CONFERÈNCIA: ¿ENTERRAMENTS RITUALS A ATAPUERCA?‏

Van haver-hi enterraments rituals a Atapuerca ? A càrrec de David Rabadà, Doctor en Ciències Geològiques. Auditori d'Unnim, Rbla de l'Hospital,11 - VIC Fòrum de Debats Acte gratuït Lloc: Auditori d'Unnim (Caixa Manlleu) Rbla de l'Hospital,11 - Vic Data: Divendres 26/04/2013 Horari: A les 8 del vespre Organitza: Fòrum de Debats El jaciment paleontològic de la Sima de los Huesos a la serra d'Atapuerca conté una important associació de restes humanes fossilitzades d'uns 500.000 anys d'antiguitat. L'elevada concentració d'aquests neandertals primitius fou interpretada com el primer ritual funerari de la humanitat, teoria que van difondre científics com Eudald Carbonell o Juan Luis Arsuaga entre d’altres. L’anterior interpretació ha estat repetida durant dècades pels projectes de recerca oficials, pels mitjans de comunicació i pels llibres de text de les nostres escoles. Això ha fet difícil que altres explicacions científiques hagin assolit els mitjans impedint que la ciència faci el que ha de fer, contrastar hipòtesis. Proves científiques de diferents disciplines han demostrat una nova interpretació més adient que l’enterrament ritual a la Sima de los Huesos. Segons aquestes noves argumentacions l'acumulació i concentració de les restes humanes no fou conseqüència de pràctiques funeràries sinó del transport dels cadàvers pels corrents d'aigua de la cova. Aquests rius subterranis que generen grutes i avencs, remogueren les restes humanes des d'un cau de carnívors. Llops, guineus i algun felí de gran mida devoraren els neandertals abans del transport hídric que acumulà les restes al fons de l’avenc. La prova en són les nombroses marques de queixals sobre els esquelets i els arrodoniments posteriors dels ossos per l’aigua. DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i professor de Ciències Geològiques des de 1992, es va doctorar en Geologia l’any 1995. Ha rebut diversos premis d’on cal esmentar el Fundació Eduard Fontseré de ciències (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l’UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999), l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003), el Premi de Monòlegs de Ràdio Club 25 (2004) i el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Li han publicat les novel·les Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), els assaigs ¿Educar? Educamos Todos (2007), Quién Fracasó con el Fracaso Escolar (2008) i és coautor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008). D’ençà el 2002 és membre del jurat en el Premi Literari Romà Comamala i membre col·laborador del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona. Actualment és professor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, redacta articles d’opinió per al diari digital e-Notícies i és membre de la Junta Permanent de Personal Docent per ASPEPC-SPS. http://drabada.blogspot.com.es/