NO PAGUEM LA CRISI

No en som conscients però estem al bellmig de la Tercera Guerra Mundial, les dues primeres foren amb explosius, l’actual ho fa amb terrorisme financer. Bombardejar ciutats o assassinar civils ja no queda bé, millor enfonsar o sotmetre les economies provocant un endeutament extrem de tots, des de persones hipotecades, bancs apalancats, empreses sense liquiditat fins a Estats amb dèficits astronòmics, tots ells denoten el reguitzell d’aquesta xacra que ens ha fet perdedors en aquesta Tercera Guerra Mundial, l’endeutament. El més pervers de tot això és que vostè no ho va decidir, van decidir per vostè sense informar-lo, és a dir, el van estafar. Ara vostè ho està patint com aturat cobrant una merda o no cobrant, com treballador amb un salari a la baixa amb més IRPF, o simplement com retirat amb tots els impostos a l’alça, en fi vostè paga aquest desastre que mai no va provocar i que, vivint en una democràcia, sols una minoria n’obté beneficis. Qui? Analitzem on van a parar tots aquests diners entre retallades i pujada d’impostos. Tres destins finals en són els principals, les primes i les pòlisses d’assegurança de grans banquers, els interessos de grans banques com l’alemanya i els drets de deute comprats per alguns estats com el xinès. En fi, que entre grans capitals privats, Alemanya i Xina sembla que va el gruix de la cosa. El nostre Estat, lligat de peus i mans, procura que no ens mobilitzem i que paguem el deute extern que li exigeixen els més poderosos que ell. Per això estem en un estat d’excepció on qualsevol queixa resulta il·legal i les inversions en reforçar els cossos policials salten a la vista, 1.400.000 euros la passada setmana en antidisturbis a Catalunya. Tot i així el nostre Govern comet més paradoxes amb gegantines despeses en injeccions a qui mana, la banca, compra d’armament car per a l’exèrcit i amb una alta velocitat per indrets que caldrà subvencionar eternament. En contrapartida, i per acontentar a la minoria de beneficiats anteriors, es retalla en sous, educació, sanitat i recerca, elements que la majoria necessiten. Davant tal monstruosa estafa, què hauríem de fer? Doncs no pagar el deute extern. Van ser ells, banquers i governs, qui ens van enredar a endeutar-nos sense ells assumir cap risc mentre ho fèiem nosaltres. Vostè mai no pagaria un deute si aquest hagués estat producte d’un engany, ans al contrari, denunciaria al trampós. Islàndia, i per comicis, així ho va decidir i ja han sortit de la crisi al no pagar el deute i denunciar als banquers. Això mateix va recolzar també la doctora en medicina TERESA FORCADES, prou coneguda com la monja antifarmacèutiques, durant una conferència el passat 7 de Juny de 2012 i també ha afirmat el mateix aquests dies en JEAN ZIEGLER, vicepresident de la Comissió de DDHH de l’ONU. Així doncs, a què esperem? Això sí, com a Islàndia, se’ns denegarà romandre a l’euro. Clar que fora d’ell escaparem dels taurons financers que han olorat sang i que cada dia ens xuclen més el nostre benestar social exigint més interessos pels crèdits prestats al nostre magnànim Govern. Aquests terroristes financers saben que per pagar aturats, serveis socials i sanitat ens calen els seus diners i per això cada cop ens demanen més interessos, més prima de risc pels entesos. Això és matar la gallina dels ous d’or però la nostra nació sols és un espai de mediocres on hi governen quatre cirerers que no van tenir ni puta idea d’on ens posàvem quan van permetre que el crèdit bancari inundés el nostre país. En fi, que no tenim ous d’or, sols un ingent grapat de deutes gestionat per uns soques que encara engreixen l’avarícia dels taurons financers.