LA VIDA LENTA Josep Pla

Un Pla intern, sensible i feble va desfullant les seves observacions del jorn entre l’entorn i si mateix. Sense intenció literària va deixant registre de meteorologia, àpats i de la seva vida social diàries. Dia a dia va repetint-se l’anterior sota la pressió i obsessió d’escriure-ho tot. En aquest estat de rumiar i redactar, Pla pateix, pateix d’atacs d’ansietat, pateix per un erotisme llunyà, pateix pel seu alcoholisme, pateix pel seu tabaquisme, pateix per la mort, pateix per fer-se vell, pateix per un insomni perpetu, pateix per la seva solitud, i pateix pel país sota el franquisme. Tot d’una assoleix algun petit parèntesi d’equilibri quan la seva solitud interna es veu plena de familiars, viatges o absència d’alcohol. En fi, que en el decurs del seu diari se’ns destapa un Pla contrari al franquisme, avorrit de la censura, proper als semites, amant de la bona cuina i molt, però que molt, noctàmbul sota la companyia dels seus amics, coneguts i saludats. En totes les seves notes de lletraferit no s’hi veu cap mena de teràpia que el pugui fer escapar de les seves xacres. Un dolça lectura per a qui vulgui aprofundir més en aquest personatge.