FABULACIONS SIRIANES DE JOAN BELLÈS

Narrativa natural, fresca i sincera on l’autor ens porta per terres sirianes durant un viatge de vegades un pel carrincló amb desig de semblar ell, en Joan Bellès, molt universal, molt viatjat. Oracions òbvies i innecessàries en altres idiomes com l’anglès o el francès en són exemple. Tot i així el contingut esdevé un excel·lent retrat de la Síria a inicis de l’any 2000, una Síria molt allunyada de l’actual territori en guerra. Per desgràcia molts capítols hi pesa més la intenció d’explicar el que sap l’autor que donar vida als personatges; pesa més la història clàssica que la narració. Sovint la narrativa resulta una excusa per explicar els fets històrics ancestrals que l’autor tant domina.