Estudis recents per
part de l’Avaluació i Gestió de la Contaminació Acústica de la Generalitat
diuen que el principal culpable del soroll a les aules és el tràfic rodat.
Afegeix aquest estudi que aquest excés de decibels fa disminuir la concentració
dels alumnes i augmenta el seu risc de fracàs escolar. Els professors que hem
llegit l’informe creiem que els autors del mateix no imparteixen classes i que
desconeixen la realitat de l’aula. És obvi que el silenci a l’aula afavoreix
l’atenció, l’assoliment d’aprenentatges i la reducció de conflictes. Però el
problema no és contra el tràfic rodat sinó contra la tendència natural dels
adolescents a fer xivarri. Avui dia amb els treballs per projectes, les tasques
cooperatives i d’altres estratègies que el Departament d’Ensenyament emmena es
fa molt difícil mantenir el silenci a la classe que aquest estudi proposa, una
exploració que peca d’ignorar l’aula quan assegura que els alumnes del fons són
els més afectats pel soroll exterior aconsellant millorar l’aïllament acústic
de l’aula. Òbviament que els escolars del fons els costarà més escoltar les
explicacions del docent a peu de pissarra, però per això ja existia una
estructura que permetia projectar millor la veu i que els experts del
Departament d’Ensenyament es van carregar fa anys, la tarima. Acaba l’estudi
dient que cal ensenyar als alumnes a protegir-se de les agressions acústiques,
però quines? Les externes tapant-se les orelles o les internes aprenent a
cridar menys dins de l’aula? Prego menys experts en educació i més savis de
l’aula.
Els desertors del guix, venedors de fum, cínics i paràsits de l'ensenyament haurien d'estar callades i escoltar més els professors.
ResponderEliminarEn això estem molts Eva, i a més difusió més esperances, dic jo, vaja.
Eliminar