miércoles, 5 de febrero de 2014
2001 DITES (10)
SEXE?
La millor viagra? El canvi de parella (Ruperto Carmona, barman del carrer Enamorats de Barcelona)
La viagra femenina ja fou descoberta fa segles: és l’amor (Juan Esteva de Sagrera, degà de Farmàcia de la UB, 2011)
[Pensament de dona] Per a córrer amb satisfacció no necessites el seu gran automòbil, sols el teu dit (...)
[Pensament de dona] El sexe és una droga tan dura que així te’ls posa ¿o sols t’alegres de veure’l? (...)
[Una prenyada pregunta] Quin temps verbal és “no hauria d’haver passat”? Preservatiu imperfecte (Les Luthiers)
Si Internet és de tots, buscar-hi parella és una orgia? (...)
A la taula i al llit, al primer crit (Proverbi català)
De dones poques i bones (Proverbi català)
Gallina vella fa bon caldo (Proverbi català)
Jesús deia, deixeu que els nens s’apropin a mi, i mai no fou acusat de pedòfil (...)
L’equilibri de l’home penja sempre d’un fil prim com un pèl de cony (Joaquim Pijoan, “L’amor a Venècia”, pàg. 189)
Tiran más dos tetas que dos carretas (Proverbi castellà)
Val més un ordinador Apple al llit que uns polvos fruteros de nit, de uvas a peras (...)
El sexe és brut sols quan es fa bé (Murphy)
L’amor és sublim per qui el fa i obscè per qui s’ho mira (Joan Sales, Incerta Glòria)
Val més una muller ben ampla com cal que una d’estreta com una comarcal (...)
La intraweb és l’espai entre cada colló? (...)
Als quinze anys cap dona es lletja (Proverbi català)
On tinguis l’olla no hi fiquis la p**** (Un cuiner)
No s’ha de mirar que sigui guapa o lletja. Forat hi hagi! (Jaume Bosch de can Rissec al poble de Solius, anomenat Met Rissec, pagès excombatent de la lleva del biberó a la Guerra Incivil espanyola)
On hi ha dona, la polla sona (Joan-Ignasi Ortuño, 2010)
Tenir una barra com un semaler (Proverbi català)
Jo no entenc la vida sense sexe ni sense humor. Sense sexe no hi ha vida, però sense humor no hi ha sexe (Joan-Ignasi Ortuño, periodista)
El sexe es un narcòtic potenciat i estimulat per totes les parts (...)
Val més un gust que mil lliures (Proverbi català)
El títol [aristocràtic, de rei] no fa la cosa, però la titola ajuda a fer el fet (Joaquim Pijoan, “L’amor a Venècia”)
Qui és més pecador, l’homosexual pel coit anal, l’embarassada pel avortament o els bisbes prohibint l’acte sexual? (..., 28 d’abril de 1988)
Sant Josep, tu que vas tenir sense fer, fes que jo faci sense tenir (Proverbi castellà)
Rubia de pote chocho morenote (Anònim)
Las niñas bien hechas son de derechas (Anònim)
El sexe consumeix la menor part del nostre temps i ens causa la major quantitat dels nostres problemes (Murphy)
Si l’Església Catòlica prohibeix per antinatural l’avortament, la anticoncepció i l’homosexualitat, com pot prohibir el més natural als seus clergues, la procreació (..., 28 d’abril de 1988)
Sento una llei en els meus membres que repugna la llei de ma ment i que m'encadena al pecat que roman en els meus membres (Pau, Romans 7:23)
La modernitat epidèrmica està produint a l’Àfrica un monstre: la monogàmia social que oculta la poligàmia submergida (Javier Nart, “Viaje al Desierto”, 2000)
En la punteta s’amagava el verí (una prenyada)
Des d’Atapuerca fins Altamira els homes hem estat més caçadors que pastors. Recorda que Pedro i Heidi potser foren amants (...)
El dilluns em fa fums, els dimarts inflades les parts, el dimecres el penis em llepes, el dijous magrajada als ous, el divendres faves tendres, el dissabte tot polvo és apte, i el diumenge tot em penja (Anònim)
Hi ha home tan maleït que diu que la dona no és bona sols perquè una no va voler ser dolenta (Benito J. Feijoo, 1676-1764)
Primer proporcioneu-vos plaer a vosaltres mateixos, doncs sols així estareu segurs que si més no algú quedi satisfet (Katherine Hepburn, actriu nord-americana nascuda el 1911)
El sexe és com el pòquer, a final sempre t’espera una bona mà (Woody Allen)
El sexe és com un narcòtic, pensa que una droga treu d’una altra droga com un clau treu un altre clau (...)
El sexe és una droga tan dura que fins així te la posa (...)
Puc resistir-me a tot, menys a la temptació (Oscar Wilde)
La fidelitat dóna cohesió a la societat occidental. Fer apologia de la infidelitat no és educar, és promoure la crisi social, però condemnar-la moralment és no entendre la natura humana (...)
PARELLA? MATRIMONI?
La decisió més important de la vida és la de amb qui la vols compartir (Proverbi català)
L’amor se’n va però ella es queda (Capri)
No busquis un amor perfecte, qui el busca es fa capellà i es casa amb Déu (...)
Pubilla i hereu, patacades per l’amor de Déu (Proverbi català)
Si vols la dona sana, cada nit arrel de valeriana (Proverbi català)
Si els homes no fossin tan vanitosos, les dones no serien tan perilloses (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
La mujer que tiene dos no es zorra, es entendida, cuando se le apaga una vela, otra queda encendida (Proverbi castellà)
Si vols que les dones vagin darrere teu, posa’t davant (Valle Inclán)
El matrimoni és una loteria on els homes s'hi juguen la seva llibertat i les dones la felicitat (Mme. DE Rieux, 1934)
Compartir-ho tot en el matrimoni significa sovint repartir-ho al final (Desconegut)
Mai no falta un estrip per a un cosit (Proverbi)
Mai no falta un fem per a un test (Dita)
A garlic a day keeps your couple away (...)
El matrimoni és per als creients un compromís amb Déu. La parella per als pagans el compromís amb l’amor (...)
El matrimoni, una ciutadella assetjada on els qui són fora volen entrar, i els que són dins volen sortir (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013)
Vingui d’on vingui el vent amb la dona estigues bé (Proverbi català)
La perfídia, l’astúcia femenina, existeix: és la venjança natural de les dones davant la insuportable inflor i exageració del sexe contrari (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Si vols ésser ben casat duu la dona a Montserrat (Proverbi català)
Quan una parella es casa s’acaba un conte i comença una història (Óscar Wilde, S. XIX)
Quan un home i una dona es besen no aconsegueix més que unir els seus tubs digestius per l’extrem superior (Joan Sales, Incerta Glòria)
El moment precís en què la parella comença a entendre’s és quan deixa d’escoltar-se (Murphy)
Aquí descansa el meu marit, que de ben cert ara sé on passa la nit (epitafi sobre una làpida a Caldes de Montbui)
Home casat, ruc espatllat (Proverbi català)
La fortalesa última dels matrimonis, en els casos de les persones normals, depèn de l’abundància de coses que es tenen per a enraonar [...]. Mentre hi ha diàleg hi ha matrimoni (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Darrere una gran home sempre hi ha una gran dona (Anònim)
Darrere una home intel·ligent sempre hi ha dona sorpresa (Anònim)
A l’església i al carrer, a la dreta la muller (Proverbi català)
El millor negoci que puguis fer és amb qui et facis de muller (Angel Batet, pare de família)
L’home val tant com el seu respecte a la dona (H. Klens)
Abans de trobar un príncep hauràs d’haver petonejat moltes granotes (Murphy)
Si trobes una bona dona seràs feliç, sinó, et tornaràs filòsof, la qual cosa sempre és útil per a l'home (Dino Segre Pitigrill, 1970)
Serà bon marit qui home sigui dins i fora del llit (...)
El matrimoni és com un submarí, pot surar però està fet per enfonsar-se (Proverbi argentí)
FAMÍLIA?
La família són els amics obligats, i els amics la família voluntària (Llorenç Rabadà)
El valor real donat per la família a l’esforç i a la formació és molt més important que el seu nivell econòmic (Jorge Martínez Lucena, professor de la Universitat Abat Oliba)
És tasca dels pares introduir als seus fills en la cultura. En cas contrari marginaran als seus fills d’aquesta (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Curiós que s’hagi de defensar la cultura dins de l’escola mentre l’escola fou inventada per a transmetre la cultura (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca (Proverbi català)
La família és la pàtria del cor (Giuseppe Mazzini)
Com esteu? Bé..., o amb família? (Polònia, TV3)
Joans, Joseps i ases n’hi ha per totes les cases (Proverbi català)
FILLS? DESCENDÈNCIA?
Un parto en la calle, ¿es alumbrado público? (Les Luthiers)
Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare (Proverbi català)
Casar-se no fora res, si al cap de l’any no fóssim tres (Proverbi català)
De les errades dels pares els fills en van geperuts (Proverbi català)
L’infant i el peix, a l’aigua creix (Proverbi català)
Qui li ha fet el nas que el porti al braç (Dita catalana)
EDUCACIÓ? ENSENYAMENT? ESTUDIAR? ESCOLA?
El sistema escolar ha d’enviar a tots el missatge que l’alumne s’ha de dedicar a l’estudi (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Entres a la casa cec, surts veient, ¿Què és?
Una escola (Endevinalla sumària)
En cada fracàs no només es perd un tant per cent del futur PIB del país, sinó també el desenvolupament d’aquest ésser humà, únic i irrepetible (Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat, Amor i Llibertat”, 2012)
En España nunca han faltado los defensores de la ignorancia, lo que empeora la calidad de vida y prosperidad de un país. ... El saber mejora y libera, la ignorancia embrutece (Antonio Muñoz Molina, El País, 26 de març de 2013)
Entres en la casa del sec i surts veient. Què és? Una escola (Proverbi sumeri)
Primum discere, deinde docere – Primer aprèn i sols després ensenya (Proverbi llatí)
La disciplina converteix l’animalitat en humanitat (I. Kant, 1803)
Una generació educa a l’altra (I. Kant, 1803)
Sols amb l’educació l’home pot assolir ser home (I. Kant, 1803)
Per a ser homes no n’hi ha prou amb néixer, cal també aprendre (Fernando Savater)
L’home no està educat més que per homes que igualment estan educats (I. Kant, 1803)
És la cultura la que ens fa pacífics o violents (José Sanmartín, filòsof, 2000)
Els veritables herois de la societat són els metges, els professors i els pares (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Si una reforma depèn en canviar la mentalitat dels qui l’han d’executar, els resultats d’aquesta reforma són invulnerables a tota crítica científica (K. Popper)
El problema no és sols quant s’inverteix en educació, sinó el tipus d’educació en la que s’inverteix (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Mata’t estudiant i seràs un cadàver culte (Les Luthiers)
Els alumnes no copiem, comparem resultats (Les Luthiers)
Estudiar és fer funcionar l’esperit (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
L’important en l’educació és que l’estudiant estudiï (“Perogrullo”)
La capacitat per a comprendre el món depèn del coneixement acumulat (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007)
Eduqueu els nens i no serà necessari castigar als homes (Pitàgoras)
Cada escola que s’obre és una presó que es tanca (Víctor Hugo)
El més honrat i el més senzill no es reprimir als demés sinó preparar-se per a ser el millor possible (Sòcrates, S. V. a. C.)
L’ensenyament i l’educació són el primer pas per al desenvolupament tant de la persona com d’un país (Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat, Amor i Llibertat”, 2012)
En el moment que els pares s’acostumen a obeir els fills i els mestres tremolen davant els alumnes, comença la tirania (Plató)
A qui hagis de castigar amb obres, no el castiguis amb paraules (Miguel de Cervantes, “El Quijote”, S. XVI)
Educar no és donar carrera per a viure sinó temperar l’ànima per a les dificultats de la vida (anònim)
El més important de l’educació es decideix abans dels set anys (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Els nens són petits analfabets a qui se’ls ha de fer fora quan abans millor d’aquesta situació (Liliane Lurçat, mestra francesa)
Els nens no parlen perquè saben pensar, saben pensar perquè parlen (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013)
El que es té al néixer, es té al créixer (Proverbi català)
Fent i desfent, aprèn l’aprenent (Proverbi català)
El mateix fer, ensenya (Proverbi català)
Hi ha molts pedagogs que van d’intel·ligents, els docents simplement ens dediquem a ensenyar (...)
La política i els pedagogs campen a l’ampla a costa de l’educació (Jorge Martínez Lucena, professor de la Universitat Abat Oliba)
Molts pedagogs imparteixen lliçons magistrals explicant que els professors no han d’impartir lliçons magistrals [...], quelcom que dista molt de ser magistral (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
La millora implica interès i estima, el canvi potser es fonamenta en el rebuig (Irene Rigau i Oliver, consellera d’ensenyament, 2012)
Si els metges consulten llibres de medicina i els professors no consulten llibres de pedagogia [...] serà perquè els metges troben útils els llibres de medicina (ciència contrastada) y els professors no troben útils els de pedagogia (conjunt de creences sense paradigma científic) (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
L’home ha assolit ser home, literalment, sense coneixements en pedagogia (Enrique Moradiellos, “Clío en las Aulas”, 2012)
Si tanquéssim les facultats de medicina ens quedaríem sense metges però si tanquéssim les de pedagogia continuaríem tenint bons mestres (...)
Tots els intel·ligents aprenen ràpid, la resta ens dediquem a ensenyar (...)
Estudiar és desconfiar de la intel·ligència del company (Les Luthiers)
Què fan els infants? El que veuen fer als grans (Proverbi català)
Educació? Mestres que mostren els sabers i escolars que els aprenen (Alfons X, el Savi)
S’aprèn per voluntat, no per motivació (Marco Fabio Quinquiliano, S. I)
Els infants són els bons del tresor del nostre país (director d’una escola francesa, citat per en Xavier Melgarejo a “Davant l’Adversitat, Amor i Llibertat”, 2012)
Si els docents no ensenyen les bones costums des de primària, exclouen als seus alumnes de la possibilitat d’aprendre (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
La nostra natura pot predisposar-nos a aprendre, però el que aprenem depèn de com ens crien (Robert Skidelsky, membre de la cambra de Lords britànica i professor emèrit d’Economia Política de la Universitat de Warwick)
Si els docents han de ser cada cop més terapeutes és quelcom que es fonamenta en el supòsit que estan malalts o bé els alumnes o bé la societat (Mercedes Ruiz Paz, “La Secta Pedagógica”)
Què redimonis va haver d’estudiar He-Man per a obtenir el Màster de l’Univers ? (Les Luthiers)
Als Sants i als minyons no els prometis si no els dons (Proverbi català)
Si reconeixeu la veritat, la veritat us farà lliures. La ignorància és esclavisme, el coneixement és llibertat (Jesucrist, Logion 123, Evangeli de Felip)
Primer apunta, i després pregunta (...)
Una pregunta vol una resposta (Proverbi català)
Preguntant es passa vergonya una vegada, però no preguntant en passes tota la vida (Proverbi japonès)
Més perill té un imbècil que un malvat (Arturo Pérez-Reverte, referint-se als polítics i pedagogs assessors d’aquests en assumptes educatius nacionals)
Tots els educadors són absolutament dogmàtics i autoritaris. No pot existir l’educació lliure, perquè si deixes a un nen lliure mai no l’educaries (Gilbert K. Chesterton)
És impossible organitzar l’educació si els alumnes no obeeixen (Liliane Lurçat, mestra francesa)
La disciplina és la que permet als nens desenvolupar hàbits morals (Émile Durkheim, sociòleg)
La disciplina és un aspecte del principi del plaer (Sigmund Freud)
Una bona educació viu de dos puntals: docents experts en la seva disciplina i alumnes obeint la mateixa (...)
(Sobre l’atenció a la diversitat) Si exigim a cadascú segons les seves possibilitats, cadascú romandrà dins de les seves limitacions (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006, professor)
El no exigir que tots els alumnes entrin en el món del llibre significa abandonar-los (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Un país que no exigeix als alumnes i a les famílies un respecte al sistema educatiu, mai no assolirà un bon resultat (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
No tota diferència entre els humans es deguda a una jerarquització injusta. La genètica, la voluntat i l’esforç també la modulen (un contrari al Maig del 68)
Ens fem humans al ser educats per altres humans educats (Kant, 1803)
Per fer-nos humans no n’hi ha prou en néixer, cal créixer (dita clàssica)
Invertir en l’educació no comporta immediatament ni una millor qualitat ni una millor igualtat (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Els alumnes d’ara han estat infantilitzats a causa de la manca d’exigències (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Els alumnes d’ara suspenen més pel simple fet que estudien menys (...)
Per als alumnes que no estudien, el món quotidià se’ls torna un país estranger (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
(Sobre l’atenció a la diversitat) Les diferències entre dos éssers humans són menys que les semblances, les primeres són accidentals i les segones essencials (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Explicar és estructurar un pensament (...)
L’anécdota es recorda, la resta cal empollar-la (..., 2010)
És físicament impossible ensenyar si a la classe no estan vigents unes certes normes d’educació que els alumnes han de portar des de casa (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006, professor retirat del Gregorio Marañón de Madrid)
Negar-se a treballar a l’escola és oposar-se clarament a la societat (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Les escoles que generin llaços més intensos i propers entre les persones són les que en sortiran reforçades (Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat Amor i Llibertat”, 2012)
Jesús va dir als nens, deixeu que s’apropin a mi, però no que li prenguessin el pèl (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
La fita d’una bona educació és aconseguir persones raonables (J.J. Rosseau)
Més que les dotades de memòria m’agraden les persones intel·ligents, sobretot si són sensibles (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
La memòria fa com el nàstic, al final sempre falla (...)
L’escola és un lloc de trobada entre dues generacions que s’ensenyen mútuament; un lloc de reflexió on l’ordre establert, més que perpetuar-se, pot renovar-se acollint els nous impulsos evolutius de cada nova generació (Rudolf Steiner)
El nostre món ha degenerat últimament [...] els infants ja no obeeixen als seus pares, i és evident que s’apropa la fi del món (Anònim, Assíria, 2.800 a. C.)
Potser amb els fills ens haguem acostumat massa a acudir a l’especialista per resoldre tots els seus problemes. A veure si al final els capriciosos i malcriats serem nosaltres mateixos, els adults (..., “Educar, Educamos Todos”)
Qui es considera un aprenent té més possibilitats de convertir-se en un bon mestre que qui es creu un savi (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006, professor retirat del Gregorio Marañón de Madrid)
L’educació consisteix en el cultiu de la mediocritat imitativa generalitzada (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Eduqui en la humilitat, no és que el seu fill no sigui el mes maco del món, és que la majoria de pares pensen el mateix i és del tot impossible que tots tinguin raó (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
La televisió pot tenir més autoritat que el pare (Universitat de Navarra)
Estudiar no vol pas dir solament llegir i repetir. Estudiar vol dir llegir i a més a més reflexionar, relacionar, integrar, detallar, aclarir, absorbir, rebutjar, decidir, saber el que té importància i el que no en té. És una operació enormement complexa i al mateix temps naturalíssima (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Eduqui en l’acceptació d’un mateix i que el seu fill no agafi obsessions pel seu pes o por la forma del nas, ¿qui diu que Arnold Schwarzenegger sigui l’home mes intel·ligent del món o que Elsa Pataky guanyarà un Nobel pel seu cos? (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”
Abans [a l’Inquisició] els cremaven per dir veritats, ara a vosaltres [els alumnes calumniosos] us haurien de cremar per dir mentides (Joan Barceló, físic i docent, durant una classe de BUP als Escolapis, 1982)
En cuanto a lo de “aprender a aprender”, es una solmemne majadería, por muy prestigiada que esté en ambientes pedagógicos. A aprender se aprende aprendiendo, igual que a nadar se aprende tirándose a la piscina. No hay algo así como un “aprender a aprender a nadar” que luego te permita aprender a nadar (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”)
Ensenyar és sempre ensenyar a qui no sap (Fernando Savater)
Tan cabdal en la dialèctica de l’aprenentatge és el que saben els que ensenyen com el que encara no saben els qui aprenen (Fernando Savater)
Dominar un contingut disciplinar en profunditat significa estar mentalment organitzat i ben preparat per a ensenyar de manera general (Margret Buchmann, pedagoga)
Ser professor és assumir sempre la presentació del saber i el seguiment de la seva assimilació (Philippe Meirieu)
El desig d’aprendre depèn de la voluntat (Quintilià, S. I d. C.)
No hi ha manera de motivar a qui no desitja ser motivat (Quintilià, S I d. C.)
Els alumnes sempre s’alegren d’aprovar una assignatura, però gairebé sempre diuen que els han suspès la matèria (Enrique Moradiellos, “Clío y las Aulas”, 2012)
La evaluación diagnostica el estado de conocimiento del alumno, pero en sí misma no es formativa, del mismo modo que el termómetro, los rayos X o los análisis informan sobre el estado de salud de un paciente, pero en sí mismos no son curativos (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”)
Els teòrics que prediquen que el llarg diàleg resol tots els conflictes, o no són pares educadors o ho són però monàstics (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Sólo quién tiene afición por el saber la puede contagiar (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”)
Considerar la vagancia o el mal comportamiento como una enfermedad es tan absurdo como castigar a un niño porque tiene sarampión (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”)
Si els defectes es tracten com si fossin patologies, es bloqueja tota capacitat de millorar (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Tots els bons mestres esdevenen veritables pedagogs, però no tots els pedagogs esdevenen bons mestres (..., juny 2009)
Què passaria si tanquéssim les facultats de medicina? Que ens quedaríem sense metges. Però què passaria si tanquéssim les de pedagogia? Res (Adolf Tobeña, catedràtic de la UAB)
Pegagogs molt avantguardistes sostenen que l’important no és ensenyar sinó que els alumnes pensin per si mateixos [...] però davant la Secta (dels pedagogs) els professors han de ser acrítics, sumissos i genuflexos (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008).
Per a criticar les coses cal saber de què es parla, i per saber-ne cal estudiar (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Si la ironia és divina, el sarcasme és el diable (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013)
Sols si les coses manuals són automàtiques el cervell restarà lliure per a tasques de pensament crític i creatiu (Liliane Lurçat, mestra francesa)
Ni los buenos profesores lo son gracias al CAP ni los malos van a mejorar por hacer cursillos de pedagogía [...] El hecho es que existen magníficos profesores que no han estudiado pedagogía y ningún buen médico que no haya estudiado medicina (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”)
La mejor manera de que la enseñanza pública resista frente a la privada (de calidad) consiste en no degradar la enseñanza pública (con reformas tipo LOGSE, LOCE o LOE) (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”)
Quan els fets contradiuen les idees podem negar els fets o rectificar les idees. Mentre els creadors de la reforma continuïn negant les fets, el desastre educatiu anirà en augment (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Educar és sobretot posar límits amb arguments breus i justos (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Una enseñanza (la reforma i les seves filles) en la cual se puede pasar de un curso a otro con ocho asignaturas suspensas sí es una enseñanza que abandona el esfuerzo (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”)
Educar [...] no és substituir l’esforç pel plaer, sinó ajudar a l’infant a trobar plaer en l’esforç (André Comte-Sponville, 2003)
Educar és donar estima i molta dedicació, però també donar exemple i dir NO a moltes de les seves demandes (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Un nen no es queixa tant de les pallisses que li han donat com de les abraçades que no ha rebut (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013)
Educar a un nen no és arribar a un acord de mútues concessions, es imposar unes normes i rutines que el nen no sempre podrà entendre, però que sempre ha d’acatar (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Una idea no per semblar nova és bona, però a més a més pot passar que ni tant sols sigui nova (parlant sobre noves pedagogies actuals ja inventades pels grecs fa més de 2.000 anys, Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
No tota idea per ser nova ha d’esdevenir bona, d’igual manera que no tota idea antiga esdevé dolenta per ser antiga [...]. No es tracta doncs de renovar l’ensenyament sinó de millorar-lo estudiant el passat per no oblidar les bones idees i no repetir les dolentes (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Si el primer dia que el seu fill va trepitjar el barret del seu cap no li va dir res, imaginis que farà quan ell en tingui un de propi: si és de barret perdre el cap; si és de cap, perdre la feina (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Els valors són una gran cosa, però per tal d’adquirir-los cal viure’ls entre pautes i rutines familiars (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Consentir a un menor per deixar d’escoltar les seves demandes delata un obvi desinterès per ell (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
El primer que necessita un nen és sentir-se estimat, quelcom que mai no sent per mes regals que rebi (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Si tant estima als seus fills, el primer que haurà d’aprendre a dir és simplement NO (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Els polítics, modificant cada any la reforma, sols pretenen demostrar que “fan”, però el que realment sembla és que no saben què fer (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
La societat és un reflex de l’escola que han tingut els seus ciutadans (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Un bon mestre no és qui espera que l’admirin, sinó que el superin (..., “Educar, Educamos Todos”) i si el superen i no ho admet deixa de ser mestre, però si ho admet ho continua sent (...)
Qui estima de veritat l’estudi, estudia per saber més, no per saber més que els altres (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
L’escola no ha de ser l’espill que reflexa, sinó el far que il·lumina (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
S’ha d’inculcar, no els valors que hi ha de fet a la societat, sinó els que hi hauria d’haver (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Un aula ben portada ha d’esdevenir un gran laboratori d’idees (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar del que ensenyes (José Ortega y Gasset)
Una llar sense llibres és com un cos sense ànima (Cicerón, 106-43 a J.C.)
No sempre qui educa és educat, però qui és educat sempre educa (..., “Educar, Educamos Todos”)
Les paraules són nans, els exemples són gegants (Proverbi suís)
Els exemples corregeixen molt més que les reprimendes (anònim)
Un mestre no és sols qui ensenya a saber, sinó qui ensenya a ser (Víctor Frankl, psiquiatra)
Per educar a un sol nen cal tota la tribu (Proverbi africà)
No hi ha una altra educació possible que la d’intentar ser un exemple; i si no hi ha altre remei, un exemple que no s’ha d’imitar (Albert Einstein)
L’atenció és l’escarpa de la memòria (Gaston Duc de Lévis)
El que un mestre proclami el desig i la decisió de continuar aprenent és senyal inequívoca que sap seguir ensenyant (M. Elena Vizcarro, periodista)
Cal parir pensant en educar i no en París pensant en parir (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”)
Gran part del millor ensenyament sorgeix de la investigació, i gran part de la millor investigació de l’ensenyament (John Wheeler, S. XX)
Que el pare es domini és la millor advertència per als fills (Demòcrit)
Millor disposar d’opcions pròpies, que imposicions de còpies (..., tardor 2006 pensant en la LOGSE, LOCE i LOE i el seu plagi de pedagogies constructivistes aplicades a USA pels anys 60, a Suècia pels 70, a França pels 80 i a Espanya pels 90)
El que bé s’aprèn, tard s’oblida (Proverbi castellà)
No tot el tradicional fou dolent perquè portés molt temps fent-se […] la frontera entre la tradicionalitat i la novetat no coincideix amb la que separava el mal del bé (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006)
Una gran aula ha d’esdevenir un petit teatre (..., desembre 2005)
Potser la pubertad existeix com adaptació biològica per al progrès cultural de la nostra espècie, tot i que dubto que això consoli a qui pateix adolescents recalcitrants per casa (...)
Si els nens fessin cas de les raons, no hi hauria necessitat de ser educats (J.J. Rosseau)
El que es concep bé, s’enuncia clarament (S. Ramón y Cajal)
El concepte sense intuïció està cec, i la intuïció sense concepte està buida (I. Kant)
Els mestres han de ser conservadors avui per rectitud de consciència per tal que alguns alumnes puguin ser demà revolucionaris amb coneixement de causa (Fernando Savater)
Il futuro con il cuore antiguo (Levi)
Avui l’alumne fa valer la seva incapacitat com un privilegi. Si no pot aprendre una cosa diu que és perquè hi ha quelcom erroni en ella i especialment en el mal professor (P. Roth)
No qui té vocació [...] serà necessàriament millor professor [...] d’un metge volem saber si diagnostica bé, no si té vocació. I si no sap curar, per molta vocació que tingui, no ens posem a les seves mans (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
Si cada generació pensa que el progressisme és fer el contrari del que van fer els seus pares, no farem altra cosa que repetir los errors dels nostres avis (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006, professor retirat del Gregorio Marañón de Madrid)
Qui posa normes al joc s’enganya si diu que és jugador, el que el mou és la por que se sàpiga que mai no va jugar (Luis Eduardo Aute, aplicable als pedagogs que dictaminen normes teòriques per aplicar a les aules des del seu despatx, aplicable a molts polítics que no saben de què parlen)
L’escola d’avui ja no ajuda als incultes a tornar-se cultes sinó que els fa creure que ja són cultes (Inger Enkvist, Universitat de Lund, Suècia, parlant de la reforma educativa constructivista que ha rebaixat nivells i estafat a la societat europea)
Les solucions teòricament bones, quan es posen en pràctica, poden esdevenir no tan bones (José Antonio Marina, filòsof i escriptor. Cal pensar aquí en els pedagogs que poc van trepitjar una aula però que van dissenyar la reforma educativa)
Un ase connectat a Internet continua sent un ase (José Antonio Marina, filòsof i escriptor. Cal pensar aquí en la idea del govern Zapatero dels llibres digitals a l’aula)
La diferència entre l’inculte d’abans i el d’avui rau en què el d’abans sabia que no era culte (Inger Enkvist, Universitat de Lund, Suècia, parlant de la reforma educativa constructivista que ha rebaixat nivells i estafat a la societat)
Tingueu present que un bon mestre, sota d’un pi fa l’escola (mestre de minyons de Castellserà, segons Jordi Pujol)
Alguns pares manen a l’escola sense saber manar a casa (..., 2009)
Abans de manar cal aprendre a obeir (dita clàssica)
L’escola s’ha convertit en un espai terapèutic enlloc de ser un camp amb regles clares (Frykman 2001, etnògraf)
El descontent actual corre el risc de provocar una caiguda de gran part de la humanitat cap a la negació del pensar (G. Maire)
Si no existís el NO, els nostres SÍ no tindrien força (Schelling)
Tant de bo l’educació li prengui el lloc a la repressió (Isabel Clara-Simó, “Els Racons de la Memòria”)
La ESO significa enseñanza secundaria obligatoria pero en nada se obliga a estudiar a quienes se niegan a hacerlo (...“De Padres a Profes”).
Si els pares no envolten al seu fill en l’estima i en el coneixement, aprendre mai no serà atractiu per al fill (...)
Educar resulta muy lento, pero sin confianza se vuelve eterno (...“De Padres a Profes”).
La broma desarma mientras que la bronca la arma (...“De Padres a Profes”).
Un buen sistema puede educar a quien se deje, no a quien de antemano lo rechaza (...“De Padres a Profes”).
Los adolescentes deben confiar en nosotros para que nosotros podamos confiar en ellos (...“De Padres a Profes”).
Si el primer día su hijo pisó el sombrero del jefe de estudios y éste no le dijo nada, imagine que hará cuando el zagal tenga uno propio, si es de sombrero, perder la cabeza, si es de jefe, perder el trabajo (...“De Padres a Profes”).
La confianza da asco y la distancia respeto (...“De Padres a Profes”).
Usted no querría algo mascado y digerido para su boca, con las soluciones de los deberes, ejercicios y exámenes ocurre lo mismo, el adolescente debe digerirlos por si mismo y no recibirlos masticados y ensalivados por otros (...“De Padres a Profes”).
Con los exámenes preparamos el futuro personal y profesional del estudiante, no el perdón de sus pecados (...“De Padres a Profes”)
martes, 4 de febrero de 2014
8TV i EL NIVELL EDUCATIU DE L’ANGLÈS
El nivell d’anglès del nostre país dista molt del de països com Islàndia o Portugal. Molts, i sota tòpics falsos, són els qui culpen del baix nivell d’anglès als docents que l’ensenyen però la realitat és una altra, i és que si vols mentir digues el que sents a dir. Per aprendre un altre idioma ja des de petits cal immersió en aquesta llengua. Per Islàndia et trobes vailets de set anys que parlen l’anglès perfectament, a part de l’islandès, ja que les pel·lícules no venen doblades per televisió. El nostre país resta molt lluny d’aquesta fita. Em sobta doncs l’atac reiterat que alguns mitjans fan en contra els professors d’anglès del nostre ensenyament públic. Aquests professionals s’han passat cinc anys de llicenciatura, més altres de títols d’anglès i uns altres d’oposicions per al cos d’ensenyament. Què més els cal? A molts polítics, que ben pocs dominen aquesta llengua saxona, no se’ls exigeix tant, fins i tot molts ni ostenten títol universitari. M’escandalitza en tot això el reportatge que 8TV va emetre el passat dissabte sobre l’ensenyament de l’anglès. En aquest es mostrava una informació totalment parcial de la realitat nacional deixant els docents de la pública com els culpables del baix nivell d’anglès dels nostres fills. En contrapartida apareixia una coneguda acadèmia privada d’anglès com la bona en detriment de l’escola pública. No serà que 8TV volia fer-li propaganda? Com deia l’escriptor francès Jean-Françoise Revel, la televisió és la violació de les multituds. Potser que parem de parar el sac.
sábado, 1 de febrero de 2014
FRACASO ESCOLAR O FRACASO POLÍTICO (11)
III. SUS HIJOS
Durante este libro se ha pasado de la familia al inicio de curso y de éste a como debe ser llevada un aula, pero para optimizar la educación hay que conocer mejor a los alumnos y ver que métodos convienen más a unos que a otros. Durante los siguientes apartados se destilarán diferentes técnicas y estrategias que los institutos desarrollan a tal efecto. Los adolescentes todavía son barro a moldear por muy duros que ellos quieran mostrarse. Cruzar su escudo de defensa y conocer su espíritu nos dará la llave de su confianza. Educar resulta muy lento, pero sin confianza se vuelve eterno.
Conocer a los hijos, conocer a los alumnos
Me confiaba un amigo mío y profesor de tecnología que para conocer a sus alumnos más pícaros de primero de la ESO les ponía a prueba ya el primer día de clase. La práctica era muy sencilla, les lanzaba una ironía en medio de una explicación y observaba quienes la pillaban. Normalmente a principio de curso los alumnos viven con cierta tensión o distancia las peroratas de los docentes de tal manera que lo perciben todo con bastante seriedad. Luego las semanas aflojan el asunto y los escolares vienen ya más relajados al centro. Dicho lo anterior, y cuando los adolescentes empiezan el curso, una ironía no la suelen ni pillar ni entender, sólo los muy pícaros y a menudo más inteligentes lo hacen. Mi buen amigo y profesor así la intercalaba en su charla para observar quienes se percataban del sarcasmo. Con sólo observar la clase ya sabía quienes sí y quienes no. Hay otros docentes que les encanta inundarse de papeleo y a principio de curso pasan tediosos cuestionarios a sus alumnos para saber de ellos y mejorar las intervenciones en el aula. No obstante muchos de estos formularios a veces no mejoran las prácticas didácticas, solo las entorpecen. La observación resulta más eficaz que muchas respuestas sobre un papel. El docente antes mencionado utilizaba un cuestionario de observaciones muy visual y práctico. Para conocer a sus alumnos no les pedía el nombre del padre, de la madre o de su profesión, simplemente requería que marcaran una frase de cuatro posibles para conocer sus perfiles personales. Después, y con símbolos chiquitines, describía el alumno en su cuaderno de anotaciones, algo de una utilidad bárbara durante las reuniones de evaluación o en las entrevistas con sus padres. Sólo con mirar aquella minúscula casilla aquel docente sabía todos los pormenores del alumno y sabía que añadir en el coloquio.
El cuestionario anterior consistía en una serie de preguntas con cuatro columnas a marcar. Éstas iban en orden de mejor a peor. Por tanto, una vez realizado el formulario, las casillas de la derecha delataban los problemas mientras que las de la izquierda correspondían a la normalidad familiar. Sólo con mirar y anotar los resultados de las celdas diestras bastaba para tener suficientes datos sobre el escolar. Creo oportuno comentar este cuestionario aquí y su interpretación para otros educadores, padres o docentes.
El formulario anterior permite obtener información del adolescente en varios niveles: rendimiento y capacidad académica (3, 4, 5, 6, 18, 30 y 43); aceptación y adaptación en el centro (1, 2, 7, 23, 35 y 38); esfuerzo y dedicación (9, 10, 28 y 31); grado de autonomía (14, 15, 16, 17, 26 y 29); relaciones familiares (8, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 24, 33, 36, 37, 39 y 41); y por último posibles patologías causantes de falta de atención como dislexia y lateralidad (27, 42, 34, 40, 11, 12 y 25). Todas resultan cruciales para saber qué decir y qué decidir ante un púber por parte de su educador.
Las preguntas sobre nivel académico son obvias ya que inquiere al alumno sobre cosas concretas y directas de sus notas en clase, pero el grado de aceptación muchas veces pasa inadvertido por los escolares sin ser conscientes de su problema. En este aspecto las preguntas 1, 2, 7, 23, 35 y 38 cuestionan básicamente lo mismo, algo que nos permite también observar el grado de sinceridad del alumno. Si éste responde de manera dispar a tales preguntas será señal que se tomó a pitorreo el cuestionario, pero en caso que en todas marque columnas similares nos dice que debe ser muy sincero consigo mismo y con los demás.
El grado de esfuerzo y trabajo resulta bastante claro para el alumno. Si por lo anterior sabemos que el escolar resultó sincero podremos creer lo que nos diga. La cuestión 31 resulta aproximativa para ver si es sufridor o no acorde con lo que diga anteriormente, y la 28, las horas dedicadas al deporte, si son muchas y saca buenas notas nos da idea de gran autonomía y responsabilidad ante la vida, capacidad que refrendarán las cuestiones 14, 15, 26 y 29. En tal caso, si también saca buenos resultados y responde que no le revisan la agenda ni los deberes, estamos delante de un alumno entrenado en la autonomía y la responsabilidad, en caso contrario nos delata a unos padres ausentes y que controlan poco a su prole.
Las cuestiones sobre gatear o chutar el balón (11, 12 y 25), nos dan idea de posibles problemas de lateralidad entre los hemisferios cerebrales, algo a detectar en primaria y que bajo terapia pudo ser corregido, en caso contrario llegó a secundaria provocando bajos rendimientos académicos. Una manera de detectar en casa si su polluelo padece problemas de lateralidad es plantarle un folio con un agujero en uno de los lados. Pídale entonces que agarrando la hoja con las dos manos observe a través del hoyuelo algo situado delante suyo. Si su lechón se lleva la hoja directamente a un solo ojo, mala señal. En tal caso resulta aconsejable llevar al chaval a un optometrista para salir de dudas.
La dislexia también sigue iguales derroteros que el asunto de la lateralidad. Si al leer o al escribir los niños mezclan letras y con ello ven palabras distintas a las originales mal asunto, si encima leen con dificultades habrá que sospechar, y si escriben mal con la intención de esconder errores de ortografía casi seguro que estamos delante de un disléxico. Es muy importante que en primaria se detecten todas estas anomalías. El modelo escolar finlandés, tan aplaudido por muchos, se fundamenta en gran parte en la detección de patologías que provocan dificultades en el aprendizaje más una intervención inmediata sobre las mismas. Por ejemplo, si en primaria se detecta a un escolar con dificultades en la lectura, en menos de una semana ya está siendo atendido por un especialista. En nuestra península la cosa pasa por reuniones entre familia, asesores psicopedagógicos y el EAP. A veces se tarda un año hasta que se da luz verde a la intervención, es decir, que se pierden 365 días de terapia. En Finlandia, país con el menor fracaso escolar europeo, hay muy pocos psicólogos y trabajadores sociales destinados a diagnósticos que luego ellos no saben resolver. Apruebe pues al docente que realiza una inspección de sus alumnos con un cuestionario como el que estamos comentando. La detección de patologías reside sobretodo durante primaria, es allí donde más se detectan dislexias, problemas de lateralidad, visión errónea, sorderas u otros. Si ello no se hace en su centro, haga su demanda. Si su lechón obtiene resultados bajos, consulte una opinión médica por si una de las anteriores causas pudiera afectar a su alevín, en Finlandia así lo hacen y mucho mejor les va. Detectados los problemas a tiempo pueden subsanarse, de otro modo, en secundaria el asunto se nos transmuta en un monstruo de muchas cabezas, de muchos quebraderos de éstas aunque haya miles de psicólogos y trabajadores sociales en los institutos.
De todas formas, no se obsesione en hallar siempre una explicación médica a los malos resultados académicos de su chaval, no todo tiene una explicación clínica y quizás se trate todo de un mal hábito de estudio, constancia y esfuerzo. Para eso no hay fármacos, sólo voluntad educativa, rutinas de estudio y esfuerzo individual.
Otro de los aspectos que nos vislumbra el test anterior son las relaciones familiares con el púber, relaciones que un diestro docente debe tener en cuenta al conocer a sus alumnos. Una de las causas básicas del fracaso escolar es la falta de dedicación y control de los progenitores hacia sus chavales. Saber si comparten o no conversaciones en casa (19, 21 y 22), si acatan bien las órdenes (36), si se les regala demasiado en la vida (20 y 41) o si no se les exige demasiado (22 y 39), resulta esencial para una correcta educación. Con toda esa información el tutor sabrá qué decir y qué decidir ante las familias.
Los resultados del cuestionario anterior pueden ser transcritos a la libreta de notas con pequeños símbolos, algo que reduce gigantescos y pedantes informes que pocos educadores llegan a leerse. Me contaba el profesor que diseñó el test que para dislexia ponía una D mayúscula, para posibles problemas de lateralidad una L, para padres ausentes un Pa, para capacidad baja –C, para la falta de esfuerzo -T y así muchos más artefactos que resumían las más de cuarenta preguntas del formulario. La finalidad de tal concentración de información ya se remarcó anteriormente, poseer el perfil del adolescente en un cuadrito del bloc de notas ante cualquier reunión con otros docentes o con los padres. Pero lo mejor de una síntesis así no es para los adultos sino para los alumnos. Si durante la clase un alumno manifestaba un comportamiento anómalo mi profesor consultaba sus anotaciones concentradas y decidía como intervenir, si bronca, si amonestación, si nada o si conversa posterior. Cada individuo es un mundo, y saber como es un adolescente permite actuar según su interior, confianza e intereses.
Los intereses de los adolescentes
Una profesora de Gavá me contó que una de sus tutorías preferidas era la que sigue. Escribía en la pizarra una serie de conceptos que luego sus bachilleres debían votar según sus intereses. Los términos a votar eran libertad, belleza, amistad, amor, perfección, placer, fe, bien, promiscuidad, realidad, verdad, felicidad, virtud, positivo y blanco. Los adolescentes podían elegir dos de todos ellos y los más votados solían ser tres, la felicidad, la libertad y la amistad, he aquí los intereses de los púberes, aunque ya hablamos anteriormente de uno aquí no incluido, el sexo.
Pasados los comicios se les pedía a los alumnos que definieran esos tres conceptos que tanto valoraban. En ello aparecía el debate, los escolares no llegaban a un acuerdo sobre lo que era la felicidad, por tanto la profesora les proponía que pasaran al siguiente, a la libertad en donde se encallaban nuevamente con matices. Por tanto, sólo quedaba abordar el tercero, el de la amistad pero otra vez ocurría lo mismo, y los escollos surgían sin dejar avanzar el debate. De repente, y de forma premeditada, la docente escribía los antónimos, de libertad esclavitud, de belleza fealdad, de amistad enemigo, de amor odio, de perfección imperfección, de placer dolor, de creyente ateo, de bien mal, de promiscuidad celibato, de realidad ideal, de verdad mentira, de felicidad tristeza, de virtud defecto, de positivo negativo y de blanco negro. Es decir, que esos conceptos se podían definir desde su contrario pero muy difícilmente desde la nada, ¿que por qué? Por que eran conceptos abstractos en gran medida dependientes de sus experiencias personales. Aquella mujer les dejaba pensar y debatir de nuevo con una intención muy singular, que los intereses de su edad surgieran y que vieran que eran pues muy distintos de los del mundo adulto. Para un adolescente la libertad es algo muy anhelado dado que no posee independencia económica, pero para un adulto la libertad implica muchas obligaciones que hasta le pueden robar su libertad. De igual forma hablaríamos de la amistad y de la felicidad. Así lo reflexionaba la profesora al final de la clase.
<< La conclusión es que todos los conceptos de libertad, belleza, amistad, amor, perfección, placer, fe, bien, promiscuidad, realidad, verdad, felicidad y virtud yacen bajo el prisma humano y por tanto resultan muy subjetivos, por ese motivo sólo ganan sentido ante su opuesto, ante su antónimo. Por eso también en el mundo hay mucha manipulación política con tales conceptos, pero lo importante de esta tutoría es que os percatéis que lo que ahora os resulta muy importante a vuestra edad, de adultos quizás cambie en función de las influencias que os rodeen. La edad y el entorno adulteran y limitan toda realidad. Ningún gobierno, creencia o plan de desarrollo ha defendiendo a ultranza el conocimiento por delante de todo lo demás >>
Como siempre es cuestión de intereses. En fin, cualquier buen docente debe ser consciente de la asimetría entre las prioridades adultas y las de los púberes, algo que se aprende mucho mejor fuera del colegio.
Nos vamos de excursión
Una forma muy efectiva de conocer a los alumnos no es en el aula, es fuera de ella. De todas formas, un abuso de las excursiones perjudica el ideario escolar al romper la rutina para el aprendizaje. Sólo en su justa medida estas salidas son una ocasión deliciosa para conocer como son nuestros estudiantes entre otros objetivos. El instituto condiciona su respuesta y sus acciones, en libertad en cambio se comportan con más naturalidad. Ejemplo de tales situaciones son las excursiones, los recreos y las colonias. Durante las excursiones, y para conocer mejor a los tutelados, hay que prestar atención a dos premisas, lo lúdico y el control. Juegos y bromas pueden crear que los alumnos se abran al docente, algo que potencia la confianza de los adolescentes hacia sus adultos educadores. Recuérdese que los púberes cierran puertas con los mayores para abrirlas a la pléyade de su edad. Por tanto, las diversiones y los juegos ofrecen desplegar nuevos vínculos entre profesores y alumnos, la broma desarma mientras que la bronca la arma. Había un profesor de primero de la ESO que patentó el juego de voy pisando. Previamente explicado en clase y con la confianza ganada de ésta, el docente lo aplicaba durante los desplazamientos a pie. El gran problema de andar con más de treinta alumnos por la calle son los rezagados. Por tanto, el juego de voy pisando resolvía tal lastre al pisarles en sentido figurado los talones por detrás. Tomado como un juego, los alevines de primero incluso deseaban ser pisados. Pero entre tanto juego y broma no se puede olvidar que los profesores son los máximos responsables de esos escolares fuera del centro, por lo que pasar lista a menudo es harto aconsejable. El extravío de un miembro del grupo afecta a todo el mismo, si uno falla, fallan todos.
El descanso entre las clases también proporciona ese espacio de observación de los escolares. Conocí a un maestro en Granollers que utilizaba las horas de patio para observar a sus alumnos para así conocerlos mejor. El recreo, sin ser un espacio ajeno al centro educativo, sí desinhibe a los escolares en gran medida y nos muestra su cara más real. Con igual objetivo se pueden organizar unas colonias a inicio de curso, sobretodo en primero de la ESO cuando llegan por primera vez al instituto. Todo ello, excursiones, observación durante los patios y colonias, son señales de un centro interesado en conocer a sus hijos para saber mejor como educarles.
Conocidos así a los alumnos, los profesores tienen una idea aproximada de cómo son sus chavales, algo que les debería permitir actuaciones lo más precisas posibles sobre cada uno. Veamos, y según la tipología de cada púber, algunos ejemplos de pautas de intervención sobre ellos.
2001 DITES (9)
COMPROMÍS?
Quan no hi ha sang, botifarres no s’hi fan (Proverbi català)
L’agraïment se l’emporta el vent, el compromís queda en ferm (...)
En uns ous ferrats amb botifarra la gallina s’implica però el porc s’hi compromet (Proverbi americà, adaptat)
HUMILTAT? DISCRECIÓ?
Considerar-se tothora un pecador sinistre pot donar una certa esperança d’arribar a la humilitat i la discreció (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Si el pecat fos a la cara que ni hi hauria de màscara (Proverbi català)
Un bon veí és un home que no veu res i ho comprèn tot (Proverbi kazak)
Si obres la boca, les teves paraules han de valer més que el teu silenci (Proverbi àrab)
L’ésser humà té dues orelles i una boca per tal que pugui escoltar el doble del que parla (Epicur?, 135 d. C.)
El secret d’avorrir a la gent és dir-ho tot (Voltaire)
Distreure’s és la cosa més avorrida del món (Joan Sales, Incerta Glòria)
Tots els homes s’equivoquen, sols els grans homes reconeixen l’error (Fontanelle)
Abans de dir mal d’algú, primer t’has de mirar a tu (Proverbi català)
Qui eixampla el cor, estreny la boca (Proverbi xinès)
No es pot matar tot el que és gras (Proverbi català)
Si sabéssim el poc que els demés pensen en nosaltres, no ens preocuparíem pel que puguin pensar (L’Alcorà)
Sols aquell que pot plenament callar-se pot dir coses amb plenitud (Sören Kierkegaard)
Si ets prou valent per admetre errors de criteri, sempre els pots esmenar (Haruki Murakami, “Kafka a la Platja”)
Si tots els músics volguessin ésser el primer violó, no fóra possible formar una orquestra (Schumann)
Saber que no saps ja es saber (Dr. Lair Ribeiro, metge i escriptor)
Tots som ignorants, si més no en temes diferents (Dr. Lair Ribeiro, metge i escriptor)
Al pot petit hi ha la bona confitura (Proverbi català)
L’experiència és allò que ens és útil per comprovar que el que hem fet fins ara no serveix per a res (Joan-Ignasi Ortuño, periodista)
A boca tancada no entren mosques (Proverbi català)
Els anys i els diners, no es diuen pels carrers (Proverbi català)
SINCERITAT? NOBLESA? VERITAT?
Qui busca la veritat ha de, mentre pugui, dubtar de tot (Descartes)
La dubta ofèn però qui dubta respecta la veritat (...)
La veritat és tan poderosa que fa vacil·lar al més enlairat dels homes (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013)
Mai no ens ha fer mal el que ens diuen sinó el que no ens diuen (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012)
Tot i que la veritat dels fets brilli, sempre s’esbatussaran els homes en la trinxera subtil de les interpretacions (Gregorio Marañón)
Ésser sincer és mostrar-se en període de perfeccionament (L. Lavelle)
Un periodista sense valors és un franctirador que ens posa en perill a tots (Màrius Carol, La Vanguàrdia, 22.11.12)
Un bon diari és una nació parlant amb si mateixa (Arthur Miller)
Les paraules se les emporta el vent (Proverbi català)
Sols la veritat ofèn (Proverbi francès)
Goebbles va dir que una mentida repetida mil cops acaba sent veritat. Ara imagineu-vos si haguéssim fet això amb les veritats (...)
Sols mor de veritat aquell qui no deixa bon record (Proverbi persa)
La sinceritat ens fa forts i valents perquè ens acosta a la veritat (Joaquim Pijoan, “L’amor a Venècia”)
Nens i gent boja, la veritat en la boca; assenyats i savis, la mentida en els llavis (Proverbi castellà)
Si les teves fotos no són prou bones, és que no estaves prou a prop (Robert Capa, fotoperiodista)
Dir la veritat sempre és més eficaç a llarg termini que la més elaborada de les mentides (Dr. Lair Ribeiro, metge i escriptor)
Solament la il·lusió és fàcil. La veritat és sempre difícil (Rabindranath Tagore, literari indi, 1861-1941)
Per fondo que es faci el foc, el fum respira (Proverbi català)
Qui avisa no és traïdor, és avisador (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”)
La veritat absoluta no existeix i això és absolutament cert (Les Luthiers)
AMISTAT? RESPECTE?
Un amic és qui ho sap tot de tu i malgrat això t'estima (Helbert Hubbard, 1910)
Quan un meu amic és borni, el miro de perfil (Joubert)
Si tots els homes sabessin el que parlen els uns amb els altres, no hi hauria quatre amics en el món (Blaise Pascal, 1623-1662)
Qui canta les veritats perd les amistats (Proverbi català)
La confiança fa fàstic i la distància respecte (...)
Digues com calces i et diré com ets (Proverbi català)
Digues amb qui vas i et diré qui ets (Proverbi català)
AMOR? ESTIMA? ENAMORAMENT?
L’amor més elevat es demostra renunciant a ell (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013)
Qui festeja bestieja (Proverbi català)
L’home enamorat segueix a la dona com el bou que condueixen al sacrifici (Salomó, S. X a. C.)
És fàcil caure de genollons als peus d’una dona si us ha pujat al cap; el difícil és aixecar-se després (Joan Sales, Incerta Glòria)
No busquis l’amor perfecte, qui el busca es casa amb Déu (... “una monja”)
Al rosa, l’amor s’hi posa (Proverbi català)
Al lila, l’amor s’hi enfila (Proverbi català)
Al verd, l’amor s’hi perd (Proverbi català)
Al blau, l’amor hi cau (Proverbi català)
Al groc l’amor no hi pot (Proverbi català)
Qui et vol bé, et farà plorar (Proverbi català)
Qui et vol bé, et farà riure (...)
No hi ha cadena més amable que la mirada de l’altre (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses)
Qui amb els ulls t’arriba a l’esperit, t’arrenca de la solitud (..., La Mirada d’Islàndia)
Amor, amb amor es paga (Proverbi català)
L’amor és fàcil i el que no és fàcil no és amor (Rosa Pozo, laboral de correus)
Tots busquem una persona perfecta que accepti les nostres imperfeccions (Jesús Castellón Motta, “Las Olas del Tiempo”)
L’amor és el triomf de la imaginació sobre la intel·ligència (Murphy)
Les criatures petites com nosaltres sols podem suportar la immensitat gràcies a l’amor (Carl Sagan, “Contact”)
L’amor a França és una comèdia, a Anglaterra una tragèdia, a Alemanya un melodrama i a Itàlia una òpera (dita italiana)
L’amor porta a la vida, la por a la mort (Clément Marot)
Per l’amor i la mort, no hi val fer el sord (Proverbi català)
L’amor és un got que es trenca si l’agafes amb mans tremoloses o amb massa força (Proverbi rus)
Els petons són la destil·lació de l’emoció (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses)
L’amor és un oceà d’emocions completament rodejat de despeses (Lord James Dewar, físic anglès, 1842-1923)
No hi ha amor més sincer que l’amor al menjar (Shaw)
L’amor se’n va però ella es queda (Capri)
Per bé estimar cal molt renunciar (...)
Creiem que la felicitat rau en l’enamorament, però del cert que aquest estat sols és una trampa per a la perpetuïtat de la nostra espècie (..., “El Complot dels Déus”)
L’amor etern dura tres mesos (Les Luthiers)
L’amor té dos moments deliciosos, el primer i l’últim. El greu és el temps que passa entre els dos (Noel Clarasó, escriptor)
Qui tant t’espera, molt et valora (..., “Les Cinc Cares de la Terra”)
L’amor és com les plantes: qui vulgui recollir-lo, ha de plantar-lo (Jeremias Gotthelf)
De res val que la intel·ligència s’avanci si el cor es queda (Gracián)
Un nou dia és sempre una oportunitat de ser feliç, d’estimar i sobretot de viure el petó més dolç (Neus Carmona, economista)
Hi ha gent que és incapaç d’estimar els vius i es passa la vida en canvi fent lloances als morts (Isabel Clara-Simó, “Els Racons de la Memòria”)
De l’estima a l’odi sols hi ha un pas (Proverbi castellà)
Que curt és l’amor, i que llarg l’oblit (Pablo Neruda)
Estima frustrada, odi segur (...)
SEDUCCIÓ?
Quan les gallines afinen les plomes es que busquen gall (...)
Per què les dones amb les corbes més aerodinàmiques són les que més resistència ofereixen? (Les Luthiers)
Ven el millor de tu davant d’elles, però no siguis un cigoló. Aquest cobra per no escollir i tu has de vendre’t per ser l’escollit (...)
El diner no pot comprar l’amor però segur que dóna una bona posició per negociar (Murphy)
Al gener els gats busquen muller (Proverbi català)
¿Quanta colònia et poses? Les dones no és que siguin insectes, així que no et passis amb las feromones (...)
No hi ha dona lletja, sinó bellesa estranya (Les Luthiers)
No hi ha dones lletges, sinó copes de menys (Anònim)
No hay mujeres feas si las miras por donde mean (Proverbi argentí)
No hi ha homes lletjos, sinó copes de menys (Anònim)
Veritat és el que mai no has d’explicar durant una seducció (...)
Per a la seducció el principal escull és la timidesa, ¿o potser el millor reclam? (...)
Trist és arribar a una edat on t’agraden totes les dones però tu no agrades a cap (Armando Palacio Valdés, novel·lista asturià, 1853-1938)
La divisió entre lletjos i macos és una altra lluita de classes (Charo López, actriu espanyola nascuda el 1943)
miércoles, 29 de enero de 2014
FRACASO ESCOLAR O FRACASO POLÍTICO (10)
La síntesis y la relación entre los conceptos
El tercero de los objetivos para llevar bien un auditorio escolar es promover que los estudiantes aprendan a relacionar los conocimientos memorizados, algo que permite alcanzar criterios elevados y potenciar su inteligencia lógica y deductiva. Averiguar donde se halla la mentira o falsedad de algo requiere poseer diferentes conocimientos que bien ordenados permiten ver el agujero donde unos dicen que hay un parche. Dicen que Jesucristo predicaba que el saber os hará libres, y ciertamente la vida son situaciones y decisiones donde aplicar el saber. Sin conocimientos estructurados en criterios elevados, las decisiones que se tomen pueden llevar a sus hijos a flagrantes errores alejados de los caminos sabios. Se asiste a clase para aprender a ser adulto y con ello a tomar las decisiones futuras más correctas.
Otro aspecto de la relación y síntesis entre conceptos es la consecuencia en pensar y estructurar mejor los apuntes, trabajos de curso y respuestas en exámenes. En eso un profesor de Ciencias para el Mundo Contemporáneo retaba a sus bachilleres cada semana con una pregunta enigmática que requería de una correcta relación y síntesis entre varios conceptos impartidos. Preguntas como ¿qué hay más allá del polo norte? o ¿qué fue antes el huevo o la gallina?, escondían todo un corolario de piezas que sin tenerlas en cuenta la respuesta se hacía huidiza. Primero se debía recordar que era una tautología o pensamiento circular, después que la ciencia está llena de preguntas incorrectas e incapaces de saltarse un pez que se muerde la cola, y finalmente que hay que alejarse del árbol para ver el bosque. La solución residía en plantear una pregunta mejor y de mayor amplitud que el huevo y la gallina, por ejemplo quienes fueron los primeros vertebrados en reproducirse por huevos, algo que daba con el origen del dueto huevo y gallina, los antepasados de los peces. En el caso del más allá del norte se respondía el sur pero, y más allá de éste, otra vez el norte, por tanto había que alejarse del árbol y ver otra vez el bosque planteando una nueva pregunta de mayor calado, ¿por qué norte y sur se enlazaban cíclicamente? La respuesta obvia es nuestra Tierra semejante a una esfera. Otra manera de superar estas tautologías es definir los dos conceptos que una y otra vez dan vueltas sobre si mismos. Un profesor de Biología atendía así a sus alumnos. En la teoría de Darwin se decía que el más apto sobrevivía y que el que sobrevivía era el más apto, otro pensamiento circular. Había pues que definir más apto y sobrevivir para superar el pez que se mordía la cola. El docente les contaba que las especies que logran reproducirse mejor son las que sobreviven mejor y que aparentemente algunos las han llamado las más aptas.
En las tres tautologías anteriores la red de conceptos empleada hace trabajar las neuronas que da gusto, hasta puede que regale dolor de cabeza. En fin, que un aula bien llevada debe ser un gran laboratorio de ideas bajo la batuta de otro de los factores que guían correctamente ésta, el esfuerzo.
Un dinosaurio llamado esfuerzo
El cuarto y último de los objetivos para llevar con éxito un aula es promover el esfuerzo personal entre los alumnos. El esmero está detrás de ese objetivo ya que sin él no se puede superar nada. Para ello los educadores deben ser absolutamente dogmáticos, autoritarios y justos. Decía Chesterton que no puede existir la educación libre, porqué si dejáis a un niño libre no le educaréis. Con libertad plena dudo mucho que todo el mundo decidiera trabajar ocho horas cada día o llegar puntual a su lugar laboral sin abandonarse un buen rato en ese placentero momento del sueño matinal. El esfuerzo no nace de la libertad del individuo, surge de la obligación aprendida desde pequeño. Existen en Occidente ese conglomerado de pedagogías teóricas y progresistas que pregonan la libertad del alumno ante las materias a elegir, ante el uso de Internet y ante sus deseos básicos, es decir dan prioridad a la libertad del estudiante de hacer lo que le plazca ante la obligación de adquirir conocimientos y parece obvio que es imposible educar sin exigir esfuerzo. Pero por desgracia en las facultades de pedagogía y en muchas de magisterio se ha implantado el modelo de libertad para adoctrinar a los nuevos docentes en la pedagogía teórica insistiendo que es el profesor, sin dominar su disciplina, quien debe provocar el interés del alumno más que exigir su esfuerzo, una salmodia dirigida a creyentes y convertidos a la pedagogía teórica, en fin, una doctrina y propaganda bastante afín a la de los totalitarismos. Prueba de ello es que esta práctica ha resultado falsa y falaz ya que ha conllevado la caída en picado de los resultados académicos en Estados Unidos y Canadá por los sesenta, en Suecia por los setenta, en Francia por los ochenta y sobretodo en España a partir de los noventa. La pedagogía teórica siempre ha argumentado lo mismo, que es la sociedad la que ha cambiado y que por ello hay más fracaso escolar pero, ¿cómo se explica que ello sólo suceda justamente en los países dónde se aplicaron estas pedagogías tóxicas? O peor aún, ¿cómo se entiende que en Baviera se den los mejores resultados académicos alemanes si este länder se negó a aplicar la pedagogía teórica? Si hay deterioro en las familias debemos mejorar la educación para minimizar los efectos negativos de tales pedagogías, ¿no resultará que éstas teorías fueron quienes empeoraron la sociedad? Por desgracia muy pocas políticas educativas se han cuestionado que sea la pedagogía teórica llevada a un extremo la causante de tal desmejora, una llamada por los pedagogos, ciencia de la educación, que jamás ha ofrecido una explicación unitaria con hechos contrastados de los procesos en el aprendizaje. A lo sumo la pedagogía, que no ostenta paradigma central como las ciencias propiamente dichas, se trata de un conjunto de praxis y opiniones. La Geología con la Tectónica de Placas, la Física con la Relatividad, la Biología con el Neodarwinismo y la Química con la Tabla Periódica sí contienen un paradigma central contrastable que las define como ciencias, la pedagogía no. Por tanto, la pedagogía sufre de una gran pretensión narcisista, falaz e insostenible. La educación, por si misma, no es una disciplina científica sino una suma de métodos que enseñan los contenidos de las propiamente llamadas ciencias.
Analizado todo lo anterior hay que darse cuenta que un buen maestro se alejará de estas pedagogías teóricas y sabrá infundir responsabilidad y valores entre sus hijos, en cambio uno de mediocre o adoctrinado justificará exigir a cada escolar según sus posibilidades dándole el máximo de libertad en lo que desee. En un caso así cada zagal permanecerá siempre dentro de sus limitaciones, jamás se superará. Téngase en cuenta que los púberes no suspenden por falta de libertad, suspenden más al estudiar menos. Inger Enkvist, profesora de la Universidad de Lund en Suecia decía que sólo ha encontrado una correlación con el estudio y el éxito escolar, y es que quien estudia tiene éxito en los estudios. A menudo muchos padres admiten que sus hijos de primero de ESO apenas dedican menos de una hora al día al estudio, ¿cómo puede existir éxito escolar con tal falta de dedicación? Resultó obvio que estudiar significaba desconfiar de la inteligencia del compañero de al lado. Corría por Internet un dicho que definía con sorna aquella situación, mátate estudiando y verás un cadáver culto. Resulta obvio que la atención, el esfuerzo y la responsabilidad se encuentran en un gran pozo de miserias. No sería descabellado felicitar al profesor que aconseje más de dos horas diarias entre deberes y estudio, tal dedicación debería ser normal para cultivar todo el potencial de cualquier estudiante, en caso contrario se estaría desaprovechando su capacidad potencial.
En relación con el esfuerzo, otros rasgos que le indicarán un centro dudoso para su hijo son los siguientes: una primaria sin apenas repeticiones de curso abusando de la llamada promoción automática, una evaluación por temas y no por conjuntos trimestrales como antaño, la facilidad de pasar de curso con muchas materias suspendidas, una rebaja de los niveles de exigencia, la eliminación de notas en primaria, la erradicación de la memorización como herramienta fundamental del aprendizaje, la ausencia de horas de lectura, el aumento de materias optativas reduciendo horas de lengua y matemáticas, la aparición de un trimestre sin matemáticas o lengua, la presencia de docentes más animadores de clase que expertos en su disciplina y otras tantas grandes proezas que algunos expertos todavía preconizan. Veámoslos con detalle y analicemos los efectos negativos que inducen en nuestras futuras generaciones.
Una primaria sin ajo, o una primaria sin apenas repeticiones, fue un hecho denunciado por el estudio de la Fundación Jaume Bofill a finales de 2007. El informe demostraba que la cultura de la promoción automática de curso está firmemente agazapada en primaria. A pesar que el alumno no progresara adecuadamente, se le da un visto bueno y pasa al siguiente nivel sin haber afianzado el anterior. Lo básico que se debió aprender en primaria, la tabla de multiplicar, la comprensión de texto y el saber redactar, no se alcanza y así ese fracaso se traslada a secundaria, ahora sí, repitiendo curso en algunos casos. En cuarto de ESO un 13,7 % de los alumnos repite curso, mientras que en el norte de Europa este porcentaje sólo llega a menos de la mitad, un 5 %. Según los datos del MEC, el 33 % de los escolares españoles de 16 años repitió curso durante el 2008, algo que no estaba nada mal para una reforma que se diseñó para evitar la repetición. En junio de 2012 la Generalitat de Catalunya presentó un informe con el título Ofensiva de País a Favor de l’Èxit Escolar en donde se ponía de manifiesto algo muy parecido a lo anterior. Según datos del Departament d’Ensenyament sólo, y de media, un 1% de los alumnos en Primaria repetían curso. Lo sorprendente era que al pasar éstos a Secundaria más del 30 % no alcanzaron la ESO. De 1 a 30 era señal inequívoca que lo que en Primaria no se corregía se pasaba a Secundaria, es decir, lo que no se repetía en Primaria sí lo debían hacer en Secundaria.
Por tanto, todos los informes anteriores ponen de relieve que las repeticiones en primaria son muy escasas aunque demasiado frecuentes en secundaria, algo indicativo que el fracaso escolar infantil se ha ocultado derivándose a secundaria. En Francia, en donde también se aplicó la pedagogía teórica, se están dando cada vez más casos de docentes que denuncian que esta moda pedagógica está masacrando el sistema educativo, que la promoción automática en primaria está lacerando la exigencia de las normas, el respeto al esfuerzo y la obligación de estudiar en los alumnos.
La evaluación continua, que no continuada, también denota un mal centro educativo ya que se examina a los chavales por temas, y no por conjuntos trimestrales. Por otro lado, con un nombre tan llamativo, evaluación continua, se llega a convencer al más incauto de su credibilidad. Bautizar con apelativos técnicos algo sin fundamento siempre regala solidez a lo que carece de ella. La evaluación continua parece mostrar un concepto revolucionario y de progreso mientras es sólo una moda más de la pedagogía teórica. Al examinarles por pequeñas partes sin exigir que en el siguiente control los conceptos anteriores se sepan, se provoca que los chavales dejen de poseer ideas globales de una materia, y lo más nefasto, se acostumbran a estudiar solo ínfimas porciones del temario para aprobar y luego olvidar. En conocimientos como las matemáticas se han dado situaciones de lo más kafkianas. Si durante el mes de octubre se enseñaban los números negativos, en enero se debía repetir esa lección para explicar las fracciones con negativos. Otro tanto ocurría en lenguas y otras asignaturas. La evaluación nombrada como continua resultó crear muchas discontinuidades en el aprendizaje.
Otra de las medidas que hunde la cultura del esfuerzo es la rebaja de los niveles de exigencia. Se rumorea por pasillos y claustros escolares que la reforma educativa redujo los niveles de la EGB para incentivar aparentemente el éxito académico en la ESO. Los defensores de la reforma, y de la pedagogía teórica, afirmaron que no habían reducido la exigencia, que sólo habían redistribuido los contenidos. Pues si antes en octavo de EGB se enseñaba la ecuación de segundo grado, en la ESO se hacía dos años más tarde, ¿era eso una redistribución o un retraso? Si un tren llegase tarde dudo mucho que ningún político se le ocurriera decir que se habían redistribuido los horarios de cercanías y que uno debería esperar a la siguiente locomotora dos años más tarde. Por tanto, si alguien podía resolver ecuaciones de segundo grado a los 14 años en el sistema anterior, ¿por qué razón debía hacerlo a los 16 en la ESO? ¿No era eso estafarle al no explotar sus posibilidades? ¿Se le estaba formando o deformando? Un escolar desarrolla sus capacidades en función de lo que se le exige, no en lo que se le facilita.
Así pues con una ESO fácil debería haber aumentado el número de aprobados, por desgracia ocurrió todo lo contrario, cuanto más se bajó el nivel de exigencia, más descendió el nivel de aprobados por acomodamiento y falta de esfuerzo. En fin, que la LOGSE tras aumentar la escolarización obligatoria hasta los 16 bajó los niveles pero sin aumentar el número de aprobados, algo que puso en evidencia que el problema no era el acceso a la educación, sino su aprovechamiento. Ante la realidad anterior el propio PSOE confesó en el 2004 que el nivel había caído estrepitosamente. Quizás pasó que a más fácil menos esfuerzo, a mayor acceso menor aprovechamiento. Resulta imposible que un estudiante tenga éxito en sus aprendizajes si éste no se siente obligado a ello. Uno puede llevar un caballo al río pero no por ello el animal beberá. En conjunto parece como si el propio Gobierno adoptara la posición del presidente de la Royal Society en Londres cuando en 1807 los ilustrados impulsaban una educación básica, y a cargo del Estado, para todas las masas obreras. Éste escribió: El proyecto de dar una educación básica a las clases trabajadoras [...] les hará insolentes ante sus superiores; en pocos años el resultado será que el Gobierno tendrá que utilizar la fuerza contra ellos.
El exceso de optativas también es un factor a tener en cuenta ante la crisis del esfuerzo. Inicialmente llamados créditos variables en la reforma, fueron asignaturas que dividían la clase en tres grupos unas seis o más horas por semana, ello obligaba a la dispersión de los púberes en diversas aulas por el centro. Si antes con la EGB los escolares permanecían en una sola clase la mayor parte del tiempo, ahora sucedía todo lo contrario. Los cambios de sala eran frecuentes con la consecuente distorsión y algarabía que los adolescentes encontraban en ello por los pasillos del instituto. Los chavales que rondaban los doce jamás fueron lo suficientemente maduros como para dejarles tanta libertad de movimiento por un centro que llamábamos educativo. Actualmente las optativas han pasado de tres a una, es decir, volvimos a lo que ya funcionaba durante la EGB. En nuestro caso presente, valore el centro donde se minimiza ese traspaso de alumnos por los pasillos. En tal caso la dirección del instituto suele aplicar medidas para que los cambios de clase sean los mínimos posibles. Entre tales se halla una distribución de aulas cercanas y acorde a los cambios de aula, unos grupos homogéneos de alumnos que vayan juntos el máximo tiempo posible y finalmente unos itinerarios en materias de cuarto de ESO y Bachillerato que no originen grupos satélite por el instituto en busca de su aula. Que las aulas de las optativas estén lo más cerca posible de las aulas de grupo reduce ostensiblemente la distancia a recorrer y el tiempo del mismo, que los grupos estén formados por los alumnos que van al mismo bloque de optativas también elimina muchos cambios de sala y que haya bloques de materias a escoger y no libertad total en mezclarlas al capricho del adolescente favorece los grupos homogéneos anteriores. Hay otras medidas pero lo importante es que uno vea que su instituto se preocupa por ello, signo inequívoco que procura orden y esfuerzo sobre sus escolares.
Otro punto que conllevó la detonación del esfuerzo fue la eliminación de las notas en primaria. Una de las ideas que trajo la reforma fue no traumatizar a nuestros alevines con el fatídico insuficiente o con el terrorífico muy deficiente. Así fue que se inventaron algo ambiguo, algo que potenció la destrucción de la cultura del esfuerzo. Con un necesita mejorar el alumno poco sabía si suspendía o aprobaba. De hecho nadie jamás fue perfecto y todo el mundo necesitaba mejorar. Algo parecido ocurría con el progresa adecuadamente, pero ¿muy adecuadamente?, ¿sólo adecuadamente?, ¿o un poco adecuadamente? Es obvio que sin notas informativas, padres e hijos viven relajados el paso por la primaria. Así que si uno todavía recibe las notas de su hijo en primaria con comentarios pero sin suspensos, bienes, notables o excelentes no estará informado en absoluto.
Por suerte la LOE erradicó la ausencia de notas a finales de 2007 y volvió a imponer las notas en primaria, algo que llevaban reclamando algunos maestros hacía más de doce años. Más valió tarde que nunca, aunque I.B. de la Asociación de Maestros Rosa Sensat insistía que las notas eran un error y que debía instaurarse de nuevo el necesita mejorar y el progresa adecuadamente, y vuelta a empezar. Por suerte esta vez los políticos dejaron de lado a algunos expertos aunque si uno leyera la letra pequeña de la LOE se daría cuenta que siguió existiendo la ausencia de notas durante ese primer año de aplicación. La obligatoriedad de puntuar de forma cualitativa y abandonar el necesita mejorar afectaba únicamente a segundo, cuarto y sexto, o sea la mitad de los cursos de primaria. Es decir, fue todo una verdad a medias, ¿o una mentira al 50 %? En primero, tercero y quinto se mantuvo el necesita mejorar y el progresa adecuadamente, mientras que en el resto se ponían notas, ¿ven que desorden para informar mejor? Por suerte, y en 2008 se creyó en los profetas y las notas en primaria se empezaron de nuevo a poner en todos los cursos. Por tanto si en su escuela uno recibe notas es lo que acontece, pero si además tiene la certeza que allí no se regalan aprobados, vamos todavía mejor. Piense que al llegar a secundaria empezarán los problemas, porque allí sí deberán poner notas de verdad aunque también se han producido ciertas rebajas. A pesar de la oposición de muchos docentes, el Ministerio de Educación y Ciencia eliminó en marzo de 2007 la posibilidad que el cero figurara entre las calificaciones de la ESO. El ministerio estipulaba que las notas de los alumnos seguían una escala del 1 al 10 y que por eso debía eliminarse el 0. La eliminación de éste siempre halló otros ejemplos en la historia con consecuencias que todavía hoy estamos pagando. Durante el siglo VI d.C., y hundido por completo el Imperio Romano y su calendario, urgió crear uno de nuevo. Bajo el mandato de Papa Juan I, un humilde monje iletrado que estaba a las órdenes del vaticano, hizo lo que buenamente pudo. Dada la era cristiana en la cual se vivía, el nuevo calendario debía ajustarse al nacimiento de Cristo, pero primer problema, nadie tenía ni la más remota idea de cuando lo hizo éste. Dionisius Exiguus, nuestro monje ignorante, bajo la presión papal y el encargo impuesto, se inventó la fecha y con ella eliminó el cero del calendario.
Primero adjudicó el primer día del año al 1 de enero como en el antiguo calendario romano, luego asignó ese día como el día en que Jesús fue introducido en sociedad, su circuncisión. Tal ritual se realizaba siete días más tarde del nacimiento de cualquier lechón judío, así que la fecha del nacimiento quedó en el 25 de diciembre, casualmente el mismo día que el nacimiento de una diosa que la mayoría de los primeros cristianos veneraba paganamente, Mitra, y que la iglesia deseaba integrar como práctica cristiana. Pero lo más grave del asunto fue la falta de aritmética demostrada por Dionisius. Asignó el nacimiento de Jesús al año 1 sin que existiera un año 0 anterior en el calendario. Es decir, igual como hizo el Ministerio de Educación y Ciencia, se cargó el 0. Cuando alguien nace posee 0 años y pasado un año cumple su primer aniversario. Jesús fue distinto, fue un milagro. En el mismo momento de su nacimiento este ya tenía 1 año de edad y 365 días más tarde, en el 2 d.C., este celebraba su segundo falso aniversario.
Aquel sutil error de la iglesia supuso que todos los posteriores cambios de siglo o milenio fueran siempre un año más tarde. El siglo II empezó en el 101 y no en el 100, el segundo milenio no comenzó en el año 2000, lo hizo en el 2001. Ven todo lo que ocurrió por eliminar un 0 de nuestro calendario. Pues ahora, y en las notas de secundaria un examen en blanco debería constar al menos con un 1 en lugar de un 0. Ese punto quizás signifique que el alumno supo traer el control a la mesa del profesor con la consecuente habilidad de saber como depositarlo allí. Así que para no traumatizar su esfuerzo se le regala un punto. Un docente de Barcelona escribía un día, ¿y no deberíamos también poner un 11 a los alumnos 10 por su trabajo e inteligencia? ¿O para ellos las reglas del juego seguirían siendo siempre otras?
Dejando atrás este galimatías de ceros y unos, las calificaciones de insuficiente, suficiente, bien, notable y excelente siempre fomentarán la atención y el trabajo por varias razones. Primero, informaban a los padres claramente del nivel de su lechón; segundo, de igual forma se lo muestra al alumno; tercero, indica que alumnos deben ser atendidos de forma diferencial si es del todo necesario; y cuarto, fomenta la cultura del deseo de superarse y del esfuerzo. En fin, busque aquel centro que impone notas claras y no eufemismos cargados de ambigüedades. En eso algunos institutos caen en diversificar las notas con demasiadas casillas que al final los padres les cuesta entender. Me explico, cuando en los boletines de notas se desglosan por materia más de tres casillas con su media al final, la madre y el padre tienen ante sí más de treinta notas que valorar sobre su hijo, algo que por exceso de información desinforma más que informa. Me refiero concretamente a los centros que detallaban por materia y en cada trimestre las calificaciones en conceptos, procedimientos, actitud y nota final, algo que fue creado por la reforma para facilitar las cosas y aprobar a un mayor número de alumnos. Huya por tanto de ese tipo de boletines y busque la información esencial, si su hijo aprobó o no. Conceptos, procedimientos y actitudes resultaron un invento que permitía unos juegos malabares con la media final de cada materia. De una forma grotesca pero también muy real podría ocurrirle lo siguiente.
<< Mi hijo cursaba primero de la ESO y un buen día trajo las notas del primer trimestre. Allí vi algo inverosímil, tenía muchos conceptos suspendidos pero las áreas aprobadas. Concerté entrevista con el tutor para comprender tal paradoja y me contó que mi hijo apenas estudiaba pero que realizaba todos los trabajos con un nivel más o menos aceptable superando los procedimientos. Añadía el docente que el comportamiento de mi zagal era ejemplar aprobando así la actitud. Por dicha razón la media le salía aprobada y santas pascuas. La verdad, como padre me sentí engañado. Con la EGB me timaron, allí o estudiabas o suspendías. El problema fue que a quien reclamaba por la estafa. Habían pasado más de veinte años y el delito había prescrito >>
El boletín de notas debería ser claro y sin cosas raras por medio, de otra forma se está abonando el terreno del aprobado fácil, algo que en nada ayudará a nuestras generaciones futuras. Muchos alumnos aprendieron a calcular entre procedimientos y actitud para aprobar con el mínimo esfuerzo pero sin aprender demasiado en conceptos. El filósofo chino Confucio decía que nunca hagas apuestas. Si sabes que vas de ganar, eres un pícaro; y si no lo sabes, eres un tonto. Por tanto la trilogía de notas conduce a la picardía, al no esfuerzo y al fracaso académico. Los docentes que aún defiendan boletines con procedimientos, actitudes y conceptos le muestran su falta de sensatez ante la obligación que todos los adultos tenemos ante los chavales, enseñar y educar bajo el esfuerzo.
Por suerte, y tras doce años de quejas, se escuchó en parte a los sabios y la trilogía de notas se diluyó en el boletín que se entregaba a los padres. Durante el curso del 2007 al 2008 la ley permitía una sola nota por área en las evaluaciones trimestrales. Si algún centro mantiene el trípode de notas es iniciativa propia. En tal caso exíjale que cambie en la mejora. No quiera que su hijo se vuelva un gandul.
En resumen, las causas escolares que pueden propiciar la pérdida de la cultura del esfuerzo son una primaria sin repetición, los exámenes por unidades, unas rebajas del nivel de exigencia, un exceso de optativas y unas notas trucadas entre otras muchas cosas. Analice en el centro de su hijo si todo ello se tiene en cuenta ya que el esfuerzo es la pieza fundamental que permite motivar, aprender y formar como adultos a sus zagales. Sin empeño la frustración hunde al más débil, y los psicólogos tienen muchos pacientes que no saben superar situaciones ñoñas de la vida. Es cierto, no obstante, que la capacidad de esfuerzo varía en cada individuo y que para aplicar con precisión quirúrgica todos las estrategias docentes se requiere de otra información. A un púber quizás le vaya bien una amonestación para mejorar mientras que para otros mejor una conversación tranquila. Para discernir qué aplicar a cada cual se necesita de un conocimiento profundo de cada escolar, y a ello hay que dirigirse ahora, a sus hijos.
2001 DITES (8)
BELLESA? PERFECCIÓ? IMPERFECCIÓ?
La catedral no necessita adorns (Proverbi català)
Tot i que la mona es vesteixi de seda, mona es queda (Proverbi castellà)
El cànon de la bellesa femenina no és que siguin boniques, sinó que siguin perxes (Sebastià Serrano)
La bellesa són simetries amagades (...)
La bellesa està en l’harmonia i el ritme entre les parts d’un tot (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007)
Tothom creu que el seu nadó és el més “mono” del món, i del cert que molts són una monada, semblen micos (...)
MADURAR? MILLORAR? SUPERAR-SE? EXPERIÈNCIA?
Han de picar-te les vespes per tal que sàpigues que tenen fibló (Proverbi castellà)
Qui es va cremar amb llet, veu una vaca i plora (Proverbi argentí)
Gat escaldat de l’aigua freda fuig (Proverbi català)
Gent jove, pa tou (Proverbi català)
Bon vent i barca nova (Proverbi català)
Si no ets part de la solució, ets part del problema (Anònim)
Molts viatgers busquen descobrir-se recorrent regions del món que els són estranyes (..., “Les Cinc Cares de la Terra”)
Qui ensopega i no cau, fa un gran pas endavant (Proverbi castellà)
Un home equilibrat deu ésser aquell que mirat d’un cantó presenta unes qualitats i mirat del cantó oposat uns defectes (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Els boscos tallats reverdeixen més formosos (Ronsard)
Tots els ulls no ploren en un dia (Proverbi català)
Gat vell, rata tendra (Proverbi català)
Aire que vol dir vent (Proverbi català)
Fer creu i ratlla (Proverbi català)
Escriure sobre les ferides sempre és una bona teràpia, les cicatritza (Gaspar Hernàndez, “El Silenci”)
L’esperança veritable és una desesperança superada (Abbé Joly)
La por és contagiosa, l’esperança també (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013)
Sols hi ha una manera de conèixer un mateix: pregunta als demés (Nigel Nicholson, expert en comportament d’organització del London Business School)
La pràctica és el resultat d’haver acceptat un risc i d’haver-lo vençut (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses)
M’exalta el nou i m’enamora el vell (Joan Vicenç Foix: fragment d’un sonet)
De més verdes en maduren (Proverbi català)
Els que som intel·ligents tenim fort el gust d’entendre i és el passat que ens dona tema (Gabriel Ferrater: “Poema Inacabat”)
Us heu d’agradar tal com sou. Penseu tot el temps que haureu de passar amb vosaltres mateixos (Jerrie Lewis, “El Professor Guillat”)
El sentit comú no és més que un dipòsit de prejudicis establerts en la ment abans de fer els divuit anys (Albert Einstein)
El sentit comú és el menys comú dels sentits (algú poc comú)
La troballa afortunada d'un bon llibre pot canviar el destí d'una ànima (Marcel Prévost)
El llibre és l’arma per a cuirassar-se contra la solitud, la realitat i la rutina (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008)
El bo de l'home és que no és una fita, sinó un pont (Nietzsche, 1908)
Qui mai no comet un error, mai no fa un descubriment (Samuel Smiles, S. XX)
Qui no en fa no en conta (Proverbi català)
El que no es prova no se sap (Proverbi català)
Qui en toca en trenca (Proverbi català)
Qui no vulgui ajudar-se a si mateix, ningú el podrà ajudar (Johann Heirinch Pestalozzi)
És bo fer-se un pla, però també després no seguir-lo (Albert Einstein)
Qui vulgui ser el seu propi mestre té un ase com alumne (Anònim)
No es pot esperar que un home rodó encaixi a la primera en un forat quadrat, cal donar-li temps per tal que canviï de forma (Mark Twain)
Qui vagi corrent darrere la seva joventut mai no la podrà atrapar (André Maurois)
No hi ha res en què l’home es cansi més que buscant descans (Laurence Sterne)
Escollir els llibres és tant important com escollir els amics (Avebury)
El difícil dels homes és assolir ser el que som (Píndaro, poeta líric grec del segle V a. C.)
Pots esdevenir el que desitgis, sols hi ha un escull, tu mateix (Charles Chaplin)
Sigues tu mateix i intenta ser feliç, però abans que res sigues tu mateix (Charles Chaplin)
Sols sé que qui s’encadena està perdut. L’embrió de la corrupció ha entrat a la seva ànima (Joseph Conrad)
Recorda que el llac sols reflecteix el cel quan està tranquil (Rabindranath Tagore, literari indi, 1861-1941)
Ell havia estimat i s’havia trobar a si mateix. La majoria en canvi estimen per així perdre’s (H. Hesse)
M’agraden els meus errors, m’agrada la meva llibertat deliciosa d’equivocar-me (Charles Chaplin)
Ningú no demostra ser gran col·locant-se a un extrem, sinó tocant-los tots dos al mateix temps (Pascal)
Quan una llavor deixa de ser-ho, aleshores es fa arbre (Satish Kumara, editor, pedagog, filòsof i teòleg)
SEGURETAT? PREVISIÓ? PRUDÈNCIA?
No hi ha vents favorables per a la gent que no sap on va (Sèneca)
Forma part de l’ímpetu juvenil no preveure les conseqüències dels actes propis (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013)
Val més que en sobri i no que en falti (Proverbi català)
Val més prevenir que curar (Popular)
Els focs s’apaguen a l’hivern (Proverbi mediterrani)
La ignorància és atrevida, la saviesa prudent (...)
Un acudit s’oblida de seguit, una disputa se’n parla dia i nit (...)
La malaltia de l’ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància (Benjamin Johnson)
Les torres més altes comencen pels fonaments (Thomas A. Edison)
Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou (Proverbi català)
Gat escaldat d’aigua freda fuig (Proverbi català)
Qui no vulgui pols que no vagi a l’era (Proverbi català)
Déu, guarda’m dels meus amics, dels enemics ja me’n defenso jo sol (grafit d’un ionqui, presó de Carabanchel)
A la vora del riu no hi facis el niu (Proverbi català)
Pan para hoy hambre para mañana (Proverbi castellà)
Hombre prevenido vale por dos (Proverbi castellà)
Els testos s’assemblen a les olles, sinó del mig de les vores (Proverbi català)
De tal palo tal astilla (Proverbi castellà)
Val més ocell en mà que cent veure’n volar (Proverbi català)
Quan una pedra surt de la mà no sap on va (Proverbi català)
Val més una casa enredada que moltes (Proverbi català)
Val més menjar poc i pair bé (Proverbi català)
Quan la tempesta brogeix, l’arbre es trenca però el jonc sobreviu (Proverbi xinès)
No pots dominar el vent, però pots orientar les veles (Proverbi xinès)
El millor vessant de la valentia és la prudència (William Shakespeare)
SORT? ATZAR? JOCS?
Jugar i perdre són dues coses lligades per la més absoluta coherència (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Els dies que estàs de pega, fins amb els collons ensopegues (Proverbi català)
Que et toquin els collons és molèstia si a distància ho fa la bèstia (...)
L’important no és guanyar, és fer perdre a l’altre (Les Luthiers)
El primer guanya i el darrer s’escanya (Proverbi català)
Qui juga amb foc es crema, i qui no es diverteix (Berta, 02.03.2011)
Ens ha anat més just que el dit al cul (Proverbi lleidetà)
Si l’encerto, l’endevino (Proverbi català)
Plou sobre mullat (Proverbi català)
Qui no té un all té una ceba (Proverbi català)
Mai no facis juguesques. Si saps que has de guanyar és un picardiós, i si no, ets un estúpid (Confuci, 551-479 a. C.)
No hi ha joc sense trampa (Proverbi català)
La sort o l’atzar sols és una qüestió d’interpretació (Dr. Lair Ribeiro, metge i escriptor)
La sort no és de qui la busca, sinó de qui la troba (Proverbi català)
PICARDIA? ESPAVILAR? EVITAR PROBLEMES? ASTÚCIA?
Si no es menja bé no és pot ésser intel·ligent (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Les banyes que cadascú es llimi les seves (Xavier Bosch, “Homes d’Honor”, 2012)
A quien buen árbol se arrima, a buen árbol se cobija (Proverbi castellà)
Massa mans poca feina (Proverbi català)
Tres en un cep mort el jove i el vell també (Proverbi català)
Quan un s’ofega no mira l’aigua que beu (Proverbi català)
El cop d’ull més recte no val tant com un regle (Proverbi xinès)
La intel·ligència em persegueix però jo vaig més ràpid (Les Luthiers)
Qui es dona la volta a mig camí s’equivoca sols a mitges (Anònim)
Hi ha dues paraules que t’obriran portes, estira i empeny (Les Luthiers)
No hi ha comerciant que no sàpiga vendre merda de ratolí com a pebre índia (Proverbi alemany)
Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era (Proverbi català)
Qui tingui fred, que tremoli (Proverbi català)
Cadascú el que sigui seu (Proverbi català)
Qui menja sopes, se les pensa totes (Proverbi català)
Del que no diràs, mai no et penediràs (Proverbi català)
Qui té llengua a Roma va (Proverbi català)
Si untes tot corre (Proverbi català)
Qui no té memòria, ha de tenir cames (Proverbi català)
Preu per preu, sabates llargues (Proverbi català)
Les noies bones van al cel, i les dolentes a tota arreu (Proverbi català)
Mai no facis juguesques. Si saps que has de guanyar és un picardiós, i si no, ets un estúpid (Confuci, 551-479 a. C.)
No hem pas d’esperar a la set per treure aigua del pou (Proverbi xinès)
Al cap del sac hi trobaràs les engrunes (Proverbi català)
La queixa és la salutació dels comerciants (Proverbi fenici)
Qui no corre vola (Proverbi català)
Qui és capaç de somriure quan tot li està sortint malament és perquè ja sap a qui donar-li la culpa (Les Luthiers)
Costurera sin dedal, cose poco y todo mal (Proverbi castellà)
Con una lata y un guiro se hace música en Cuba (Proverbi cubà)
El diablo sabe más por viejo que por diablo (Proverbi castellà)
When you in Rome do as romans (Proverbi britànic equivalent a: Allá donde fueres haz lo que vieres)
L’important no és saber, sinó tenir el telèfon del qui sap (Les Luthiers)
El que sap, sap, i el que no és cap (Anònim)
La bona conversa no consisteix en dir coses enginyoses, sinó en saber escoltar bajanades (Wilhelm Bush, poeta satíric alemany, 1832-1908)
Una conversa no la controla qui parla, sinó qui escolta (Dr. Lair Ribeiro, metge i escriptor)
La puntualitat consisteix en l’art de calcular amb exactitud el retard de l’altre (Anònim)
El que es diu seriosament, millor dir-ho en broma (Wilhelm Busch)
A la taula d’en Bernat qui no hi és no hi és comptat (Proverbi català)
Què vols fer? Vendre la casa i anar a lloguer (Proverbi català)
Què farem? Mala cara quan morirem (Proverbi català)
Mai no tindràs una segona oportunitat de causar una bona primera impressió (Dr. Lair Ribeiro, metge i escriptor)
Les coses s’han d’agafar quan passen (Proverbi català)
El peix s’està al plat per falta de gat (Proverbi català)
Hi ha trens que passen un sol cop per la nostra vida [...], afortunadament passen per més d’una estació [o] acaben en una via morta (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012)
Qui té un bon nas té un bon compàs (Un nas gran)
Qui té mal, busca remei (Proverbi català)
A falta de pan buenas son tortas (Dita castellana)
Cuando no hay lomo todo lo como (Dita castellana)
És una bestiesa tancar d’un cop de porta si es pot deixar oberta (J. William Fullbright)
Carpe diem, quam minibus credula postero, viu el dia, i posa tan poca confiança com puguis en el demà (Horaci, “Odes”)
No confiïs més que a tu els secrets que vols guardar (Bodson)
Secret de dos és perillós, secret de tres no val res (Proverbi català)
ESFORÇ? PERSEVERÀNCIA?
Per una causa bona es troben sempre molts advocats, però pocs màrtirs (Ernest Jünger)
Davant els problemes, no et preocupis, ocupa-te’n (Maribel Silva, perruquera)
El resultat del victimisme és que busca un separatisme autocomplaent en lloc de lluitar per millorar (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
No exigir esfuerzo a nuestros estudiantes es infantilizarlos (...)
Qui no plega un fesol, no menja quan vol (Proverbi català)
Qui planta un gla un roure collirà (Proverbi català)
Qui vulgui peix, que es mulli el cul (Proverbi català)
Qui vol menjar ous frescos, ha de suportar l’escataineig de les gallines (Proverbi danès)
La principal feina de supervivència i l’esforç l’ha d’exercir un mateix (Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat Amor i Llibertat”, 2012)
Escollir el camí fàcil és senyal d’immaduresa (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia)
Hi ha moltes més persones que arriben a ser alguna cosa gràcies a l’esforç més que al talent (Demòcrit)
Abans d’intentar viure millor, intenta millorar (Sòcrates)
No tot són flors i violes (Proverbi català)
A la tercera va la vençuda (Proverbi català)
Déu ens dóna nous, però no ens les trenca (Polònia, TV3)
Davant les dificultats, o creixes o et desintegres (muller de Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat Amor i Llibertat”, 2012)
Treballa tot el dia com si sempre haguessis de viure. Treballa per l’altre món com si t’haguessis de morir demà (Mahoma)
El que puguis fer avui, no ho deixis per demà (Proverbi català)
Només s’aprenen ràpidament les coses que agraden aplicant-hi una certa disciplina (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
L’aclarida de nit no dura (Proverbi català)
Fa més qui vol que no pas qui pot (Proverbi català)
No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat (Proverbi català)
Qui dies passa anys empeny (Proverbi català)
Qui vol estar ben servit, ell mateix s’ha de fer el llit (Proverbi català)
Feina feta no hi ha destorb (Proverbi català)
Per a presumir s’ha de patir (Proverbi català)
Qui no bat pel juliol no bat quan vol (Proverbi català)
Per passar el foc, t’has de cremar (Anònim)
No hi ha roses sense espines (Proverbi català)
La feinota és menjar la feineta (Proverbi català)
Músic pagat mal so (Proverbi català)
Prefereixo morir lluitant que viure agenollat (Ernesto Guevara, “Che”)
Qui fa un cove fa un cistell (Proverbi català)
El dolor (la bogeria) és part de la vida, anestesiar-lo equival a anestesiar part de la vida (Cristina, Princesa Inca, poetessa, esquizofrènica i col·laboradora de “La Ventana” de Gemma Nierga a la Cadena SER. Contra de La Vanguardia del 24 de març de 2011)
Qui assegura dura (Proverbi català)
Únicament s’estima allò que es pateix (Abú Yihad, S. XX, líder d’Al Fatah i mort a Túnez en mans israelís)
La memòria arriba just on arriba el nostre interès (Goethe)
La millor improvisació és una improvisació preparada (Gaspar Hernàndez, “El Silenci”)
El que quiere marrones que aguante tirones (Proverbi colombià)
Et contracten pels teus mèrits però et fan fora pel teu caràcter (...)
Fracassa qui abandona un cop, triomfa qui comença mil cops (..., “Quién Fracasó con el Fracaso escolar”)
Tallant collons s’aprèn a capar (Proverbi català)
Fer i desfer fins que surti bé (Proverbi català)
Millor haver de lluitar durant la joventut que durant la vellesa (Gottfried Keller)
Tota disciplina suposa un renunciament (Daniel-Rops)
La veu de la intel·lectualitat es callada però no es para fins aconseguir una audiència (Sigmund Freud)
No diguis que és impossible, digues, encara no ho he fet (Proverbi japonès)
La vida és agradable; l’estudi és amarg (Josep Pla, “El Quadern Gris”)
Qui no ha sofert, què sap? (La Bíblia)
Estic disposat a anar on sigui, sempre i quan sigui endavant (David Livingston)
L’important no és guanyar, és competir sense perdre ni empatar (Les Luthiers)
La raó d’un obstacle és la d’ésser superat (Foch)
Justa a la fusta (Proverbi català)
Bé – va dir el dodo -, la millor manera d’explicar-ho es fent-ho (Lewis Carrol, “Alícia en el País de les Meravelles”, 1865)
Si corres molt ràpid durant molt temps [...], generalment acabes arribant a algun lloc (Lewis Carrol, “Alícia a través del Mirall”, 1871)
Les pedres formen part del camí (R. Bazin)
Es camina cap el cel amb una pedra a la sabata (Francesc de Sales)
VALENTIA?
Una dona que no sembla ella és una dona disfressada. Una dona que vesteixi com vesteixi sempre és ella, és una dona valenta (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses)
El millor vessant de la valentia és la prudència (William Shakespeare)
Quin seria el vostre mèrit, si només haguéssiu de combatre quan teniu coratge? (Teresina de Lisieux)
El veritable valor consisteix en saber dominar la por (Panoràmix, “Asterix et les normands”, Uderzo i Goscinny)
On hi ha idees no hi ha fronteres (Martí Soler, editor en el Fondo Cultural Económico)
El cementiri n’és ple de valents i de rucs (Proverbi català)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)