EL CIELO ES AZUL LA TIERRA ES BLANCA de Hiromi Kawakami

Novel·la concreta, de missatge abstracte, d’estètica tibada però curta, austera i intrigant. Què els passa a una jove i al seu antic i madur mestre, esdevé la inquietud fonamental de l’obra. Exmestre i exalumna esdevenen els extrems d’una balança, d’un pèndol difícil d’aplomar en el seu just punt d’equilibri. Ella se sent sola entre els joves, ell ho té pitjor, estar sol. Sentir i estar esdevenen dos infinitius que un i altre personatges no saben com resoldre. Història plena de petits detalls però de grans conseqüències, de lentituds adverses però amb presses deleroses, tot per regalar un missatge, una metàfora, un maletí amb un gegantí no-res que crida el següent: l’herència de l’estima, la més flagrant, és el gran buit que ens deixa quan un dels implicats deserta per mai no poder tornar (04/03/2010).