MESA ELECTORAL FATAL

Aquest 25 de maig m’ha tocat ser president, però no del país, sinó d’una mesa electoral. Content de tal designi començo a veure les coses d’altre color. Pels mitjans apareixen notícies que denoten que seré un pringat. Primer, escolto per la ràdio que una que va cometre un error presencial durant les anteriors eleccions, l’Estat espanyol l’ha portat a tribunals. Segon, llegeixo en la lletra petita de la meva convocatòria que en cas d’incompliment incorreré en pena de multa o de tres mesos a un any de presó. Tercer, molts coneguts, que ja els ha tocat, em diuen que repetiré comicis rere comicis ja que l’administració ha vist en mi un bon ciutadà que no li dona problemes futurs d’assistència. Quart, dividits els 62,61 euros que em paga el Ministerio del Interior per les hores que hauré de romandre davant l’urna, la cosa surt a menys de 4,5 euros l’hora. Cinquè, surt a premsa que un que li tocava estar a la taula electoral l’han exculpat al tenir entrades per a la final de Champions entre el Real Madrid i l’Atlètic de Madrid. I sisè i últim, tot plegat treballaré un grapat d’hores per tal que els eurodiputats que així surtin escollits cobrin un sou insultant, a part dietes. En fi, que se m’han passat les ganes de prestar les meves hores a la democràcia. Jo, que m’hi han obligat, trobaria molt més just que li donessin aquesta feina i sou a un dels que formen part del vint-i-cinc per cent d’aturats del país. Ja veig que de la dictadura a la democràcia hem passat d’alienar a l’individu a fer-li creure que no ho està. Llàstima que haguem tornat als inicis.