PROFESSORS CREMATS A L’ENSENYAMENT

Cada dia veig més professors cremats en l’ensenyament. Les estadístiques parlen d’un 4 a un 8 per cent. La veritat és que la causa comença a resultar clara. Les retallades en educació, l’augment de molta burocràcia inútil i les pressions per tal que facin de tot menys ensenyar, expliquen gran part d’aquesta frustració docent. De fet, i no fa pas massa, va sortir a premsa que més del 80 per cent dels docents se senten mal valorats. És a dir, en breu el percentatge de professors cremats augmentarà. Qualsevol docent necessita veure que té sentit el que fa. Si sent que està contribuint a ensenyar se sentirà bé i ho farà amb dedicació, motivació i vocació. En cas contrari estarem adobant un sistema educatiu curt de mires i ple de mancances per als nostres fills. Ara s’imposa més la doctrina d’educar hàbits que no pas la transmissió de coneixements, és a dir, menys saber i menys intel·ligència. Cal posar els docents en el centre del sistema educatiu i no pas altres coses com alguns teòrics prediquen. I en això cal valorar el talent i el talant que molts professors han adquirit durant anys d’estudi i especialitat. Per tal d’assolir-ho cal tenir empatia amb qui està a peu d’aula, la qual cosa no ostenten molts dels teòrics del Departament d’Educació, conseller inclòs. Molts d’ells no imparteixen classes però en canvi dictaminen resolucions que impedeixen la transmissió de coneixements en els nostres centres. L’educació per competències, els treballs per projectes i la mateixa pedagogia de moda estan rebaixant els nivells d’ensenyament dels nostres fills. Això dinamita la seva formació i la possibilitat que puguin assolir bons llocs de treball. És més, s’està promovent el ciutadà mediocre i els treballs brossa.  Vet aquí que molts professors, al veure que no poden ensenyar el que saben, se sentin cremats. Educar bons hàbits, molts poden educar, però ensenyar doctes coneixements, sols uns pocs.

Caos en les notes de secundària 2019

Caos en les notes de secundària

La Vanguardia 19 de juny de 2019

El Punt Avui 18 de juny de 2019

RAC1 Matins 19 de juny de 2019

TN Vespre TV3 17 de juny de 2019

És de suma preocupació el sistema d’introducció de notes a Secundària d’aquest final de curs. La plataforma del Departament d’Educació a tal efecte, Esfera, està manifestant aquesta setmana molts problemes entre els professors. Per una banda no apareixen alguns alumnes a les llistes, per l’altra falten grups d’estudiants, i el més greu sovint no guarda les notes un cop introduïdes, o pitjor encara, es penja durant el teclejat de les mateixes (cal afegir que en alguns centres apareixen en Esfera alumnes aprovats i que estaven suspesos i a l'inrevés. Per exemple INS Montjuïc de Barcelona). Tot plegat allarga la feina dels docents i els intranquil·litza d’allò més. Això ha fet que alguns instituts s’estiguin plantejant posposar la publicació i lliurament dels butlletins de notes a alumnes i famílies. Tot plegat quan es va dir que l’avaluació per competències d’aquests butlletins havia d’esdevenir la gran millora per als instituts. Cal afegir que l’anterior plataforma, el SAGA, també pecava dels mateixos problemes amb la justificació que mancaven recursos. Del cert que la nova i l’antiga plataforma digital per tal d’introduir notes no han fallat per una manca de recursos sinó per un disseny insuficient i ple de paradoxes que estant patint els professors de secundària. Per aquesta raó es va manifestar una queixa enèrgica durant l’última Mesa Sectorial des de la qual no s’ha rebut cap argumentació adient. Podríem dir que el Departament té presa en fer reformes a curt termini i l’educació no se la pot millorar amb mesures immediates. De fet aquesta nova manera d’introduir notes no ha estat acordada ni publicada amb temps suficient. Els canvis sota la política d’innovacions d’Educació semblen més una alteració del sistema educatiu que no pas una millora real en ensenyament. Avançar cap al futur no vol dir repetir els errors passats.

Nota: Les notes de tall a 4t de l'ESO necessàries per tal de mostrar una mitjana per al pas a cicles posteriors, NO APAREIXEN a l'Esfera. A més no se sap ben bé com traduiran els ítems de AS,... en notes numèriques per tal de calcular la mitjana de tall. Si per exemple un alumne ha obtingut un 7 de matemàtiques, a l'Esfera constarà un ítem, que potser el Departament d'Educació tradueix en un 8 o més alhora de computar les mitjanes. Si aquesta sospita fos certa, Educació estarà en línia de pujar les notes i reduir falsament un fracàs escolar lacerant des de fa molts anys. En tal cas seria una estafa a les famílies i als seus fills.

A més els treballs de recerca de 4tESO no s'avaluen numèricament tal que sols es pot indicar a l'Esfera si FET o si FET SATISFACTÒRIAMENT, amb la qual cosa tornem a estar a les mateixes d'abans alhora de computar les mitjanes de tall de final de l'ESO. Tot plegat manté una gran confusió sobre si l'avaluació per competències inaugurada aquest curs pretén facilitar el nombre d'aprovats sota un sistema educatiu fàcil i amb una baixa transmissió de coneixements.

També és important no oblidar les conseqüències del drama de l'Esfer@ a nivell de les proves de recuperació. La decisió que el departament va prendre unilateralment, i amb el curs actual iniciat el passat mes d'octubre, ha perjudicat profundament els nostres estudiants. En tal decisió es van moure les proves extraordinàries de recuperació del mes de setembre al juny. Aquest fet va provocar que els centres haguessin de donar les notes finals als alumnes deixant que aquests tinguessin com a mínim 5 ridículs dies per tal de preparar les proves.

Tot i així Educació ha contractat a 40 tècnics per resoldre el problema per tal que els centres pendents puguin entregar les avaluacions per competències el 28 de juny de 2019.

Conferència: EL MARROC OCULT - Centre Cívic Navas

EL MARROC OCULT

Centre Cívic Navas, juny 2019

David Rabadà

Després de 20 anys de viatjar per terres del Marroc, s’ofereix al públic una trilogia d’espais i gent que el turisme difícilment pot albirar. Des del punt de vista geològic, geogràfic i personal els assistents podran descobrir un Marroc totalment ocult i alguns llocs i costums que difícilment s’ofereixen als europeus. Tot d’una es podrà entendre per quina raó molts marroquins són tan endèmics per les nostres terres.

Dimecres 19 de juny de 2019

18.30 hores

Centre Cívic Navas

Pge. Dr. Torrent, 1

08027 Barcelona

Conferència: LAS VEGAS, DE PEL·LÍCULA O EN PEL·LÍCULA Centre d’Estudis del Gaià

CSI LAS VEGAS, DE PEL·LÍCULA O EN PEL·LÍCULA

Centre d’Estudis del Gaià, juny de 2019

Las Vegas no és sols una ciutat inspiradora de centenars de pel·lícules i sèries televisives sinó que amaga un gran enrenou entre un desert infinit, la màfia, els aborígens, la manca d'aigua i un futur turístic incert. El viatge, que aquesta conferència descriurà, ens descobrirà una perspectiva diferent per qui vulgui visitar l'Estat de Nevada amb uns ulls diferents als del simple turista. Paratges marcians faran de rerefons entre les relacions humanes i el seu patrimoni paisatgístic.

22 de juny de 2019

22.00 hores

Centre d'Estudis del Gaià

Casal de Vila-rodona - Sala d'Actes

Vila-rodona (Alt Camp)

Mestres de Primària a Secundària - Diari de Girona

Mestres de Primària a Secundària

Diari de Girona, 28 de maig de 2019

Opinió

En la majoria de països l’educació primària esdevé una formació bàsica per tal que secundària continuï la seva tasca. Primària realitza una bona feina a nivell d’hàbits i coneixements fonamentals mentre que secundària treballa més la transmissió de coneixences sense deixar de banda hàbits i ensenyament. En els primers els protagonistes són els mestres amb una formació més generalista, i en els segons els professors amb una formació més específica segons l’especialitat que imparteixen. Però a Catalunya ens hem trobat que el Departament d’Educació vol canviar les tornes. A finals del curs passat, i adduint causes majors, el Departament d’Educació va decidir habilitar l’entrada de mestres de primària a secundària dient que mancaven docents a secundària, tot i que el mateix departament havia publicat estudis en sentit contrari. Fa anys, i segons les seves previsions, la baixada demogràfica d’alumnes a primària crearia un excedent de mestres en tal etapa. Potser per aquesta raó, i tenint ara un superàvit de mestres, el Departament els volia passar a secundària. De fet les tres resolucions que el Departament va dictaminar el curs passat foren per tal que uns 800 a 1200 mestres de primària poguessin impartir les especialitats de Català, Castellà i Matemàtiques a secundària, fàtua argumentació ja que aquestes places es podien cobrir bé reduint el nombre d’escolars per aula de primària, o bé agafant professors des de la gran borsa de treball a secundària. El fet és que hi ha molts professors de secundària esperant feina sense que calguin ser substituïts pels de primària, molt especialment si atenem al fet que els mestres passarien pel davant dels interins i substituts del cos de Secundària.

Malgrat tot, el Departament va insistir a les direccions de Secundària que escollissin a mestres de primària en les seves plantilles. Això va comportar contradiccions com que mestres de primària amb el nivell E de català poguessin impartir tal especialitat per davant de professors de secundaria amb igual nivell de català o superior. Vet aquí que molts directors s’hi van oposar tot i la pressió del Departament. Malgrat això el Departament els va insistir per tal que mestres de primària substituïssin a professors de secundària. Al final sols unes desenes de mestres de primària varen passar a secundària amb tot un gran enrenou. En el fons el que s’empaita és l’anomenat cos únic, és a dir, que tant mestres com professors es barregin impartint classes a primària i secundària indistintament. Davant aquest caos un sindicat de professors va interposar el passat 7 de maig de 2018 un recurs davant les resolucions del Departament. Professors de Secundària (aspepc·sps) va advertir que tot plegat es tractava d’un pretext per a la consecució d’un cos únic docent i que, a més d’atemptar contra els criteris d’especialitat i titulació propis de la secundària, es tractava d’una mesura il·legal. La conseqüència ha estat, i fa pocs dies, la recent sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 4 de Barcelona que s’ha pronunciat favorablement a la demanda interposada pel Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps). És a dir, que els mestres de primària no podran accedir a impartir docència a l’etapa d’Educació Secundària. El fet és que la resolució del Departament ha estat declarada il·legal i nul·la al respecte del que diu la LEC com també la llei estatal. Aquesta normativa diu que els mestres no poden adquirir noves especialitats de secundària sense la llicenciatura o grau requerits. En el mateix sentit el Departament d’Educació tampoc pot habilitar als mestres a impartir especialitats de les quals no n’ostenta la formació exigida. Convindrem que per tal d’ensenyar un bon nivell de matemàtiques a secundària cal tenir una titulació adient, coneixements inclosos. El fet és que existeix un protocol legal clar per tal que un mestre de primària pugui accedir al Cos de Secundària. Aquest és un percentatge en les places d’oposicions tal que, si un mestre ostenta un títol de llicenciat o graduat adient a la plaça, pot optar a l’oposició. En altre cas és obligat que els graduats, llicenciats universitaris i doctorats puguin accedir amb prioritat a la plaça d’especialista objecte de l’oposició.

Tot i així el Departament d’Educació persevera en el Cos Únic per a tots els nivells on un mestre obert a tot pugui substituir a un professor especialista. És a dir, que un docent de primària expert en nens i nenes pugui estar en el lloc d’un professor avesat entre adolescents. Val a dir que els mestres de primària fan un esforç brutal per a una educació de primera qualitat per tal que els de secundària continuïn la seva tasca. El problema és no confondre el paper capdal de cadascú. Tot i l’anterior el Departament d’Educació no sembla que li agradi el paper d’especialistes dels professors de secundària. Ja conselleries anteriors varen intentar introduir centenars de mestres de primària a secundària amb el rebuig de molts sectors.

Tot plegat, i si mestres de primària i professors de secundària continuen en el seu lloc, es pot considerar un èxit, no solament per al cos de docents de Secundària i per al professorat interí i substitut, sinó també, i molt especialment, per a la qualitat de l’educació del nostre país.

Cuixart, Tres dies a la presó ELPUNT AVUI 25 maig 2019

Cuixart, Tres dies a la presó

EL PUNT AVUI 25 maig 2019

Opinió

Una societat que vota amb emocions, prejudicis i por s’estavella, però una societat que vota amb coneixements, criteri i valentia millora. Doncs el judici als presos catalans intenta fer tot el contrari, que la por ho intoxiqui tot per tal que ser lliure no vulgui dir ser amo del teu interior. En paraules de Cuixart, i des de la presó, tot queda ben entès en el llibre Tres Dies a la Presó, que Gemma Nierga i ell han elaborat. El procés independentista és una reacció davant la manca de respostes de l’Estat espanyol. La crisi catalana no es solucionarà mentre el govern dediqui la quarta part dels seus ingressos a pagar un deute oblidant el nucli d’una democràcia sana i crítica, l’educació, que no pas la manipulació. El gran problema que hi ha ara és que Podemos es vol acostar al PSOE, el PSOE a Ciutadans, Ciutadans al PP, i el PP a VOX. I en tot això Marchena, qui havia de controlar el judici “por detrás” ara ho està fent “por delante”. Malauradament la llei espanyola, que sí ha permès els programes electorals independentistes, ara empresona als seus líders. Òbviament que les urnes i les paperetes de l’1 d’Octubre han fet trontollar l’Estat i han fet evident la poca solidesa democràtica de les estructures de poder d’aquest. Ja sols la presó preventiva ha estat una perversió absoluta del principi de dret. Amb aquesta s’està jutjant uns líders socials, no pels seus programes electorals, sinó per encarar-se pacíficament a la violència militar d’un Estat. I això que el Tribunal Suprem va deixar escrit que utilitzar la desobediència civil per defensar els drets fonamentals és un senyal del bon estat de salut d’una democràcia consolidada, la que Felipe VI predica per arreu. Podem deixar les emocions de banda i posar-nos pragmàtics. En aquest sentit el millor regal que li podem fer a aquest Estat és l’exemple del pacifisme, la lògica i la fermesa, tot pensant globalment i actuant localment. Ara que tant poder ha desplegat l’Estat és quan millor s’ha donat a conèixer, i no pas a favor de la democràcia, sinó retorçant les lleis en pro del seu absolutisme. La veritat vol poques paraules, la mentida mai no en té prou.

Conferència- Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?

Conferència al Centre d'Estudis del Gaià

Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?

Dr. David Rabadà
Paleontòleg

L'equip d'Atapuerca fa dècades que defensa que a la Sima de los Huesos va succeir el primer ritus funerari ara fa uns 400.000 anys. No obstant això recents publicacions en PNAS i SJP ho discuteixen.

Centre d'Estudis del Gaià
Dissabte 11 de maig a les 10.15 a la seu del Centre d'Estudis.
Casal de Vila-rodona.
Sala d'actes.
Vila-rodona (Alt Camp)

Acte gratuït

DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967) és doctor en Ciències Geològiques, professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS). Li han publicat diferents llibres com també ha rebut diversos premis. Cal esmentar el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999). També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment combina la seva tasca com a divulgador conjuntament amb la recerca.

Us adjuntem el següent enllaç per si en voleu informació prèvia.

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20190103/453914332224/atapuerca-es-un-yacimiento-excepcional-pero-no-funerario.html?facet=amp

[www.centreestudisgaia.cat]