TOKIO BLUES de Haruki Murakami

Novel·la lenta, plena d’elements molt sovint infantils i de caire oriental que aporten poques pistes sobre el que destil·la la història. Pura ànsia d’escriure detalls, que ni estètics ni de fons, omplen l’ànima del lector. Història d’amor impossible des del principi fins al final amb la sinceritat, la solitud i el suïcidi com a rerafons de molts personatges. Sovint la història va quedant aturada per llargs discursos de l’autor que no aporten dades al guió, sols metàfores de la vida i de la mort. Tot pesa al final de la novel·la, un desenllaç més airós i més intrigant que la resta però fluix de sorpresa i comprensió: estem perduts fins que no sabem compartir l’existència amb els demés. En fi, novel·la no apte per realistes massa masculins i molt aconsellable per a persones sensibles, imaginatives i reservades més avesades al cantó femení dels humans. Traducció en Tusquets Editores d’un castellà pla i sense gràcia estètica (22/04/2010).