WERT O CURT DE MIRES

Aquest estiu, qui hagi o no viatjat, ha observat com Turquia i Egipte han petat per culpa de governs que han volgut fer-se massa islàmics, és a dir, per culpa de polítics que han volgut imposar els seus prejudicis. Internet, la cultura compartida i fins i tot la globalització estant regalant criteri per arreu i els pobles ja no combreguen amb rodes de molí. Tot i així, el nostre ministre d’educació, que no pas de cultura, continua curt de mires però ple de prejudicis que defensen els braus com a art, l’espanyolització dels catalans com una millora ètnica nacional o la moral catòlica com a religió universal a les escoles. No s’estarà equivocant el senyor Wert? Òbviament aquesta època no era la més idònia per imposar més prejudicis. El nostre ministre empaita uns objectius que res tenen a veure amb l’educació objectiva, ans al contrari, aquests arrelen d’una Espanya del passat. L’escola lliure hauria de buscar tres coses, oferir coneixements reals, formar bons professionals i induir una ètica solidària entre els nostres ciutadans. Wert sembla voler fer tot el contrari assassinat braus com a cultura, adoctrinant en l’espanyolització i predicant catolicisme com a única fe. Amb un ministre així Egipte i Turquia romanen a la propera cantonada d’una Espanya cada cop més dopada de prejudicis. El cantautor valencià Ovidi Montllor deia que hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. Aquesta es la mateixa gent que no li agrada que es pense, es parle i s’escriga.