La memoria en el aula

En el anterior apartado se analizó el orden como el primer ingrediente para tutelar a los escolares. El segundo de los objetivos para llevar con eficacia un aula es promover la memoria de éstos. Retener conocimientos básicos permite barajarlos para luego edificar análisis, razones y actitudes críticas. Sin memoria no hay conceptos y sin conceptos no existen argumentos. Uno de los elementos que nos muestran a algunos malos docentes son aquellos quienes defienden la eliminación de la memorización como herramienta básica en el aprendizaje, los que arguyen que los escolares deben forjar sus conocimientos bajo la deducción propia y no con la retentiva. En cierta forma, y si antes se aprendían poesías para estimular el recuerdo en la mente, ahora el alumno debería escribir y escribir hasta que por deducción, o por azar, redactara un soneto de Quevedo. Sin conceptos memorizados siempre resultó inviable deducir nuevas estrategias, ¿cómo se puede deducir el cálculo de una raíz cuadrada sin saber antes las tablas de multiplicar? O pongamos por ejemplo que deseamos que nuestros hijos comprendan un texto. Para ello siempre se necesitaron dos cosas, el silencio en el aula y la memorización de las palabras necesarias. Ello implica fijar conceptos en la memoria y no convertirse en un artista bohemio y creativo como algunos expertos alejados del aula todavía defienden. Estos promulgan que los escolares deben deducir las cosas con experiencias imaginativas sin apenas memorizar por imposición dirigida. Si los alumnos de la reforma presentaron los peores resultados de la UE en el informe PISA 2006, no fue por falta de creatividad, sino por ausencia de silencio y léxico en las aulas, por ausencia de memoria. La creatividad y la imaginación siempre surgieron de la combinación y modificación de conceptos previos y memorizados. Isaac Asimov nos deleitó con su imaginación en muchas novelas pero no hay que olvidar que escribía con alto conocimiento de causa, era físico. Como decía el escritor Emili Teixidor, las palabras ordenan el caos, sin ellas poco se puede crear. Algunos expertos de la reforma quisieron impulsar la cultura de la creatividad en detrimento de la memorización algo que olvida un precepto muy lógico, sin memoria no surge la inteligencia. Una mente culta e inteligente lo es si contiene muchos conocimientos memorizados y bien ordenados. Para descubrir cosas nuevas hay que partir de otras memorizadas, ¿cómo si no pretenderíamos formar personas sólo con cabezas vacías?, ¿cómo avanzó sino la investigación?, ¿acaso cada teoría científica partía de cero sin tener en cuenta todas sus anteriores? Memorizar siempre resultó algo fundamental para crear la base de nuestra experiencia y aprendizajes. Como decía George Steiner, la memoria siempre fue el marcapasos de la inteligencia. Amputarla de cualquier sistema educativo es condenar a su hijo a lo contrario, a la no educación. La neurobiología esto lo tiene muy claro. La mielinización de las neuronas durante las etapas infantiles permite y crea la capacidad de recordación en los humanos, algo que sin trabajo mental memorizando o discurriendo jamás alcanza niveles óptimos. Es decir sin memorización de pequeño se debilitan las capacidades cognitivas y futuras del escolar, las neuronas no se mielinizan y el potencial memorístico queda malogrado. Por tanto, hay que encomiar aquellos centros donde se valora la retentiva en contra teorías alejadas del pragmatismo docente. Recuérdese que bajo la reforma sin memoria hubo muchos alumnos en bachillerato que fallaban con la tabla de multiplicar, ¿o acaso la debían deducir en la universidad? Además sin ésta bien memorizada resulta muy difícil aprender por si mismo a dividir. A pesar de todos los argumentos anteriores existen expertos que todavía insisten en la no memorización, véase la LOE en su redacción del 2007. Quizás por eso haya muchos nuevos maestros de matemáticas en primaria dándole a la calculadora para computar divisiones elementales, algo que da mal ejemplo a los alumnos. Gran parte del fracaso académico en materias de ciencias y tecnología es la falta de práctica en cálculo mental, algo que sólo se puede potenciar de una sola forma, ejercitando el cerebro y no las teclas de una calculadora. Recuerden que memorizar es fundamental para entrenar y generar una mente maravillosa. Por desgracia ese contraste entre defensores de la calculadora en edades muy tempranas y detractores de tal práctica ha implicado situaciones del todo absurdas. Ocurrió una vez en Cerdanyola que una asesora pedagógica preguntó a los docentes de un instituto como potenciaban el cálculo mental entre sus estudiantes. El profesor de matemáticas, al sentirse aludido, entró en acción y respondió que sin usar la calculadora en clase. Añadió que además enseñaba a computar raíces cuadradas a mano como un juego para ejercitar mejor el cálculo mental entre sus estudiantes. Tal digna práctica topó con los criterios de la asesora pedagógica ya que ésta le soltó al matemático que para computar raíces cuadradas ya existían las calculadoras, que mejor enseñar otras cosas que no la atávica y retrógrada raíz cuadrada a mano. Ante tal prepotencia el docente inquirió bromeando a la asesora. - Bajo ese prisma tampoco sería necesario enseñar ni a sumar ni a restar, la calculadora también lo hace y así convertiremos a los alumnos en máquinas del futuro. Fue entonces cuando la asesora pedagógica se convirtió en un auténtico Terminator, el malo de la primera parte, y le dio a entender al docente que mejor se callara. Sayonara babe al de mates y a su raíz cuadrada. Lo más extraño era que aquella asesora argumentaba que para potenciar el cálculo mental era muy útil utilizar la calculadora a los once años para comprobar los resultados de cada ejercicio, ¿y cómo sabemos que el rapaz no había utilizado a escondidas la maquinita para realizar ya el primer cálculo? Con treinta alumnos por grupo, cualquiera sabe. Hay que admitir que este aparato resulta útil en cursos elevados, pero en primaria o primer ciclo de ESO parece poco aconsejable pretender facilitar el cálculo mental potenciando el uso de la calculadora en el aula, las nuevas tecnologías no deberían estar reñidas con el ejercicio mental. De hecho, y gracias a nuestra mente se han diseñado y fabricado los chips y con ellos las calculadoras. Hacerlo al revés significaría esperar que un ordenador ejerciera de docente, y que yo sepa, éstos todavía no están en el paro, aunque si mantuvieran las convicciones de aquel docente en contra de la calculadora podría suceder que la asesora pedagógica recomendara su despido. En fin, que si su centro educativo le dice que prima mucho más la deducción de la tabla de multiplicar que su memorización pero que mejor utilizar la calculadora para comprobar resultados, algo falla en este, es decir, si en su instituto son más importantes los experimentos mentales que los conceptos concretos no se están impartiendo conocimientos, se está perdiendo el tiempo. Sólo con firmes nociones en la mente se pueden desarrollar grandes síntesis y construir con ellas teorías válidas y ciertas. Ese va a ser el tercer factor para llevar con éxito un aula.

CHACÓN DOBLE MORAL MILITAR

En plena campanya electoral catalana la exministra Chacón acusa al Govern català de retallar pressupostos, però paradoxalment ella mai no va reduir despeses per evitar les actuals tissorades que tots els governs autonòmics, del PSOE inclosos, han ara d’aplicar. Ella, quan fou ministra, hagués pogut reduir el pressupost del ministeri més car de la península, el de defensa. Si així ho hagués fet ara tindríem diners en escreix per a sanitat, ensenyament i recerca. Sols cal veure les xifres d’aquest ministeri i la pífia d’ella esdevé clarivident. El Ministeri de Defensa va comparar les armes més sofisticades del món com tancs Leopardo, caces EF-2000 i fragates F-100 mentre es restaven professors, quiròfans i diners en recerca científica. Cal afegir a tot plegat la fabricació d’un nou avió de combat, 1.300 milions d’euros, més el pressupost anual de defensa, 19.700 milions, més el manteniment de les bases militars desviades al Ministerio de Obras Públicas. Sumat tot això tenim un total 50.000 milions d’euros que cobririen més de la meitat del dèficit espanyol de 2011. Amb aquestes xifres resulta obvi que la exministra Chacón va preferir les armes a les retallades, els soldadets de plom a l’educació i la sanitat. Ara el que hauria de fer és no sortir més pels mitjans amb la seva doble moral. Tenim dues orelles per escoltar el doble i una boca per parlar la meitat.

RADAR ESCURABUTXAQUES A LA C-245

Honorable conseller d’interior, senyor Felip Puig, en el quilòmetre 4,06 de la carretera que va de Gavà a Castelldefels, C-245, tot just passant prop del tanatori s’hi va instal·lar un radar el passat gener sense senyalització d’avís que ja porta uns 9.000 multes concentrades sobre uns 1.000 afectats, més d’un milió d’euros de recaptació, unes 27 sancions diàries de mitjana per una comarcal recta, sense cap tomb i amb plena visibilitat a desenes de metres per davant. Tot i així hi consta una limitació de 50 km per hora poc abans del radar esmentat. Tot i les queixes de la Plataforma d’Afectats per la C-245, tot i les argumentacions de l’ajuntament de Gavà esgrimint que aquell tram pertany al municipi i que no hauria de ser competència dels mossos sancionar a qui hi va a 70 km per hora, velocitat normal en una carretera d’aquestes característiques, el radar continua posant multes, traient de 2 a més punts als conductors confiats i cobrant uns 300 euros per retrat. Hi ha alguns afectats que li han arribat mesos més tard de les infraccions de 5 a 20 denúncies juntes, ¿creu vostè que aquests conductors van anar intencionadament a 70 enlloc de a 50? ¿O potser el radar es troba en una carretera que no cal limitar tant la velocitat? Sincerament, revisi el cas amb atenció i amb empatia amb els afectats. Passi per la carretera, si és que no ho ha fet, i s’adonarà d’aquesta injustícia al incaut contribuent. Sé que em pot respondre amb un degotall oliós de raons legals per tal que aquest radar continuï multant, però li insisteixo, no pensi en lleis, pensi en justícia. Les lleis no són el mirall ni de la realitat ni de la justícia. La Constitución i el nostre dret a decidir en podria ser un exemple. Una abraçada d’Estat Propi conseller. Benvolgut Senyor Rabada, En primer lloc li agraeixo el seu e-mail sobre el funcionament del radar de la C-245. Vostè fa esment a dos aspectes d’aquest radar, el primer és la seva ubicació i la velocitat de la carretera. En aquest aspecte crec que, mes enllà de que el titular de la via tingui fixada una velocitat màxima (discutible per alguns ciutadans), el fet és que en general hem d’intentar fer polítiques contra l’excés de velocitat no solament en un punt concret, si no també en el conjunt de les nostres carreteres, i aquí és on s’explica l’existència de punts de control com aquest. Creiem que és necessari crear la cultura del compliment de les indicacions de trànsit. A mes sap vostè que un anterior conflicte amb aquest radar, va ser tractat amb molta delicadesa per part d’aquest Departament, fent que a la pràctica no existís cap especial perjudici per els infractors. Crec que la resolució del conflicte aparegut a primers d’aquest any, dona resposta a la segona reflexió que fa vostè, en el sentit que si hagués existit voluntat recaptatòria no s’hagués trobat una solució tant ràpida al tema. No existeix dons aquesta voluntat. Tot i així, també l’informo que en la política de rotació de radars que segueix el Servei Català de Trànsit, és molt possible que en properes dates aquest radar estigui temporalment en alguna altre ubicació. Repeteixo que moltes gràcies per la seva preocupació per el bon funcionament dels mitjans de control de velocitat, que sens dubte ajuda a lluitar contra els accidents de trànsit. Cordialment, Felip Puig i Godes Conseller

DEBAT POLÍTICA EDUCATIVA al COL·LEGI DE DOCTORS

Dijous 8 de novembre Debat de Política Educativa al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya: Irene Rigau, CiU (encertada entre l’espasa i les retallades, coses clares i amb eficàcia provada); Xavier Sabaté, PSC (posat de capellà amb un discurs ple de vent on sols sabia criticar unes retallades que ells van propiciar gràcies al gegantí deute contret, per exemple construcció de 220 escoles amb un cost real d’uns 1.200 milions d’euros que finalment han costat més de 4.000 pels rèdits que s’han de pagar, més de 4 vegades més); Carles Martínez, ERC (cara tomacot, entre Lopez Tena i Laporta, antic de la USTEC ara dissident forçat segons diuen alguns, discurs tòpic, afí i defensor de la reforma, de pedagog teòric, lluny de la realitat escolar); Pedro Chumillas, PP (cara de Rajoy, coneixedor de la realitat escolar i de l’aula, dels pocs que va esmentar la cultura de l’esforç dels alumnes com eina per reduir el fracàs escolar, coherent fins que es va tocar d’esquitllada l’assumpte lingüístic); Dolors Camats, ICV (representada per un nouvingut de pell bruna demagog que en cap moment va respondre les preguntes i sols treia a relluir un discurs humanístic i de regust comunista a anys llum de la realitat de l’aula: “nosaltres no volem parlar de percentatges de fracàs escolar, nosaltres preferim parlar de persones”, per exemple) Moderador: Gregorio Luri (hàbil i políticament molt correcte). El balanç fou que PP i CiU sabien què es deien mentre que les esquerres sols parlaven de coses allunyades de la realitat escolar. La reunió va esdevenir una pantomima per tal que els polítics es lluïssin durant més d’hora i mitja responent preguntes acordades amb el col·legi deixant sols espai per a dues preguntes del més d’un centenar d’assistents durant els 20 minuts últims de l’acte. El greu fou que s’havien signat desenes de qüestions que no varen ser fetes per culpa dels demagogs que van exhaurir el temps de tots.

LA LOMCE ASSESSINA LA GEOLOGIA

El nou avantprojecte de llei educativa, la LOMCE, del qui vol espanyolitzar els alumnes catalans, el senyor Wert, elimina gairebé per complet els ensenyaments de Geologia tant a Secundària com a Batxillerat. Ja la LOE del 2006 anava a fer el mateix, però quan els del ministeri se’n van adonar, van recular i corregir la pífia. Resulta paradoxal que una disciplina científica d’igual categoria que la Biologia, la Física i la Química rebi tantes retallades en cada reforma educativa. La Geologia esdevé fonamental en assumptes com el petroli, les obres públiques i els pous d’aigua, recursos que impulsen infinitud d’empreses públiques i privades per arreu del país. Doncs, tot i assegurar el senyor Wert que la LOMCE impulsarà la competitivitat i les ganes de crear en el futur noves empreses per part dels nostres alumnes, va i es carrega la Geologia en els seus currículums escolars, vaja, tota una fita de polítics poc destres o mal assessorats. Es fa obvi que en breu haurem de tancar les facultats de Geologia del país per manca d’estudiants coneixedors d’aquesta disciplina però que a canvi haurem de contractar geòlegs formats a l’estranger. Com deia Unamuno, que inventen ellos, i així anem, depenent dels altres senyor Wert. Millor oblidi les idees d’espanyolitzar els alumnes catalans per què el seu cognom, gens espanyol, es molt fàcil de catalanitzar, senyor Wert està Verd.

VOTEM EL 25 N

Per què anar a votar el 25N? Catalunya d’ençà la Guerra Incivil va passar a territori vençut en la ment de molts guanyadors i dels seus actuals hereus. Avui dia molts d’aquests engreixen el Partit Popular, des d’un ministre de cultura de cognom no espanyol, Wert, però que vol espanyolitzar els nens catalans oblidant que fa poques dècades immergien a tots els catalans en la Unidad de la Patria Española, passant per militars tipus Alamán Castro que amenacen amb l’exèrcit a una Catalunya sobirana. Es fa obvi que aquesta estirp de gent es creuen superiors als catalans imposant com única raó la Unidad Española en contra la pròpia democràcia, en contra un referèndum per a la sobirania catalana, i és que sempre la intel·ligència ha fet por als totalitaris. Els neofatxes d’avui imposen el que no voldrien per a si mateixos, els catalans no volen imposar la catalanització d’Espanya, sols volem que els deixin tranquils si les urnes així ho expressen. Ara però aquests neofeixistes sols imposen la Unidad Española sense entendre el que els està passant, que el seu adoctrinament en la Unidad Nacional ha estat un error històric i que després de tants anys acostumats a corre’s darrere el cul dels vençuts resten perplexos al veure’ls pels collons. El 25N no paris el cul, perd-lo i ves a votar.

MINISTRE WERT PARTIT I POPULAR

El ministre Wert continua perseverant a premsa que espanyolitzar l’escola catalana es fonamental, vaja, que no se’n desdiu ni una coma del que va esclafar fa us dies al Congrés dels Diputats. Resulta obvi que tal pretensió ha partit l’opinió espanyola i ha fet molt popular al senyor Wert, més que a un Partit Popular al qual pertany. La paradoxa de la seva espanyolització la té en tres fets que anul·len la seva tesis. Primer, hi ha molts xinesos, marroquins i pakistanesos per Espanya que ni parlen ni escriuen ni entenen el castellà pel que es fa molt més necessari espanyolitzar a aquests nouvinguts que als catalans ja que, i són dades del ministeri del senyor Wert, aquests parlen, entenen i escriviuen millor el castellà que la mitjana espanyola. Segon, si un marxa a Galícia, feu del Partit Popular per cert, s’adona que en les aldees llunyanes parlen a tot foraster espanyol en gallec i ningú s’estripa les vestimentes davant aquesta normalitat lingüística, ¿voldrà ara el senyor Wert espanyolitzar a aquests gallecs que voten PP? I tercera i última, si el senyor Wert vol espanyolitzar a tots els catalans vol dir que no ens considera espanyols ja que si ho fóssim no ens caldria espanyolització alguna. Que ho digui clar i serem entesos, quan el senyor Wert parla d’espanyolitzar musulmans, gallecs o catalans no és cert ja que tots vivim i treballem per Espanya i per tant tots som espanyols. El que realment pretén aquest ministre es castellanitzar a tot espanyol que no parli el seu espanyol, el castellà.