Llibreria ALIBRI presenta: La Palma bonita. Un viaje por sus cenizas

Llibreria Alibri presenta:
La Palma bonita. Un viaje por sus cenizas
de David Rabadà
Editorial Amarante

En otoño de 2021 era evidente que la isla de La Palma mantenía una actividad volcánica muy intensa y continua. Visitar la isla fue algo mágico y a la vez símbolo de destrucción. El paisaje volcánico tiene esas dos caras, la cinematográfica y la trágica. De ambos rostros las dos últimas erupciones en La Palma, una en 1971 y 2021, han dejado muestras palpables. Pero además esta isla de la Macaronesia presenta un misterioso contorno en lanza que intentaremos desvelar. Viajaremos por la isla desde su pasado geológico, pasando por su vegetación, hasta alcanzar las migajas de la extinta cultura aborigen, observando los problemas actuales del paisaje y sus gestiones pertinentes.

En conjunto veremos y entenderemos la historia geológica de la isla, su vulcanismo, sus bosques prehistóricos, la pretérita etnia bereber, la evaluación de los riesgos volcánicos y en general disfrutaremos de un geoturismo tranquilo regalándonos con sus magníficos paisajes, gastronomía y costumbres locales.

Presentació a càrrec d'Andreu Navarra aquest dilluns 11 de juliol de 2022 a la llibreria Alibri de Barcelona a les 18.30 (Carrer de Balmes, 26, 08007 Barcelona).

https://www.alibri.es/events/2015

Disponible també a:

https://editorialamarante.es/libros/ensayo/la-palma-bonita-un-viaje-por-las-cenizas

https://www.alibri.es/libro/845966/la-palma-bonita-un-viaje-por-las-cenizas

Presentació a la llibreia Alibri: "L'Evolució a la Terra" - Universitat de Barcelona Edicions

El passat dimecres 4 de maig de 2022, a les 19.00 h, es va presentar la novetat editorial de la Universitat de Barcelona (Col·lecció Catàlisi)

L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d'anys, de David Rabadà i Vives.

Va presentarà l'acte David Bueno, professor del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona i director de la col·lecció Catàlisi.

Hi participaran els autors: David Rabadà i Vives, professor de Ciències Geològiques al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya Josep M. Trigo Rodríguez, investigador al Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Llibreria ALIBRI, Carrer de Balmes, 26, Barcelona.

www.instagram.com/edicions.ub.

https://www.youtube.com/watch?v=-qGJnohLhK0

https://www.alibri.es/libro/841166/l-evolucio-a-la-terra-un-viatge-de-5-000-milions-danys

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/la-historia-de-la-terra-sense-escarafalls-249502.

L’evolució a la Terra Aquest llibre planteja un viatge excepcional a través dels 5.000 milions d’anys que abasta la història de la Terra. S'hi exposen fets que recorren paisatges prehistòrics ja desapareguts on l'evolució ho domina tot, tant pel que fa a la seva morfologia com a la vida que s'hi desenvolupa. Des dels primers estudis de paleontologia que es van fer a la Grècia clàssica fins als de l’actualitat, hem avançat extraordinàriament, tot i que encara es fan propostes arriscades i poc fiables, que aquí es comenten. Amb un estil divulgatiu, amè i rigorós, aquesta obra aporta una visió crítica que ajuda a comprendre com ha evolucionat el nostre planeta i la relació que mantenim els éssers humans amb l'entorn en què vivim. Entendre la història evolutiva de la Terra és entendre’ns una mica millor a nosaltres mateixos.

La vaga d’educació segons La Fundació Bofill

El Punt Avui 01.04.22 El passat dimarts 29 de març, durant la vaga de docents, un gran gruix d'aquests, i molestos amb els experiments educatius de la Fundació Bofill i les grans subvencions que percep, van empaperar la seva entrada. Tot seguit, un dels seus membres, el senyor Vallory, va fer un tweet defensant l'entitat dient que el populisme necessita bocs expiatoris, és a dir que la Bofill, farcida d'ingressos que els docents no ostenten, i dissenyant tota mena d'experiments pedagògics que els professors han de suportar, ara passava a ser un boc expiatori. Afegia Vallory, tot mal interpretant el pedagog Paulo Freire, que la vaga era sectària, de consciència ingènua, no dialogant i antítesi del pensament crític. A part de les errades de sintaxi del senyor Vallory en el seu tuit, cal aclarir que la vaga no és sectària, ja que defensa una millora de la qualitat educativa per a tots els sectors socials; que no és una vaga de consciència ingènua, pel fet que els docents fa dècades que pateixen conscientment les teories de qui no està a l'aula com en Vallory; no és una vaga sense diàleg, perquè el lema principal és la negociació amb el Departament, i no és l'antítesi del pensament crític, perquè els docents han sortit al carrer a queixar-se'n amb fets i arguments patits a l'aula, la qual cosa en Vallory desconeix, car mai no ha fet classes i va suspendre el batxillerat repetides vegades. A més ell sí que ha estat sectari, ingenu, sense diàleg i poc crític perquè no ha permès que molts docents crítics amb ell, formessin part de les seves reunions a la Bofill, o és que el lladre pensa que tots són com ell?

Carburantes a menos 20 céntimos el litro, ¿una pantomima?

El precio de los carburantes está por las nubes y ahora el Estado nos ofrece reducir 20 céntimos por litro. Parece un regalo, pero quizás sólo sea una pantomima. Hagamos un cálculo con números fáciles y veamos la realidad. Supongamos que el precio del carburante de antes de la Guerra de Ucrania fuera de 1 euro por litro, del cual, y por los altos impuestos, aproximadamente 0,5 iban a las arcas del Estado. Si ahora cuesta casi 2 euros el carburante, el Estado se lleva aproximadamente 1 euro nuestro. La rebaja de 20 céntimos dejará la cosa en 1,8 euros por litro, es decir aproximadamente 0,9 para el Estado. Pues de 0,5 en impuestos por el carburante antes de la guerra a 0,9 futuros, el Estado sigue ganando mucho y casi el doble. Creo que la rebaja del carburante podría ser mucho más sustanciosa si se llegara a los 0,5 de impuestos de antes de la guerra ¿ven ahora la pantomima?

Qué diría Montessori ante las leyes educativas actuales

https://www.catalunyavanguardista.com/que-diria-montessori-ante-las-leyes-educativas-actuales/?fbclid=IwAR1yEC9YHx-pEh0cYSYrHGznML3h3lQiADP52Cvi_t-e4vfkle_I4Nuu0-Y

MONTESSORI ANTE EL LEGADO PEDAGÓGICO DE ROUSSEAU

Este libro de Catherine L’Ecuyer resulta una auténtica apuesta para una educación de calidad en la actualidad. Es más, todo político interesado por una enseñanza con proyecciones de un futuro mejor, debería leerlo y dejar de escuchar a muchos demagogos que, fuera del aula, predican cómo deben enseñar los docentes. Así, y por desgracia, se han diseñado planes y leyes educativas desde un despacho alejado del aula, pero cerca de un gran número de fugitivos de la tiza. El libro de L’Ecuyer, fruto de muchos de años de investigaciones y documentación contrastada, describe con todos sus adverbios el método que María Montessori elaboró a contracorriente ante muchos demagogos de su época. Muchos de ellos, y hoy en día, se han convertido en la base de la pedagogía estatal. Las leyes educativas españolas son fruto de aquellas ideologías de más de cien años que han conseguido convencer, que no argumentar de manera científica, a la mayoría de los políticos y asesores de estos. Leer el libro de L’Ecuyer hará comprender de donde viene todo y de la estafa educativa que estamos sufriendo en este país tan latino. Montessori no ha pasado de moda, simplemente, y lo describe el libro, se oponía a las demagogias que reducen hoy en día nuestros niveles educativos, evitan el ascensor social escolar y tergiversan el real objetivo de la educación en favor de intereses económicos. Bienvenido sea este libro para que la enseñanza no devenga cuatro pasos hacia delante y cinco hacia atrás.

Pares en contra de la vaga educativa?

Alguns pares, i a l’haver de tenir els seus fills a casa, se senten molestos davant la vaga d’educació. El tema cal rectificar-lo explicant que aquesta vaga va en favor dels progenitors. La qualitat educativa ha anat baixant en els darrers trenta anys amb una escola de pa i circ. L’ascensor social de la transmissió de coneixement que ha de permetre que els seus fills puguin accedir a un millor futur laboral s’ha esvaït. Cal que les mares i pares entenguin que la disminució del nivell de coses a ensenyar a l’aula ha estat un fet constant durant els últims trenta anys, i que això ha revelat a molts professors. Si fan vaga és per millorar el nivell d’ensenyament, i no pas per a perjudicar a les famílies. És més, haurien de ser les mares i pares que sortissin al carrer a queixar-se de l’estafa educativa que amb els seus impostos estan pagant. Des del Decret de Plantilles que va esclavitzar els interins, passant per les retallades del 2010 al 2012, fins a arribar a l'era Cambray amb més hores de burocràcia i reunions juntament amb una rebaixa brutal dels continguts a impartir entre els nostres fills i filles, hem passat per tot un conjunt de despropòsits on el Departament d'Educació diu que vol millorar la qualitat educativa, però qui de veritat treballa a peu d'aula sap que això no és així. Estem matant la funció de la formació d'aquests país que havia de ser l'ascensor social per tal que tot escolar pobre tingui igual potencial de possibilitats que la resta. Ara jo em pregunto si fem un RIP o fem un RAP de l'educació.