Rebelión contra la Educación Posmoderna de J. Alsina

Rebelión contra la Educación Posmoderna de José Alsina Calvés Fides edicions 2020

Excel•lent radiografia de l’origen històric de l’educació i l’ensenyament. Partint des de la Grècia clàssica arriba fins a l’actualitat plena de xacres i paradoxes. Escrit amb ordre i estil clar i contundent, l’autor assoleix un bon argumentari de fets i dades. Això no obstant, i quan els temes s’apropen a les seves ideologies, sorgeixen més certes emocions que raons. Si bé defensa la transmissió de coneixements en l’ensenyament, avui en crisi, de vegades cau en debats on cadascú sent el seu com el millor i l’aliè com l’error. Exemples en són el concepte ampli de família, l’educació de gènere, el nacionalisme autonòmic o la immersió lingüística. En tals casos manifesta la seva total oposició. Però quan torna a la relació entre neoliberalisme i educació, l’abús de les TIC, l’educació emocional, la manca de coneixements i la reforma pedagògica, els arguments recuperen la solidesa i l’objectivitat amb dades que ens poden fer reflexionar per tal de millorar realment l’ensenyament en els nostres centres.

PREJUCIOS y EVOLUCIÓN HUMANA - novedad editorial Canalla

https://www.canallaediciones.com/narrativa/prejuicios-y-evolución-humana 

Dates presentacions al final

Los 6 millones de años de la evolución humana se pueden resumir en tres fases simples que este libro resume con datos actualess: el bipedismo, la encefalización y la adquisición del habla articulada. Pero el gran problema no es la evolución sino las pugnas científicas que desean imponer sus interesess y creencias. Si deseamos que esto no siga sucediendo en el futuro habrá que difundir el verdadero objectivo de la Ciencia.

S'acaba de publicar un llibre polèmic que denuncia els interessos i prejudicis de molts experts en evolució humana. Tot resumint els sis milions d'anys que van portar a l'existència de la nostra espècie, aquest treball de divulgació científica intercala els fets i les foteses dels principals personatges que n'han construït el relat.

Amb dades actuals i contrastades, i amb un llenguatge planer i entenedor, demostra i argumenta com van produir-se les diferents fases de la nostra evolució des de caminar drets, l'adquisició d'un gran cervell, fins la fita de la parla articulada i el pensament abstracte.

Però el gran problema que planteja aquest llibre no és l'evolució en si mateix, sinó les pugnes científiques per tal d'imposar els interessos i creences d'uns en contra dels qui empren correctament el mètode científic. En definitiva l'autor ens ve a dir que si volem que les interpretacions falses no continuïn en el futur, cal difondre el veritable objectiu de la Ciència. En paraules del professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, el Dr. Camilo José Cela Conde, els prejudicis ens envaeixen i d'aquí el mèrit d'aquest llibre ja des del seu inici. Aclarir els prejudicis i denunciar els interessos és el favor més assenyalat que se'ls pot fer als lectors. Benvingut sigui el llibre de David Rabadà. En igual sentit remarcar l'opinió del professor de Paleobiologia de la Universitat Autònoma de Madrid, el Dr. Francisco José Poyato Ariza, dient que el tema proposat pel Dr. Rabadà resulta enormement estimulant, ja que els prejudicis en evolució humana són un tabú. Resulta molt agosarat i oportú escriure un llibre així en aquest moment. 

Tot sigui dit, aquest llibre explica amb tot detall i simplicitat com d'uns simis atecnològics ens hem convertit en uns altres simis ideològics, i no lògics, causa tot plegat de molts dels problemes en la nostra política. En declaracions de la directora de Catalunya Vanguardista, Eva Serra, aquest llibre denuncia els prejudicis i interessos explicant l'evolució humana. David Rabadà revela en aquest treball les flaqueses d'algunes impostures que transformen les evidències en fal•laces i rendibles arguments.

David Rabadà i Vives (Barcelona, 1967), és paleontòleg i divulgador científic. Es va doctorar en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1995 tot treballant en el Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades a Atapuerca. Ha rebut diferents premis com el Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en la UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995) i el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005). És també autor dels llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar? Educamos Todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID, crisi o oportunitats (2020) i és coautor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008). Actualment és professor de Ciències Geològiques, membre de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, redactor a Catalunya Vanguardista, cap de premsa d’ASPEPC•SPS i tertulià a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio4, amb la seva secció El Contrafet.

Compra on line:

https://www.canallaediciones.com/narrativa/prejuicios-y-evolución-humana 

 

O en llibreries:

Alibri, Documenta y La impossible.

PRESENTACIONS:

Llibreria Documenta

Dimarts 20 d'octubre, 19.00 hores

Pau Claris, 144, Barcelona

Biblioteca Josep Soler Vidal

Dijous 5 de novembre, 18.30 hores

Pça. Jaume Balmes s/n, Gavà

ICEK, on line

Dilluns 16 de novembre, 20.00 hores

http://icekinstitut.blogspot.com/

Llibreria Alibri

Dimarts 24 de novembre, 18.30 hores

Balmes, 26, Barcelona

COVID i EL SUÏCIDI ESCOLAR

COVID i EL SUÏCIDI ESCOLAR 27/09/2020 Tal com afirma pels mitjans el Dr. Àlex Arenas, investigador de sistemes complexos de la Universitat Rovira i Virgili, obrir els centres educatius amb les taxes d’incidència de la COVID ha estat una missió suïcida. L’obertura s’hauria hagut de fer esgraonada segons el risc d’infecció de cada regió, i esperar quinze dies no hauria fet mal a ningú. Fins i tot a Secundària, i amb l’alt risc de contagi entre els adolescents, s’hauria pogut mantenir les classes via Internet. Doncs tot això molts professors i alguns sindicats ja ho havíem exposat a primer de setembre. Ara les infeccions estan creixent de manera exponencial, un mal predit per la matemàtica i per les mateixes víctimes de l’aula. És a dir, el Departament d’Educació no va veure la gravetat de la pandèmia des dels seus despatxos. Resulta obvi que a Secundària, amb més de 30 alumnes per aula, problemes de ventilació i manca de distàncies de seguretat, el nombre d’infeccions pujarà com l’escuma tot escampant el virus entre professors i famílies, vaja, una execució segura. Qui no ho vegi és un il•lús. Tot plegat ha semblat més una maniobra ideològica i política que no pas una decisió científica i empírica.

Colau i el la factura de l’aigua inflada EL PUNT AVUI

Colau i el la factura de l’aigua El Punt Avui 07/09/2020 M’ha arribat una factura de l’aigua amb un afegit ecològic, la taxa de recollida de residus municipals i la del seu tractament, un tota de 24 euros més a part de l’aigua amb totes les seves taxes també. És a dir, un 57 per cent més de factura. Ens van dir que reciclar, la qual cosa faig cristianament, ens estalviaria diners però el que veig és que empreses privades fan calaix amb el meu vidre, paper i envasos. I ara, i a més, ve l’Ajuntament de la senyora Colau i m’apuja un 57 per cent la factura de l’aigua amb taxes per reciclar el que altres ja en treuen diners. Ens hem begut l’enteniment? Potser la Colau s’ha colao. Prego una explicació raonable, contrastada i lògica, la qual cosa, si té resposta aquesta carta, profetitzo que serà oliosa, ideològica i amb interessos. Resposta d’Ester López, Cap de Comunicació, Ecologia Urbana, Ajuntament de Barcelona 18 de setembre de 2020 El lector escriu El Punt Avui En resposta a la carta enviada per David Rabadà Vives al Punt Avui, efectivament ha entrat en vigor des de l'1 de juliol de 2020 la taxa de recollida de residus municipals generats en els domicilis particulars, un tribut ambiental que, tal com apunta el lector, es computa a la factura de l'aigua. Aquest nou tribut preveu millorar el tractament dels residus, incrementar la recollida selectiva i reduir emissions, i s'ha establert en compliment de la Directiva Europea 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell Europeu i el Programa Metropolità de Prevenció i Gestió de Recursos i Residus Municipals. L'esmentada Directiva Europea obliga les ciutats a millorar la gestió dels residus per protegir el medi ambient i per tant, la salut dels veïns i les veïnes, fent-ne una gestió més sostenible. En concret, la norma comunitària marca que al 2025 la recollida selectiva haurà de ser del 55% del total, al 2030 el 60% i al 2035 el 65%. Actualment, a Barcelona, aquest índex se situa al voltant del 40% i la recollida té un cost de 191 euros per llar i any globalment. Si la recollida selectiva se situés al 60% el preu baixaria a 163 euros per llar i any i al 70%, a 150 euros per any i llar. Cal tenir en compte que el cost i recollida de la fracció rebuig és de 206 euros per tona, en canvi la fracció orgànica té un cost de 124 euros per tona i el tractament de paper i vidre és d'uns 45 euros la tona, més de quatre vegades més econòmic que el tractament de rebuig. Per tant, separar els residus abarateix els costos econòmics globals de gestió. Quan no se separa, el procés de recollir i reciclar té un cost més alt per a cada habitant. Així, la instauració de la taxa pretén fomentar un canvi d'hàbits que, a la llarga, permetrà augmentar la recollida selectiva i abaratir-ne globalment el procés. També volem recalcar que la taxa no s'aplica per igual a totes les llars i té en compte les situacions de vulnerabilitat: Barcelona compta amb 760.000 llars amb comptador domèstic d'aigua i, d'aquestes, 12.500 llars estaran exemptes de la nova taxa en compliment de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica o vulnerabilitat. Un total de 557.000 llars, un 73,3% del total, pagaran entre 27 i 51 euros l'any, el que suposa entre 2,25 i 4,25 euros mensuals. Addicionalment, en l'ordenança fiscal que regula la taxa de residus es preveuen, a més de l'exempció per a llars en situació de vulnerabilitat, una sèrie de reduccions que es poden consultar aquí: https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/manteniment-de-l-espai-public/gestio-de-neteja-i-residus/recollida-de-residus-domiciliaris/taxa-residus Salutacions, Ester López Cap de Comunicació --------------------------------------- Ecologia Urbana Ajuntament de Barcelona Resposta a la carta de na Ester López, Cap de Comunicació, Ecologia Urbana, Ajuntament de Barcelona 20 de setembre de 2020 El lector escriu El Punt Avui En resposta a la carta enviada per Ester López de l’Ajuntament de Barcelona justificant la nova taxa de recollida de residus municipals computat a la factura de l'aigua, cal indicar el següent. Ester López, Cap de Comunicació d’Ecologia Urbana, diu que aquest nou tribut és per millorar el tractament dels residus i l’abaratiment futur d’aquests, però en realitat ha encarit la vida del ciutadà; diu quatre vegades que s’empara en directives i normes que obliguen les ciutats a millorar la gestió dels residus però la Directiva Europea no diu res d’encarir els impostos, és més, altres països premien a qui recicla; explica percentatges i percentatges de residus, habitatges i coeficients enterrant al lector en molts números sense quedar clara la causa d’aquest encariment en la factura de l’aigua; i al final diu que separar els residus abarateix els costos econòmics globals de gestió pel que la nova taxa pretén fomentar un canvi d'hàbits que permetrà així abaratir-la en el futur. El que en cap moment esmenta són les empreses privades que fan l’agost amb el vidre, paper i envasos que els ciutadans seleccionen, separen i dipositen als contenidors. En fi, si vostè recicla, banyut i pagar el beure. Aquesta nova taxa al final beneficia més a les empreses de reciclatge que no pas a la butxaca del contribuent, fet que fomentarà que molts enutjats deixin de reciclar. El més paradoxal és en nom de quina secció va signada la missiva de l’Ajuntament, la d’Ecologia Urbana, la qual cosa és un error gramatical i de lèxic brutal. Hauria de posar Ecologisme, que és una ideologia per tal de gestionar l’entorn, i mai no Ecologia que és una ciència dins la Biologia. Dubto molt que l’Ajuntament de Barcelona tingui tants ecòlegs científics en les seves files.

PALAMÓS: TONYINES PER SARDINES

Els pescadors de Palamós han descobert i demostrat l’enigma de la manca de sardines en les seves xarxes. Ja durant la primavera de 2016 els pescadors catalans es queixaven que les captures de sardina anaven a la baixa. Els experts i els mitjans ràpidament van declarar que la culpa era del canvi climàtic però, i com a professor de Ciències de la Terra, vaig publicar que aquesta hipòtesi no encaixava amb la lògica. L’actual escalfament global va començar fa més de tretze mil anys temps durant el qual les sardines no s’han extingit. Quan una espècie minva en exemplars s’explica per dues causes, o bé tenen menys aliment o bé són més depredades. Les sardines s’alimenten sobretot de fitoplàncton, i aquest dels minerals en suspensió aportats per rius cada cop més filtrats pels embassaments. Però l’altra raó és la que han observat com a principal els pescadors de Palamós, un depredador marí a l’alça. Avui en dia les captures de tonyines estan protegides i a més tonyines menys sardines. I això mateix han manifestat els pescadors per televisió, que quan capturen sardines, centenars de tonyines se’ls mengen la pesca. En fi, que el canvi climàtic, i com ja vaig publicar fa quatre anys, restava lluny de tot aquest galimaties. Millor basar-se en la lògica i la realitat que no pas en explicacions poc concretes. La ciència, amb els fets, esdevé una aproximació a la veritat, mentre que les creences, amb la fe, es declaren en possessió d’aquesta.

PROFESSORS AMB COVID A L’ALÇA

Els alumnes infectats per la Covid estan creixent exponencialment, diuen que en set dies s’ha assolit el 6 per cent dels centres catalans, però si sols analitzem Secundària i els seus adolescents, la proporció és el doble, sí, sí, el doble. La raó, i en part, és que a Primària, i amb la baixada demogràfica que els afecta, no tenen tants problemes de ràtio. Cal pensar que a les aules de Secundària s’hi concentren més de 30 alumnes per aula mentre que a Primària en són uns 20, una paradoxa que es fa més gran quan l’Estat prohibeix reunions de més de 6 persones però a les aules de Secundària en són més de 30. I el vector de la infecció no són els docents, com un diari ha publicat recentment, el principal vector són les condicions sanitàries dels nostres centres de Secundària amb grups d’alumnes que es continuen barrejant durant el pati i durant les entrades i sortides al centre, amb aules sense distància de seguretat ni possibilitat de ventilació, amb equipaments de protecció que no han arribat, i si ho han fet, ha estat en quantitats insuficients, de baixa qualitat i no homologats, amb alumnes que no s’han deixat prendre la temperatura i el director els ha permès l’entrada, amb adolescents que se’ls ha permès no posar-se la mascareta a l’aula, i finalment amb docents que estan sent infectats per tot l’anterior. Tots els sindicats estan enutjats però sols uns pocs estan fent accions en contra el Departament. Un vaga de professors, i per motius de salut i prevenció, ara sí que estaria ben justificada.

COVID EN PERSONAL ESCOLAR

 

El caos i l’incompliment de mesures sanitàries en molts instituts catalans comporta un elevat risc de contagi del professorat, de l’alumnat i de la resta del personal. El Departament ens diu que els grups estables d’alumnes barraran el pas a la COVID però els alumnes es continuen barrejant durant el pati i durant les entrades i sortides al centre. A més moltes aules resten sense distància de seguretat o sense possibilitat de ventilació. D’altra banda els equipaments de protecció no han arribat, o si ho han fet, ha estat en quantitats insuficients, de baixa qualitat i no homologats. Les distàncies de seguretat no es mantenen amb reunions de docents en espais reduïts, i de vegades sense mascareta perquè no han arribat aquestes o ser minses. També alguns professors en contacte amb alumnes positius en COVID han estat invitats a continuar amb les classes. També hi ha hagut alumnes que no s’han deixat prendre la temperatura i el director els ha permès l’entrada, o d’altres que se’ls ha permès no posar-se la mascareta a l’aula. En fi, aquest desgavell no el sap corregir el Departament per moltes declaracions que faci. El rebrot serà imminent.

Per a més informació sobre què es pot fer davant la COVID escolar:

https://secundaria.info/docu/covid:inici