Muchos docentes opinan que algunas teorías educativas no les permiten construir un mundo mejor desde la enseñanza. De hecho poca gente contrasta estas teorías con datos reales. Para mejorar el sistema educativo son necesarias más demostraciones y menos opiniones. Hay que observar los hechos probados y sistematizarlos. He aquí cartas de prensa, artículos en los medios y capítulos numerados que ofrecen un amplio corolario de datos contrastados para mejorar realmente la enseñanza y la sociedad.
DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR
+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA
lunes, 3 de diciembre de 2012
I JORNADES DE SECUNDÀRIA SOBRE FRACÀS ESCOLAR: CONCLUSIONS I PROPOSTES
Durant els dies 30 de novembre i 1 de desembre de 2012, ASPEPC-SPS va organitzar a Barcelona les "I JORNADES DE SECUNDÀRIA” sobre el fracàs escolar. Durant aquestes es van impartir quatre conferències a càrrec d'experts de reconegut prestigi i renom -Inger Enkvist, Oriol Pi de Cabanyes, Ricardo Moreno Castillo i Gregorio Luri-, als quals s’hi afegiren comunicats i taules rodones a càrrec d'altres experts. L'alt nombre d'assistents, la riquesa del debat i l'actitud participativa que va haver-hi en tot moment va comportar les següents conclusions que seran detallades i ampliades en un futur informe.
1) Cal fomentar l'esforç de l'alumne com a eina imprescindible per a l'èxit escolar i acadèmic: el fracàs escolar arrela fonamentalment durant l'etapa de primària, concretament en tres fets. El primer, la no-adquisició de rutines fent deures; el segon, la falta d’estudi memoritzant; el tercer, l’escàs esforç invertit en tot l’anterior. Tot i ser una evidència en si mateixa, cal insistir-hi: els estudiants que suspenen més, acostumen a ser els que estudien menys. La simple no-menció de l'alumne o de la seva actitud com a un dels possibles factors del fracàs escolar, o la seva exculpació sistemàtica, ha estat un dels errors més tòpics i grollers que s'han comès per part de la pedagogia oficial i de la seva política d'amagar el cap sota l'ala.
2) L'origen socio-econòmic o ètnic no és un factor determinant per al fracàs escolar. Els diversos estudis aportats per Inger Enkvist sobre la població escolar afro-americana als EUA, i la seva contrastació amb d'altres grups ètnics, demostren que l'origen socio-econòmic no és una variable determinista contra el que sovint s'ha dit per alguns pedagogs. Ans al contrari, l'actitud dels pares sí que es manifesta com a factor determinant en el fracàs escolar dels nostres estudiants.
3) L'ambient d'estudi i l'afavoriment de rutines -ja des de l'etapa de primària- és fonamental per a l’èxit acadèmic dels estudiants. Els hàbits, aptituds i continguts instrumentals no adquirits en el seu moment, hipotequen la resta de la vida escolar, acadèmica i adulta.
Els nostres joves tenen el dret a no ser víctimes d’un sistema educatiu que els adormi i com va explicar Gregori Luri, «jibaritzi» el seu procés de maduració. L'alumne és l'usuari i beneficiari del sistema educatiu en la mateixa mesura que el centre de tot sistema educatiu és la transmissió de coneixements, d'aptituds i hàbits.
4) La repetició de curs a temps pot evitar un fracàs escolar posterior. Molt especialment, i tal com va assenyalar Gregorio Luri, a l'etapa de primària i en edats corresponents a fases molt concretes del procés de maduració intel·lectual de l'alumne, com ara el 3r curs de primària. No deixa de ser sorprenent, segons això, constatar que mentre l'índex de repetició de curs a la primària és de l’1%, a secundària és del 8%.
5) L'escola o l'institut ni poden ni han de substituir la funció dels pares. Les famílies han de fer un seguiment de les tasques escolars que se li encomanen a l'alumne (els deures). La implicació de les famílies és fonamental, tal i com ho demostren els estudis a què hem al·ludit més amunt.
Finalment, i tot responent a la pregunta general formulada pel títol de les Jornades "Fracàs escolar o fracàs polític?", direm que el fracàs ha estat el d'un pedagogisme polític irreal que, en paraules d'Oriol Pi de Cabanyes, s'atansa més al gènere literari del "realisme màgic" que no pas a la condició «científica» que pretén autoatribuir-se. Un pedagogisme allunyat de les aules que ha propiciat la proscripció de l'esforç i el mèrit, que ha bandejat la memòria dels programes d'estudis i que ha imposat per decret un igualitarisme de capacitats que la diversitat escolar mai no ha tingut, tothom és diferent als altres. Les lleis redactades sota la influència de pedagogs així han fet impossible el correcte exercici de l'activitat docent a les aules. És més, el nostre sistema educatiu necessita foragitar aquest tòpics pedagogistes que neguen l’esforç, la memòria i la rutina factors que clarament sí afavoririen l’èxit escolar.
Properament es redactarà un document sobre els acords i les conclusions que s’han obtingut durant les I JORNADES DE SECUNDÀRIA, text fonamental com a Pla per a la Reducció del Fracàs Escolar a Catalunya.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario