WERT IGNORANT

El ministre d’educació vol espanyolitzar els alumnes catalans, com durant el franquisme, vol unes proves de revàlida com durant el franquisme i ara vol la mobilitat total dels docents per la península, com durant el franquisme. Ser ministre d’educació significa saber què és educació. Però el nostre ministre empaita uns objectius que res tenen a veure amb l’educació, ans al contrari, tenen a veure amb els seus prejudicis franquistes. L’educació lliure busca tres coses, la primera oferir coneixements i criteri als nostres estudiants, quelcom molt allunyat de les directrius franquistes. La segona formar bons professionals per retornar a la societat els seus impostos en bons treballadors per al país, i no pas en adoctrinats franquistes neoliberals. I la tercera induir una ètica social i solidària entre els nostres ciutadans i no pas un sectisme franquista en contra de qui pensi el contrari d’aquests. La primera i la tercera, el criteri i la moral, confereixen als individus el bagatge per prendre decisions més correctes evitant adoctrinaments i infelicitats. La segona, la professió, la temptació de fer-se un ambiciós ple de prejudicis com el nostre ministre d’educació. Llàstima que aquest no conegui els altres dos objectius educatius.