansietat, pateix per un erotisme llunyà, pateix pel seu alcoholisme, pateix pel seu tabaquisme, pateix per la mort, pateix per fer-se vell, pateix per un insomni perpetu, pateix per la seva solitud, i pateix pel país sota el franquisme. Tot d’una assoleix algun petit parèntesi d’equilibri quan la seva solitud interna es veu plena de familiars, viatges o absència d’alcohol. En fi, que en el decurs del seu diari se’ns destapa un Pla contrari al franquisme, avorrit de la censura, proper als semites, amant de la bona cuina i molt, però que molt, noctàmbul sota la companyia dels seus amics, coneguts i saludats. En totes les seves notes de lletraferit no s’hi veu cap mena de teràpia que el pugui fer escapar de les seves xacres. Un dolça lectura per a qui vulgui aprofundir més en aquest personatge.

Taphonomical Interpretation of the Sima de los Huesos site

https://www.researchgate.net/profile/David_Rabada_Vives

UNESCO EDUCACIÓ PER PROJECTES

La Unesco s’acaba de postular partidària per l’educació per projectes dient que el docent ha de canviar radicalment de plantejaments. El que cal, ens diu la Unesco, són docents guies dels alumnes per tal que aquests descobreixin el saber. Porto des de 1991 impartint classes i igual idea va aparèixer amb la reforma educativa de la LOGSE. El resultat fou l’augment del fracàs escolar nacional sota docents plens de teories pedagògiques per a guiar als alumnes però sense domini de les seves disciplines. En veig sovint exemples d’això amb pissarres del de llengua plenes de faltes d’ortografia, o amb el professor de mates fent anar la calculadora perquè la memorització ha passat de moda. Durant aquestes últimes dècades moltes modes educatives s’han incorporat al nostre sistema educatiu sense proves contrastades d’èxit. Per tant em fa pànic el que ara repeteix la Unesco. Les modes educatives, sense dades objectives que demostrin la millora del nostre sistema educatiu, s’han imposat a les escoles més per creença que no pas per fets reals. En conseqüència unes modes han romàs i d’altres s’han extingit. El problema es tenir perspectiva de futur per saber si les que romanen ara són meres teories sense eficàcia provada o si, ans al contrari, elles esdevindran la solució al flagrant fracàs escolar vigent. L’escola per projectes pot ser una estratègia a demostrar, no un acte de fe a seguir.

PP Pisos Barats

La política neoliberal del PP va donar llibertat per a comprar i vendre buscant la millor oferta. Des de que es va liberalitzar el preu de l’habitatge així ens ho van fer entendre el senyor Aznar pels noranta i el senyor Luis de Guindos en aquest moment, un economista, aquest últim, que havia romàs en el Consell Assessor d’una de les financeres més neoliberals del món i responsable de l’actual crisi mundial, Lehman Brothers. Doncs la política del lliure comprador que predicada pel PP en aquest país és falsa. Conec ja dos casos on el Govern incompleix flagrantment el seu neoliberalisme. La gent va boja buscant i rebuscant pisos de preu assequible, i si algú els troba com a lliure comprador li arriba en breu una sorpresa. Mesos més tard de la compra, hisenda envia una carta valorant la teva llar molt a l’alça i reclamant la part proporcional d’impostos d’una cosa que mai no has pagat, i que ni creies poder pagar, vet aquí per quina raó t’havies buscat un pis ben barat. Per a més INRI la valoració no s’ha fet visitant el teu pis, sinó des d’un despatx llunyà segons les dades que el nostre Govern neoliberal té. Acte seguit reclamen al pobre il·lús comprador més de 8.000 euros per la gràcia de Déu. Òbviament, els que conec, han liquidat tots els seus estalvis en el pis i ara els pesa una hipoteca, és a dir, els costarà Déu i ajuda poder pagar el que paradoxalment els reclama un Estat neoliberal. No vam quedar que hi havia llibertat de preus? Que si la banca troba xollos econòmics se li deixa fer ? Què passa, que els de classe mitjana no tenen iguals drets ? Ja veig que aquest Govern és neoliberal amb les grans fortunes però no amb la majoria que vota. Les reformes que tant prediquen sols són canvis, que no millores, per tal que hi guanyin més els de sempre, els més potentats. El PP no para de parlar d’esquerres radicals com independentistes, els de la Colau o els de Podemos. Però si amb les seves lleis mordassa els radicals són ells. Què volen? Que la gent es quedi de braços creuats davant aquestes injustícies creades per buròcrates amb panxa de bisbe. No s’estranyin doncs que alguns es vulguin fer altre cop segadors i cridar, visca la terra, mori lo mal Govern.

Conferència ¿Primers enterraments rituals a Atapuerca?

Conferència ¿Primers enterraments rituals a Atapuerca? (Sima de los Huesos, Serra d'Atapuerca, Burgos, Espanya) El jaciment paleontològic de la Sima de los Huesos a la serra d'Atapuerca conté una important associació de restes humanes d'uns 400.000 anys d'antiguitat. L'elevada concentració d'aquests neandertals primitius va ser interpretada com el primer ritual funerari de la humanitat, teoria que van difondre científics com Eudald Carbonell o Juan Luis Arsuaga entre d’altres. L’anterior interpretació ha estat repetida durant dècades pels projectes de recerca oficials, pels mitjans de comunicació i pels llibres de text de les escoles. Això ha impossibilitat que altres explicacions hagin estat escoltades i ha impedit que la ciència faci el que ha de fer, contrastar hipòtesis. Proves científiques de diferents disciplines han donat a la Sima de los Huesos una nova interpretació oposada a l’enterrament ritual dels neandertals. Segons aquesta revisió, recentment acceptada pel Spanish Journal of Paleontology, l'acumulació i concentració de les restes humanes a la Sima de los Huesos no va ser conseqüència de pràctiques funeràries sinó del transport dels cadàvers pels corrents d'aigua des d'un cau de depredadors. Vegeu més informació a: http://www.cdl.cat/conferencies A càrrec de David Rabadà i Vives paleontòleg i professor de Ciències Geològiques Dijous 28 de maig a les 19 h Sala Ramon Fuster Activitat gratuïta. Aforament limitat. Per inscriure-us-hi, envieu un mail a activitats@cdl.cat. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya Rambla de Catalunya, 8, pral. 08007 Barcelona Tel. 933170428 Fax 934124907 www.cdl.cat Seguiu-nos a Facebook i a Twitter

CAMACHO CAMARGA

La líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, està negant tota acusació davant la comissió del Parlament sobre el cas Método 3, i és que l’amnèsia social és el desig de molts polítics. Ningú no sabrà qui va ordenar les escoltes entre la Camacho i la ex del Pujol, ningú podrà entendre quins pactes jurídics i polítics han enterrat l’afer del restaurant la Camarga. Amb la carpeta tancada del cas, Camacho i Zaragoza han brindat contents en la intimitat. Però el poble, enganyat en una democràcia que ens fa combregar amb rodes de molí, no pot albirar res davant el tap decretat pels jutges. Si la Camacho i en Zaragoza s’entenien en aquest assumpte no en trobarem mai cap prova fefaent. Els rumors corren i el poble se sent cada cop més estafat per uns partits, PP i PSOE, que enlairen un vel de secrets que, a manca d’informació classificada, no ens deixen saber la veritat. David Rabadà i Vives