ESCOLA SENSE NOTES ? I PER COMPETÈNCIES?

Durant aquest final de curs la consellera d’ensenyament ha anunciat que en el proper es tornarà als butlletins de notes però sense notes. M’explico, enlloc d’indicar qualificacions numèriques de l’1 al 10, el vailet rebrà un informe amb frases on mai s’esmentarà si ha suspès. En certa forma, tot i el vernís d’innovació defensat per la consellera, s’està repetint el passat progressa o no adequadament. El model pedagògic que hi ha darrera tot això és l’anomenat per competències, on ja no s’avaluarà tant matèries i coneixements estudiats sinó més les habilitats demostrades pels infants, és a dir es valorarà més qui sembla que sap aprendre tot i que potser no aprengui gaire. Per tal d’assolir tot això caldrà que els docents treballin més hores, amb més ganes i amb més formació en aquestes teories pedagògiques de l’aprenentatge fàcil, feliç i fugaç. Com a professor durant més de vint anys veig que la història es repeteix un i altre cop. Fa dècades que hi ha uns teòrics de l’educació que dissenyen coses des d’un despatx allunyat de l’aula. Molts d’ells s’entesten a rebaixar més i més els coneixements a exigir assegurant que cal més educar en habilitats i competències. Argumenten que, en la societat del futur, les habilitats serviran més que els coneixements estudiats. El problema és que el futur és incert, ¿o potser la consellera consulta a endevinadors xarlatans més que a professors amb experiència? Potser la consellera vol endegar una gran i creativa revolució pedagògica que caurà majoritàriament sobre els docents però poc sobre l’administració i les famílies. El greu del cas és que sense ensenyar coneixements contrastables, aquests alumnes del demà no podran ser innovadors amb coneixement de causa. La pregunta clau a la consellera és, ¿aquesta revolució garantirà que continuem ensenyant els ja baixos continguts actuals? Sols cal que ens digui un sí o un no verificables.