DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

jueves, 21 de febrero de 2013

ÉBANO de Ryszard Kapuscinski

Excel·lent radiografia de l’Àfrica subsahariana dels anys 50 als 90. L’autor, periodista de renom, remou el seu present deixant clara la relació d’aquest amb dictadures neocolonials, independència de les antigues colònies, pobresa i Tercer Món. Potser l’autor en alguns moments cau en l’exageració per tal de mostrar-se com un gran aventurer. De totes maneres l’assaig esdevé un bon retrat historiogràfic dels orígens recents d’ètnies, pugnes i conflictes africans, un mirall on els Senyors de la Guerra sacrifiquen les seves fitxes, el seu poble, en favor del seu egoisme i del seu exèrcit. El pillatge, les violacions i els assassinats són el pa nostre de cada dia en aquesta part del món. La calor de l’infern es fa realitat i metàfora a l’Àfrica (12/02/2009).

EN EL IMPERIO DE GENGIS KAN de Stanley Stewart

Narrativa de viatges sobre Mongòlia on la primera meitat aporta força informació sobre el país i la seva història però que durant la segona es fa lenta amb un dia a dia sols interessant per a l’autor. Aquest fa d’un passeig per les muntanyes una aventura altament perillosa i arriscada mentre que si algú ha estat a Mongòlia el que menys hi ha és risc, és un país despoblat i segur d’itineraris amb un bon GPS. Llibre per tant sensacionalista, tediós i exagerat que finalment aporta poca informació sobre la realitat social del país. En aquest sentit millor llegir EL CAZADOR DEL DESIERTO de Charles Gallenkamp (març/2004).

BAJO EL DRAGÓN de Rory MacLean

Narrativa de viatges sobre Myanmar, antiga Birmània, amb una excel·lent radiografia del país. Bona combinació entre l’estil novel·lístic i l’assaig de viatge amb un excel·lent equilibri entre les vivències de l’autor i la història i costums del país. Final esperat i adient. Alguns errors en la traducció i d’impremta (13/07/2002).

TOTA UNA VIDA de David Grossman

Lenta, de “flashbacks” que no connecten bé i que deformen el seguiment de la història: ella, una dona que vol fugir de si mateixa i d’un Israel en guerra amb el món àrab. En el viatge la segueix, obligat, un ex d’ella, omplint el primer quart de la narrativa. Triangle d’amor entre Ora, Avram i Illan. L’obsessió per la guerra es manté durant tota la novel·la (05/04/2011).

HOMES D’HONOR de Xavier Bosch

Intent de novel·la negra amb un inici infantil i de literatura fàcil per enganxar al lector majoritari. Nusos freqüents un pèl forçats per donar bon ritme a la lectura. Personatges estereotipats amb perfils o massa dolents o massa pèrfids (el batlle), o massa idealistes (Santana) o massa romàntics (Raquel), en fi, poc creïbles. A l’autor li publiquen això pel simple fet que esdevé mediàtic al treballar a l’Àgora de TV3, potser per això els de Polònia l’imiten, satiritzen i en fan sorna d’un ego inflat i expansiu. Tot i així a meitat del llibre pren un ritme millor, llépol i creïble. Final trepidant al millor estil de pel·lícula comercial. Desenllaç tòpic, buit i decebedor (29/11/2012).

AL OTRO LADO DE LA NIEBLA de Juan Luis Arsuaga

Narrativa molt creativa i ben estructurada inspirada en la prehistòria humana. Tot i que l’autor, paleontòleg, criticava durant la presentació del seu llibre al Cosmocaixa, a l’autora Jean M. Auel per esdevenir massa detallista en assumptes com la talla de la pedra o l’encesa d’una fogata, ell també fa el mateix en el seu llibre. També l’autor criticava el fals psique prehistòric humà creat per altres novel·listes però parla de déus durant el paleolític, la qual cosa resulta difícil de creure ja que les cultures caçadores i recol·lectores esdevenien animistes, panteistes o shamanistes on no existien divinitats clares però sí energies, forces i esperits. Respecte a l’estil massa sovint l’acció queda aturada durant moltes pàgines on Juan Luis Arsuaga s’esplaia en assumptes i neguits propis que no aporten res a la història. Al final el desenllaç ostenta certa gràcia i poesia ja que el protagonista acaba sent l’autor dels bisons d’Altamira (21/11/2011).

FABULACIONS SIRIANES DE JOAN BELLÈS

Narrativa natural, fresca i sincera on l’autor ens porta per terres sirianes durant un viatge de vegades un pel carrincló amb desig de semblar ell, en Joan Bellès, molt universal, molt viatjat. Oracions òbvies i innecessàries en altres idiomes com l’anglès o el francès en són exemple. Tot i així el contingut esdevé un excel·lent retrat de la Síria a inicis de l’any 2000, una Síria molt allunyada de l’actual territori en guerra. Per desgràcia molts capítols hi pesa més la intenció d’explicar el que sap l’autor que donar vida als personatges; pesa més la història clàssica que la narració. Sovint la narrativa resulta una excusa per explicar els fets històrics ancestrals que l’autor tant domina.