Bargalló, educació i desigualtat social

Bargalló, educació i desigualtat social

Diari El Segre 26.02.19

Si l’ensenyament públic no forma individus amb alts nivells de coneixements i capacitats estem abocats a una generació sense possibilitats laborals ni econòmiques, és a dir, a més desigualtat social. Sabem per neurobiologia i psiquiatria que gràcies a la mielina, la famosa matèria gris, el nostre cervell assoleix alts nivells de coneixements i capacitats. Però per tal d’assolir més mielina sols cal fer una cosa, memoritzar molts coneixements. Doncs el senyor Bargalló està eliminant la memorització de les nostres aules. No fa massa el conseller va declarar que, més competències i menys matèria gris. Així ha decretat l’eliminació dels exàmens, de les notes numèriques i de la memorització a les nostres aules. Ens hem begut l’enteniment? O pitjor encara, ens hem begut la intel·ligència? L’investigador en cap de Microsoft en Intel·ligència Artificial, Daniel Goldstein, va declarar fa poc que els programes d’intel·ligència artificial sols són intel·ligents quan disposen de moltes dades memoritzades. És a dir, sense un gran volum de coneixements adquirits un cervell no pot esdevenir intel·ligent. Doncs, tot i així, el conseller Bargalló sembla que s’està carregant l’ascensor social de l’ensenyament públic. Ras i curt, promourà un ensenyament públic mediocre i fàbrica de mà d’obra barata com passa als USA. Com sempre hi haurà qui es podrà pagar un ensenyament que no rebaixa el nivell de coneixements. En fi, que haurem plagiat el model educatiu dels Estats Units, i tot plegat des d’un partit d’esquerres on en Bargalló n’és conseller. Si la cosa continua així en un parell de dècades, i sense l’ensenyament públic com l’ascensor social, assolirem el que ja els està passant als USA, uns nivells elevadíssims de desigualtat social.  Deia Winston Churchill que el polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions. Òbviament en Bargalló no està fent d’estadista.

Educació i eleccions sindicals 2019. Per què votar-hi?

Educació i eleccions sindicals 2019.  Per què votar-hi?

El Punt Avui 27.02.19

Davant les imminents eleccions sindicals del 12 de març, on tots els docents hi poden participar, molts professors es pregunten si paga la pena votar. La veritat, i dels vots que es dipositin, sorgiran els representants que negociaran amb el Departament d'Educació el conveni laboral, i millor que aquests representants siguin docents bregats amb anys d’aula i no pas il·lusos de l’educació. En cas contrari, i de no votar, altres educadors no especialistes substituiran als professors imposant encara més burocràcia per competències i la desaparició de la transmissió de coneixements. Ras i curt, no votar promourà un ensenyament públic mediocre i fàbrica de mà d’obra barata. Cal escollir representants sindicals bregats a l’aula per tal que les classes siguin impartides per experts amb titulacions superiors i no pas per educadors sense coneixements de la matèria. Quants més professors votin el 12 de març, més es defensarà l’ensenyament públic. En altre cas altres imposaran els seus interessos contraris a la transmissió de coneixements. L’objectiu de les eleccions del 12 de març és defensar un ensenyament públic ric en coneixements.

Supressió de la memòria a Secundària Nota de premsa 13.02.2019

Supressió de la memòria a Secundària

El Segre 17.02.2019

El Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) veu amb suma preocupació el que en paraules del conseller Bargalló és vol aplicar a l’Ensenyament Secundari, més competències i menys matèria gris, és a dir, suprimir la memorització de coneixements a Secundària. Exemples d’això n’estan sent l’eliminació dels exàmens, l’extermini de les proves de setembre, la supressió de les notes numèriques decimals, i finalment la substitució dels professors especialistes a canvi de formadors sense cognició àmplia de la matèria.

Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) deixa clar els següents punts. Primer, que la decisió del Departament complica més que no soluciona les coses. Segon, que està rebaixant clarament els nivells d’ensenyament tot quintuplicant la burocràcia del professorat. Tercer, que aquest model educatiu ha sorgit d’ideòlegs allunyats de l’aula. Quart, que no existeixcap demostració científica que asseguri que els nostres fills aprendran més i millor amb la no memorització. I cinquè, que hi ha multitud d’estudis científics que desaconsellen l’avortament de la memòria en ensenyament. Sabem, per exemple, que els sistemes intel·ligents esdevenen intel·ligents quan disposen de moltes dades memoritzades, no pas al contrari.

Descrit tot l’anterior preguem que el Departament tingui en bona consideració a tots els professors de secundària i a ASPEPC·SPS. En altre cas, ¿que tal si els ideòlegs d’aquest model educatiu impartissin totes les sessions de Secundària per tal de veure com millora el sistema?

DEBAT SOBRE L’ENSENYAMENT PÚBLIC A CATALUNYA

INVITACIÓ

DEBAT SOBRE L’ENSENYAMENT PÚBLIC A

CATALUNYA

Ramon Font

USTEC STEs (IAC) - Unió Sindical de Treballadors/es

de l'Ensenyament de Catalunya.

Manuel Pulido

Federació Ensenyament CCOO

Xavier Massó

Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS)

Dilluns 11 de febrer, 19.00 h.

Centre Cívic Casa Golferichs

Gran Via de les Corts Catalanes, 491, Barcelona

Organitza

Fòrum per al Progrés de l'Ensenyament

Per assistir cal enviar un correu electrònic de confirmació a:

forumensenyament@gmail.com

Nuccio Ordine a Barcelona. Conferència.

Nuccio Ordine a Barcelona

Autor de "La Utilitat de l'Inútil" (Quaderns Crema)

Conferència

“Clàssics per a una educació de vida”

No necessitem grans reformes sinó professors especialistes capaços d'encomanar la capacitat crítica (Nuccio Ordine)

Dimarts, 5 de febrer, 19.00 h.

Centre Cívic Casa Golferichs - Sala d'actes

Gran Via de les Corts Catalanes, 491, Barcelona

Nuccio Ordine (Calabria, Itàlia 1958) esdevingué mundialment conegut en publicar La utilitat de l'inútil (Quaderns Crema), obra traduïda a més d'una vintena d'idiomes. Ordine és un filòsof, escriptor i professor de literatura a la Universitat de Calàbria. Ha estat professor visitant a les universitats de Yale (EEUU), Paris IV-Sorbonne (França), al Warburg Institute de Londres (GB) i a l'Institut Max Plank de Berlín (Alemanya). És membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies, de la Fundació Alexander von Humboldt i de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia Russa de les Ciències.

Places limitades

Acte gratuït

Organitza:

Portal: http://secundaria.info

David Rabadà i Vives

Cap de Premsa

639 570 386

Atapuerca: Contra de La Vanguardia 3 de Enero de 2019

Contra de La Vanguardia 3 de Enero de 2019. ​“Atapuerca es un yacimiento excepcional, pero no funerario”

“Atapuerca es un yacimiento excepcional, pero no funerario”

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20190103/453914332224/atapuerca-es-un-yacimiento-excepcional-pero-no-funerario.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=whatsapp&utm_medium=social

Escola Nova 21 a TV3

Escola Nova 21 a Quan Arribin els Marcians de TV3

El Punt Avui 28.12.18 però censurat per pressions externes

He escoltat n’Eduard Vallory d’Escola Nova 21 al programa Quan Arribin els Marcians de TV3. Les seves consignes dient que el món és complex i que cal preparar l’educació a tal efecte són ben rebudes. El problema, i com docent que sóc, és que són teories allunyades de l’aula sense pautes concises per a la classe. No fa massa en una entrevista al programa Més 3/24 n’Eduard Vallory va llençar una dada esfereïdora. Eduard Vallory, president d’Escola Nova 21, va dir que hi ha havia mig milió de centres educatius implicats en les seves idees, un nombre infinitament superior a tots els existents a Catalunya. Tot i l’exageració, sols en són cinc-cents, després va afirmar que la seva educació competencial, pretén preparar els alumnes per a la societat que els espera, quelcom que porten fent tots els mestres des de sempre. I finalment deia que a l’aula no s’han de fer classes magistrals però les sessions que ell sí imparteix als docents són sempre magistrals, amb una altra paradoxa, cap docent que sàpiga el que es fa, mai no imparteix sessions magistrals entre els seus alumnes, la qual cosa el senyor Vallory desconeix ja que, i també a televisió, va confessar que mai no havia impartit classes i que havia suspès repetides vegades el batxillerat. En fi, i a molts així els ho va semblar, Vallory va vendre més fum que llenya. Potser el senyor Vallory busca pujar i esdevenir el proper conseller d’educació. Molts eduquen teòricament però pocs es dediquen a ensenyar realment.