LA CONDEMNA DE LA MEMÒRIA Magí Balcells i Balcells

Narrativa històrica inspirada en un assumpte molt atrevit, l’origen del Vaticà i el seu papat, uns fets originats durant el regnat de l’emperador Constantí i el Concili de Nicea a les beceroles del segle IV. Potser l’inici del text pugui semblar un pèl reflexiu amb els pensaments ficticis de Constantí, però que no s’enganyi el lector, en breu arrenquen dues trames amb els seus misteris i enigmes pertinents. Una, la principal, sobre el Concili de Nicea i les tenebres del poder obligat a sacrificar sentiments, ideals i vides. L’altra trama, una història d’amor a molts nivells, que no es pot deslligar dels continguts de la primera trama, els interessos, les mentides i els prejudicis. Ambdues trames es van equilibrat durant tota la narrativa fent pensar i gaudir al lector. En tota aquesta trena apareix un triangle molt poderós on l’amor, el poder i la fe jugaran una partida a mort on sols un dels tres dominarà el final del joc. Tot aquest conjunt de fets es va encadenant amb un ritme a bon galop i un ajustament històric adient i creïble. Aquí la creativitat de l’autor ha estat molt ben calculada per explicar uns fets històrics no massa llunyans a altres èpoques inclosa l’actual. Diuen que la història es repeteix, però del cert que sols gira en una espiral de similituds, i aquesta és la realitat que descriu sense embuts Magí Balcells, una novel·la on no hi ha introduït elements innecessaris que compliquin, emmascarin o distreguin tot el conjunt de causes i efectes que es van succeint. En Magí ha pensat molt bé les presentacions, els nusos i les acceleracions durant aquesta narrativa. Potser tot foren un conjunt de casualitats que varen permetre, en la història real, la tergiversació d’un missatge pioner, just i antic, les homilies de Jesús. Tot i així, els poderosos citats en la novel·la foren els responsables reals de manipular la fe en benefici d’un imperi i d’un futur Vaticà. I aquí l’atreviment de l’autor en un assumpte on els defensors de la fe catòlica, però no dels fets històrics, optaran pel negacionisme davant la crítica que entre línies deixa clara Magí Balcells. Potser en molts moments a l’escriptor se li escapa la seva intenció d’alliçonar-nos sobre història oblidant el plaer de fer-nos seguir una trama, però al final tot aquest cabdell d’informacions desemboca en una inundació de desenllaços que tanquen tots els detalls de les trames. El final pot resultar dur per al massa creient en el Vaticà i el seu papat, però brutalment real per a l’historiador fidel als fets passats. El catolicisme del segle IV fou una construcció política per reforçar l’Imperi Romà però que posteriorment va evolucionar cap un nou Estat molt més poderós avui en dia, el Vaticà. Però quedar-se aquí significaria sols gratar el vernís del llibre. Aquesta novel·la esdevé una gran història d’amor a tots els nivells. El lector ja m’entendrà (Barcelona, 06-10-2014).