VI Jornades de Secundària. L'escola inclusiva. Matrícula oberta.

VI Jornades de Secundària. L'escola inclusiva

Són ja moltes les veus que es declaren partidàries de l’escola inclusiva. De fet, i sota l’aixopluc de moltes institucions, forces centres s’han plantejat aquesta estratègia pedagògica. Davant l’eclosió d’aquesta tendència, i com sol passar, han aparegut entusiastes, detractors i eclèctics. Els entusiastes afirmen que la inclusiva és un camí a seguir per tal d’integrar aquells alumnes amb discapacitats cròniques. Els detractors sentencien que l’escola inclusiva no pot atendre de manera adient a aquests joves. I finalment alguns eclèctics es mantenen en un terme mig dient que tal com s’està aplicant la inclusiva no és la millor manera de les possibles.
Durant aquestes VI JORNADES DE SECUNDÀRIA, i amb l’assistència d’experts de vàlua contrastada, es farà balanç de tot l’anterior responent a preguntes com: en què consisteix l’escola inclusiva? Com s’organitza en un centre? Quines avantatges i quins inconvenients té? Quins orígens va tenir aquesta? I el més important, reduirà significativament l’actual i gegantí fracàs escolar vigent?
Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) amb la col·laboració d'ACESC us proposem aquestes jornades dirigides al professorat de secundària. Us hi esperem!

Tindran lloc a la sala d'actes de l'Il.lustre. Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya els dies 24 i 25 de novembre de 2017. El divendres, de 16h. a 21:30h, i el dissabte de 10:00h a 14:30h.

Aquestes jornades s'inscriuen en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat, estan homologades pel Departament d'Ensenyament i computen com a curs de 15h.

Programa

Divendres, 24 de novembre

• 16:00h. Lliurament de documentació
• 16:15h. Presentació de les Jornades:
  • Josefina Cambra. Degana de l'Il·lustre Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya.
  • David Rabadà. Director del curs.
• 16:30h. Conferència: “Educació Inclusiva: Una Aposta Irrenunciable”
  Dr. Ignasi Puigdellívol Aguadé
  Professor de Didàctica de la Universitat de Barcelona.

• 18:15h. Descans
• 18:30h. Conferència: “L'escola inclusiva per als alumnes amb trastorns de l'aprenentatge“
  Dra. Anna Sans Fitó
  Metgessa especialista en Pediatria i Neurologia pediàtrica
• 20:15h. Col·loqui

Dissabte, 25 de novembre

• 10:00h. Conferència: ”“En contra d’una escola inclusiva”
  Dr. Ricardo Moreno Castillo
  catedràtic d’institut. Llicenciat en matemàtiques, llicenciat i doctorat en filosofia.
• 11:30h. Descans.
• 12:00h. Debat-Taula rodona
  Participants:
  • Ignasi Puigdellívol
  • Anna Sans Fitó
  • Ricardo Moreno Castillo
  • Xavier Massó
• 13:30h. Conclusions i clausura final
• 14:30h. Dinar de cloenda (opcional)

Matriculacions

Del 19 d'octubre fins al 22 de novembre de 2017 a http://secundaria.info/cursos.php

• No afiliats: 40€.
  
• Afiliats: 20€.
  

El preu del dinar cloenda (opcional) serà de 20€

Portal: http://secundaria.info
David Rabadà i Vives

Director del curs

ESCOLA INCLUSIVA: VI JORNADES DE SECUNDÀRIA

VI JORNADES DE SECUNDÀRIA

L’ESCOLA INCLUSIVA

24 i 25 de novembre (veure programa)

Matriculació en breu disponible al

http://secundaria.info

Són ja moltes les veus que es declaren partidàries de l’escola inclusiva. De fet, i sota l’aixopluc de moltes institucions, forces centres s’han plantejat aquesta estratègia pedagògica. Davant l’eclosió d’aquesta tendència, i com sol passar, han aparegut entusiastes, detractors i eclèctics. Els entusiastes afirmen que la inclusiva és un camí a seguir per tal d’integrar aquells alumnes amb discapacitats cròniques. Els detractors sentencien que l’escola inclusiva no pot atendre de manera adient a aquests joves. I finalment alguns eclèctics es mantenen en un terme mig dient que tal com s’està aplicant la inclusiva no és la millor manera de les possibles. Durant aquestes VI JORNADES DE SECUNDÀRIA, i amb l’assistència d’experts de vàlua contrastada, es farà balanç de tot l’anterior responent a preguntes com: en què consisteix l’escola inclusiva? Com s’organitza en un centre? Quines avantatges i quins inconvenients té? Quins orígens va tenir aquesta? I el més important, reduirà significativament l’actual i gegantí fracàs escolar vigent?

Aquestes jornades s'inscriuen en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat, i estan homologades pel Departament d'Ensenyament com un curs de 15h.

Estan dirigides a tot el professorat.

Tindran lloc a la Sala d'Actes de l'Il·lustre Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, Rbla. Catalunya, 8, 08001 Barcelona els dies 24 i 25 de novembre de 2017. El divendres, de 16h. a 21:30h, i el dissabte de 10:00h a 14:30h.

PROGRAMA

Divendres, 24 de novembre:

16:00h. Lliurament de documentació.

16:15h. Presentació de les Jornades: Josefina Cambra Degana de l'Il·lustre Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya David Rabadà Director del curs

16:30h. CONFERÈNCIA Dr. Ignasi Puigdellívol Aguadé Professor de Didàctica de la Universitat de Barcelona. "Educació Inclusiva: Una Aposta Irrenunciable".

18:30h. CONFERÈNCIA Dra. Anna Sans Fitó Metgessa especialista en Pediatria i Neurologia pediàtrica. “L'escola inclusiva per als alumnes amb trastorns de l'aprenentatge".

20:15h. COL·LOQUI

Dissabte, 25 de novembre:

10:00h. CONFERÈNCIA Dr. Ricardo Moreno Castillo Catedràtic d’institut. Llicenciat en matemàtiques, llicenciat i doctorat en filosofia. "En contra d’una escola inclusiva".

12:00h. DEBAT / TAULA RODONA Participants: Ignasi Puigdellívol Anna Sans Ricardo Moreno Xavier Massó - Moderador: David Rabadà

13:30h. Conclusions i cloenda.

14:30h. Dinar amb els ponents (opcional)

Yihad: Islam radical xinesos en pau

Una minoria de l’Islam es radicalitzen mentre que la immensa majoria de xinesos van força en pau. De vegades es diu que la causa del radicalisme és la manca d’integració social dels nouvinguts, però tant la comunitat islàmica com la xinesa esdevenen dos grups socials amb un grau baix d’integració lingüística i cultural. Això potser podria indicar que la causa fonamental del radicalisme islàmic no és el poc nivell d’integració d’aquesta comunitat dins la nostra. La diferència que potser explica el contrast entre xinesos en pau i Islam amb alguns radicals sigui la religió. Com a professor amb alumnes marroquins m’he trobat en situacions que m’expliquen l’origen del radicalisme islàmic i la minsa violència dels alumnes xinesos. En moltes ocasions alguns alumnes magrebís m’han parlat de la seva religió, l’Islam, com la millor del món, la qual cosa, ja la fa la pitjor. Al considerar-la com la millor implica que la resta de creences són inferiors i per tant aquest Islam ja no els hi professa el respecte adient. Però el més flagrant ha estat quan algun alumne islàmic s’ha negat a estudiar la Teoria de l’Evolució perquè el seu imam li assegura que la ciència occidental és falsa i contrària als ensenyaments de Mahoma. Resulta doncs obvi que aquest tipus d’alumnes musulmans volen imposar la seva creença a la majoria perquè creuen que el seu és el millor, un pas molt proper al radicalisme que hem patit en pròpia pell aquest agost. Davant aquests fets crec que la solució al radicalisme de l’Islam és que aquesta religió en bloc es declari amb humilitat una més en el món sense pretendre ser la millor. El budisme, l’hinduisme i el cristianisme xinesos així ho fan amb bons resultats de convivència.

Oposicions al cos de secundària: El model educatiu a la nova Catalunya

Com a professor de Secundària m’està preocupant molt el conjunt de noves tendències educatives que el Departament d’Ensenyament està endegant. Potser s’estan complicant molt la vida amb conceptes i teories abstractes que no trobo demostrades enlloc com a millora, ans al contrari, el que he vist publicat a nivell científic indica que els nivells de coneixements dels instituts catalans cauran en gran mesura. No estic en contra de les innovacions, sols demano que el Departament es repensi enraonadament, i amb dades científiques contrastades, temes com l’avaluació per competències en detriment de per coneixements, assumptes com que Secundària faci servir la pedagogia de Primària enlloc de l’ensenyament estructurat en matèries, sessions sense classes magistrals enlloc de la combinació actual entre aquestes i activitats de comprensió, teories com les intel·ligències múltiples que no s’avenen amb la recerca neurobiològica, tècniques com els projectes que empitjoren els nivells de lectura i escriptura a finals de Primària, l’obligatorietat de l’escolarització fins als 18 anys, i finalment la contínua declaració que calen millors professors quan aquests inverteixen més de set anys en formació entre universitat, màster en pedagogia i cursos per a les oposicions. En altre cas, i si Ensenyament manté com a inamovibles les esmentades tendències, pregaria que les oposicions, que en breu convocarà, es facin per projectes, amb avaluació per competències, sense temes de coneixements, i sense cap classe magistral en els cursos que es preparen per als opositors. Si tot l’anterior és tan bo per als nostres alumnes, ho serà encara més per als nostres futurs docents.

Unes PAU sense Filosofia

Aquest setembre el Consell Interuniversitari de Catalunya va decidir reduir en les PAU el pes de la Història de la Filosofia. El fet és que aquesta especialitat deixarà de ser obligatòria en els batxillerats científics i tecnològics. Professors de Secundària (ASPEPC·SPS) vol fer públic el seu rebuig davant l’esmentada decisió. En primer lloc aquesta resolució implicarà una nova pèrdua de cultura general per al nostre alumnat, i ja fa més de vint anys que s’estan reduint els continguts de Filosofia en els nostres instituts. De fet, i en aquesta especialitat, s’ha passat d'una mitjana de quatre professors per centre a un de sol, o cap, en l’actualitat. En segon lloc, i al reduir en les PAU la Filosofia, el Consell Interuniversitari aplica un dels molts qüestionables aspectes de la LOMCE, o Llei Wert. En tercer lloc, i en les PAU, això obliga a tot l'alumnat de batxillerat a examinar-se d'Història d'Espanya en detriment de quelcom més universal com és la Filosofia. En quart lloc això suposa reduir el nou model competencial d’educació ja que la Filosofia avalua competències bàsiques com l'anàlisi crític de les fonts d'informació. I en darrer lloc, aquesta decisió implicarà la desaparició de molts professors de Filosofia, un fet paradoxal davant el creixent interès per aquesta disciplina en sèries com Merlí a TV3, obres com El món de Sofia, o assaigs com Més Plató i Menys Prozac. Per tot plegat Professors de Secundària (ASPEPC·SPS) demana que aquesta decisió sigui repensada amb lògica i dades contrastades.

Augmenten les hores laborals docents

Durant aquest inici de curs s'està detectant que alguns professors han de fer més hores de guàrdia i vigilància que el curs passat. En un centre del Baix Penedès, per exemple, els seus docents han passat de cinc hores en el curs anterior a set en aquest. Aquesta situació s'està generalitzant en molts més instituts. Això ha estat conseqüència de les preses que uns sindicats van tenir per signar amb Ensenyament els canvis d'horaris vigents. El fet fou que els sindicats CCOO i USTEC van signar amb Ensenyament la reducció de 20 hores lectives a 19 a canvi d'incrementar de 8 a 9 les d'horari fix de permanència. Els esmentats sindicats suposaren que aquest augment d'hores de permanència no n'implicarien més de guàrdia ni de vigilància per als professors, tot i que, i com estem veient, això no és així. Resulta obvi que aquests sindicats no van tenir cura de llegir amb atenció el que signaven amb el Departament. El problema era que no quedava gens clar el nombre màxim de guàrdies que els professionals de l'ensenyament havien de fer i vet aquí la picardia. És a dir, el signat esdevenia paper mullat. Ara algunes direccions, i com està passant, augmenten les hores de vigilància dels seus docents. De fet, i durant el curs passat, Professors de Secundària (ASPEPC·SPS) ja va avisar d'aquest risc i per aquesta raó es va negar a signar la proposta del Departament. És més, Professors de Secundària continua reclamant el retorn de les 18 hores lectives que tenien els docents abans de la crisi i no els tripijocs que el Departament fa amb altres sindicats. És a dir, que es torni a l'horari docent que existia abans de la crisi eradicant l'enganyós i abusiu repartiment d'hores actual.

LECCIÓN MAGISTRAL Luis Alberto de Cuenca

“Lección Magistral” (Plataforma Editorial, 2014), es un ensayo sobre lo básico, práctico e útil para quién desee ser un culto estudiante. Por otro lado, y en cuanto a la educación nacional, este libro se convierte en un espejo para las madrastras de Blancanieves. El autor, Luis Alberto de Cuenca, juega con su gran bagaje de conocimientos para demostrar con datos contrastados sus razones filosóficas ante las sinrazones pedagógicas. De hecho deviene casi un hombre del Renacimiento, un defensor de la Ilustración y un Romántico de la buena enseñanza. Ya en las primera páginas pone en evidencia cierto complejo de inferioridad nacional que empuja a nuestra política a plagiar lo extranjero como mejor. Es decir, y sin contrastar la historia y el presente, en educación se adoptan modas vacías, innovaciones falsas y teorías equivocadas. Y ello ya ocurría durante los sesenta del franquismo, y no sólo en la democracia como algunos creen. Ejemplos que mancillan hoy en día nuestro sistema educativo son: la reducción de todos los currículos en todas las materias; la eliminación de la actividad memorística en el estudio; su sustitución, al igual como pretendían los lerdos del XIX con las enciclopedias, ahora con Internet; la creencia que todo el mundo puede opinar con acierto, hasta el más obtuso, inexperto o falto de formación; y finalmente la plena ignorancia en la más básica cultura general en temas como geografía, historia y ciencias experimentales. Todas estas y otras chacras lastran nuestro sistema educativo con alevosía y premeditación. Así lo demuestra este filósofo con multitud de sentencias que suenan casi a proverbios, un corolario de preceptos que todo estudiante, anheloso de devenir culto, debería escuchar profundamente. En fin, toda una lección magistral ahora que ésta, la magistral, está siendo desterrada de nuestras aulas (David Rabadà i Vives, 06.09.17).