DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

martes, 23 de mayo de 2017

Solsona, bisbe i homosexualitat

El bisbe de Solsona, el senyor Novell, diu que l’homosexualitat pot ser causada per la manca de la figura masculina en la família, és a dir, si et falta el pare pateixes un elevat risc de tornar-te desviat. El paradoxal d’aquest assumpte són dos fets que caldria que respongués el bisbe. La primera que la ciència, i ja fa dècades, va deixar ben clar que l’homosexualitat és un fet de la natura humana, i els fets els pots negar però no per això desapareixen. I la segona interpel·lació a aquest bisbe és que hi ha molts membres de l’Església que són homosexuals, o fins i tot pedòfils. A aquests quin pare els va deixar ? El celestial ?

viernes, 19 de mayo de 2017

Educació per competències o incompetències ?


(es recomana llegir l'article de Xavier Massó a:)


Tal vez no sea estrictamente necesario que un electricista conozca los principios teóricos que hacen posible su práctica profesional, pero un ingeniero sí debe conocerlos. La cuestión es quiénes serán ingenieros y quiénes electricistas. Si lo que se está planteando es que la enseñanza obligatoria se base en competencias, queda muy claro. Desde la perspectiva ingenua, el papel de los ingenieros quedaría para las TIC. Desde la perspectiva cínica, para las élites de siempre. Es decir, toda una teología de las TIC, en la cual éstas no son sino un pretexto para ocultar otros fines inconfesables (Xavier Massó).


jueves, 18 de mayo de 2017

AMES un sindicat anticatalanista

En un diari conegut espanyol, EL MUNDO, s’han publicat els resultats d’un estudi del sindicat educatiu AMES. Aquest treball afirma que moltes editorials catalanes publiquen llibres per ensinistrar els joves catalans sota un nacionalisme patriòtic radical. Independentment de la opinió d’aquest anàlisi cal atendre els fets que hi ha darrera d’aquest sindicat. Primer, aquest organisme està format fonamentalment per un sol membre (ANTONIO JIMENO) i per tant no és l’opinió d’un sindicat com a tal sinó la visió subjectiva d’una sola persona. Segon, AMES mai no ha obtingut cap mena de representació sindical en el sistema educatiu, i per tant poc coneix la realitat educativa nacional. Tercer, l’individu que està darrere d’aquest sindicat educatiu (ANTONIO JIMENO) és proper a un organisme religiós amb molts unionistes espanyols com a membres numeraris, i per tant gens objectius amb la realitat editorial catalana. I quarta, a causa dels prejudicis del cap d’AMES, mai no se’l va deixar formar part d’altres sindicats educatius. Davant els fets anteriors potser caldria que el diari en qüestió, i per tal de projectar la màxima credibilitat periodística, fos més curós en l’acceptació i publicació de certes opinions individuals vestides de sindicat.

Nota sobre el treball d'en Jimeno



El treball original, si bé hi ha coses que els historiadors sempre hi han estat d'acord, està ple d'ofensa quan no es parla com pensa i creu el senyor Antonio Jimeno.

Per exemple:

A) Ell és creient proper a l'OPUS i troba ofensiu un dibuix que segons ell ridiculitza les religions.
B) Ell és unionista espanyol (nacionalista espanyol) i troba ofensiu que es parli del nacionalisme català.
C) Ell és de la Constitución espanyola i troba ofensiu que es parli de l'Estatut com a llei fonamental de l'autonomia catalana.
D) Ell té una visió imperialista espanyola i troba ofensiu que es mostri a Catalunya com part d'Europa sense indicar que ho és sota l'autoritat espanyola.
E) etc...


En definitiva ha buscat els tres peus al gat sense argumentar ni didàcticament, ni pedagògicament, ni èticament, i el pitjor, ni segons el currículum global de tots els cursos (sols analitza dos cursos i deixa de veure la resta del bosc).

En resum és un anàlisi parcial i amb certs prejudicis.

lunes, 8 de mayo de 2017

Matrícula escolar anticonciliació familiar

La proximitat entre la llar i el centre educatiu és un factor essencial per a conciliar horaris laborals i familiars. El problema apareix quan tens un centre molt proper a casa però que aquest pertany a un municipi veí. Posem el cas entre Viladecans i Gavà. Ambdós estant a tocar amb la Riera de Sant Llorenç com a límit administratiu. Doncs ara uns centenars de pares es troben que no poden matricular els seus fills a l'institut més proper, el del municipi veí però al davant de casa, i s'obligarà a enviar els seus adolescents a centres situats a 2 i 4 quilòmetres de distància. En concret aquests pares lluiten per tal que s'obri una nova línia en el institut de davant de casa i així estalviar-se l'èxode dels seus fills cada matí escolar. L'institut en qüestió, el Bruguers de Gavà, no hi posa impediments, cosa que sí ha de fer inspecció i Serveis Territorials ajustant-se a la normativa. En fi, que la proximitat al centre existeix però la normativa allunya a molts estudiants d'aquesta realitat. Aquest no és un fet aïllat, ans al contrari, passa massa sovint. Caldria revisar la normativa i potenciar més la cooperació entre els municipis. El bé comú hi entra en joc.

miércoles, 3 de mayo de 2017

Pacte sindical -mestres estafats

Els sindicats USTEC, CCOO i d'altres ara denuncien que Ensenyament rebaixa l'acord signat fa uns mesos. De fet diuen que ara el Departament vol contractar menys mestres del que es pensava. I així surt avui a El Periódico del dia 3 de maig de 2017. Vet aquí per quina raó el sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) no va signar aquell acord el 31 de gener amb el Departament d’Ensenyament. De fet resultava òbvia l'enganyifa i així ho van denunciar públicament en aquell moment. Perquè hi ha coses que, en una negociació, han de quedar clares per escrit i no es poden deixar obertes a allò del “ja ho trobarem”. Després passa el que passa, com avui s'evidencia. 

A la Sectorial del 2 de maig ja s’han escenificat les primeres diferències interpretatives sobre els termes d’aplicació del «gran» acord. Entre d’altres l’Administració no concreta la destinació de les dotacions compromeses, perquè cal esperar –diuen- dades de matrícula, i els sindicats signants demanen que 650 d’aquestes dotacions es destinessin a convertir els terços de jornada en mitjos; proposta davant la qual el Departament es va fer l’orni. En fi, ja no es veuen les cares somrients i alegres del 31 de gener i dia de la signatura de l’acord. Ans al contrari, les de pomes agres es veuen entre els responsables de CCOO i USTEC sobretot.

Professors de Secundària està d’acord amb la posició dels companys sindicals que van signar l’acord, tot i que no es pot dir que el Departament estigui incomplint res. El text de l’acord del 31 de gener de 2017 no concretava res de res, més aviat consistia en unes declaracions de bones intencions. I aquest fet és així es miri com es miri, o es llegeixi com es llegeixi. Abans de signar res s’ha de llegir molt bé allò que s'acorda, perquè sinó, després es fa el ridícul. I en aquest cas, no és culpa del Departament, que va fer simplement la seva feina, sinó dels qui es van deixar entabanar. I qui sigui frare, que en prengui candela...

Sindicat Professors de Secundària (aspepc•sps)

jueves, 27 de abril de 2017

Un sindicat antivacunació

Aquesta setmana ha sortit a premsa que alguns facultatius mèdics no recomanen la vacunació entre els seus pacients. Metges i auxiliars de centres d’atenció primària així ho indiquen. Òbviament la comunitat científica ha llençat el crit al cel, i no per pregar, sinó per mostrar els avantatges demostrats de la vacunació. I ja se sap que el pitjor de les vacunes és no tenir-les. És més, si existeixen és per prevenir malalties i contagis a tercers. Tot i així el secretari general del sindicat docent USTEC, el senyor Ramon Font, va declarar la setmana passada que s’ha de garantir la postura de les famílies que no vulguin vacunar els seus fills. Per sort l’altre sindicat docent, el de Professors de Secundària, ASPEPC·SPS, es distancia d’aquesta postura anticientífica i sense fonaments. La vacunació ha ser un dret però també, i aquest és un objectiu sindical, una obligació en benefici de tota la societat. I ja sabem que no es pot portar l’ase al bassal sinó vol veure, però si un vailet estigués a punt de morir assedegat, ¿no se l’obligaria a hidratar-se? En altre cas, i si la postura d’USTEC fos l’aplicada, aleshores no es podria salvar la vida d’un vailet de testimonis de Ieovà ja que aquests es postulen contraris a les transfusions. O fins i tot, hauríem d’acceptar la pràctica d’alguns nouvinguts com l’ablació del clítoris femení. Tothom té dret a mantenir una postura, cert, però si va en detriment dels jovencells i de la comunitat, perd el dret a imposar-ho.

viernes, 21 de abril de 2017

Profesor dictador en Santa Coloma

Hay docentes dictadores todavía. Ellos viven de un pasado en donde la disciplina era extrema, la agresividad un arma y el miedo pánico. Aunque esta especie se halla al borde de la extinción todavía sobreviven por algunos centros. En 1997 trabajé en un centro de Santa Coloma de Gramanet, muy cerca de Barcelona, en donde pude experimentar de cerca uno de estos ejemplares. Allí su director se había convertido en un dictador de todos sus súbditos, fueran alumnos, docentes o auxiliares del centro. Incluso algunos de sus hermanos los tenía también allí a sus órdenes. Este personaje, sacerdote investido por la falsa y estafadora Iglesia del Palmar de Troya, se codeaba con representantes del Opus a quienes invitaba al centro a impartir sermones y ofertas educativas. Pero lo realmente flagrante, y nada cristiano, era el trato que ejercía sobre alumnos y profesores. Por un lado, y bajo amenazas y acosos, explotaba a sus trabajadores más horas de las convenidas. Por ejemplo, los docentes, y después de la marcha de todos los alumnos, permanecían cada tarde una hora más en el centro. Esa sesión de más nadie la cobraba. Incluso había profesores contratados al ochenta por ciento que se les exigía trabajar el cien por cien de las horas. E incluso, y en pleno mes de julio, obligaba a los docentes a impartir repaso a los alumnos enviados. Para ello los padres pagaban al centro unos 60 euros por hijo pero los profesores y maestros no veían ni un duro.

Pero lo más grave no fue todo lo anterior sino las vejaciones y faltas de respeto que ejercía sobre sus súbditos, hasta repartía ostias, y no de eucaristía, entre sus alumnos. Esa obsesión por subyugar a todos los de su alrededor era fruto de una madre dominante y de su homosexualidad no declarada. Su matrona reprimió, castigó y aplastó sus debilidades como posteriormente él haría con sus congéneres. Su homosexualidad escondida, aunque no reprimida con algunos jóvenes, le alimentaba sus abusos de poder. En fin, toda aquella situación duró más de una década y todos sus alumnos no le guardan demasiada simpatía. Hoy en día él sigue detrás del centro.