FRACÀS POLÍTIC I FRACÀS ESCOLAR

Passada la tempesta electoral, i veient que els costarà posar-se d’acord a tots els partits polítics, hi ha un assumpte en què òbviament no hi trobaran solució, el lacerant fracàs escolar del nostre sistema d’ensenyament. El nostre Estat està a la cua de tota la Unió Europea d’ençà fa més de vint anys, és a dir, som els últims de la classe. Ara, i llegits els projectes educatius de tots els partits polítics amb representació al Congrés, es pot afirmar el següent. Primer, cap d’ells coincideix al cent per cent en un projecte educatiu en comú, senyal que no assoliran consens al respecte del fracàs escolar. Segon, tots pequen d’idees allunyades de l’aula i sense dades científicament contrastades, senyal que fan cas a experts teòrics que ja no trepitgen l’aula vint hores per setmana, amb més de deu anys d’experiència, amb més de trenta alumnes per classe i amb diversitat ètnica en les mateixes. I tercer, ni un dels nostres partits tenen en les seves files assessors en educació amb les quatre característiques anteriors. Donada aquesta pedagogràcia instaurada en el nostre teixit polític donem per segur que el fracàs escolar seguirà aferrat al nostre país per a vint anys més, ¿que tal si tota la política treballa un acord amb els professionals en actiu amb els trets anteriors? Aquests saben on està la solució. Ara sols cal una cosa, escoltar-los.