WERT ADOCTRINAT, FRACÀS ESCOLAR ASSEGURAT

Costa molt des de l’aula difondre les causes i les solucions evidents sobre el fracàs escolar. Quan docents bregats així ho intenten s'imposa, per desgràcia, la versió platònica i allunyada de teòrics que poc o gens trepitgen l'aula, si és que algun dia ho van fer, en detriment de la de mestres i professors experimentats. El passat 30 de novembre ASPEPC-SPS inicià a l'Il·lustre Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya les I Jornades de Secundària sobre el fracàs escolar. Hi assistiren més de cent professors amb anys de classes a les seves ments. Les taules rodones d'aquelles jornades foren guiades per diferents experts de trajectòria i vàlua contrastada com Oriol Pi De Cabanyes, periodista de La Vanguardia, Inger Enkvist, professora de la Universitat de Lund a Suècia, Ricardo Moreno Castillo, catedràtic de Matemàtiques i autor del Panfleto Antipedagógico i Gregorio Luri, catedràtic de Filosofia i autor de L’Escola contra el Món. Amb aquest rerafons, aquell centenar de professionals van debatre durant dos dies les causes i les solucions al fracàs escolar vigent. Els acords assolits entre els assistents mostraren una clara i dramàtica conclusió, la LOMCE està a anys llum de com els docents salven, arreglen i apedacen amb èxit l’actual fracàs escolar. La nova llei, dissenyada per teòrics adoctrinats, no segueix ni de prop les estratègies que els docents apliquen amb encert a l’aula per tal de remeiar el fracàs escolar. És més, les conclusions sobre les causes i les solucions al fracàs escolar treballades durant les I Jornades de Secundària no són importants en l'actual i polèmica llei educativa del senyor Wert. De fet la LOMCE ni esmenta les causes ni les solucions reals que fa anys els docents denuncien i que ara han acordat i ratificat durant les jornades. Cal afegir que lleis anteriors a la propera LOMCE, la LOGSE, la LOCE i la LOE, foren també dissenyades per teòrics adoctrinats i allunyats de qui viu i treballa a primera fila d'ensenyament, els docents. Aquest fet genera lleis amb molt soroll però nul·la eficàcia en la millora de l'èxit acadèmic, ans al contrari, pareix xacres normatives que causen, propicien i augmenten el nostre fracàs escolar. Prova d’això és que fa poques setmanes la OCDE ens recordava que Espanya ostenta el rècord de fracàs escolar a Europa i que ideologies similars a la nostra ja havien provocat l’augment del fracàs escolar a Estats Units, Suècia i França dècades ençà. Unamuno va dir allò de, que inventen ellos, i així ha anat Espanya, plagiant també els errors de l’estranger, fent seves lleis educatives defectuoses. El mal és que estem sent exemple per a països de l’Amèrica llatina on actualment estant operant els teòrics adoctrinats que van dissenyar les maldestres lleis espanyoles. Mentre, i tal com es veu, els docents continuen ignorats tot i els acords assolits durant les I Jornades de Secundària, uns acords ben simples, ¿que per què actualment els nostres estudiants suspenen més? Doncs simplement perquè estudien menys. Les hores d’estudi i de deures dels nostres escolars són significativament inferiors a la d’altres estats amb millors resultats. ¿Com resoldre doncs el fracàs escolar vigent? El resum de les jornades fou clar en això, primer, defugir dels pedagogs allunyats de les aules ja que les lleis redactades sota la seva influència han fet impossible el correcte exercici de l'activitat docent a les aules. En aquest sentit els quatre convidats a les Jornades van respondre per separat el mateix afirmant que si avui mateix es tanquessin totes les facultats de pedagogia, el sistema educatiu no se’n ressentiria sinó que milloraria. Segon, és molt important que des d’infants a casa i a l’escola regni un ambient d’ordre, silenci i concentració per facilitar la memorització i comprensió de conceptes. Tercer, l’existència també des de ben menuts de rutines a classe i a casa en el treball, l’estudi i el descans. I quarta i última, molt d’esforç en tot l’anterior, i sobretot a primària, on això s’adquirirà per sempre de sèrie. No deixa de ser sorprenent que la mitjana de repetició a primària sigui de l’1% per augmentar vuit vegades a secundària on és del 8%, és a dir, l’escolar que no repeteix a primària es passa a secundària amb la corresponent manca de conceptes no assolits. Sols facin una prova, facin llegir en veu alta o preguntin la taula de multiplicar a primer d’ESO i veuran les mancances no aconseguides abans. Resulta doncs obvi que LOMCE i anteriors han estat lleis sota la batuta d’un pedagogisme allunyat de les aules que ha propiciat la proscripció de l'esforç i el mèrit esborradors de la memòria en els programes d'estudis. Les lleis redactades sota la influència de pedagogs així han fet impossible el correcte exercici de l'activitat docent a les aules. És més, el nostre sistema educatiu necessita foragitar aquest tòpics pedagogistes que neguen l’esforç, la memòria i la rutina, factors que clarament sí afavoririen l’èxit escolar. Resulta escandalós, doncs, que sabent les causes i les solucions del nostre fracàs escolar no s’hagi fet encara el correcte per millorar l’ensenyament dels nostres fills.