Carburantes a menos 20 céntimos el litro, ¿una pantomima?

El precio de los carburantes está por las nubes y ahora el Estado nos ofrece reducir 20 céntimos por litro. Parece un regalo, pero quizás sólo sea una pantomima. Hagamos un cálculo con números fáciles y veamos la realidad. Supongamos que el precio del carburante de antes de la Guerra de Ucrania fuera de 1 euro por litro, del cual, y por los altos impuestos, aproximadamente 0,5 iban a las arcas del Estado. Si ahora cuesta casi 2 euros el carburante, el Estado se lleva aproximadamente 1 euro nuestro. La rebaja de 20 céntimos dejará la cosa en 1,8 euros por litro, es decir aproximadamente 0,9 para el Estado. Pues de 0,5 en impuestos por el carburante antes de la guerra a 0,9 futuros, el Estado sigue ganando mucho y casi el doble. Creo que la rebaja del carburante podría ser mucho más sustanciosa si se llegara a los 0,5 de impuestos de antes de la guerra ¿ven ahora la pantomima?

Qué diría Montessori ante las leyes educativas actuales

https://www.catalunyavanguardista.com/que-diria-montessori-ante-las-leyes-educativas-actuales/?fbclid=IwAR1yEC9YHx-pEh0cYSYrHGznML3h3lQiADP52Cvi_t-e4vfkle_I4Nuu0-Y

MONTESSORI ANTE EL LEGADO PEDAGÓGICO DE ROUSSEAU

Este libro de Catherine L’Ecuyer resulta una auténtica apuesta para una educación de calidad en la actualidad. Es más, todo político interesado por una enseñanza con proyecciones de un futuro mejor, debería leerlo y dejar de escuchar a muchos demagogos que, fuera del aula, predican cómo deben enseñar los docentes. Así, y por desgracia, se han diseñado planes y leyes educativas desde un despacho alejado del aula, pero cerca de un gran número de fugitivos de la tiza. El libro de L’Ecuyer, fruto de muchos de años de investigaciones y documentación contrastada, describe con todos sus adverbios el método que María Montessori elaboró a contracorriente ante muchos demagogos de su época. Muchos de ellos, y hoy en día, se han convertido en la base de la pedagogía estatal. Las leyes educativas españolas son fruto de aquellas ideologías de más de cien años que han conseguido convencer, que no argumentar de manera científica, a la mayoría de los políticos y asesores de estos. Leer el libro de L’Ecuyer hará comprender de donde viene todo y de la estafa educativa que estamos sufriendo en este país tan latino. Montessori no ha pasado de moda, simplemente, y lo describe el libro, se oponía a las demagogias que reducen hoy en día nuestros niveles educativos, evitan el ascensor social escolar y tergiversan el real objetivo de la educación en favor de intereses económicos. Bienvenido sea este libro para que la enseñanza no devenga cuatro pasos hacia delante y cinco hacia atrás.

Pares en contra de la vaga educativa?

Alguns pares, i a l’haver de tenir els seus fills a casa, se senten molestos davant la vaga d’educació. El tema cal rectificar-lo explicant que aquesta vaga va en favor dels progenitors. La qualitat educativa ha anat baixant en els darrers trenta anys amb una escola de pa i circ. L’ascensor social de la transmissió de coneixement que ha de permetre que els seus fills puguin accedir a un millor futur laboral s’ha esvaït. Cal que les mares i pares entenguin que la disminució del nivell de coses a ensenyar a l’aula ha estat un fet constant durant els últims trenta anys, i que això ha revelat a molts professors. Si fan vaga és per millorar el nivell d’ensenyament, i no pas per a perjudicar a les famílies. És més, haurien de ser les mares i pares que sortissin al carrer a queixar-se de l’estafa educativa que amb els seus impostos estan pagant. Des del Decret de Plantilles que va esclavitzar els interins, passant per les retallades del 2010 al 2012, fins a arribar a l'era Cambray amb més hores de burocràcia i reunions juntament amb una rebaixa brutal dels continguts a impartir entre els nostres fills i filles, hem passat per tot un conjunt de despropòsits on el Departament d'Educació diu que vol millorar la qualitat educativa, però qui de veritat treballa a peu d'aula sap que això no és així. Estem matant la funció de la formació d'aquests país que havia de ser l'ascensor social per tal que tot escolar pobre tingui igual potencial de possibilitats que la resta. Ara jo em pregunto si fem un RIP o fem un RAP de l'educació.

Vaga docent indocent

(El Punt Avui 20 de març de 2022) Els docents del nostre país estan en vaga, i no per un sou millor, sinó per la qualitat educativa del teu nadó. Els professors fan més hores de burocràcia i reunions que no pas fer bones classes. El Departament vol que els docents facin més paperassa en detriment d'ensenyar millor als vostres fills i filles, amb la paradoxa que els docents ja fan més hores de mitjana que els de l'OCDE. Les rebaixes del currículum que el Departament decreta estan matant l'ascensor social que l'escola ha d'impulsar. Tot pare i mare vol que els seus descendents, i amb bons coneixements, assoleixin un bon futur laboral i personal, però en González. C. ha dit que NO a tots els reclams d'aquesta vaga, i tot això davant de més de 30.000 docents al carrer fent vaga. En aquest cas cal que més gent, progenitors inclosos, se sensibilitzin amb l'objectiu de la transmissió de coneixements. El conseller vol imposar el projecte del COS ÚNIC, és a dir, que els professors especialistes de Secundària facin classes als nadons de Primària, i els de Primària als adolescents de Secundària. Vet aquí la reducció de currículums, l'educació per àmbits, els projectes, el canvi de calendari a setembre i la fi dels especialistes. Tot plegat una estafa per als nostres estudiants i famílies, on també els pares haurien de venir a la vaga sense pretendre que els nostres instituts esdevinguin un aparcament d'adolescents. Un bon docent cal que defensi la transmissió de coneixements i que abandoni l'escola de festes i "coure castanyes" per tenir a pares, mares i alumnes contents. Fer canviar les coses, no significa cremar la llar. Fem que el Departament no dinamiti amb unes falles valencianes la professió docent.

Vaga docent indecent ?

El Segre 15.03.22 La Vanguardia - El Segre - 20 Minutos (15.03.22) Els docents del nostre país estan a punt de vaga per causes múltiples. Des del Decret de Plantilles que va esclavitzar els interins, passant per les retallades del 2010 al 2012, fins a arribar a l'era Cambray amb més hores de burocràcia i reunions juntament amb una rebaixa brutal dels continguts a impartir entre els nostres fills i filles, hem passat per tot un conjunt de despropòsits on el Departament d'Educació diu que vol millorar la qualitat educativa, però qui de veritat treballa a peu d'aula sap que això no és així. La Llei d'Educació Catalana diu que cal invertir un 6% del PIB, però mai no s'ha aplicat. Afegim que les retallades en educació del 2010 van dir que serien temporals, no obstant això s'han perpetuat amb un 7% menys de sou per als docents. Així i tot el Departament vol que els docents facin feina més hores, facin més burocràcia i més reunions, en fi, cobrar menys per més tasques no educatives. I en aquest país els docents ja fan més hores que la mitjana de l'OCDE, és a dir, fan més feina que la mitjana europea, però no cobren com ells, ni ensenyen més, ans al contrari, amb les rebaixes del currículum decretades, els docents faran més de monitors de guarderia que de professors transmissors de coneixements. Ens hem begut l'enteniment? Més aviat estem matant la funció de la formació d'aquests país que havia de ser l'ascensor social per tal que tot escolar tingui igual potencial de possibilitats. Ara jo em pregunto si fem un RIP o fem un RAP de l'educació.

La Palma de las erupciones

Parece ser que tenemos unas 6 erupciones cada 500 años en La Palma, una media de una por siglo. En este XXI ya llevamos más. La de 2021 en La Palma se ha llevado la palma. Con más de 1.300 viviendas destruidas y más 2.200 personas afectadas el tema ha dejado mella. Cabe recordar que la ordenación del territorio en las Canarias, y si sale el tema, produce muchas tensiones. Es decir, no queda claro dónde o no se puede construir para minimizar los riesgos volcánicos. El problema es que tras una erupción ello conlleva grandes gastos que debe asumir el conjunto del estado, y son datos, no interpretaciones ideológicas. Las zonas más afectadas de La Palma fueron los Llanos, seguido por El Paso y finalmente por Tazacorte. Estas localidades se han llevado la palma por una baja previsión en la ordenación del territorio. Sabemos que el vulcanismo de aquí está activo y que en pocas decenas de años hay efusiones. Eso significa que todo lo que se edifica al sur de la isla está en riesgo volcánico. Las simulaciones del CSIC años antes ya indicaban que por Cumbre Vieja podían surgir nuevas erupciones y qué vertientes podían quedar cubiertas por futuras lavas. Resulta obvio que cabe prever en donde es o no preferible construir para evitar grandes disgustos. Las ideologías políticas, las presiones de constructoras y los votos no suelen casar con los datos que nos ofrecen los equipos científicos estatales que pagamos entre todos. Lo peor pudiera ser que el gobernante hubiera ninguneado los datos que tenía de antemano por sus propios funcionarios. La erupción de 2021 emitió más 1,2 km3 de roca, más de 400 veces el estadio del Camp Nou lleno de agua. Eso inunda cualquier intento político de llenarse la boca con la razón.