DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

miércoles, 13 de febrero de 2019

Supressió de la memòria a Secundària Nota de premsa 13.02.2019

Supressió de la memòria a Secundària
Nota de premsa 13.02.2019

El Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) veu amb suma preocupació el que en paraules del conseller Bargalló és vol aplicar a l’Ensenyament Secundari, més competències i menys matèria gris, és a dir, suprimir la memorització de coneixements a Secundària. Exemples d’això n’estan sent l’eliminació dels exàmens, l’extermini de les proves de setembre, la supressió de les notes numèriques decimals, i finalment la substitució dels professors especialistes a canvi de formadors sense cognició àmplia de la matèria.

Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) deixa clar els següents punts. Primer, que la decisió del Departament complica més que no soluciona les coses. Segon, que està rebaixant clarament els nivells d’ensenyament tot quintuplicant la burocràcia del professorat. Tercer, que aquest model educatiu ha sorgit d’ideòlegs allunyats de l’aula. Quart, que no existeixcap demostració científica que asseguri que els nostres fills aprendran més i millor amb la no memorització. I cinquè, que hi ha multitud d’estudis científics que desaconsellen l’avortament de la memòria en ensenyament. Sabem, per exemple, que els sistemes intel·ligents esdevenen intel·ligents quan disposen de moltes dades memoritzades, no pas al contrari.


Descrit tot l’anterior preguem que el Departament tingui en bona consideració a tots els professors de secundària i a ASPEPC·SPS. En altre cas, ¿que tal si els ideòlegs d’aquest model educatiu impartissin totes les sessions de Secundària per tal de veure com millora el sistema?

viernes, 8 de febrero de 2019

DEBAT SOBRE L’ENSENYAMENT PÚBLIC A CATALUNYA



INVITACIÓ
DEBAT SOBRE L’ENSENYAMENT PÚBLIC A
CATALUNYA


Ramon Font
USTEC STEs (IAC) - Unió Sindical de Treballadors/es
de l'Ensenyament de Catalunya.


Manuel Pulido
Federació Ensenyament CCOO


Xavier Massó
Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS)


Dilluns 11 de febrer, 19.00 h.
Centre Cívic Casa Golferichs
Gran Via de les Corts Catalanes, 491, Barcelona

Organitza
Fòrum per al Progrés de l'Ensenyament
Per assistir cal enviar un correu electrònic de confirmació a:

jueves, 31 de enero de 2019

Nuccio Ordine a Barcelona. Conferència.


Nuccio Ordine a Barcelona
Autor de "La Utilitat de l'Inútil" (Quaderns Crema)
Conferència

“Clàssics per a una educació de vida”

No necessitem grans reformes sinó professors especialistes capaços d'encomanar la capacitat crítica (Nuccio Ordine)

Dimarts, 5 de febrer, 19.00 h.
Centre Cívic Casa Golferichs - Sala d'actes
Gran Via de les Corts Catalanes, 491, Barcelona

Nuccio Ordine (Calabria, Itàlia 1958) esdevingué mundialment conegut en publicar La utilitat de l'inútil (Quaderns Crema), obra traduïda a més d'una vintena d'idiomes. Ordine és un filòsof, escriptor i professor de literatura a la Universitat de Calàbria. Ha estat professor visitant a les universitats de Yale (EEUU), Paris IV-Sorbonne (França), al Warburg Institute de Londres (GB) i a l'Institut Max Plank de Berlín (Alemanya). És membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies, de la Fundació Alexander von Humboldt i de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia Russa de les Ciències.

Places limitades
Acte gratuït
Organitza:


David Rabadà i Vives
Cap de Premsa
639 570 386



lunes, 19 de noviembre de 2018

Opos Bio Geo - Criteris de correcció


Biologia i geologia (CN)
Ingrés lliure i de reserva per a aspirants amb discapacitat (LR). Accés a un cos de grup superior (E). Adquisició de noves especialitats (N).
Criteris de correcció
Cornellà de Llobregat, 16 d’abril del 2018
2/8
Biologia i geologia_CN
1. Especificacions i pautes aprovades per la comissió de selecció
a) El procediment selectiu començarà el dia 13 d’abril de 2017, a les 16:00 hores, amb la prova de coneixement de llengües. S’hi hauran de presentar els aspirants que no figurin exempts a la llista definitiva d’admesos, si no s’hi presenten es consideraran exclosos del procediment. Si algun aspirant ha de lliurar alguna acreditació d’exempció d’alguna de les proves, cal que ho faci aquest dia. La resta d’aspirants no hi han d’assistir.
b) L’acte de presentació es celebrarà a les 09:00 hores del dia 14 d’abril a la seu de cada tribunal.
c) L’acte de presentació té caràcter personal i l’assistència és obligada. La no presentació és motiu d’exclusió de la prova.
d) L’aspirant s’ha d’identificar degudament davant del tribunal amb la documentació oficial prevista a la normativa vigent.
e) L’ordre d’actuació de totes les fases de la prova s’iniciarà per aquells aspirants el primer cognom dels quals comenci per la lletra “V”.
f) Es recorda als aspirants dels procediments L i R que en l’acte de presentació hauran de lliurar al tribunal un exemplar de la seva programació didàctica, la qual no serà retornada. L’aspirant que no presenti aquest document s’entendrà que renuncia a continuar en el procés selectiu.
g) A continuació de l’acte de presentació es realitzarà la part A de la primera fase d’oposició (desenvolupament escrit i anònim de la prova pràctica).
h) A les 16:00 hores del mateix dia es realitzarà la part B de la primera fase (desenvolupament escrit d’un tema).
i) Totes les convocatòries posteriors, publicació de qualificacions i altres informacions es publicaran al tauler d’anuncis de cada tribunal, sense perjudici de la informació personalitzada que es pugui consultar a l’adreça d’internet http://www.ensenyament.gencat.cat/ (Professors | Oposicions | Ingrés), la qual no tindrà validesa oficial.
j) Qualsevol dubte en la interpretació d’aquestes pautes, criteris i orientacions, i de totes les incidències que es produeixin al llarg del procés tindran com a referència la Resolució ENS/2742/2017, de 21 de novembre, de convocatòria de concurs oposició per a l’ingrés i accés a la funció pública docent i per a l’adquisició de noves especialitats, i seran resoltes pel tribunal.
1. Fase d’oposició dels procediments lliure i de reserva (L i R)
La fase d’oposició consta de dues proves la seva superació permet a l’aspirant passar a la fase de concurs.
Primera prova
Part A) Prova pràctica
Part B) Desenvolupament d’un tema
Segona prova
Part A) Programació didàctica
Part B) Unitat didàctica
3/8
Biologia i geologia_CN
2.1 Criteris de correcció
Primera prova
Té per objecte la demostració dels coneixements específics de l’especialitat, l’aptitud pedagògica i el domini de les habilitats i tècniques necessàries per a l’exercici docent. Consta de dues parts que són valorades de manera conjunta.
Valoració conjunta de la primera prova: 70% Part A + 30% Part B
Per superar cadascuna de les dues parts s'ha d'obtenir una puntuació mínima de 2,5 punts sobre 10 i així, quan se superin, poder aplicar la ponderació corresponent. Per superar la primera prova s’ha d’obtenir una puntuació mínima igual o superior a 5 punts.
Tant en la part A com en la B de la primera prova s'ha de garantir l'anonimat dels aspirants.
En conseqüència, s'ha d'invalidar l'exercici escrit que inclogui noms, marques o qualsevol
senyal que pugui identificar l'aspirant, així com aquell exercici que resulti il·legible.
La realització d'aquestes proves escrites s'ha d'utilitzar un bolígraf de tinta blava o negra i
seguir les instruccions que, a aquest efecte, doni el tribunal.
La superació d'aquesta prova permet a l'aspirant passar a la segona prova.
Part A. Prova pràctica
Durada: quatre hores
Aquesta prova pràctica valora la formació científica de l’aspirant i el seu domini de les habilitats per a la docència de la biologia i la geologia.
La prova consistirà en:
- la resolució de quatre exercicis o qüestions de caràcter pràctic.
- el disseny de dues experiències o activitats contextualitzades, en relació amb el currículum de l’ESO o el Batxillerat, realitzables amb els mitjans d’un centre docent (inclosos els laboratoris i els mitjans digitals).
- la identificació visual de mostres d’espècies animals o vegetals, minerals, roques i fòssils, rellevants científicament i/o presents a la nostra àrea geogràfica, a partir d’imatges fotogràfiques.
Els criteris de correcció seran els següents:
a) qüestions de caràcter cientificotècnic:
a. el resultat de la prova.
b. l’adequació i la correcció del vocabulari científic.
b) qüestions de caràcter didàctic/pedagògic:
a. ubicació de les activitats en el currículum.
b. la coherència de les activitats desenvolupades amb els continguts i la metodologia, els recursos i la contextualització.
c. el disseny d’estratègies pedagògiques per a l’acompanyament de l’aprenentatge de tot l’alumnat.
4/8
Biologia i geologia_CN
d. el plantejament d’activitats d’avaluació competencial amb els corresponents instruments d’avaluació.
Serà imprescindible una bona correcció lingüística i ortogràfica en la redacció de les proves.
En els enunciats dels exercicis o supòsits s’informarà de la puntuació de cadascun d’ells. No es podrà usar cap dispositiu amb capacitat de connexió amb l’exterior.
Aquesta prova es valora de 0 a 10 punts.
Pot ser necessari l’ús de regle i transportador d’angles.
Part B. Desenvolupament d’un tema
Durada: dues hores
Consisteix en el desenvolupament per escrit d'un tema triat per l'aspirant d'entre quatre temes extrets a l'atzar pel tribunal del temari de l'especialitat.
Aquesta prova es valora de 0 a 10 punts.
Els criteris de correcció són els següents:
a) elaboració prèvia d’un esquema i/o índex.
b) adequació del contingut de l’exercici escrit a l’enunciat del tema escollit i desenvolupament de les seves diferents parts, si escau.
c) estructuració lògica i clara, capacitat de síntesi i coherència argumentativa
d) terminologia adient, general i especialitzada.
e) correcció en l’expressió escrita i ús de recursos gràfics, quan sigui justificat.
f) ús d’exemples per completar l’explicació de determinats temes o conceptes.
Els errors conceptuals es valoraran negativament.
Segona prova
Aquesta prova té per objecte la comprovació de l'aptitud pedagògica de l’aspirant i el seu domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent.
Consisteix en la presentació d'una programació didàctica i en la preparació i exposició oral d'una unitat didàctica.
En el global d'aquesta segona prova l'aspirant disposa d'un període màxim de 45 minuts per a la defensa oral de la programació, l'exposició de la unitat didàctica i el posterior debat davant el tribunal, amb la següent distribució màxima del temps disponible:
- 20 minuts per a la defensa oral de la programació.
- 20 minuts per a l'exposició oral de la unitat didàctica.
- 5 minuts per al debat davant el tribunal, en el qual aquest pot plantejar preguntes o qüestions al candidat en relació amb el contingut de la seva intervenció i la contextualització en situacions concretes d'aula o de contingut pràctic.
5/8
Biologia i geologia_CN
Per a la superació d’aquesta segona prova els aspirants han d'obtenir una puntuació igual o superior a cinc punts i permetrà a l’aspirant passar a la fase de concurs.
Part A. Presentació d’una programació didàctica
La puntuació d’aquesta part és de 0 a 10 punts.
Criteris de correcció de la programació didàctica
Presentació de la programació escrita
- Format previst a la convocatòria (annex 5 de la Resolució ENS/2742/2017, de 21 de novembre).
- Contextualització de la programació.
- Relació i priorització dels aspectes essencials d’una programació.
- Idoneïtat d'aquests pel nivell educatiu triat.
- Coherència entre les diferents parts de la programació i també amb les competències bàsiques i generals i el currículum vigent.
- Inclusió dels objectius, les competències que es desenvolupen, els continguts, els criteris d’avaluació, la metodologia, la distribució temporal i l’agrupament d’alumnes, així com les mesures i suports que es preveuen per a l’atenció a la diversitat.
- Conceptes i terminologia adient (general, educativa i científica). Correcció lingüística.
- Altres habilitats i competències necessàries per aplicar els coneixements sobre l’especialitat en el context on es desenvolupi la funció docent.
- Connexió amb altres matèries.
Podrà estar referida a l’educació secundària obligatòria o al batxillerat.
Defensa oral de la programació
- Coherència amb la programació escrita.
- Justificació de la programació de referència. Idoneïtat de les activitats i recursos.
- Estil de l’exposició i comunicació: claredat, estructuració, correcció i capacitat de síntesi.
- Terminologia adient.
- Coherència i viabilitat de la proposta en la seqüenciació i en la temporització.
- Correcció lingüística i capacitat comunicativa.
- Altres habilitats i competències necessàries per aplicar els coneixements sobre l’especialitat en el context on es desenvolupi la funció docent.
El tribunal no proporcionarà cap material auxiliar ni de suport a l’aspirant. Aquest podrà utilitzar un exemplar de la programació aportat per ell mateix i un guió que no excedirà d’un foli.
Part B. Preparació i exposició oral d’una unitat didàctica
La preparació i exposició oral davant el tribunal d'una unitat didàctica pot estar relacionada amb la programació presentada per l'aspirant o elaborada a partir del temari oficial de l’especialitat. L’aspirant disposa d’una hora per a la preparació, durant la qual pot consultar material auxiliar, sense possibilitat de connexió amb l’exterior.
En el primer cas l'aspirant ha de triar una unitat didàctica, d’entre tres extretes a l'atzar per ell mateix, de la seva programació. En el segon cas, ha de triar la unitat didàctica d’un tema d’entre tres extrets a l’atzar per ell mateix, del temari oficial de l’especialitat.
6/8
Biologia i geologia_CN
En l'exposició de la unitat s'han de concretar, almenys, els objectius d'aprenentatge, les competències que es desenvolupen (dimensions i continguts clau, en el cas dels ensenyaments secundaris obligatoris), els continguts, les activitats d’ensenyament-aprenentatge i els aspectes organitzatius bàsics, els criteris i instruments d’avaluació, la temporització i la connexió amb altres matèries, així com les estratègies d’atenció educativa a l’alumnat en el marc del sistema inclusiu.
Criteris de correcció de la preparació i l’exposició d’una unitat didàctica
Es valoraran els aspectes següents:
- Concreció dels objectius d’aprenentatge i dels continguts de la unitat didàctica. Coherència d’aquests objectius i continguts. Adequació dels objectius i continguts al curs o nivell dels alumnes.
- Relació de competències que es desenvolupen.
- Adequació de les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge per aconseguir els objectius plantejats.
- Coherència de la temporització prevista.
- Viabilitat de la proposta didàctica.
- Adequació dels criteris, activitats i instruments d’avaluació.
- Adaptacions de la programació a l’atenció a la diversitat dels alumnes.
- Organització, argumentació i capacitat de síntesi de l’exposició oral.
- Correcció lingüística i capacitat comunicativa.
- Creativitat i iniciativa en l’ús de recursos pedagògics.
El tribunal no proporcionarà cap material auxiliar ni de suport a l’aspirant, tot i que podrà utilitzar el material auxiliar que consideri oportú, així com un guió que no excedirà d’un foli i que es lliurarà al tribunal en el moment de finalitzar l’exposició.
2.2. Valoració de la fase d’oposició
La qualificació corresponent a la fase d'oposició és la mitjana aritmètica de les puntuacions obtingudes en les proves d'aquesta fase, sempre que totes dues hagin estat superades.
3. Fase d’oposició en el procediment selectiu d’accés a un cos de grup superior (E)
Aquesta fase consisteix en la superació d’una prova única que consta de l’exposició oral i en sessió pública d’un tema de l’especialitat a què s’accedeix, triat per l’aspirant d’entre vuit escollits a l’atzar pel tribunal, dels corresponents al temari de l’especialitat. Si existeix concordança entre la titulació acadèmica amb la qual es participa i l’especialitat a la qual s’aspira, el tema és escollit per l’aspirant d’entre nou escollits a l’atzar pel tribunal.
L’aspirant disposa de 2 hores per a la preparació del tema que ha d’exposar, pot consultar material però sense connexió amb l’exterior. Disposa d’un temps màxim de 45 min per l’exposició del tema. Pot utilitzar el material auxiliar que consideri oportú, aportat pel propi aspirant, així com un guió que no excedeixi un foli, que es lliura al tribunal.
7/8
Biologia i geologia_CN
3.1. Criteris de correcció de la fase d’oposició
Aquesta prova es valora de 0 a 10 punts, amb una puntuació mínima de 5 punts, atenent als següents criteris de correcció:
a) elaboració prèvia d’un esquema i/o índex.
b) rigor i rellevància dels continguts desenvolupats.
c) estructuració lògica i clara, capacitat de síntesi i coherència argumentativa.
d) terminologia adient, general i especialitzada.
e) correcció lingüística i capacitat de comunicació.
f) ús d’exemples per completar l’explicació de determinats temes o conceptes.
g) plantejament didàctic: competències, objectius, continguts, activitats d’ensenyament-aprenentatge i avaluació, així com els recursos necessaris per al seu desenvolupament.
h) relació del tema amb el currículum.
Els errors conceptuals es valoraran negativament.
4. Fase de concurs
La qualificació de la fase de concurs s’aplicarà únicament als aspirants que hagin superat la fase d’oposició.
La puntuació global dels procediments lliure i de reserva s’obté a partir del càlcul següent:
2/3 puntuació de la fase d’oposició + 1/3 puntuació de la fase de concurs.
La puntuació global del procediment d’accés a un cos de grup superior es pondera:
55% puntuació de la fase d’oposició + 45% puntuació fase concurs.
5. Procediment d’adquisició de noves especialitats (N)
Els aspirants hauran de demostrar els coneixements sobre els continguts curriculars que hauran d’impartir i el domini dels recursos didàctics i pedagògics.
La prova consistirà en l'exposició oral d'un tema de l'especialitat a la que s’opta, triat per l'aspirant d’entre cinc temes escollits a l'atzar pel tribunal, dels corresponents al temari de l'especialitat. L’aspirant disposarà de dues hores per preparar el tema, durant les quals podrà consultar el material bibliogràfic que cregui oportú i aportat per ell mateix, sense possibilitat de connexió l’exterior. L’aspirant disposarà d’una hora per a l’exposició oral.
Dins la mateixa prova, el tribunal proposarà tres opcions d’exercici pràctic i l’aspirant en triarà una. Aquests exercicis estaran relacionats amb l’especialitat i inclouran també el disseny d’experiències o activitats competencials i contextualitzades. Així mateix inclouran la identificació visual de mostres. L’aspirant disposarà d’un temps màxim de quatre hores per al seu desenvolupament.
Els aspirants obtindran una qualificació d’apte o no apte, i adquiriran la nova especialitat únicament els qualificats amb un apte, atenent als següents criteris de correcció en relació amb l’exposició del tema i la resolució de l’exercici pràctic :
8/8
Biologia i geologia_CN
En relació amb l’exposició del tema:
a) elaboració prèvia d’un esquema i/o índex.
b) rigor i rellevància dels continguts desenvolupats.
c) estructuració lògica i clara, capacitat de síntesi i coherència argumentativa.
d) terminologia adient, general i especialitzada.
e) correcció lingüística i capacitat de comunicació.
f) ús d’exemples per completar l’explicació de determinats temes o conceptes.
g) plantejament didàctic: competències, objectius, continguts, activitats d’ensenyament-aprenentatge i avaluació, així com els recursos necessaris per al seu desenvolupament.
h) relació del tema amb el currículum.
En relació amb l’exercici pràctic:
i) resultat de l’exercici
Valoració d’apte o no apte.

TEMARIO DE FÍSICA Y QUÍMICA opos secundaria



Aprobado por Orden de 9 de septiembre de 1993 (BOE del 21)
1. Principales concepciones de la ciencia. Los grandes cambios: las revoluciones científicas. La ciencia
como un proceso en continua construcción: algún ejemplo en física o en química. Los científicos y sus
condicionamientos sociales. Las actitudes científicas en la vida cotidiana.
2. Momentos claves en el desarrollo de la física y de la química. Principales científicos o grupos de
científicos implicados. Problemas físicos y químicos prioritarios en la investigación actual.
3. Magnitudes físicas y químicas. Sistema internacional de unidades. La medida. Métodos de estimación
de la incertidumbre en la realización de medidas y en la determinación de resultados.
4. Cinemática. Elementos para la descripción del movimiento. Movimientos de especial interés. Métodos
para el estudio experimental del movimiento.
5. Evolución histórica de la relación fuerza-movimiento. Dinámica de la partícula. Leyes de Newton.
Principio de conservación del momento lineal. Aplicaciones.
6. Movimiento de rotación de una partícula. Cinemática y dinámica. Conservación del momento angular.
Aplicación al movimiento de los astros.
7. Dinámica de un sistema de partículas. Momentos lineal y angular. Principios de conservación. Energía
de un sistema de partículas. Relación trabajo-energía.
8. El problema de la posición de la Tierra en el Universo. Sistemas geocéntrico y heliocéntrico. Teoría de
la gravitación universal. Aplicaciones. Importancia histórica de la unificación de la gravitación terrestre y
celeste.
9. Estática de los cuerpos rígidos. Condiciones de equilibrio. Máquinas. Influencia en el desarrollo social.
10. Estática de fluidos. Presión atmosférica. Distintos planteamientos en la historia de la ciencia en torno
al vacío. Métodos para el estudio experimental de la presión.
11. Dinámica de fluidos. La ecuación de continuidad. La ecuación de Bernouilli. Régimen laminar y
turbulento. Aplicaciones a dispositivos tecnológicos de interés y al funcionamiento del sistema
cardiovascular humano.
12. Gases ideales. Un modelo interpretativo para los gases, teoría cinética. Desviaciones respecto del
comportamiento ideal: gases reales. Un modelo para toda la materia. Intercambios energéticos en los
cambios de estado.
13. Física de la atmósfera. Fenómenos atmosféricos. Observación meteorológica. Balance energético
terrestre. Papel protector de la atmósfera. Alteraciones debidas a la contaminación. Medidas para su
protección.
14. La energía y su transferencia. Relación trabajo-energía. Principio de conservación de la energía.
Evolución en las necesidades energéticas de la sociedad. Repercusiones medioambientales. Energías
alternativas.
15. Energía interna. Calor y temperatura. Desarrollo histórico del concepto de calor. Equilibrio térmico.
Propagación del calor. Efectos del calor sobre los cuerpos. Conductores y aislantes. Aplicaciones.
16. Calor y trabajo en los procesos termodinámicos. Primera ley de la termodinámica. Aplicación a las
máquinas térmicas y a las reacciones químicas. Rendimiento energético.
17. Entropía. Segundo principio de la termodinámica. Cuestiones relacionadas con el segundo principio:
orden y desorden, espontaneidad de las reacciones.
18. Ondas en medios elásticos. Energía que transportan. Fenómenos característicos. Principio de
superposición. Métodos experimentales para su estudio. El sonido como ejemplo de ondas longitudinales.
Contaminación acústica.
19. Naturaleza eléctrica de la materia. Electrostática. Discontinuidad y conservación de la carga. Carácter
conservativo del campo electrostático. Estudio energético de la interacción eléctrica.
20. Corriente eléctrica. Circuitos de corriente continua. Conservación de la energía: ley de Ohm.
Utilización de polímetros.
21. Campo magnético. Carácter no conservativo del campo magnético. Generación de campos magnéticos
y efectos sobre cargas en movimiento. Aplicación a dispositivos tecnológicos.
22. Campos eléctricos y magnéticos dependientes del tiempo. Leyes de Maxwel. Inducción
electromagnética. Inducción mutua. Autoinducción.
23. Generación de corrientes alternas. Generadores y motores. Transformadores y transporte de la
corriente eléctrica. Influencia de la electricidad en el cambio de las condiciones de vida.
24. Elementos de importancia en los circuitos eléctricos: resistencias, bobinas y condensadores. Su papel
en los circuitos de corriente continua y alterna. Energía almacenada o transformada.
25. Ondas electromagnéticas. Origen y propiedades. Energía y cantidad de movimiento en las ondas
electromagnéticas. Espectros electromagnéticos. Aplicaciones. Medidas de protección cuando ha lugar.
26. Óptica geométrica. Principio de Fermat. Formación de imágenes en espejos y lentes. Análisis y
construcción de los instrumentos ópticos. El ojo y los defectos de la visión.
27. Óptica física. Propiedades de las ondas luminosas. Observación en el laboratorio. Teoría física del
color. Espectrofotometría.
28. Desarrollo histórico de la unificación de la electricidad, el magnetismo y la óptica.
29. Limitaciones de la física clásica. Mecánica relativista. Postulados de la relatividad especial. Algunas
implicaciones de la física relativista.
30. Teoría cuántica. Problemas precursores. Límites de la física clásica para resolverlos. Fenómenos que
corroboran la teoría cuántica.
31. Controversia sobre la naturaleza de la luz. Dualidad onda-corpúsculo. Experiencias que la ponen de
manifiesto. Interacción radiación-materia. Relaciones de incertidumbre.
32. Sistemas materiales. Mezclas, sustancias puras y elementos. Transformaciones físicas y químicas.
Procedimientos de separación de los componentes de una mezcla y de un compuesto. Lenguaje químico:
normas IUPAC.
33. Teoría atómica de Dalton. Principio de conservación de la masa. Leyes ponderales y volumétricas.
Hipótesis de Avogadro. Estequiometría.
34. Modelos atómicos. Evolución histórica y justificaciones de cada modificación.
35. El núcleo atómico. Modelos. Energía de enlace. Radioactividad natural. Radioactividad artificial.
Aplicaciones de la radioactividad en diferentes campos. Medidas de seguridad.
36. Fuerzas fundamentales de la naturaleza: gravitatoria, electromagnética, fuerte y débil. Partículas
implicadas. Estado actual de las teorías de unificación.
37. Energía nuclear. Principio de conservación masa-energía. Fisión y fusión nuclear. Su utilización.
Situación actual. Problemática de los residuos nucleares.
38. Partículas elementales. Estado actual de su estudio. Partículas fundamentales constitutivas del átomo.
Del microcosmos al macrocosmos. Teorías sobre la formación y evolución del universo.
39. Sistema solar. Fenómenos de astronomía de posición. Observación y medida en astrofísica. Evolución
estelar. Estructura y composición del universo.
40. Evolución histórica de la clasificación de los elementos químicos. Periodicidad de las propiedades y
relación con la configuración electrónica. Estudio experimental de algunas de las propiedades periódicas.
41. El enlace químico. Aspectos energéticos. Clasificación de los enlaces según la electronegatividad de
los átomos que los forman. Estudio del tipo de enlace de acuerdo con las propiedades de las sustancias.
42. Enlace covalente: orbitales moleculares. Diagramas de energía. Geometría molecular. Estructura y
propiedades de las sustancias covalentes.
43. Fuerzas intermoleculares. Aspectos energéticos. Sólidos moleculares. Justificación de las propiedades
anómalas del agua y su importancia para la vida.
44. Sustancias iónicas. Aspectos energéticos en la formación de cristales iónicos. Reconocimiento y
utilización de compuestos iónicos.
45. Teoría de bandas. Carácter conductor, semiconductor y aislante de las distintas sustancias.
Superconductividad. Importancia de los semiconductores y superconductores en las nuevas tecnologías.
46. Metales. Características de los diferentes grupos. Obtención y propiedades. Compuestos que originan
y aplicaciones. Aleaciones. Interés económico de algunas de ellas.
47. Elementos no metálicos. Características de los diferentes grupos. Obtención y propiedades.
Compuestos que originan y aplicaciones.
48. Elementos de transición. Características y propiedades de los más importantes. Compuestos de
coordinación. Teorías sobre su formación.
49. Disoluciones. Leyes de las disoluciones diluidas. Propiedades coligativas. Disoluciones reales.
Disoluciones de electrolitos. Estudio experimental del comportamiento eléctrico de un electrolito.
50. Cinética de las reacciones químicas. Teoría de choques moleculares y teoría del estado de transición.
Velocidad de reacción y factores de los que depende. Métodos prácticos para su determinación.
51. Características de los fenómenos catalíticos y efecto sobre la energía de activación. Aplicaciones en la
industria. Naturaleza y propiedades catalíticas de las enzimas.
52. Energía y transformaciones químicas. Ecuaciones termoquímicas. Métodos para el cálculo de calores
de reacción.
53. Entropía de un sistema químico. Energía libre de Gibbs y espontaneidad de las reacciones químicas.
Relación entre la variación de la energía libre y el equilibrio químico.
54. Equilibrio químico. Constante de equilibrio. Modificaciones externas de los equilibrios. Equilibrios
heterogéneos.
55. Ácidos y bases. Teorías. Medidas del pH. Indicadores. Procedimientos para la realización
experimental de una curva de valoración ácido-base. Hidrólisis. Soluciones amortiguadoras. Lluvia ácida
y contaminación.
56. Ácidos inorgánicos de importancia industrial. Obtención, estructura, propiedades y aplicaciones.
Normas de seguridad en el uso y transporte de ácidos.
57. Conceptos de oxidación y reducción. Reacciones redox. Algún proceso redox de interés industrial
(pilas y cubas electrolíticas, corrosión y formas de evitarla, metalurgia y siderurgia).
58. Principales procesos químicos en el agua y en el aire. Influencia en el medio ambiente. El agua,
recurso limitado: contaminación y depuración. Procedimientos para determinar la contaminación del agua
y del aire.
59. Química del carbono. Estructura y enlaces del carbono. Nomenclatura. Isomería. Comprobación
experimental de la actividad óptica.
60. Tipos de reacciones orgánicas. Mecanismos de reacción. Análisis de casos característicos.
61. Métodos utilizados en la identificación de compuestos orgánicos: análisis cualitativo y cuantitativo.
Análisis estructural por métodos espectrográficos.
62. Hidrocarburos. Características, nomenclatura, obtención y propiedades. Identificación en el
laboratorio de alquenos y alquinos.
63. Química del petróleo. Productos derivados y su utilidad en el mundo actual. Contaminación derivada
de su uso y normativa vigente. Comparación, en su utilización como combustible, con el gas y el carbón.
64. Funciones oxigenadas y nitrogenadas. Características, nomenclatura, obtención y propiedades.
Comprobación de sus principales propiedades en el laboratorio. Importancia industrial.
65. Compuestos aromáticos. El benceno: estructura, obtención y propiedades. Otros compuestos
aromáticos de interés industrial.
66. Compuestos orgánicos de importancia biológica. Composición química y función biológica. Los
alimentos y la salud.
67. Polímeros naturales. Propiedades y aplicaciones. Métodos de obtención de polímeros sintéticos.
Utilización en el mundo actual y problemas de reciclado.
68. Las rocas y los minerales fundamentales del relieve español, propiedades e importancia económica.
Geomorfología. El modelado del relieve y los factores que lo condicionan. El suelo, componentes,
destrucción y recuperación.
69. El origen de la Tierra. Estructura y composición de la Tierra. Las teorías orogénicas. La deriva
continental. Interpretación global de los fenómenos geológicos a la luz de la teoría de la tectónica de
placas.
70. La Tierra un planeta en continuo cambio. Los fósiles como indicadores. El tiempo geológico.
Explicaciones históricas al problema de los cambios. La evolución, mecanismos y pruebas.
71. El origen de la vida. La teoría celular. La base química de la vida. La célula y sus orgánulos. Las
necesidades energéticas, respiración celular y fotosíntesis. La división celular. Los cromosomas y la
transmisión de la herencia. Las mutaciones. La sensibilidad celular. Los seres unicelulares.
72. Los seres pluricelulares. La nutrición autótrofa y heterótrofa. La reproducción sexual y asexual. La
percepción de estímulos y la elaboración de respuestas. La diversidad de los seres vivos: los grandes
modelos de organización de vegetales y animales. Importancia de los animales y plantas en la vida
cotidiana.
73. Ecología. Poblaciones, comunidades y ecosistemas. Componentes e interacciones en un ecosistema.
Funcionamiento y autorregulación del ecosistema. Los principales problemas ambientales y sus
repercusiones políticas, económicas y sociales. La educación ambiental.
74. La salud y la enfermedad. La nutrición y la alimentación humanas. La reproducción y la sexualidad
humanas. La relación y la coordinación humanas. La salud mental. Los principales problemas sanitarios
de la sociedad actual. Los estilos de vida saludables.
75. El trabajo experimental en el área de ciencias. Utilización del laboratorio escolar. Normas de
seguridad.