BAJO EL DRAGÓN de Rory MacLean

Narrativa de viatges sobre Myanmar, antiga Birmània, amb una excel·lent radiografia del país. Bona combinació entre l’estil novel·lístic i l’assaig de viatge amb un excel·lent equilibri entre les vivències de l’autor i la història i costums del país. Final esperat i adient. Alguns errors en la traducció i d’impremta (13/07/2002).

TOTA UNA VIDA de David Grossman

Lenta, de “flashbacks” que no connecten bé i que deformen el seguiment de la història: ella, una dona que vol fugir de si mateixa i d’un Israel en guerra amb el món àrab. En el viatge la segueix, obligat, un ex d’ella, omplint el primer quart de la narrativa. Triangle d’amor entre Ora, Avram i Illan. L’obsessió per la guerra es manté durant tota la novel·la (05/04/2011).

HOMES D’HONOR de Xavier Bosch

Intent de novel·la negra amb un inici infantil i de literatura fàcil per enganxar al lector majoritari. Nusos freqüents un pèl forçats per donar bon ritme a la lectura. Personatges estereotipats amb perfils o massa dolents o massa pèrfids (el batlle), o massa idealistes (Santana) o massa romàntics (Raquel), en fi, poc creïbles. A l’autor li publiquen això pel simple fet que esdevé mediàtic al treballar a l’Àgora de TV3, potser per això els de Polònia l’imiten, satiritzen i en fan sorna d’un ego inflat i expansiu. Tot i així a meitat del llibre pren un ritme millor, llépol i creïble. Final trepidant al millor estil de pel·lícula comercial. Desenllaç tòpic, buit i decebedor (29/11/2012).

AL OTRO LADO DE LA NIEBLA de Juan Luis Arsuaga

Narrativa molt creativa i ben estructurada inspirada en la prehistòria humana. Tot i que l’autor, paleontòleg, criticava durant la presentació del seu llibre al Cosmocaixa, a l’autora Jean M. Auel per esdevenir massa detallista en assumptes com la talla de la pedra o l’encesa d’una fogata, ell també fa el mateix en el seu llibre. També l’autor criticava el fals psique prehistòric humà creat per altres novel·listes però parla de déus durant el paleolític, la qual cosa resulta difícil de creure ja que les cultures caçadores i recol·lectores esdevenien animistes, panteistes o shamanistes on no existien divinitats clares però sí energies, forces i esperits. Respecte a l’estil massa sovint l’acció queda aturada durant moltes pàgines on Juan Luis Arsuaga s’esplaia en assumptes i neguits propis que no aporten res a la història. Al final el desenllaç ostenta certa gràcia i poesia ja que el protagonista acaba sent l’autor dels bisons d’Altamira (21/11/2011).

FABULACIONS SIRIANES DE JOAN BELLÈS

Narrativa natural, fresca i sincera on l’autor ens porta per terres sirianes durant un viatge de vegades un pel carrincló amb desig de semblar ell, en Joan Bellès, molt universal, molt viatjat. Oracions òbvies i innecessàries en altres idiomes com l’anglès o el francès en són exemple. Tot i així el contingut esdevé un excel·lent retrat de la Síria a inicis de l’any 2000, una Síria molt allunyada de l’actual territori en guerra. Per desgràcia molts capítols hi pesa més la intenció d’explicar el que sap l’autor que donar vida als personatges; pesa més la història clàssica que la narració. Sovint la narrativa resulta una excusa per explicar els fets històrics ancestrals que l’autor tant domina.

Quarts i hores de Josep Santesmases

Per terres tarragonines va sent força conegut un dels seus escriptors, Josep Santesmases, un defensor de la terra tal com és i no tal com volen altres que sigui. El seu darrer llibre, Quarts i Hores, esdevé mostra de reflexió i argumentació en aquest sentit. Tot el conjunt d’articles aquí recollits reflecteix un desig clar de conservar els orígens productius del territori i amb ells el seu paisatge. Redactats des de la proximitat vilatana, en Santesmases tracta els assumptes del territori sota el sedàs d’un sentit comú lluny de complicacions demagògiques dels qui s’anomenen experts, teòrics que des d’un despatx urbà i administratiu justifiquen polítiques adotzenades, plenes d’un fals progrés i assassines de paratges esgarrapats avui dia pels interessos especulatius. Però no sols de continguts fumeja aquest llibre, també el seu foc conté dolç regust de bones brases culinàries que amb un català exquisit i ple de paraules ben encaixades, ofereix gran plaer al lector desitjós de talent. En fi, Quarts i Hores regala una lectura equilibrada entre contingut i forma, entre fer pensar i fer gaudir, tot emanant la gran sensibilitat i estima que l’autor sent pel seu territori rural.

MIENTRAS ME DUCHO de Joan Ignasi Ortuño

Pensaments absurds, còmics i enrevessats d’un autor que vol riure’s d’un present boig, paradoxal i esclavitzant. Dia a dia en Joan-Ignasi, un nàufrag per Internet, va destil·lant les seves dèries al Facebook sobre el món que l’envolta, o sobre el món que li rota, a través d’un viatge de 366 jornals amb una idea concreta, curta i sòrdida per dia. D’una sintaxi plena de girs i repeticions audaces, crea moltes sorpreses al lector amb dites clàssiques que resulten falses si atenem el món del naufragi. D’un estil, qualitat i tècniques originals, creatives i molt, molt pròpies, dia a dia, clip a clip, la lectura és fa de bon passar per la ment del lector, això sí, els absurds carregats d’humor, d’amor i de mort hi són garantits.