PROFESSORS CREMATS A L’ENSENYAMENT

Cada dia veig més professors cremats en l’ensenyament. Les estadístiques parlen d’un 4 a un 8 per cent. La veritat és que la causa comença a resultar clara. Les retallades en educació, l’augment de molta burocràcia inútil i les pressions per tal que facin de tot menys ensenyar, expliquen gran part d’aquesta frustració docent. De fet, i no fa pas massa, va sortir a premsa que més del 80 per cent dels docents se senten mal valorats. És a dir, en breu el percentatge de professors cremats augmentarà. Qualsevol docent necessita veure que té sentit el que fa. Si sent que està contribuint a ensenyar se sentirà bé i ho farà amb dedicació, motivació i vocació. En cas contrari estarem adobant un sistema educatiu curt de mires i ple de mancances per als nostres fills. Ara s’imposa més la doctrina d’educar hàbits que no pas la transmissió de coneixements, és a dir, menys saber i menys intel·ligència. Cal posar els docents en el centre del sistema educatiu i no pas altres coses com alguns teòrics prediquen. I en això cal valorar el talent i el talant que molts professors han adquirit durant anys d’estudi i especialitat. Per tal d’assolir-ho cal tenir empatia amb qui està a peu d’aula, la qual cosa no ostenten molts dels teòrics del Departament d’Educació, conseller inclòs. Molts d’ells no imparteixen classes però en canvi dictaminen resolucions que impedeixen la transmissió de coneixements en els nostres centres. L’educació per competències, els treballs per projectes i la mateixa pedagogia de moda estan rebaixant els nivells d’ensenyament dels nostres fills. Això dinamita la seva formació i la possibilitat que puguin assolir bons llocs de treball. És més, s’està promovent el ciutadà mediocre i els treballs brossa.  Vet aquí que molts professors, al veure que no poden ensenyar el que saben, se sentin cremats. Educar bons hàbits, molts poden educar, però ensenyar doctes coneixements, sols uns pocs.