DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

jueves, 8 de octubre de 2026

AMIC o ENEMIC

 



 

Si un amic et fa retrets per un vídeo que em van demanar la seva parella per al seu 70 aniversari, què li pots dir si ell vol fer-te sentir malament quan tu li desitjaves felicitat?

El passat juliol em va enviar un whatsapp dient que la meva gravació era curta, poca-solta i que no demostrava la meva estima com amic, en fi, m’ha retirat la paraula, però repensant he vist el següent:

 

1.   Quan el va deixar la seva muller Lola, cada setmana jo vaig estar atent d’ell sense qüestionar la causa per la qual la Lola el va deixar (anys 2004 aprox.) Quan la meva muller Maribel em va deixar l’any 2024, aquest amic no em va trucar pas cada cap de setmana, encara més, va justificar que Maribel em deixés per falta d’encaix amb mi i, en certa manera, havia de ser jo qui havia comès errors, i no pas ella durant dos anys que em va fer de retrets, maltractaments psicològics i pressions. Ella mateixa, la meva ex, ho va admetre en les teràpies, escrits i en la proposta de tornar a estar junts el desembre de 2025.

 

2.   Quan van despatxar a aquest amic de Codorniu, vaig estar per ell durant setmanes quedant i organitzant trobades, però quan a la meva feina em van destituir de Cap de Premsa i de Director de les Jornades de Secundària, cap trucada.

 

3.   Quan durant el 2026 aquest amic va patir un càncer de pròstata, cada setmana el vaig trucar, però quan jo vaig estar de baixa per l’operació de genoll amb tres intervencions a quiròfan, cap trucada.

 

4.   Quan vaig patir una necrosi òssia al genoll i vaig haver d’entrar de nou a quiròfan el juliol de 2026, i havent-li explicat pocs dies abans en un dinar, cap trucada.

 

5.   Quan durant l’agost de 2026 el meu pare de 94 anys es va trencar el maluc, el van operar i va quedar ingressat a un sociosanitari, cap trucada.

 

6.   Quan el vaig convidar a la presentació del meu llibre (8 d’octubre de 2026) publicat per la UAB, em respon per whatsapp: “No em be de gust. Estic molt dolgut amb tu” (faltes d’ortografia incloses).

 

7.   Si això hi afegim que si jo viatjo a Sulawesi ell a l’any següent també, si a Xina ell també, si jo faig fotografies bones ell fa un curs i exposa les seves, si jo tinc un cotxe TDi ell també..., i sempre a cada trobada ell sempre vol exposar hipòtesis per tal de demostrar-me que ell en sap més que jo, i en trenta anys no ho ha aconseguit, ¿què en diríeu d’aquest amic?

 

Us deixo el whatsapp que em va enviar queixant-se del meu vídeo de felicitacions per al seu 70 aniversari:

 

2/8/26, 12:48 - David, porto molts dies donant-li voltes i et vull expresar el que sento, perque no es bo que aquestes coses quedin enquistades dins.

Per mi, els amics de veritat están pels bons moments quan cal, per escoltar i recolçar quan un pot tenir problemes i també per dir la veritat, agradi o no, quan s'escau.

Quan vas enviar el video-felicitació, pocasolta, de menys de deu segons, tothom va flipar (no positivament es clar), i jo vaig preguntar-me ¿això es de rebut d'un amic de 34 anys, que diu que m'estima? La resposta es clara, rotundament no.  Durant molts dies, he pensat no enviar-te el muntatge on tothom va demostrar la seva estima .... excepte tu, pero avui he decidit el contrari, perque et donis compte del que dic. Potser tu ho vas trobar molt simpàtic, pero no em be de gust que et quedis amb aquesta percepció.


- Davant certs comentaris rebuts en privat sols afegir que això és una ficció literària de BCN Escribe -

miércoles, 7 de octubre de 2026

Opus dei Domus gai - Y si Jesús fue gai

 

Opus dei Domus gay

 


David Rabadà Vives

Recuerdo personal aproximadamente 1994

Amigos Francina Garau en casa de Santi Medrano en Cambrils

 

 

- Lo de los gais es una enfermedad.

 

Obviamente aquella opinión llamó mi atención y me acerqué a aquella esquina de la mesa. La cena entre amigos, conocidos y poco deseados, había terminado y la glucosa en sangre animaba la sobremesa de aquel sábado en casa de Santi. No es que mi amigo fuera muy talibán del Opus, pero aquel sector extremo y extremeño de la mesa se iba calentando con los chupitos y las grandes sandeces. El juego estaba servido y a uno le encanta jugar y provocar.

 

- Perdón que interrumpa - tomando asiento en un lateral-, pero, ¿por qué consideráis una enfermedad la homosexualidad si no da fiebre, ni tampoco infección, ni amputa miembros, ni provoca metástasis, a lo sumo, y sin cuidado, puedes pillar el SIDA, pero también te puede ocurrir lo mismo si eres heterosexual.

- Eso que dices es demasiado genérico y alejado de la enfermedad homosexual. He leído libros que detallan esta anomalía que necesita terapia. 

- Terapia, ¿qué terapia? ¿De medicina? ¿O de religión?

- Intentas confundirme alejando de nuevo el tema. La homosexualidad es algo que va en contra de la naturaleza.

- ¿Por qué?

- Por qué los maricones no se pueden reproducir cómo Dios manda. Ser gay es antinatural.

- Todo lo que pertenece a la naturaleza es natural, gais incluidos.

- Bueno, pero ser gay no es normal.

-Tampoco lo es ser muy inteligente..., ¿tú vas a misa?

- ¿Cómo dices?

- ¿Què si recibes la eucaristía cada domingo?

- Sí, claro.

- Y allí, ¿qué es más natural? ¿el celibato del cura que debe reprimir su sexo y olvidar su potencial reproductivo? ¿o el homosexual que puede amar y hasta adoptar a un hijo?

- Eso que dices es una infamia.

- No creo que lo sea. Si me alejo de todo esto me dirás que Dios es amor.

- Claro.

- ¿Y los gais practican de cerca eso? El amor.

- Confundes lo próximo con lo lejano. 

- O sea, todo es un problema de distancias, un problema que dos hombres no deben estar demasiado cerca, pero sí lo suficiente lejos, aquella párvula geometría entre Epi y Blas con el “cerca”… y el “lejos”.

- Exactamente. 

- Ahora te entiendo. Te quedaste en Ábrete Sésamo.