La societat no
és conscient de l’extenuant que està sent el teletreball dels professors de
secundària, una condició que per llei seria voluntària sota la protecció de
dades. Però tot plegat resulta ser el contrari pagant-se un mateix la xarxa, la
connexió i els aparells. Amb tot cal atendre un per un a pares, fills i
direccions sense defallir, però amb la incertesa de si els alumnes aprenen
realment alguna cosa, o si els hi fan la feina tercers, la copien del racó del
gandul o si simplement fan poca cosa. I finalment amb el greuge que el
conseller Bargalló ordena que no calen tants coneixements sinó “personalitzar”
l’esperit de l’escolar per al final donar un aprovat general encobert. En fi,
molta feinada per tal que tothom passi de curs. Vindria a ser com si a la seva llar
fes reformes però al final no millorés res. La frustració docent és gegantina.
Muchos docentes opinan que algunas teorías educativas no les permiten construir un mundo mejor desde la enseñanza. De hecho poca gente contrasta estas teorías con datos reales. Para mejorar el sistema educativo son necesarias más demostraciones y menos opiniones. Hay que observar los hechos probados y sistematizarlos. He aquí cartas de prensa, artículos en los medios y capítulos numerados que ofrecen un amplio corolario de datos contrastados para mejorar realmente la enseñanza y la sociedad.
DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR
+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA
Gegantina és poc. Perquè a sobre de tot això acabem fent de pares, mentors, metges i psicòlegs motivacionals per a pares i fills, per sentir-nos dir que vivim molt bé ara sense els nens i desde casa. Amb la de vacances que ja teniem i ara en tenim més, que al menys cobrem. De que ens queixem?
ResponderEliminarQue de què?? Potser és que un treballador no yé dret a cobrar el que treballa? Sembla que nosaltres no. On estem arribant?
A nosaltres qui ens motiva, ens cuida, ajuda, facilita coneixements i eines i ens dona suport psicològic i moral senyor Bargalló?
A mi amb que em digui que ho estem fent bé no en tinc prou.
Facilitim eines, bones xarxes, connexions i ordinadors per a tothom, material de "qualitat" i gratuit! Etc etc.
Ens queda molt camí per fer, moltes vies a construir.
Se'ns va preparar al professorat per conduir les màquines del tren de l' educació, el saber de les noves generacions (un gran pes si sents la teva feina de cor) i el que estem fent es muntar vies a pic i pala i de sol a sol per uns trens que els acabaran dirigint vostés a voluntat.
Arribats a aquest punt jo ja no sento ni rabia crec, sino una gran decepció i impotència.
Passaran els anys i ens sentirem dir que aquesta generació té uns coneixements péssims per culpa del professorat i les ensenyances " de mans i peus lligats" que vam donar.
A sobre de tot aquest "pack", les generacions futures ens culparan a nosaltres, als que ho vàrem donar tot perquè tinguessin una bona opció de futur que a hores d'ara, no sabem si podran arribar mai a tenir.
Disculpeu la llargada del text.
Exacte. Molt encertada reflexió. Tot plegat una enganyifa.
ResponderEliminar