España: Armas por educación

Sabemos que el déficit español equivale a todo el PIB nacional, es decir, debemos más de un billón de euros a bancos extranjeros. Algunos políticos acusan a las autonomías del déficit pero ello es un engaño a tenor de los datos que publica periódicamente el Estado. La administración central, que tiene muchos menos gastos que las autonomías, debe mucho más de la mitad de ese billón de euros. En fin que es el propio Estado quien ostenta menos costes pero más debe lastrando realmente la economía nacional. Cabe preguntarse en donde pivota tanto gasto y vemos que la administración central se va a gastar este 2018 más de 20.000 millones de euros en defensa militar. Cabe sumar a lo anterior el derroche en aviones militares que se adscriben al Ministerio de Industria, el mantenimiento de las bases militares puestas en el Ministerio de Obras Públicas y los gastos de enviar tropas al extranjero. Todo el conjunto anterior superará con creces el 4,5 por ciento de todo el presupuesto nacional, casi el doble que en educación, sanidad o investigación. En cierta forma nuestro Estado da prioridad a las armas en detrimento de la enseñanza, algo que como profesor no puedo comprender. Defensa resulta uno de los ministerios más caros del Estado ante una ETA que ya no existe y ante unos enemigos que hay que buscar a miles de kilómetros de distancia. Así pues, y con los números publicados por el Estado, lo podemos decir claramente, nuestro Gobierno central, que no autonómico, prima las armas a la educación. Ruego a su majestad Felipe VI, Capitán General de nuestras fuerzas armadas, que cuando afirma que España es una democracia avanzada, interceda en pro de menos defensa y más servicios sociales. Muchos escolares se lo agradecerán.

Mestres de Primària a Secundària. Risc de reducció en la qualitat educativa

 

El sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) vol denunciar un error de càlcul que el Departament d’Ensenyament ha comès. Fa pocs dies Ensenyament va anunciar que els mestres de primària podran impartir classes als adolescents de secundària, i en concret en Matemàtiques, Català i Castellà. La causa, segons el Departament, era que hi haurà un dèficit de professors a secundària. Passats uns pocs dies, i publicades algunes notes del primer exercici d’oposicions de professors a secundària, la sorpresa ha sorgit entre els aspirants. El fet ha estat que aquestes oposicions estan suspenent a la gran majoria d’opositors provocant menys aprovats que places anunciades. És a dir, la manca de professors que el Departament deia que tindria fa uns dies creiem que l’està provocant ell mateix. Fins i tot emet un anunci pels mitjans animant a la gent per tal que s’apunti a fer de professor però sense el màster en educació. Cal recordar que els aspirants a les oposicions han de posseir aquest màster però el Departament ara prefereix captar personal sense experiència ni formació en secundària. Un exemple flagrant és que un enginyer en tecnologies industrials, i amb el màster docent aprovat, no pugui impartir matemàtiques a secundària però sí un mestre de primària. Cal preguntar-se per tant com s’explica aquesta reducció en la qualitat educativa? El sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) creu que la causa ve d’un error de càlcul per part del Departament d’Ensenyament. En èpoques de vaques grasses Ensenyament va augmentar una sisena hora a primària fixant laboralment a molts mestres. Deu anys més tard la baixada demogràfica d’alumnes a primària està provocant un excés de mestres en plantilla. Cal aclarir que el Departament feia anys que havia publicat i sabia l’actual baixada d’alumnes a primària. Per tant el sindicat Professors de Secundària creu que l’error que Ensenyament no vol reconèixer és que no té un dèficit de professors de secundària sinó un excés de mestres a primària.

Aules, silenci i fracàs escolar

Estudis recents per part de l’Avaluació i Gestió de la Contaminació Acústica de la Generalitat diuen que el principal culpable del soroll a les aules és el tràfic rodat. Afegeix aquest estudi que aquest excés de decibels fa disminuir la concentració dels alumnes i augmenta el seu risc de fracàs escolar. Els professors que hem llegit l’informe creiem que els autors del mateix no imparteixen classes i que desconeixen la realitat de l’aula. És obvi que el silenci a l’aula afavoreix l’atenció, l’assoliment d’aprenentatges i la reducció de conflictes. Però el problema no és contra el tràfic rodat sinó contra la tendència natural dels adolescents a fer xivarri. Avui dia amb els treballs per projectes, les tasques cooperatives i d’altres estratègies que el Departament d’Ensenyament emmena es fa molt difícil mantenir el silenci a la classe que aquest estudi proposa, una exploració que peca d’ignorar l’aula quan assegura que els alumnes del fons són els més afectats pel soroll exterior aconsellant millorar l’aïllament acústic de l’aula. Òbviament que els escolars del fons els costarà més escoltar les explicacions del docent a peu de pissarra, però per això ja existia una estructura que permetia projectar millor la veu i que els experts del Departament d’Ensenyament es van carregar fa anys, la tarima. Acaba l’estudi dient que cal ensenyar als alumnes a protegir-se de les agressions acústiques, però quines? Les externes tapant-se les orelles o les internes aprenent a cridar menys dins de l’aula? Prego menys experts en educació i més savis de l’aula.

Mestres de primària desplacen els professors de secundària

En èpoques de vaques grasses el conseller Ernest Maragall va fixar a molts mestres en plantilla. Avui dia, i deu anys més tard, la baixada demogràfica d’alumnes a primària està deixant molts mestres sense feina. Fa pocs dies el Departament d’Ensenyament va anunciar que els mestres de primària podran impartir classes als adolescents de secundària. Concretament això s’iniciarà en les especialitats de Matemàtiques, Català i Castellà. El Departament afirma que hi ha un dèficit de docents a secundària però de fet en té un excés a primària.  Cal aclarir que el Departament feia anys que havia publicat l’actual baixada d’alumnes a primària i l’excés de mestres conseqüent. Així doncs, i sabent això, per què no ha convocat més places de secundària en les oposicions vigents? Paradoxalment el Departament prefereix que els mestres de primària desplacin els especialistes de secundària. Això provoca greus contradiccions com que un enginyer en tecnologies industrials amb el màster docent no pugui donar matemàtiques a secundària però un mestre de primària sí. Aquest fet deixa clar que el Departament prefereix que mestres sense coneixements profunds en Matemàtiques, Català i Castellà puguin impartir aquestes especialitats en detriment de professors experts en aquestes matèries. Cal entendre que els mestres de primària realitzen una excel·lent tasca entre els infants mentre que els de secundària imparteixen coneixements específics entre els adolescents i batxillers. Resulta més que evident que la decisió del Departament complica més que no soluciona les coses tot i fent disminuir la qualitat educativa. O potser l’objectiu de tot això és instituir el desembarcament dels mestres de primària expulsant així a molts professors especialistes de secundària?

Masters en educació, negoci o formació?

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació, el que els docents han de passar per a exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i una memòria per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster? O teories generals allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen de llarg. Però el més important que cal preguntar-se és el següent, com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

Falten professors vs opos mal calculades

El Departament d’Ensenyament ha anunciat a l’última mesa sectorial que alguns mestres de primària podran impartir classes als adolescents de secundària en les especialitats de Matemàtiques, Català i Castellà. Ho justifica dient que hi ha un dèficit de docents especialistes, però un mestre de primària, és un especialista a secundària? I en altre cas, i coneixent el Departament de fa molts anys aquest dèficit, per què no ha convocat més places en les oposicions que aquests dies s’estan celebrant? De qui és l’error? De perseverar el Departament amb tot això implicarà que mestres sense coneixements profunds en Matemàtiques, Català i Castellà puguin impartir aquestes especialitats substituint a professors llicenciats i sí experts en aquestes matèries. Cal entendre que els mestres de primària realitzen una excel·lent tasca entre els infants mentre que els de secundària imparteixen coneixements específics entre els adolescents i batxillers. Però aquesta reconversió laboral barrarà el pas als interins i substituts de secundària, amb l’agreujant que pot provocar desplaçaments laborals molt complexos i paradoxals. Resulta evident que la decisió del Departament complica més que soluciona les coses fent disminuir la qualitat educativa. O potser l’objectiu de tot això és instituir el desembarcament dels mestres generalistes de primària expulsant així a molts professors especialistes de secundària. Error o intenció.

Ensenyament col·locarà mestres de Primària com a professors de Secundària

El sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) vol mostrar la seva preocupació amb el que el Departament d’Ensenyament ha anunciat a l’última mesa sectorial. En aquesta s’ha decretat que el Departament habilitarà personal del cos de mestres de Primària per a impartir classes als adolescents de Secundària. Això implica que alguns mestres sense coneixements profunds en Matemàtiques, Català i Castellà puguin impartir aquestes especialitats substituint professors llicenciats i experts en aquestes matèries. A més el Departament deriva a les direccions de Secundària poder catalogar aquests llocs de treball segons la seva voluntat de tal manera que només podran ser coberts per mestres de primària, no pas de Secundària. Cal entendre que els mestres de Primària realitzen una excel·lent tasca entre els infants mentre que els de Secundària imparteixen coneixements específics entre els adolescents i batxillers. Òbviament aquesta reconversió laboral barrarà el pas als interins i substituts de Secundària, amb l’agreujant que pot provocar desplaçaments molt complexos i paradoxals a Secundària. És a dir, la decisió del Departament complica més que soluciona les coses.

Cal saber que si el problema fos realment que en aquestes tres especialitats no hi hagués prou personal per cobrir les vacants, la solució seria molt fàcil, la mateixa que es va aplicar a primària quan no hi havia personal d’anglès. És a dir, elaborar una llista complementària de secundària per a primària però mai en detriment d’un sol mestre en la borsa sense feina de primària. No obstant això, aquest mateix criteri no es vol aplicar a Secundària, ans al contrari, va en contra dels professors de Secundària.

Un altre problema que implica l’actual imposició del Departament és el paper de les direccions a qui deriven resoldre realment la situació que ells ara han generat. Si les direccions de Secundària han de definir aquests llocs de treball per als de Primària com a «lloc del cos de mestres» (SIC), això no és cobrir una substitució temporal, sinó reconvertir aquests places laborals permanents per als de Primària a Secundària. Tot plegat implicarà que molts substituts de Secundària seran exclosos perquè aquestes places s’hauran definit només per a mestres de Primària. Clar i català, s’està instituint el desembarcament del cos de mestres de Primària al de professors de Secundària. Tot això amb contradiccions flagrants com que el Departament havia assegurat que les baixes d’aquests mestres es cobririen amb substituts de Secundària. Però el Departament no havia assegurat que no hi hauria substituts de Secundària a la borsa? Tot plegat sembla que es vulgui afavorir l’entrada de mestres de Primària com a generalistes a Secundària en detriment dels professors especialistes de Secundària.