DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

jueves, 19 de diciembre de 2019

Trenca-t'hi el Cap - Assaig - David Bueno


Aquest assaig dona un enfoc científic, i sota fets contrastats, de com cal educar els nostres joves futurs. El seu autor, David Bueno, neurocientífic de soca-rel, amb un llenguatge planer i entenedor, ens argumenta com funciona la ment humana mentre adquireix coneixements. En resum es pot dir que el saber ens farà lliures per tal d'esdevenir crítics si tenim un cervell ben connectat. En altre cas el nostre lliure albir restarà en el pou de la manipulació, els prejudicis i la ignorància. Tot i contenir alguns errors en evolució humana, això no afecta en absolut les conclusions del llibre, una lectura molt acosenllable per a qui tingui interès en millorar, que no canviar, el nostre ensenyament. La reiterada baixada en coneixements del nostre sistema educatiu n'és un exemple a solucionar. Educar molts ho fem, però ensenyar sols uns pocs.

lunes, 2 de diciembre de 2019

Directors escolars corruptes


Directors escolars corruptes
El Punt Avui 07 de desembre de 2019

El Departament d’Educació fa pocs anys, i amb el Decret de Plantilles, va prometre que el cos de directors dels nostres centres públics seria professional, expert i líder entre els seus docents. Així molts equips directius s’hi deixen la pell, no obstant això hi ha qui s’hi repenja molt més que abans. Primer tenim equips directius que assoleixen càrrecs en el Departament fugint de l’aula si el seu centre aplica en escreix les ideologies i les modes pedagògiques en què creu Educació. Segon veiem direccions que desaconsellen als seus docents denunciar els alumnes que els han agredit físicament i amb violència. Tot per tal que el centre sembli una bassa d’oli i no perdre la puntuació que els dona el Departament. És a dir, docents muts i a la gàbia mentre equips directius guanyen mèrits per tal d’ascendir pel Departament. Tercer, els equips directius que justifiquen a pares i alumnes desautoritzant als professors en les seves obligacions d’educar i ensenyar, fet que fa que molts acadèmics canviïn de centre el curs proper, o se’ls faci fora si s’han oposat a direcció. I quart, i el més flagrant, directors que han assetjat reiteradament a docents, que s’ha demostrat la seva falta greu, i que se’ls ha obert expedient però que finalment el Departament ho ha enterrat sota una falta lleu. Tots aquests casos no tenen res a veure amb el cos professional promès pel Departament, més aviat esdevenen una colla de còmplices a les seves ordres i sota la seva protecció. Això no és ensenyament de qualitat sinó adoctrinament descarat.

“Educació per competències, pros i contres.” CONCLUSIONS - VIII JORNADES DE SECUNDÀRIA


VIII JORNADES DE SECUNDÀRIA
Educació per competències, pros i contres.
- CONCLUSIONS -
Celebrades a l’Il·lustre Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya
22 i 23 de novembre de 2019

L’educació per competències s’ha implantat gairebé a tota la Secundària catalana. Ara ja no s’avaluen tant els coneixements de l’estudiant com les seves habilitats competencials. Molts experts parlen de la gran millora que això suposarà en preparar els alumnes per a la societat del futur, mentre altres diuen que s’està rebaixant el nivell d’ensenyament tot multiplicant la burocràcia del professorat. Davant tot això hi ha docents entusiastes, alguns expectants i altres detractors. Fins i tot alguns diuen que l’educació per competències s’ha implantat sense una anàlisi contrastada ni un debat científic objectiu. Per aquesta raó, i per tal de debatre l’educació per competències a Secundària, s’han organitzat aquestes jornades. Durant les mateixes, i amb l’assistència d’experts de vàlua contrastada, s'analitzaran els pros i contres d’aquesta manera d’avaluar els nostres alumnes.

Professors de Secundària (aspepc·sps) ha organitzat aquestes jornades per veure quina de les anteriors perspectives és la més real, aplicable o possible. Durant les mateixes, i amb l’assistència d’experts de vàlua contrastada, s’ha fet balanç de tot l’anterior per oferir un consens ampli i viable.

Les conferències han anat a càrrec de:


Dr. David Bueno

Professor de la UB i especialista en neuroeducació.
Lcat. Enrique Galindo
Escriptor i professor de filosofia.

Dra. Vera Sacristán

Professora de la UPC i membre de l'Observatori del Sistema Universitari.

En resum s’ha observat que el debat sobre l’educació per competències es més una discussió ideològica que no pas dels coneixements a impartir. És a dir que ens hem de preguntar què és més important, què s’ensenya o com s’ensenya. En això els ponents hi han estat força d’acord. No obstant això el debat s’ha polaritzat en dos extrems, els qui consideren que s’ensenyen massa continguts allunyats de la realitat laboral, i els qui pensen que cal exigir un ampli nivell de coneixements als alumnes. Els primers recolzen una educació més per competències impartint classes més pràctiques i de fàcil aplicació al món empresarial. Els segons, en canvi, temen una ingerència extrema del món mercantil en l’ensenyament reduint el nombre de coneixements dels futurs ciutadans. Els qui estan a favor de l’educació per competències veuen necessari que els centres educatius imparteixin menys continguts però més habilitats per tal que els individus s’adaptin millor a les necessitats laborals del mercat. En canvi els detractors de l’educació per competències veuen necessari que es preservi el màxim de coneixements en contra dels interessos de les grans empreses que defensen treballadors flexibles i generalistes. Uns hi veuen una oportunitat de futur i els altres una mercantilització de l’ensenyament.

David Rabadà i Vives
Director de les Jornades de Secundària

martes, 1 de octubre de 2019

Talento Desperdiciado de Adolf Tobeña - opinión


Talento Desperdiciado

De Adolf Tobeña

ED LIBROS




Este nuevo ensayo del psiquiatra Adolf Tobeña, Talento Desperdiciado, deviene una crítica lógica, científica y mordaz hacia las deficiencias de nuestro sistema educativo. De este se explica claramente que no logra aprovechar, promover ni consolidar los talentos innatos de nuestros jóvenes. Tobeña, como científico y psiquiatra, fundamenta todos sus argumentos bajo los hechos observados, contrastados y demostrados. Es decir este libro no deviene un corolario de opiniones infundadas, falaces y dogmáticas sino todo lo contrario, es un libro sobre qué hay que hacer, y según los datos científicos, para que en nuestro país no se desaproveche tanto talento estudiantil. Con ello Tobeña debe desoír las modas educativas para ensordecer a sus culpables. El libro, por tanto, deviene un excelente retrato de quienes se consideran sabios en educación pero la entorpecen. Es más, este breve tratado sobre el talento desperdiciado desvela las ideologías que contribuyen poderosamente a no potenciar los talentos de nuestros estudiantes. En tiempos llenos de frivolidades educativas Adolf Tobeña ha escrito un libro oportuno, práctico y muy inteligente.

viernes, 2 de agosto de 2019

Bargalló de Catalunya destructor

El Punt Avui 28 de juliol de 2019
El Segre 2 d'agost de 2019

La cultura crítica i l’empresa competent a Catalunya arrelen d’un ensenyament sòlid en coneixements i sabers. Si aquests disminuïssin en els nostres centres educatius ens abocaríem a una societat de baixa formació, dificultats laborals i ínfim criteri. Doncs la política educativa del conseller Bargalló ha imposat, i en pocs mesos, que els docents eduquin més que no pas ensenyin tants coneixements, és a dir, menys saber i menys intel·ligència. Bargalló ha dit que els professors ensenyen massa a les seves aules i el que cal es potenciar més les habilitats de cada individu. En certa manera, i amb menys coneixements, s’està adobant un sistema educatiu curt de mires i ple de mancances per als nostres fills i societat. Aquesta baixada en els coneixements dinamita la formació dels futurs ciutadans, la possibilitat que puguin assolir bons llocs laborals i la capacitat d’esdevenir crítics amb la política estatal. Per tant s’està posant en safata la feina brossa, el ciutadà mediocre i la fi de la identitat catalana davant un Estat força centralista. Potser en menys de quinze anys, i amb pocs coneixements al cap, molts esdevindran monàrquics convençuts, parlant més castellà que català, i renegant altre cop de la sobirania catalana. Educar bons hàbits, molts ho fan, però ensenyar doctes coneixements, sols uns pocs. La identitat catalana hi podria estar en joc.


viernes, 12 de julio de 2019

Horari escolar partit imposat


El Departament d’Educació ha decretat un horari partit en molts nous centres d’ensenyament. És a dir, si ara es feia sols horari de matí es passarà a classes de matí i tarda. El principal argument, i són paraules del Secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, és que és inacceptable que els alumnes dinin a quarts de quatre, la qual cosa ja estava resolta amb els menjadors escolars a quarts de tres. Però a més aquesta idea no té en compte els informes on es manifesta que els conflictes a les aules de Secundària es donaven fonamentalment per les tardes. Se sap, i està en molts estudis, que les trifulgues a classe s’esdevenen quan després de dinar els adolescents se senten molt inquiets al fer sessions durant les tardes. També cal afegir que l’horari de matins controla millor l’absentisme escolar concentrat per les tardes. Cal afegir que el Departament d’Educació, defensor de l’autonomia  de centres, ara vulgui imposar un horari partit a molts centres catalans. Tots ells haurien de poder escollir quin horari més els convé. Si ara tornem a un horari de matí i tarda, seria com un pas enrere en les millores educatives. A més no es pensa en les tardes infernals de maig i juny que sovint ostenta la nostra climatologia. Durant les mateixes se superen temperatures que la llei laboral prohibeix per tal de treballar-hi. A més el Departament d’Educació, sabent que segons ell mateix, s’ha reduït el fracàs escolar d’ençà l’aplicació de l’horari intensiu de matí, es contradiu tornant a un d’antic. No sembla que aquesta mesura esdevingui massa innovadora, amb l’afegit que el Departament d’Educació sempre ha apostat per la novetat. Avançar cap al futur no vol dir repetir els errors del passat.

jueves, 4 de julio de 2019

Jornada continuada a Secundària en perill

Jornada continuada a Secundària en perill
Professors de Secundària (aspepc·sps) troba paradoxal la proposta d’horaris escolars que la Fundació Bofill ha fet. Aquesta fundació ha proposat un horari partit a tots els centres d’ensenyament catalans. És a dir, si ara sols es feia horari de matí les classes passaran a ser de matí i tarda. Aquesta idea no té en compte dos fets contrastats. Primer que la vigent jornada continuada pel matí permet controlar i reduir millor l’absentisme escolar. I el segon que l’horari de matins redueix l’índex conflictes a les aules de Secundària, un fet que augmentava per les tardes. És curiós que la Fundació Jaume Bofill, defensora de l’autonomia de centres, ara vulgui imposar un horari partit a tots els centres catalans. Tots ells, i amb l’esmentada autonomia, han pogut escollir quin horari més els convenia. És més, i anualment, tots els centres de secundària que fan jornada continuada, avaluen si aquesta contribueix a la millora del rendiment acadèmic, a la reducció dels conflictes i a la millora de la convivència. Després pares, professors i alumnes voten si es manté en cada centre aquest horari o no. Per ara la jornada continuada s’ha votat majoritàriament a tots els centres públics catalans pel que si ara tornem a un horari de matí i tarda, seria com un pas enrere en la democràcia i en les millores d’ensenyament. A més no es pensa en les tardes infernals que sovint maig i juny ens imposa en la nostra climatologia. Durant els mateixos se superen temperatures que la llei laboral prohibeix per tal de treballar-hi.

Davant tot l’anterior, Professors de Secundària (aspepc·sps) vol saber què hi diu el Departament d’Educació al respecte, sabent que segons el mateix s’ha reduït el fracàs escolar d’ençà l’aplicació de l’horari intensiu de matí. Professors de Secundària (aspepc·sps) manifesta una suma preocupació en el fet que l’antic horari partit, que abans s’aplicava a Secundària, ara es vulgui aplicar de nou durant el proper curs. No sembla que aquesta mesura esdevingui massa innovadora, amb l’afegit que la Fundació Jaume Bofill sempre ha apostat per la innovació educativa. Podríem dir que la Bofill té presa en fer reformes a curt termini i l’educació no se la pot millorar amb mesures immediates. Els canvis sota la política d’innovacions semblen més una alteració del sistema educatiu que no pas una millora real en ensenyament. Avançar cap al futur no vol dir repetir els errors del passat.