ISLAM UN PERILL A LES ESCOLES

Per Egipte, Tunísia i a casa nostra alguns membres de l’Islam es tornen radicals en contra altres ètnies. La raó esdevé òbvia des de la nostra educació. L’Islam i la nostra escola fiten objectius oposats. Si educar és orientar l’individu per tal que assoleixi criteris objectius, l’Islam adoctrina els estudiants evitant que pensin amb objectivitat. Les alumnes musulmanes, per exemple, solen ser més aplicades que els que ho tenen tot més resolt a la seva llar, els mascles. Per desgràcia aquestes, les que més aprofiten les classes d’aquí, solen fer-les casar en origen abans no siguin conscients del seu potencial cultural, ¿el masclisme les adoctrina? A més a més, les lectures islàmiques que moltes d’aquestes alumnes musulmanes han de seguir no esdevenen precisament equilibrades, objectives i respectuoses. En aquests textos es descriu el cristianisme com una fe inferior mentre que l’Islam esdevé la millor religió del món, la qual cosa la fa la pitjor. Anomenar-se la millor fa que no es respectin totes les altres del món: si la seva és la millor les altres esdevenen inferiors per imposició, no per demostració. Però el fet més flagrant és la interpretació errònia que algunes webs islàmiques fan de la ciència. En la Enciclopedia de los Milagros Científicos en el Sagrado Corán els musulmans llegeixen que la ciència s’oposa a la seva religió, però del cert que el mètode científic sols esdevé un camí de coneixement, no un atac a la veritat. Prou utilitzen Internet els musulmans, tecnologia obtinguda amb ciència, per difondre les seves creences i atacant les dels altres. Aquest atac a la ciència és una arnada tècnica que altres religions, i sense èxit, han intentat en el passat. Per desacreditar la ciència s’obren dos fronts. Primer es critica que aquesta té errors la qual cosa esdevé un fet necessari per tal de poder aplicar el mètode científic i fer que la recerca millori. I la segona que la ciència encara no ho explica tot, un fet obvi ja que el temps imposa cada dia nous descobriments. Aquests forats de la ciència són exposats com demostracions que un déu s’hi amaga darrere per tal de poder explicar aquests misteris. És a dir, per comprendre un dubte de la natura n’afegeixen un de nou inexplicable, un déu. Altres fes que també han afirmat ser les millors del món han fet el mateix. Entre elles tenim els creacionistes, ara del disseny intel·ligent, la fe Bahà’í, o els testimonis de Yeovà. Descrits els tres fets anteriors hem de defensar l’escola d’aquí davant les mederses musulmanes on sols s’ensenya a llegir amb l’Alcorà, quelcom gens objectiu alhora d’educar. Hi havia un proverbi medieval que deia, cave ab homine unius libri, guardeu-vos de l’home d’un sol llibre. L’Islam amb el seu Alcorà adoctrina més que educa alimentant inconscientment radicalismes més que no diluint-los.