Mestres de
Primària a Secundària
Diari de Girona, 28 de maig de 2019
Opinió
En la majoria de països l’educació primària
esdevé una formació bàsica per tal que secundària continuï la seva tasca.
Primària realitza una bona feina a nivell d’hàbits i coneixements fonamentals
mentre que secundària treballa més la transmissió de coneixences sense deixar
de banda hàbits i ensenyament. En els primers els protagonistes són els mestres
amb una formació més generalista, i en els segons els professors amb una
formació més específica segons l’especialitat que imparteixen. Però a Catalunya
ens hem trobat que el Departament d’Educació vol canviar les tornes. A finals
del curs passat, i adduint causes majors, el Departament d’Educació va decidir
habilitar l’entrada de mestres de primària a secundària dient que mancaven
docents a secundària, tot i que el mateix departament havia publicat estudis en
sentit contrari. Fa anys, i segons les seves previsions, la baixada demogràfica
d’alumnes a primària crearia un excedent de mestres en tal etapa. Potser per
aquesta raó, i tenint ara un superàvit de mestres, el Departament els volia
passar a secundària. De fet les tres resolucions que el Departament va
dictaminar el curs passat foren per tal que uns 800 a 1200 mestres de primària
poguessin impartir les especialitats de Català, Castellà i Matemàtiques a
secundària, fàtua argumentació ja que aquestes places es podien cobrir bé
reduint el nombre d’escolars per aula de primària, o bé agafant professors des
de la gran borsa de treball a secundària. El fet és que hi ha molts professors
de secundària esperant feina sense que calguin ser substituïts pels de
primària, molt especialment si atenem al fet que els mestres passarien pel
davant dels interins i substituts del cos de Secundària.
Malgrat tot, el Departament va insistir a
les direccions de Secundària que escollissin a mestres de primària en les seves
plantilles. Això va comportar contradiccions com que mestres de primària amb el
nivell E de català poguessin impartir tal especialitat per davant de professors
de secundaria amb igual nivell de català o superior. Vet aquí que molts
directors s’hi van oposar tot i la pressió del Departament. Malgrat això el
Departament els va insistir per tal que mestres de primària substituïssin a
professors de secundària. Al final sols unes desenes de mestres de primària
varen passar a secundària amb tot un gran enrenou. En el fons el que s’empaita
és l’anomenat cos únic, és a dir, que tant mestres com professors es barregin
impartint classes a primària i secundària indistintament. Davant aquest caos un
sindicat de professors va interposar el passat 7 de maig de 2018 un recurs
davant les resolucions del Departament. Professors de Secundària (aspepc·sps)
va advertir que tot plegat es tractava d’un pretext per a la consecució d’un
cos únic docent i que, a més d’atemptar contra els criteris d’especialitat i
titulació propis de la secundària, es tractava d’una mesura il·legal. La
conseqüència ha estat, i fa pocs dies, la recent sentència del Jutjat
Contenciós-Administratiu número 4 de Barcelona que s’ha pronunciat
favorablement a la demanda interposada pel Sindicat Professors de Secundària
(aspepc·sps). És a dir, que els mestres de primària no podran accedir a
impartir docència a l’etapa d’Educació Secundària. El fet és que la resolució
del Departament ha estat declarada il·legal i nul·la al respecte del que diu la
LEC com també la llei estatal. Aquesta normativa diu que els mestres no poden
adquirir noves especialitats de secundària sense la llicenciatura o grau
requerits. En el mateix sentit el Departament d’Educació tampoc pot habilitar
als mestres a impartir especialitats de les quals no n’ostenta la formació
exigida. Convindrem que per tal d’ensenyar un bon nivell de matemàtiques a
secundària cal tenir una titulació adient, coneixements inclosos. El fet és que
existeix un protocol legal clar per tal que un mestre de primària pugui accedir
al Cos de Secundària. Aquest és un percentatge en les places d’oposicions tal
que, si un mestre ostenta un títol de llicenciat o graduat adient a la plaça,
pot optar a l’oposició. En altre cas és obligat que els graduats, llicenciats
universitaris i doctorats puguin accedir amb prioritat a la plaça
d’especialista objecte de l’oposició.
Tot i així el Departament d’Educació
persevera en el Cos Únic per a tots els nivells on un mestre obert a tot pugui
substituir a un professor especialista. És a dir, que un docent de primària
expert en nens i nenes pugui estar en el lloc d’un professor avesat entre
adolescents. Val a dir que els mestres de primària fan un esforç brutal per a
una educació de primera qualitat per tal que els de secundària continuïn la
seva tasca. El problema és no confondre el paper capdal de cadascú. Tot i
l’anterior el Departament d’Educació no sembla que li agradi el paper
d’especialistes dels professors de secundària. Ja conselleries anteriors varen
intentar introduir centenars de mestres de primària a secundària amb el rebuig
de molts sectors.
Tot plegat, i si
mestres de primària i professors de secundària continuen en el seu lloc, es pot
considerar un èxit, no solament per al cos de docents de Secundària i per al
professorat interí i substitut, sinó també, i molt especialment, per a la
qualitat de l’educació del nostre país.
