Homo naledi i Eudald carbonell

Llegit l'article original sobre la tafonomia del jaciment d'Homo naledi, no s'entén el que la premsa s'ha empassat per part del Carbonell: que al jaciment de l'Homo naledi es va produir l'enterrament més antic de la humanitat, més que el suposat de la Sima de los Huesos. En l'article de tafonomia d'aquest jaciment, els autors admeten que les restes han estat remogudes (reworking) pels corrents del karst, però que no han vingut de fora del karst (correcte i ajustat amb les dades publicades). Diuen que la Sima de los Huesos pot esdevenir semblant al seu jaciment, però el diferencien clarament per diferents raons com manca de marques de mossegades i manca de fauna gran associada als humans, cosa que no ha fet a premsa en Carbonell amb les seves declaracions. Tanmateix ells exposen diferents mecanismes per tal que es formés l'associació fòssil de l'Homo naledi apostant per un transport intencionat per part dels homínids però deixant-lo humilment en dubte. De fet, i al respecte de l'enterrament intencionat més antic del món esbombat per en Carbonell, ells acaben dient humilment: << Both the mass mortality or death trap scenario (although possibly not involving a single event) and deliberate disposal hypothesis are considered plausible interpretations and require additional investigation. [...] Reconstructions of the cave environment indicate that reaching even the entrance of the Dinaledi Chamber would always have been difficult, particularly in the absence of artificial light>>. Vist això no entenc com en Carbonell afirma a premsa que aquest homínid de Sud-àfrica, l’Homo naledi, practicava els enterraments més antics de la humanitat. Aquestes declaracions, que la premsa s’ha empassat sense contrastar-les, topen amb greus incongruències. La primera és que el jaciment sud-africà encara no ha estat datat com per a afirmar la seva màxima antiguitat, tot i que per la morfologia dels homínids ha de rondar els 2 m.a o més. La segona és que en Carbonell no treballa en aquesta excavació. I la tercera, i la més flagrant, és que ell no consta entre els autors de l’article comunicat a premsa per l’equip de Sud-àfrica, és a dir, desconeix de primera mà aquesta recerca i el jaciment. A més l’assumpte que a Atapuerca s’hi hagués produït un funeral ara fa uns 400.000 anys, teoria defensada per Carbonell, topa amb altres especialistes que han publicat el contrari. No és el primer cop que aquest peculiar arqueòleg surt a premsa amb opinions desargumentades per altres paleontòlegs. En són exemples la inventada i errònia espècie que ara surt a tots els llibres dels nostres escolars, l’Homo antecessor, o el jaciment català de Vallparadís on en Carbonell hi va anunciar estris de pedra tallats per homínids però que al final resultaren còdols escantonats. Potser a la premsa, àvida de noves fresques, no li importa massa les exageracions d’un arqueòleg mediàtic, però en tot això en Carbonell hi guanya fama, més vendes dels seus llibres i subvencions estatals en els seus projectes, tot en detriment d’altres científics més competents. En ciència són molt importants tres coses, la humilitat, la prudència i la raó. En cas contrari, i si el que es fa és ciència ficció, sols s’abona la mala imatge internacional de la resta d’investigadors del país.