SEGUINT LES PASSES DELS ALMOGÀVERS Gregori Luri

Narrativa de viatges ben construïda, d’elegant redacció i de vocabulari florit, que amb un bon regust dolç en el contingut, viatja entre dues trames ben lligades i estructurades. Una ens explica el viatge recent de l’autor per terres de Bulgària, i l’altre el que empaita, la ruta que van fer els almogàvers per venjar l’assassinat del seu cap, Roger de Flor, ara fa uns set-cents anys. Ambdues històries es van trenant per mostrar-nos no sols els paisatges viscuts, sinó l’experiència interior de l’autor. Aquest, ple d’intel·ligents detalls, va descrivint aborígens i paisatges com si d’un sol concepte es tractés. En certa forma, assoleix l’essència del país que va recorrent regalant plaer estètic i de contingut durant tota la narrativa. Present i passat van equilibrant-se sadollant la curiositat del lector en assumptes almogàvers i en fondàries personals. De les dues vessants, la primera és la que hi predomina més per deixar a l’autor com un humil observador del temps i de l’espai. En tot aquest recorregut l’esperit de l’escriptor omple de manera suau i elegant la història deixant que l’aventura no esdevingui la protagonista del llibre. Així de les petites coses en fa poesia sensible amb el record intens dels almogàvers pel mig, dels detalls ínfims en fa arrelar un present descafeïnat que acarona un passat violent, intens i èpic. (Barcelona, 28-05-2014).