LA CIUDAD DE LA ALEGRÍA de Dominique Lapierre

Novel·la que amb el rerafons de Calcuta narra amb tot detall les vivències de la pobresa i del seu denominador comú, compartir el poc que es posseeix. Amb estructura d’un típic best seller comercial, va destil·lant amb tota mena d’informacions històriques, geogràfiques i ètniques l’entorn hindú per fer-ne un xoc cultural amb occident, símbol del qual n’és el metge. L’essència de tota la història ens regala un missatge de d’amor i d’alegria, i és que la vida és un regal. Quan sols es té això, vida, és quan els humans més valorem el que compartim amb els demés, la felicitat de viure-la. Tot i això el final de la narrativa resulta hecatòmbic, colpidor i esgarrifant. La ignorància permet la manipulació de les masses en pro de poders sense escrúpols més ignorants encara de la bellesa de la felicitat dels humils (1994).

EL CIELO ES AZUL LA TIERRA ES BLANCA de Hiromi Kawakami

Novel·la concreta, de missatge abstracte, d’estètica tibada però curta, austera i intrigant. Què els passa a una jove i al seu antic i madur mestre, esdevé la inquietud fonamental de l’obra. Exmestre i exalumna esdevenen els extrems d’una balança, d’un pèndol difícil d’aplomar en el seu just punt d’equilibri. Ella se sent sola entre els joves, ell ho té pitjor, estar sol. Sentir i estar esdevenen dos infinitius que un i altre personatges no saben com resoldre. Història plena de petits detalls però de grans conseqüències, de lentituds adverses però amb presses deleroses, tot per regalar un missatge, una metàfora, un maletí amb un gegantí no-res que crida el següent: l’herència de l’estima, la més flagrant, és el gran buit que ens deixa quan un dels implicats deserta per mai no poder tornar (04/03/2010).

EL VIAJERO de Gary Jennings

Novel·la històrica que narra amb tot detall les vivències de Marco Polo. Amb estructura d’un típic best seller comercial, va destil·lant amb tota mena d’informacions històriques, geogràfiques i ètniques l’entorn del segle XII, tot un viatge des d’Europa a Orient, fins a la cort Mongol. L’essència de tota la història ens regala un missatge de gran bellesa, que viatjar és llibertat, que ancorar-se és omplir-se de responsabilitats per esdevenir esclau de les circumstàncies que després et faran anhelar viatges passats (2001).

TOKIO BLUES de Haruki Murakami

Novel·la lenta, plena d’elements molt sovint infantils i de caire oriental que aporten poques pistes sobre el que destil·la la història. Pura ànsia d’escriure detalls, que ni estètics ni de fons, omplen l’ànima del lector. Història d’amor impossible des del principi fins al final amb la sinceritat, la solitud i el suïcidi com a rerafons de molts personatges. Sovint la història va quedant aturada per llargs discursos de l’autor que no aporten dades al guió, sols metàfores de la vida i de la mort. Tot pesa al final de la novel·la, un desenllaç més airós i més intrigant que la resta però fluix de sorpresa i comprensió: estem perduts fins que no sabem compartir l’existència amb els demés. En fi, novel·la no apte per realistes massa masculins i molt aconsellable per a persones sensibles, imaginatives i reservades més avesades al cantó femení dels humans. Traducció en Tusquets Editores d’un castellà pla i sense gràcia estètica (22/04/2010).

KAFKA A LA PLATJA de Haruki Murakami

Narrativa sense lògica i sense sentit, estranya, plena d’al·lucinacions, d’obsessió pel sexe madur. Un personatge central, un adolescent de quinze anys que fuig de casa i de si mateix, que passa de sa germana per entrar en el món dels morts i torna, torna a l’institut i casa, un púber que assoleix fer l’amor amb una dona de cinquanta anys. Sovint la història va quedant aturada per llargs discursos de l’autor que no aporten dades al guió, sols metàfores de la vida i de la mort. Tot pesa al final de la novel·la, un final llarg i ple de detalls estranys, simbòlics i paranoics. En fi, novel·la no apte per realistes massa masculins i molt aconsellable per a persones sensibles, imaginatives i reservades més avesades al cantó femení dels humans.

ÉBANO de Ryszard Kapuscinski

Excel·lent radiografia de l’Àfrica subsahariana dels anys 50 als 90. L’autor, periodista de renom, remou el seu present deixant clara la relació d’aquest amb dictadures neocolonials, independència de les antigues colònies, pobresa i Tercer Món. Potser l’autor en alguns moments cau en l’exageració per tal de mostrar-se com un gran aventurer. De totes maneres l’assaig esdevé un bon retrat historiogràfic dels orígens recents d’ètnies, pugnes i conflictes africans, un mirall on els Senyors de la Guerra sacrifiquen les seves fitxes, el seu poble, en favor del seu egoisme i del seu exèrcit. El pillatge, les violacions i els assassinats són el pa nostre de cada dia en aquesta part del món. La calor de l’infern es fa realitat i metàfora a l’Àfrica (12/02/2009).

EN EL IMPERIO DE GENGIS KAN de Stanley Stewart

Narrativa de viatges sobre Mongòlia on la primera meitat aporta força informació sobre el país i la seva història però que durant la segona es fa lenta amb un dia a dia sols interessant per a l’autor. Aquest fa d’un passeig per les muntanyes una aventura altament perillosa i arriscada mentre que si algú ha estat a Mongòlia el que menys hi ha és risc, és un país despoblat i segur d’itineraris amb un bon GPS. Llibre per tant sensacionalista, tediós i exagerat que finalment aporta poca informació sobre la realitat social del país. En aquest sentit millor llegir EL CAZADOR DEL DESIERTO de Charles Gallenkamp (març/2004).