2001 DITES (11 I FINAL)

ELEGÀNCIA? MODALS? CORRECCIÓ? En les coses importants cadascú es mostra com li convé, en les petites com és (Chafort) Entre la bondat i la maldat hi ha uns coixinets que s’anomenen modals (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Vesteix un bastó, que semblarà un senyor (Proverbi català) El cap i els peus fan la persona (Proverbi català) De visita tothom és bo (Proverbi català) De porc o de senyor se n’ha de venir de mena (Proverbi català) Qui cara veu, cara honra (Proverbi català) Amic o enemic, bon vi has de servir (...) Pel son es coneix a la campana, i a l’home per la paraula (Proverbi castellà) SAVIESA? CULTURA? CONEIXEMENTS? SABER MASSA? Si el cervell humà fos prou simple per tal que l’entenguéssim, seríem massa simples per comprendre’l (Peter D. Kramer, “Listening to Prozac”) Buscar el diferent és observar, buscar el comú és comprendre (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) En ciència, comprendre és trobar la mínima expressió del màxim compartit (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) Comprendre és separar l’essencial de l’accessori (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) Entendre en què consisteix el problema suposa més de la meitat de la solució (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) La intel·ligència és el que fem servir quan no sabem què fer (Piaget, pedagog que mai no va comprendre la intel·ligència)/La memòria sempre fou el marcapassos de la intel·ligència (George Steiner, educador)/ La teoria oriental segons la qual es pot arribar a saber més per estat de gràcia que per estudi i paciència, deu estar basada en la gran capacitat per a la trampa i la mistificació que sovint tenen certes persones irresistiblement simpàtiques (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La suprema intel·ligència s’anomena bondat (Alexandre Jollien, filòsof, “La Vanguàrdia”, contra del 20 de juny de 2012) Cultura és allò que resta quan ens hem oblidat del que havíem après (Goerge Savile, marquès de Halifax) La veritable saviesa consisteix en saber apreciar el que es té, en el moment en què es té i no en el moment en què ho perdem (Jesús Castellón Motta, “Las Olas del Tiempo”) No sabràs fins que et donis, i no et donaràs fins que sàpigues (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Qui sap limitar els seus desigs és sempre molt ric (Voltaire) Viatjar és imprescindible; i la set de viatjar, senyal i símptoma d’intel·ligència (Enrique Jardiel Poncela) Tots tenim idees estúpides, però el savi se les calla (Wilhelm Busch) El bon savi amb el silenci parla (Anònim) Els qui parlen no saben, i els qui saben no parlen (Lao-Tse) El silenci és un argument que no requereix resposta (Heinrich Böll) Bona raó, foragita qüestió (Proverbi castellà) Bones raons, captiven els cors (Proverbi castellà) Medio tutissimus ibis: pel mig és on més segur caminaràs (Ovidi, influenciat pel just mig d’Aristòtil) Un refrany és una breu frase que neix d’una llarga experiència (Miguel de Cervantes) Fumar no és cosa de cecs, perquè cal veure el fum, que és l’únic que fa visible el vent (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses) Sols camina sobre el fum el mateix fum (...) No és la saviesa qui ens obre els ulls, sinó les bufetades que rebem vivint (Jesús Castellón Motta, “Las Olas del Tiempo”) Rectificar és de savis (Proverbi català) SEPARACIÓ? DIVORCIS? EX? La teva ex sempre ho serà fins que la mort us separi (Murphy) Hi ha matrimonis que acaben bé, o duren tota la vida (Godoy, humorista) La durada d’un matrimoni és inversament proporcional a la despesa del convit (Murphy) Coneixes la teva parella quan et deixa, no mentre convius amb ella (Mateu Fortuny, COM ràdio) Diuen que el divorci és l’última opció, però ¿i si ho és el matrimoni? (...) Quan la fam entra per la porta, l’estima fuig per la finestra (Proverbi castellà) SOLTERIA? CONCOS? Un solter és el record d’alguna dona que va trobar quelcom millor en l’últim minut (Les Luthiers) La dona que no té sort amb els homes no sap la sort que té (Anònim) El matrimoni té una avantatge: és voluntari. Jo no m’he casat: sóc un solter aquilotat. Les persones que es casen molt joves van al matrimoni completament venudes (Josep Pla, “El Quadern Gris”) [Un conco convençut] El matrimoni m’empaita però jo sóc més ràpid (Les Luthiers, inspirat en) SOLITUD? Val més sol que mal acompanyat (Proverbi català) Arribes sol en el món i te’n hi vas sol. Et passes la vida fugint de la solitud i no l’assoleixes fins que així l'acceptes (Morris West, 1988, “El Navegant”) La vida no té solució perquè potser no és un problema (Alexandre Jollien, filòsof, “La Vanguàrdia”, contra del 20 de juny de 2012) Sentir-se sol fa venir el plor, estar-ho la reflexió (..., “El Complot dels Déus”) El millor aliat contra la solitud és la imaginació (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Una persona no es veu mai tan sola com quan es confon entre la gent (Joan Sales, Incerta Glòria) El que fa que les persones busquin companyia és la seva incapacitat de suportar la solitud (Arthur Schopenhauer) M’agrada estar sol, però no sentir-me sol (Jesús Castellón Motta, “Las Olas del Tiempo”) Donat que tota ruptura de la nostra solitud implica violar la solitud de tots els altres, d’aquest moviment en resulten els nostres més grans errors (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La conclusió més dramàtica per la solitud que comporta, és que som fruit de l’atzar més improbable d’un cosmos immens (...) La ciutat és un gran monstre alimentat per l’anonimat de multituds (...) DROGUES? ALCOHOL? DEPENDÈNCIES? Si ets dels qui es queda enganxat a la televisió, un consell, pots deixar-ho. Sols cal prémer un botó (Pep Torres, escriptor) El bo de la tele és que es pot apagar (Grouxo Marx) L’alcohol excita els reflexos mentals del cinisme (Josep Pla, “El Quadern Gris”) No et fiquis en el món de les drogues, som molts i n’hi han poques (Les Luthiers) Amb l’anglès i la beguda s’ha de vigilar. A la primera copa et sents tímid, a la segona ja parles, a la tercera millora, a la quarta parles americà (Proverbi britànic) És bo deixar la beguda, el bo és saber on (Les Luthiers) Les drogues maten lentament, tant se val, no tenim presa (...) Fuig de les temptacions, però a poc a poc per tal que t’atrapin (Les Luthiers) L’embriaguesa per l’alcohol fa tornar esplèndids els avariciosos, dóna enginy als ignorants i converteix els egoistes en generosos (Josep Ferrer, amic de Josep Pla, “El Quadern Gris”) La dona borratxa i el vi al celler no pot ser (Proverbi català) Fou una dona qui em va empènyer a la beguda. Llàstima que mai no vaig poder agrair-li (Les Luthiers) Em penedeixo més del que no he fet que no pas del que sí he fet (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Vaig llegir que l’alcohol era dolent i vaig deixar de llegir (Les Luthiers) BOIG? LIRONIA? Si un ocellet t’ha dit quelcom, deus estar boig, els ocells no parlen (Les Luthiers) Un boig és un hipersensible a qui li dol la realitat fins a l’impossible (Cristina, Princesa Inca, poetessa i col·laboradora de “La Ventana” de Gemma Nierga a la Cadena SER. Contra de La Vanguardia del 24 de març de 2011) La lironia sempre ha estat una forma de fugir cap endins (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Val més un boig conegut, que un savi per conèixer (Proverbi català) La psicologia és l’únic negoci on el client mai no té la “raó” (Les Luthiers) Client content si la raó li dones, servei content si per això cobres (...) A que qui paga millor deixar-lo manar (...) Amb prestigi, poder, carisma o diners, t’anomenen excèntric, et perdonen [...] i no et tanquen (Cristina, Princesa Inca, poetessa, esquizofrènica i col·laboradora de “La Ventana” de Gemma Nierga a la Cadena SER. Contra de La Vanguardia del 24 de març de 2011) El contrari de la bogeria no és el seny, és la felicitat (Da Fante, escriptor) En moltes cultures al boig se l’escolta: s’accepta que accedeix a una altre comprensió de la realitat, a una il·luminació. I ell és el bruixot, és l’oracle. Però aquí no, aquí dona por (Cristina, Princesa Inca, poetessa, esquizofrènica i col·laboradora de “La Ventana” de Gemma Nierga a la Cadena SER. Contra de La Vanguardia del 24 de març de 2011) El boig és un individu que somnia despert (Immnuel Kant) Si un abogado se vuelve loco, ¿pierde el juicio? (Les Luthiers?) Jo no pateixo la lironia, la gaudeixo cada minut (Les Luthiers) As mad as a hatter (Proverbi anglès) GUERRA? VIOLÈNCIA? ODI? La guerra és un fet monstruós on homes joves que no es coneixen i no s’odien es maten sota les ordres d’homes vells que sí es coneixen i s’odien, però que no es maten (Erich Hartman, soldat de la Luftwaffe alemanya, potser plagi de Paul Valéry) La guerra és una matança entre gent que no es coneix per profit de gent que sí es coneix però que no es mata (Paul Valéry) A la batalla els homes maten per no morir, això és tot (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Els militars no tenen un ofici sinó dos, un de sagrat, protegir, l’altre sacríleg, assassinar (...) Els soldats són simples, no rucs (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Què és la guerra? Budells fora del ventre, saqueig i destrucció (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) La victòria té molts pares, la derrota és orfe (John Fitzgerald Kennedy, 1961, al final de la crisi dels míssils a la badia de Cochinos a Cuba) La guerra no és qüestió d’armes sinó de diners; guanya el que disposa de l’última moneda (Pericles o Temístocles) La guerrilla sempre creu en la victòria, i els exèrcits només tenen por de la derrota (John Fitzgerald Kennedy) El final de la guerra sols el veuen els morts (Plató) L’objecte de la guerra no és morir pel teu país, sinó que l’altre bastard sí ho faci (George Patton ?) Mai no he entès per què els homes de la guerra despatxen les seves grans intencions parlant sempre de pau (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses) De pacifista en temps de pau ho és tothom (Joan Sales, Incerta Glòria) Si vis pacem para castrum – Si vols la pau erigeix fortaleses (Dita llatina) Per a barallar-se han de ser dos (Proverbi català) Quan un no vol, dos no es barallen (Proverbi català) Si en un relat apareix una arma, algú l’ha de disparar (Txèkhov) Combat concentrat i marxa per separat (màxima militar) La qüestió no és si gaudim instintivament de veure patir algú, sinó que tenim la capacitat d’aprendre a gaudir-ne (Marvin Harris, antropòleg) El salvatge no es troba en latituds exòtiques sinó en el nostre interior més recòndit (Rousseau) Mateu-los a tots, Déu ja reconeixerà els seus (Papa Arnaud-Amaurus, genocidi a Béziers dels albigesos, segle XIII) És difícil odiar a un poble si llegeixes els seus autors (Amos Oz, escriptor israelià i Premi Príncep d’Asturias, 2007) No pots desitjar la mort de qui fa servir l’altre rem de la barca, si més no fins que arribis a la platja (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Quan han vençut, els vencedors m’interessen menys que abans de vèncer. La història, el que la gent diu la història, m’agrada sobretot llegir-la al llit (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La història sempre l’escriuen els guanyadors (Carr) Si l’energia és l’alfa i l’omega del poder mundial, resulta òbvia la guerra pel petroli (..., “El Complot dels Déus”) Qui sobrevisqui a un enemic de la seva alçada, trobarà a faltar alguna cosa aviat (Otto von Bismarck, podríem pensar en les dretes i les esquerres que es retroalimenten i s’autojustifiquen; en ETA i Espanya...) A l’enemic cal respectar-lo sempre, encara que no s’ho mereixi, i admirar-lo, sempre que s’ho mereixi (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Després d’un bon amic el millor que es pot tenir en aquesta vida és un bon enemic (Dita austríaca) Les paraules mai no podran reflectir el patit per l’embat dels boixos (..., Madrid 11-M, 27 de juliol de 2004) La lògica de les guerres és sovint una exaltació d’irracionalitats (Lluís Llach, “Memòria d’uns Ulls Pintats”, 2012) La violència és el comportament d’algú incapaç d’imaginar una altra solució a un problema que el turmenta (Bruno Betelheim, pedagog) Ni míssils ni coets, volem els barrufets (...) Estar com gat i gos (Proverbi català) En la guerra, sinó serveixes per matar, sempre serveixes per ser matat (Proverbi cubà) L’home que és temut per molts n’ha de témer més (Plató) Ningú no és tan idiota com per triar la guerra en comptes de la pau. Perquè en temps de pau els fills enterren els pares, però la guerra trasbalsa l’ordre de la naturalesa, i els pares enterren els fills (Herodot) MORIR? MORT? La mort és un fred fora de lloc (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Cada matí quan em llevo, és un dia més que he guanyat de vida (Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat Amor i Llibertat”, 2012) Si la mort fos evitable, l’home perdria la seva vida evitant-la (Amin Maaluf, “Lleó l’Africà”) Molts s’aferren com mai a la vida quan la mort els crida (...) Nosaltres no vivim cap vida, és la vida qui ens viu a nosaltres (Joan Sales, Incerta Glòria) Quin sentit té la vida? Si el segon Principi de la Termodinàmica ens diu que tot tendeix al màxim desordre i al mínim d’energia, el veritable sentit de la vida és simplement morir (..., “Un Déu per als Ignorants”) Què és la vida? Doncs situacions i decisions (...) [La vida] Saber el que cal fer i estar on cal estar (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Què és la vida? Molts difunts al voltant i tu encara esperant (...) Per la vida es perd la vida (Proverbi català) No s’és mort si es continua vivint en el cor de les persones a les qui s’ha d’abandonar (Samuel Smiles) Ningú no mor del tot fins que no mor l’última de les persones que l’han estimat (J.L. Arsuaga, paleontòleg, “Al Otro Lado de la Niebla” plagiant a Samuel Smiles) La vida és efímera, però els seus dies poden ser immortals (Píndar) La mort és millor que ens arribi sense avisar. Perquè quan s’anuncia, el viu comença a morir (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses) No et prenguis la vida seriosament, al final no en sortiràs viu d’aquesta (Les Luthiers) Per què utilitzen agulles esterilitzades per administrar una injecció letal? (Les Luthiers) La mort està tan segura de la seva victòria, que ens dóna tota una vida d'avantatges (Carme Robles, 2009, bona amiga i lluitadora contra el càncer del seu fill) Mors certa, hora incerta (Proverbi llatí) Mentre vivim, anem criant la mort al mateix temps. Però aquesta és solament una part de la veritat que hem de conèixer (Haruki Murakami, “Tokio Blues”) Life’s too short to drink bad wine, la vida és massa curta per veure un vi dolent (Proverbi anglès) En moltes làpides hauria de posar: mort als trenta, enterrat als seixanta (Herbert N. Cassons) No hi ha cultura que valgui sense pompes fúnebres (Joan Sales, Incerta Glòria) Morir és fàcil, viure és el que costa més (Morris West, “Les Sandàlies del Pescador”) El fet que tinguem por a la mort [...] és sens dubte causat per la ignorància de la ciència [...]. Quan un home està a punt de morir no fa cridar un científic, ni a un metge, sinó a un pastor de l’església (Elie Metchnikoff, un any abans de morir, 1915, pare de la gerontologia) La vellesa no serveix per a les anunciacions. Només serveix per a les defuncions (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses) S’estima que més del 99,9 per cent de totes les espècies han desaparegut. Des d’un punt de vista estadístic hem deixat d’existir (...) De mortuis nil nisi bene, sobre els morts sols se’n diguin coses bones (Proverbi llatí) Molts glops són la vida, un de sol la mort (Miguel Hernández) La mort no existeix en contraposició a la vida sinó com part d’ella (Haruki Murakami, “Tokio Blues”) Qui s’ancora en el passat, mor cada dia una mica (..., “El Complot dels Déus”) Néixer és començar a morir (Josep Mas, professor del col·legi Cervetó de Granollers) L’única por veritable, és la por a morir (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses) El temps passa i no s’atura. Ell és qui tot ho esborra i tot ho fa créixer. Amb ell aprenem el que ens cal per gaudir dels colors de l’endemà (..., “Les Cinc Cares de la Terra”) Si tots hem de morir i desaparèixer, és perquè el món es basa en la mort i la destrucció (Haruki Murakami, “Kafka a la Platja”) As dead as a dodo, tan mort com un dodo (Proverbi anglès, el dodo, Raphus cucullatus, fou un ocell de l’illa de Maurici que els portuguesos extingiren pels vols del segle XVII) Quan era mort el combregaven (Proverbi català) La vida es como un grajo, tanto estás arriba como te vas debajo (Ibáñez: Mortadelo y Filemón) La mort? Estrany destí inevitable (...) DÉUS? TEISME VERSUS ATEISME? RELIGIÓ? Ciència i religió han estat buscant el mateix, el gènesis. Com s’entén que estiguin contraposades? (..., 2001) Si la terra és per als forts, el cel deu ésser per als febles (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La Bíblia mostra la manera d’anar al cel, no la manera com van els cels (Galileu) Una traducció d’un misogin (Sant Pau?) ens ha fet creure en un pecat original inexistent. Eva no havia de parir amb dolor sinó sols amb esforç (Erri De Luca, escriptor i traductor bíblic) El pecat original no és més que naixem sabent que anem a morir (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Jesús fou un teòric de la revolució amb ganes d’espasa però sempre amb aquesta a la funda (..., “Jesús, Crónica de un Doble Asesinato”) Un llibre sobre l’autèntic Jesús és perillós, sobretot si es ven (José Antonio Pagola, teòleg i autor de “Jesús Aproximación Histórica”) Jesús fou un home d’esquerres que se’l van fer seu els de dretes (Carnissera de Miravet) Jesús fou un anarquista a qui els burgesos enviaren a la forca (dita anarquista) Els humans som així de crèduls, sigui una democràcia sigui una religió (..., “Les Cinc Cares de la Terra”) Vos populi vox Dei (Proverbi llatí) Jesús de Natzaret no va venir a abolir res, sinó a reformar el judaisme. Tota la construcció religiosa posterior és obra d’homes que l’han instrumentalitzat (Joaquim Pijoan, “L’amor a Venècia”) El cristianisme ha fet molt per l’amor tot fent-ne un pecat (Anatole France, “El Jardí d’Epicur”) La religió és l’opi del poble (Karl Marx) El confucionisme, el tao, el budisme, el cristianisme i l’Islam varen prosperar perquè les elits dominants els van adoptar al treure’n profit (Marvin Harris, “Materialisme Cultural”, 1979) L’empirisme científic està devorant la terra promesa dels teistes (..., “Les Cinc Cares de la Terra”) Gràcies a Déu, sóc ateu (...) Pot haver-hi molta noblesa moral en un ateu (Ch. Moeller) La fe, és el que cura (Proverbi català) La fe mou muntanyes... però si la muntanya ve a tu, corre, és un esfondrament (Les Luthiers) ¿Que com fer riure a Déu? Explica-li els teus plans (Woody Allen) El món em neguiteja i no puc concebre que aquest rellotge existeixi sense rellotger (Voltaire, S. XVIII) He viscut en el dubte, he mort en l'angoixa, no sé on vaig! Causa de totes les causes, tingues misericòrdia de mi (Aristòtil, S. IV. a. C., atribuït) Nadal [...], estúpida orgia del malbaratament com a creença d’una felicitat tan buida com falsa (Javier Nart, “Viaje al Desierto”, 2000) Aquell qui busca l’esperit és perquè li falta (Friedrich Nietszche) L’ésser humà és molt fràgil, la por a la mort el domina, i aquesta és la raó de les religions (Gao Xingjian, 2011, Premi Nobel de Literatura, 2000) Tant si Déu existeix com si no, el trobem molt a faltar (Anthony Burguess, 1971) No és que les monges estiguin casades amb Déu, sinó que no hi ha Déu que es casi amb elles (...) Els conflictes es generen, no perquè la ciència i la religió rivalitzin intrínsecament, sinó quan un domini intenta usurpar l'espai propi de l'altre (Stephen Jay Gould, 1991) L’església és com una empresa on un es pot entendre molt bé amb el seu amo però no amb els comercials (Xavier Bosch, “Homes d’Honor”, 2012) L’única església que il·lumina és la que crema (Facebook) L’únic moment de la vida en què deu ésser impossible de negar l’existència de la providència deu ésser l’instant de morir (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Els qui preguen massa a Déu donen massa feina a l’amo (...) Déu és un cambrer amb massa taules que servir (Nigel Nicholson, expert en comportament d’organització del London Business School) Religió que raona, religió morta (Goethe). Un dels trets curiosos del codi còsmic és que, pel que sabem, Déu no s'hi ha xifrat a si mateix en ell (Heinz Pagels, 1988) La meva racionalitat laica em diu que Déu és una criatura de l’home, i no l’home una criatura de Déu. També crec que seria millor creure. Déu representa una esperança que ens ajuda a uns a ben viure i a d’altres a millor morir (Josep Piera, “Seduccions de Marràqueix”) Que què són els déus? El llast de la ciència (...) Hi ha explicacions analgèsiques [Déu] que sols calmen el dolor de la incomprensió sense eliminar la causa d’aquell dubte (Peter Medawar, modificat) Déu ha mort, signat Nietszche; Nietszche ha mort, signat Déu (Anònim) Déu no sols juga als daus, sinó que sovint els tira allà on no podem veure’ls (Stephen Hawking, 1976) El misteri oriental és la brossa de moda. La gent creu en ell sols perquè és quelcom diferent del que han conegut fins ara. Però com a descripció natural de la realitat el místic oriental fracassa estrepitosament (Stephen Hawking) Creient: Res pot fer-se del no-res. Ateista quàntic: Si Déu va sorgir del no-res, tot és res, ja que en cert sentit, tot està fet d’espai i l’espai és no-res, la pura geometria. Així Déu és la nostra pura matemàtica (...) La gran veritat de la ciència és que ara delimita amb una perfecció divina la frontera entre Déu i l'home. Déu? Sols ho sap ell on és. La ciència,... sap on és l'home i sap on és Déu (..., “Un Déu per als Ignorants”) Visc en el dubte i la incertesa. Crec que és molt més interessant viure sense saber que no pas viure amb solucions que puguin ser errònies [Déu] (Feynman) Napoleó: Com és que en el teu sistema cosmològic no parles de Déu? Laplace: No he tingut necessitat d’aquesta hipòtesi. (1749-1827) Saps que en penso de Déu? Que és una invenció de l’home. Per si un cas no ho fos, que l’home tingui pietat de Déu (pel·lícula “Matsuca”) Si Déu s’oculta a l’univers, ho fa en el Principi d’Incertesa (..., 1999) Crec en un Déu de qui no en sé res (Alexandre Jollien, filòsof, “La Vanguàrdia”, contra del 20 de juny de 2012) Qui pugui imaginar que no pot existir res, que em digui com, i sinó, que s’inventi un Déu. Vist que l’existència és un fet originat del no-res, caldrà sols saber què és aquest no-res i començar a explicar-ne l’existència (..., 1999) La confessió hauria de ser l’autèntic divà de la psicoanàlisi amb la divinitat. La paraula té el do de guarir, però només si et pots explicar (Joaquim Pijoan, “L’amor a Venècia”) Cada cop que inferim coses noves de l’univers ens adonem que si Déu existeix ho fa cada cop més lluny (..., “El Complot dels Déus”) La cosa més estranya no és que Déu existeixi, sinó que nosaltres ho fem (Charles Moeller) Els creients sovint afirmen que si el 90 per cent del món creu en un déu, ells tenen raó, però si el 90 per cent de les cultures són masclistes, ¿també tenen raó? (...) Quan una dona sap cosir, apedaçar i cardar, ¿quina necessitat té de saber gramàtica o de composar versos? (Lope de Vega, un masclista) Si parles amb Déu ets religiós, si Déu parla amb tu ets un psicòtic (Gregory House) La pregunta no és si Déu existeix sinó si ho fa més enllà de la nostra ment (..., 4 de febrer de 2007) Sabent que un de cada cinc embrions humans acaba en avortament cal fer-se la següent pregunta, si Déu va dissenyar explícitament el sistema reproductor humà, ¿és Déu el major avortista de tots? (Francisco J. Ayala, físic, geneticista i dominic teòleg. Darwinista i creient moderat. Investigació i Ciència, gener 2009, pàg. 36) Uns amb Déu i uns altres sense Déu, hem armat una que ni Déu l’entén, [la Guerra Civil Espanyola] (Jaume Bosch de can Rissec al poble de Solius, anomenat Met Rissec, pagès excombatent de la lleva del biberó a la Guerra Incivil espanyola) ¿Com podríem fer riure a Déu? Doncs explicant-li els teus plans (Woody Allen)