DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

jueves, 20 de febrero de 2020

Willy Toledo, Dios y la virgen



El actor Willy Toledo está bajo juicio y acusado por blasfemia al cagarse en Dios y en la virgen María a través de Facebook. La acusación de Abogados Cristianos alega ataque a la libertad religiosa y Willy Toledo a la de expresión. ¿Quién lleva la razón? Pues en un asesinato, y sin demostración de un cuerpo difunto, el juicio se declararía nulo. En nuestro caso debería demostrarse la existencia de Dios y posteriormente la de la virginidad de María. En ambos casos es algo imposible ya que Dios es un acto de fe y lo de la virgen María fue un error de traducción de Los Evangelios. En hebreo almah, mujer joven o doncella, fue traducido por parthenos, virgen, y no por betoula, doncella, idea corroborada, entre otros, por la profesora Gloria Blanchfield Thomas del Associate Professor of Theology del Marymount College. Es decir, que en origen María fue una joven por desposar que se quedó embarazada. En definitiva que ni Dios ni la virgen forman parte de cuerpos demostrados ante este juicio, ¿qué tal un poco más de cultura, historia y lógica por parte de los Abogados Cristianos? Si quieren pueden defecar sobre los ateos, aquello de ojo por ojo y diente por diente, aunque me temo que eso mismo es lo que hacen, una venganza muy alejada del perdón cristiano.

miércoles, 12 de febrero de 2020

Oposicions 2020: BARGALLÓ VOL DESTRUIR L’EDUCACIÓ ?

Oposicions 2020: BARGALLÓ VOL DESTRUIR L’EDUCACIÓ ?
e-NOTÍCIES 12 de febrer de 2020
El Segre 18 de febrer de 2020
El Punt Avui 22 de febrer de 2020

El conseller Bargalló i el seu Departament ha presentat recentment els últims retocs per a les oposicions al Cos de Professors de Secundària. Si educar és orientar l’individu per tal que assoleixi coneixements contrastats i criteris objectius, ara l’elecció dels docents va en sentit contrari. Les noves oposicions valoren molt poc el nivell de coneixements dels docents en la seva especialitat fet que comportarà professors que sabran poc què explicar encara que se’ls vol avaluar més de com han d’explicar. És a dir, el plantejament del Departament ja no és que l'ensenyament es fonamenti en els coneixements i en un professorat sòlidament format en la matèria que ensenya, sinó en reduir les especialitats docents mantenint-ne el nom però buidant-les de contingut. La prova d’això roman en el fet que no cal titulació afí per a presentar-se a una determinada especialitat docent. De fet la primera prova de l’oposició, eliminatòria, la pot superar qualsevol aspirant sense tenir coneixements sòlids de la seva especialitat, només cal que domini la terminologia competencial que el Departament ha creat a tal efecte. En igual sentit treballa la segona prova eliminatòria on s’han gairebé eliminat els coneixements de l'especialitat a demostrar. De fet la part pràctica, i que equival a un 70% de la nota, l'han reconvertit en un supòsit didàctic on els coneixements de l'especialitat han estat substituïts per qüestions generals. En definitiva, que els nous docents no cal que siguin doctes en la seva especialitat, la qual cosa implica que volen que ensenyin poc als nostres fills. Ens hem begut l’enteniment?

martes, 11 de febrero de 2020

Conferència: “EVOLUCIÓ o INVOLUCIÓ HUMANA” Universitat de Girona

Conferència: “EVOLUCIÓ o INVOLUCIÓ HUMANA”
Dr. David Rabadà i Vives
Paleontòleg



L'evolució humana ha estat un recorregut de 6 milions d'anys. El gran problema no ha estat l'evolució en si mateix sinó les pugnes científiques per tal d'imposar les creences i els interessos d'alguns mals experts. Si volem que aixó no passi més cal que els nostres alumnes facin seu el veritable objectiu de la Ciència.





Divendres 28 de febrer

A les 13.00 hores
Universitat de Girona
Facultat de Ciències
Aula Magna

DAVID RABADÀ VIVES 
(Barcelona, 1967), paleontólogo y divulgador científico, se doctoró en Ciencias Geológicas en 1995 por la Universidad de Barcelona. Ha publicado multitud de artículos técnicos siendo los últimos muy críticos con algunas interpretaciones realizadas en Atapuerca. Ha recibido distintos premios como el Fundación Eduard Fontseré de ciencias (1996), la mención especial en el UPC de Ciencia-ficción (1999), el Albert Pérez Bastardas de periodismo científico (2003), el Premio de Natura Ciudad de Valls (1992 y 1995) y el Ciudad de Viladecans de narrativa (2005). Le han publicado los libros Un Dios para los Ignorantes (2000), Las Cinco Caras de la Tierra (2005), ¿Educar? Educamos Todos (2007), ¿Quién fracasó con el Fracaso Escolar? (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) y es coautor de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2008). Actualmente es profesor de Ciencias Geológicas, académico de la ACVC, redactor en Catalunya Vanguardista, y responsable de comunicación de Profesores de Secundaria.  


jueves, 6 de febrero de 2020

El Palmar de Troya a Santa Coloma de Gramanet

La Iglesia de El Palmar de Troya, fundada en 1978, reivindicó ser la única y auténtica continuadora de la obra de Jesucristo. La verdad es que esta iglesia canonizó a Francisco Franco, acumuló ingentes sumas de dinero bajo una secta, y propició escándalos por abusos sexuales comprobados. Así su último Papa, Ginés Hernández, o Gregorio XVIII, se desenganchó de esta secta para denunciar que todo era un gran montaje sin nada que ver con deidades o visiones. Por desgracia miembros de esta lacra perviven cerca de nuestros colegios bajo docentes dictadores.

Uno de ellos, y en Santa Coloma de Gramanet, vivió de un pasado en donde la disciplina era extrema, la agresividad un arma y el miedo pánico. En 1997 trabajé en un centro de Santa Coloma de Gramanet, muy cerca de Barcelona, en donde pude conocer de cerca este miembro de el Palmar de Troya. Este personaje, sacerdote investido por la Iglesia del Palmar de Troya, se codeaba con representantes del Opus a quienes invitaba al centro a impartir sermones y ofertas educativas. Pero lo realmente flagrante, y nada cristiano, era el trato que ejercía sobre alumnos y profesores. Por un lado, y bajo amenazas y acosos, explotaba a sus trabajadores más horas de las convenidas. Por ejemplo, los docentes, y después de la marcha de todos los alumnos, permanecían cada tarde una hora más en el centro. Esa sesión de más nadie la cobraba. Incluso había profesores contratados al ochenta por ciento que se les exigía trabajar el cien por cien de las horas. E incluso, y en pleno mes de julio, obligaba a los docentes a impartir repaso a los alumnos enviados. Para ello los padres pagaban al centro unos 60 euros por hijo pero los profesores y maestros no veían ni un duro.

Pero lo más grave no fue todo lo anterior sino las vejaciones y faltas de respeto que ejercía sobre sus súbditos, hasta repartía ostias, y no de eucaristía, entre sus alumnos. Su homosexualidad escondida, aunque no reprimida con algunos jóvenes, parece que le alimentaba sus abusos de poder. En fin, toda aquella situación duró más de una década y muchos de sus alumnos no le guardan demasiada simpatía.

martes, 4 de febrero de 2020

Conferència: “Atapuerca: enterraments a la Sima de los Huesos ¿veritat o exageració? ”

Conferència: “Atapuerca: enterraments a la Sima de los Huesos ¿veritat o exageració? ” 
Dr. David Rabadà
Paleontòleg


L'equip d'Atapuerca fa dècades que defensa que a la Sima de los Huesos va succeir el primer ritus funerari ara fa uns 400.000 anys. No obstant això recents treballs en publicacions tècniques internacionals, com el PNAS i el SJP, ho neguen. La nova teoria proposa que els fòssils humans foren restes depredades per un gran felí que consumides en una cova varen anar a parar en el fons d'una avenc transportades pels corrents d'aigua d'aquestes cavitats.


Acte gratuït
Aquest proper dimecres  12 de febrer
Activitats organitzades per l’Aula d’Extensió Universitària.  
  1à conferència a les16,30 h. i  2à a les 18,15h.  
Casal de Gent Gran Vilapicina i Torre Llobeta, (Cotxeres Borbó)
Barcelona, plaça Carmen Laforet, nº 11
Estació de Metro MARAGALL- L 5 i L 4


DAVID RABADÀ VIVES 
(Barcelona, 1967), paleontólogo y divulgador científico, se doctoró en Ciencias Geológicas en 1995 por la Universidad de Barcelona. Ha publicado multitud de artículos técnicos siendo los últimos muy críticos con algunas interpretaciones realizadas en Atapuerca. Ha recibido distintos premios como el Fundación Eduard Fontseré de ciencias (1996), la mención especial en el UPC de Ciencia-ficción (1999), el Albert Pérez Bastardas de periodismo científico (2003), el Premio de Natura Ciudad de Valls (1992 y 1995) y el Ciudad de Viladecans de narrativa (2005). Le han publicado los libros Un Dios para los Ignorantes (2000), Las Cinco Caras de la Tierra (2005), ¿Educar? Educamos Todos (2007), ¿Quién fracasó con el Fracaso Escolar? (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) y es coautor de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2008). Actualmente es profesor de Ciencias Geológicas, académico de la ACVC, redactor en Catalunya Vanguardista, y responsable de comunicación de Profesores de Secundaria.  

https://ojs.uv.es/index.php/sjpalaeontology/article/view/17203

sábado, 18 de enero de 2020

Educació sense ciència, una crisi amb demència


Educació sense ciència, una crisi amb demència
David Rabadà i Vives
Cap de Premsa de Professors de Secundària (aspepc·sps)

L’eliminació de les ciències en el nostre sistema educatiu està esdevenint un fet flagrant. Cada reforma educativa intenta reduir més els coneixements científics entre els nostres joves. Un país sense ciència i tecnologia és una societat abocada a la dependència i a la ideologia. Els humans, mal ens pesi, som més emocionals que racionals, és a dir, solem analitzar les situacions més amb el cor que amb la lògica. Sols cal mirar el públic d’un Barça Madrid per adonar-se d’aquest fet, o les compres impulsives que tots perpetrem. El mètode científic intenta suplir aqueta mancança amb l’anàlisi dels fets i la interpretació més adient. Així la humanitat ha avançat amb teories d’aplicació universal com la Relativitat que permet el GPS, la Quàntica que prodiga els nostres mòbils, la Química que dissenya nous materials, la Biologia Mèdica que cura els nostres càncers, o la Geologia que salva vides al predir catàstrofes. En altre cas, i si creu que tot l’anterior no és cert, cremi el seu mòbil, el seu GPS, la consulta mèdica, la seva roba o els edificis a prova de sismes. La ciència i la tecnologia han estat l’estendard del nostre progrés històric. Tot això ha estat possible gràcies a disciplines que busquen aproximar-se a la realitat sota el mètode científic. La Física, la Química, la Biologia i la Geologia, més la Matemàtica com a llenguatge comú entre totes elles, esdevenen les ciències pròpiament dites. Malauradament aquestes han anat veient reduir els seus continguts en el nostre sistema educatiu. Aquest fet està provocant la disminució en la recerca, la creació de patents i la mediocritat política que atia el foc de noves crisis i catàstrofes evitables. Exemples d’això han estat el forat del Carmel a Barcelona, el terratrèmol furibund a Lorca o els vessaments de contaminants a Doñana. Tots ells haguessin ostentat menys magnitud si la ciència hagués format més part de la nostra societat.

Però ara posem el cas la Geologia. Aquesta, sent la quarta ciència del nostre món, ha vist reduir els seus continguts a Primària, Secundària i Batxillerat. Ja l’avantprojecte de la LOMCE eliminava gairebé per complet els ensenyaments de Geologia tant a Secundària com a Batxillerat. També la LOE del 2006 anava a fer el mateix. Resulta paradoxal que una disciplina científica d’igual categoria que la Biologia, la Física i la Química rebi tantes retallades en cada reforma educativa. La Geologia esdevé fonamental en assumptes com els recursos energètics, les obres públiques i el canvi climàtic, coneixements que impulsen infinitud de millores socials. Tot i així, i cada llei educativa, extermina la Geologia assegurant que impulsarà la competitivitat i la creació de noves empreses sota la recerca i el progrés, vaja, tota una fita de polítics poc destres o mal assessorats. Es fa obvi que en breu haurem de tancar algunes facultats de Geologia per manca d’estudiants coneixedors d’aquesta disciplina. No obstant això haurem de contractar geòlegs formats a l’estranger que venen d’Estats que sí tenen clara la realitat. Com deia Unamuno, que inventin ells, i així anem, depenent d’altres nacions que ens passen la mà per la cara.

Però cal preguntar-se per quina raó ens passa tot això. Ja la frase d’Unamuno, que inventin ells, ha deixat empremta perpètua en el nostre país. Però la política, poc científica i massa ideològica, n’està sent la real culpable. La majoria de polítics esdevenen més humanistes que científics. El gran gruix de parlamentaris llueixen més títols d’economia, dret o falsos graus que no enginyeries, estudis científics o tecnologia. Això deixa en mans de la ideologia, i de no pas de la lògia, les decisions que cal aplicar per tal de millorar el nostre futur. Ja el conseller Bargalló en fou un exemple al dir que, més competències i menys matèria gris en educació. És a dir, menys coneixements científics i més ideologies pedagògiques. A Primària, per exemple, la manca de mestres amb formació o coneixements científics sòlids, esdevé un fet flagrant. A Primària hi ha molts més docents procedents d’humanitats que no pas mestres en ciències. Això implica que las ciències, i sota l’aixopluc de les ideologies polítiques, son impartides més per humanistes que no pas per científics. Per aquest fet, i en gran part, els nostres joves perceben les ciències com un camí professional complicat. Sols cal remetre’s al 18 d’abril de 2013 quan vaig escoltar els resultats d’una recerca en el Palau Robert de Barcelona. Allí es corrobora un greu desequilibri entre les ciències i les lletres a nivell dels nostres alumnes. L’informe, exposat per Sergio Marco i Álex Fabra, diu que malgrat les carreres científiques ofereixen un millor i fàcil accés al mercat laboral, els estudiants prefereixen cursar disciplines humanístiques al creure-les més fàcils. De fet menys d’un terç dels batxillers prefereix les ciències a les humanitats. Això provoca un excés de lletrats que el mercat laboral no pot captar. La paradoxa és que aquest mercat, i si els hi hagués, sí pot contractar a més tècnics científics nacionals.

En resum les ideologies polítiques compliquen més que no solucionen les coses al rebaixar clarament els ensenyaments científics. La culpa reposa en mediocres allunyats de l’aula, que sense demostració científica ni docència a les aules, pregonen que els nostres fills aprendran més i millor amb les seves ideologies. Ens hem begut l’enteniment del país?

jueves, 2 de enero de 2020

KIA ¿7 años de garantía?


KIA ¿7 años de garantía?
02.01.2020

Kia, 7 años de garantía, es el lema de esta excelente compañía de coches del sudeste asiático. Mi compra de uno de sus coches lo avala pero las estrategias de márquetin a veces distan de la realidad en la carretera. En mi caso un defecto en el filtro del carburante me ha dejado parado en medio de la autopista en dos ocasiones. Imagínense ir a 120 en medio de la autovía y que el motor se les para de golpe con la familia dentro. El acojone resulta de infierno y el riesgo a un accidente mortal lo otro. En los talleres de la Kia me dicen que el motor es sensible a las impurezas del carburante. Cabe añadir que yo siempre lleno el depósito en estaciones con microfiltrado garantizado. Pero se ve que el filtro al asunto sólo está garantizado a cierto kilometraje bajo las revisiones que marca la compañía, y que yo cumplo a rajatabla. Desafortunadamente hay excepciones, y una, entre otros usuarios, es la mía que pago taller tras taller de la Kia. Es decir, tal riesgo no lo cubre el lema Kia 7 años de garantía, ya que no entraría. Por lo tanto estoy acojonado en mi coche ante el próximo paro en medio de la autopista. Añaden los de Kia que este defecto en el motor no lo cubre “Kia 7 años de garantía”, a no ser que haya unos muertos en la carretera. ¿Alguien quiere comprar mi Kia en garantía?